abril 2026

Sant Jordi? Sant Jordi!

///
Aqui l’habitual mail de l’Iu Pijoan dedicat a la diada de Sant Jordi que incorpora l’escrit BREVIARI IL·LUMINAT DE TERMES D’ARREL RELIGIOSA I MITOLÒGICA.
Copio el mail, però que com que no queden les imatges copiades, afageixo un arxiu en pdf amb les imatges.
//////////////////////////////

Sant Jordi? Sant Jordi!

Informació de servei: Han tancat la Rambla (la de Barcelona).

 

https://youtu.be/xSoiKYKZ46s

 

O sigui, no hi aneu perquè no hi haurà parades i no hi trobareu més que tanques i esvorancs, i gent de fora vila visiblement desorientada a causa de factors diversos. Per tant, la congestió de l’àrea Passeig de Gràcia-Rambla de Catalunya i travessies pot ser piramidal. S’imposa doncs l’astúcia, amics, i el meu consell és que matineu i sortiu al carrer abans de les 9: trobareu la majoria de parades en fase de muntatge, sí, però circulareu de meravella, no farà calor ni us emprenyarà gaire ningú, i potser –potser– tindreu la mateixa sort que jo vaig tenir un any, quan pujant per Rambla de Catalunya de bon matí em va cridar l’atenció una parada que tenia un gran plafó darrere que versionava el famós lema “Keep calm…” rematant-lo amb “… and kiss a catalan”. Quan m’hi vaig acostar neguitós per veure si era veritat, vaig poder parlar amb una noia napolitana, menudeta i riallera, que anava atrafegada col·locant llibres al taulell i que, per a gran alegria del cronòp-iu, va resultar ser l’Antonella Speranza, autora d’un llibre indispensable per als catalans que ens agrada cuinar pasta (i menjar-nos-la). Si m’hagués fet un petó no m’hauria torbat tant.

                     La parada                                               El rossinyol milanès                                                   Les roses                                                                   El llibre

 

Ja és aquí doncs el dia que les ciutats de Catalunya fan olor de llibre. I com deia Borges, sabreu on hi ha literatura perquè el pols se us accelerarà.

 

Per cert, la criatura se’ns ha fet gran: 18 anys de repte. Ara no falleu, i feu-lo rodar convidant a comprar i comprant domés llibres en català. Feu-vos el favor, home!

 

I estimeu fort, punyeteros, que la vida és comptada.

 

Au,

 

Iu

 

P.S.: Fa temps vaig perpetrar un epítom de termes d’arrel literària que han passat al llenguatge col·loquial, la primera entrada del qual –“Apocalíptic”– era òbviament bíblica i, doncs, fins a cert punt espúria. Aleshores ja us vaig amenaçar amb dedicar una gasetilla primaveral a mots nascuts de la religió i la mitologia, i ara que ens acostem al final del camí, cal tancar si més no aquesta carpeta. Ho he restringit a una vintena de termes selectes relacionats amb personatges i alguns episodis; per tant, deixo de banda el vastíssim camp de les expressions i dites, que ja compta amb obres editades: sense anar més lluny, el meu company messiànic Salvador Alsius va publicar aviat farà 30 anys Hem perdut l’Oremus, un recull de frases fetes derivades de la religió catòlica que fa les delícies de grans i més grans.

 

P.S.2: En Josep Pedrals, l’autor del poema del Nadal passat que tots recordeu amb (escato)lògica emoció, acaba de fer una performance estupenda sobre l’ecosistema del llibre vestit de paleta poeta. Tu sí que vals, Pedrals!

Visca la samarreta imperi!

https://x.com/i/status/2032931344477458717

/////////////
i el PDF:

Interès general i habitatge a les 3Xemeneies

///

La Consellera de Territori, Sra. Sílvia Paneque, segons el recull de premsa de la Generalitat (1/04/26), considera necessariaugmentar les densitats en l’àmbit de les 3 Xemeneies, que respon a les necessitats que té Catalunya, i que en aquest cas requereix ni la modificació del planejament” (Caram!)

L’interès social (o interès general), que és un concepte jurídic indeterminat, no ha de ser un xec en blanc per saltar-se les normes. La Constitució Espanyola estableix que l’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals, amb submissió plena a la Llei i al Dret i   prohibeix expressament l’arbitrarietat dels poders públics.

