Garlant - Page 5

“El camí de la punxa conclou sempre en la rosa”

Publicat el dia
//

Bon dia, punyeteros enclaustrats,

Espero que us trobeu bé de salut i d’ànims, en aquestes estranyes circumstàncies que ens ha tocat de travessar “nel mezzo del cammin di nostra vita”. Jo vaig fent, que ja és un què. Com deia en Calders:

“Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària,

i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.”

Ara com ara, volem, necessitem creure que el 23 de juliol podrem celebrar Sant Jordi, i que podreu anar a la platja, ni que sigui per torns: ens cal tenir fites a què aferrar-nos, oi?. És allò que en Jordi Guitar li diu a la Vienna: “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. De fet, la frase exacta no és pas aquesta, però aquí la diem així, i valgui com a homenatge a la Montserrat Roig: el diàleg original, de ritme tan aspre com el seu contingut, fa: ⁂

Doncs això, bona Diada, i que al juliol ens puguem veure al carrer. Estimeu-vos i que us estimin, preferiblement de veritat.

Iu

Cliqueu sobre la imatge:

Sant Jordi 2020: fins els nassos del confinament

Publicat el dia
///

Ja fa dies que el Departament de Salut informa del nombre acumulat de morts per COVID registrat als hospitals i també del conjunt (hospitals + fora hospitals). Ahir, segons les estadístiques, als hospitals van morir 210 persones i en conjunt (hospitals + fora hospitals) van morir 205, la qual cosa és difícil a no ser que alguns morts fora d’hospital hagin ressuscitat i es comptabilitzessin en negatiu. També pot passar que els morts hospitalaris estiguessin tan malalts que morint una vegada no n’hagin tingut prou i hagin repetit.

Aquesta contradicció a les estadístiques fa dies que dura i m’ha motivat a escriure un article a favor del desconfinament immediat. Personalment pateixo pensant en els autònoms, botiguers, els que no tenen contracte…

Com que el bloc de GARLAIRES va ser concebut per a tractar temes diferents dels que habitualment tracten els mitjans i malgrat que penso que l’article és original, a la mateixa entrada hi poso un video i un enllaç amb un grup musical que he descobert aquests dies, anomenat Tuba Skynni, un grup de jazz de carrer amb base a Nova Orleans. És una manera de reivindicar el carrer.

En fi, que Sant Jordi sigui una jornada plena de lletres i, amb les lletres, reivindicacions. Salut !

Veient com creixen les plantes

Publicat el dia
/

Avui una lectura escrita per en Joaquim Ros. Ens explica que d’acord amb les circumstàncies que hem afrontar avui, atendre i entendre les plantes del nostre jardí, del balcó de cada casa o pis, té un sentit i una manera de comprendre la vida vegetal que conviu de manera “callada” tant a prop nostra.

Desitjo que estiguis bé de salut i també les persones que t’acompanyen. L’equip del Blog Agricultura de Catalunya, de moment seguim bé.

Que durí aquesta situació i ens generi noves capacitats per a reformar el sistema, massa pertorbat per l’hegemonia de l’especia humana sobre l’ecosistema natural.

Ricard Estrada

L’autoproducció fotovoltaica

Publicat el dia
//

Avui en Ricard Perich, arquitecte, ens aporta una reflexió documentada sobre la capacitat que tenim per a produir eficientment energia elèctrica per a poder-nos autoabastir.

Segurament que si t’ha interessat aquest tema ja hauràs llegit altres escrits, però en aquest cas en Ricard fa emergir dades actualitzades i alguna que es pot considerar d’interès per a considerar la proposta del canvi de model energètic que avui hom tenim. En aquest article posa com a incentiu determinant la rebaixa de 50% de l’impost sobre ben immobles (IBI), durant 5 anys, que alguns ajuntaments estan aplicant per la posta en funcionament de l’autoabastiment energètic.

Aquesta és una eina -l’autoabastiment- convenient i l’inici del nou itinerari energètic que s’ha d’emprendre en aquest segle XXI, que avui s’albira complex i que massa sovint ens posa deures, a l’espècie humana, per reformular l’actual paradigma en el que estem.

Que tinguis una bona lectura.

Salut i confinament.

Ricard Estrada i Arimon

El viatge

Publicat el dia
/

No, les zebres no celebren el Nadal, ni els lleons, ni les gaseles, ni els tigres. De fet, cada dia comencen la jornada amb una condició i amb un objectiu fix: distingir entre “nosaltres” i “ells”… i córrer més que “els altres”. És la llei de la Selva, el codi de la supervivència… No hi ha diàleg possible!

¿Som capaces les persones de triar un altre camí? Ens cal aprendre a viatjar fora del territori del pensament únic. Sant Agustí deia “el món és un llibre, i els que no viatgen en llegeixen només una pàgina”. També ho va escriure Mark Twain: “viatjar és fatal per als prejudicis, la intolerància i l’estretor mental”, “(quan viatgem) la nostra destinació no és mai un lloc, sinó una nova forma de veure les coses”.

Doncs això, els meus desitjos per al proper 2020: que tothom…, que els partits politics, que els liders socials, que els pares i les mares, els fills i les filles, els avis i les avies, la gent de tots els oficis, de tots els racons… no parin de practicar el viatge com a actitud, com a model de pensament, com a vida! Ens fa falta! Amén.

Francesc Mercadé

Adults in the room

Publicat el dia
//

La pel·lícula ‘Adults in the Room’ de Costa.Gavras, es basa en la breu etapa de Yanis Varoufakis com a ministre de finances grec de gener a juliol de 2015 en la que va intentar defensar els propis plans enfront els imposats per la Unió Europea.

Varoufakis en va fer un llibre – Adults in the Room: My Battle With Europe’s Deep Establishment’ – que Costa-Gavras ha aprofitat per fer-ne la pel-licula. La temàtica, per tant, ha estat molt treballada. Per sobre de tot és una crítica de la Unió Europea feta per uns europeistes, tant Costa-Gavras com Varoufaquis.

A Catalunya se n’ha parlat poc, sort que li han donat el premi Donostia en el Festival de Sant Sebastià ! Buscant al Google solament he trobat una crítica a El Periódico que diu que es tracta d’un ‘relat francament tediós’. I, és clar, recordo que no m’agrada massa el cinema, com no m’agrada, en general, la novel.la; m’interessa més l’assaig. Aquesta, doncs, deu ser una bona pel.licula pels qui , com jo, habitualment troben tediós el cinema; aquesta sí que us pot interessar. Es podia veure al Floridablanca i ara crec que al Méliés.

Penjo una entrevista dues entrevistes al Costa-Gavras, una al Público en vídeo a France24.

Vi Solidari

Publicat el dia
//

De Notícies TV3:

Només ha quedat dreta una paret del Celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí, arrasat per la riudada de dimarts a la nit. Poques hores després, el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha informat que el sector treballa per organitzar accions solidàries per donar-los suport.

Destaca l’elaboració d’un vi solidari amb l’aportació de tots els cellers de la comarca que hi vulguin col·laborar. El vi es posarà a la venda el més ràpid possible i tots els diners que es recaptin aniran directament a la Mariona i el Jordi, els propietaris del celler.

Carta de la família Rendé-Masdéu:

1 … 3 4 5 6