desembre 2023

Joan Miró i Nadal

//
Bon dia al dematí,
 
Demà Nadal farà 40 anys del traspàs de Joan Miró, de qui aquests dies a Barcelona tenim l’ocasió única de visitar dues exposicions simultànies que acaren la seva obra amb la del seu amic Picasso, una a la Fundació del primer i l’altra al Museu del segon.
 
     IMG_8354.JPG             IMG_8359.JPG
Miró va mantenir relació amb artistes de totes les disciplines. Amb J.V. Foix, per exemple, el 1958 van publicar un poema de Nadal il·lustrat que us ofereixo en exclusiva mundial, amb el millor dels meus desitjos per a l’any 2024.
 

SI JO FOS MARXANT A PRADES

Si jo fos marxant a Prades-A les boires de tardor-Per guardar-vos les glaçadesUs donaria flassadesI caperons de castor.I, per guarnir la pallissa,Les figures de terrissaOn vós vestiu de pastor.

O pagès, amb deu vessanesI mas propi a l’Aleixar,Amb pous gelius i fontanes,Tindríeu les avellanesQue amb Vós voldria ensacar;I, per cremar a la brasera,La llenya que cap a l’eraAmb feixos de mal comptar.

Si fos l’hortolà que ensellaI em mira si vinc de dalt,On la Verge té capella,I em pregunta amb meravella:—Què escrius al fosc de l’hostal?Amb sarris de nous i figuesSaltaria rec i artigues,I esperaria el Senyal.

O el pescador en mar cobertaQue surt tard, com és costum,Ull clarós i xarxa obertaQuan bolla la mata oferta.I mira el vent on duu el fum,Us portaria, d’albada,Llobina, verat i oradaFrescosos de barca i llum.

Si fos pilot de passatge,I vencés el Temps i els vents,I a la ratlla del coratge,D’un Més Enllà fes imatgeAmb Terra i Cel romanents,Per Vós faria valisesD’aures antigues i brises.I estranys i novells piments.

O escafandrer en cala aspriva,I amb aire pur als flasconsM’afonés a la CativaI a la llum que l’alga avivaLlevés els tresors del fons,Us els duria, mà fosca,Amb sals a l’àmfora tosca,I polsim dels galions.

Si fos panicer dels frares,Als afores de Riells,Couria fogasses caresProu farcides de mels rares,I pinyonats a garbells.Vindria a fer ballmanetes,I a omplir la post, de puntetes,De flaons i de crespells.

Però no ho só! Tinc cabanaI llibres, pertot, en feu;Faig el sord a la campana—O bé escric a l’altra planaDe la Llei que Vós dicteu.Us duc només l’esperançaQue, Contrast de la Balança,Alceu els ulls i em mireu.

Prades, del Baix CampNadal de 1958