I per a les 3 Xemeneies tenim la referència  de l’article 47 de la Constitució que molt directament diu que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

La mateixa norma constitucional que estableix que el dret a l’habitatge efectivament té un interès social i general  obliga també en el mateix paràgraf a impedir l’especulació; també és interès general ! Relacionat amb això, des de la plataforma veïnal de les 3 Xemeneies es va posar de manifest en el seu dia, que l’avaluació  econòmica realitzada per indicació del Departament de Territori tenia errors metodològics de molta consideració tant pel que feia als aspectes financers com a l’estudi de mercat (*) i això tenia com a resultat proposar una edificació excessiva pel salvaguardar el pretès o suposat equilibri econòmic per part dels promotors privats.

Aquest error metodològic és dramàtic no ja per Sant Adrià de Besòs sinó per a tot el país. Afavorir els sectors lligats a la construcció possibilitant que obtinguin plusvàlues, ha portat a un model econòmic en que fa 20 anys la renda per càpita està estancada. Un model econòmic que necessita treballadors a molt baix preu amb unes demandes socials que ha de cobrir la resta del conjunt de l’economia. A mesura que la participació del turisme en el PIB augmenta això és inviable.

En aquests moments, des de moltes institucions, des del Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i des de la pròpia Conselleria d’Economia de la Generalitat hi ha un consens expressant amb molta claredat i contundència de que cal reorientar aquest model econòmic pervers. Aquesta voluntat és incompatible amb els instruments del Departament de Territori que fomenten amb aquesta metodologia d’anàlisi perversa  els sectors vinculats al urbanisme especulatiu.

El Conseller de Territori, Sr. Joaquim Nadal, va endreçar la normativa urbanística però va quedar pendent tot el que fa als aspectes econòmics del planejament urbanístic que comencen per tenir un coneixement real i fidedigne dels costos i ingressos reals de les promocions urbanístiques començant pel control de les juntes de compensació i cooperació.

Aprofitant el consens de que el model econòmic ha de canviar, la Sra. Sílvia Paneque està en condicions d’agafar el relleu de Joaquim Nadal  i superar  la sentència del Compte de Romanones a començaments de Segle XX: “Hagan ustedes las leyes y déjenme a mí los reglamentos” (com el control administratiu sobre l’execució pot ser més poderós que la creació de la norma general). En Romanones segueix fent gràcia a molts gestors públics centrats en el curt termini, però si volem endreçar l’economia no ens podem enganyar. Ens hi juguem molt.

Quim

 

(*) Un estudi de mercat és molt més que recollir preus, hi ha una metodologia i ho han de fer experts // No es pot tenir confiança en un estudi econòmic i financer que empra una taxa interna de rendiment com a taxa externa de rendiment. Aquest error no l’admetrien en un curs seriós de finances  // Molts estudis econòmics son realitzats per arquitectes, la qual cosa no és cap problema, però han de tenir uns coneixements d’economia suficients, si tracten estudis de mercat han de ser experts en estudis de mercat i si tracten finances han de ser experts en finances. Igual pel que respecte al control econòmic dels Juntes de Cooperació i Compensació. Es necessita uns coneixements suficients d’economia que poden ser elevats.

 

 

Economia i educació

///

Xina és el que és gràcies a haver prioritzat la revolució educativa que comprèn ensenyament bàsic, formació professional, universitats, transferència de tecnologia i governança. El mateix va  passar a Alemanya. Japó, Regne Unit, França, Rússia o Itàlia son més del que el seu PIB indica gràcies a la fortalesa científica.

Els països més avançats d’Europa i del món ho són gràcies a quatre grans revolucions: l’educativa, la científica, la política i la industrial. En totes elles, el capital humà ha estat un factor clau del desenvolupament econòmic i social. I quines perspectives tenim a Catalunya?

Doncs dilluns 9 de febrer a les 18:30 gràcies a l’Esteve Oroval varem organitzar a l’Ateneu Barcelonès taula rodona Economia i educació,  amb la participació de:

  • Esteve Oroval, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i coautor del llibre Economía de la Educación
  • Oriol Escardíbul, secretari general del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i coautor del mateix llibre
  • Álvaro Choi, professor agregat de la Universitat de Barcelona i especialista en economia de l’educació

La sessió fou moderada per l’economista Teresa Torres.

És un dels actes dels que em sento més orgull com a ponent de la Secció d’Economia. Va ser possible gràcies a l’Esteve Oroval i l’acte va ser també un homenatge  a ell, pioner d’aquesta branca del coneixement a Catalunya. El  20 de febrer, just abans de sortir cap a Sud-Amèrica, van penjar el vídeo a YouTube, aquí teniu l’enllaç.