octubre 2021

De bones intencions l’infern n’està empedrat

Com deia la meva àvia, de bones intencions l’infern n’està empedrat. El govern de Madrid vol arreglar el problema de la prostitució i fa més por que una pedregada. Als Estats Units van voler arreglar l’alcoholisme i el resultat va ser la consolidació d’unes màfies per sempre més. El darrer regalet d’aquestes màfies, que amb els anys han passat a ser grups d’interès al voltant del sector del joc i l’especulació immobiliària, va ser el suport a Donald Trump.

És un tema d’una complexitat extraordinària que sovint es tracta amb poca informació. S’estima que a Espanya les xarxes de prostitució mouen 12 mil milions d’euros que podrien ocupar tranquil·lament unes 150 mil prostitutes, de les quals entre un 60 i un 80 per cent serien estrangeres; un 37 per cent subsaharianes i un 22 centreamericanes. Un 50 per cent de les prostitutes té entre 25 i 34 anys, un 26 per cent més de 35 anys, un 23 per cent entre 18 i 24 anys i un 1 per cent menys de 18 anys.

Els que tenen millor analitzat el problema son els de Càritas. Segons uns dels estudis publicats Revista de Estudios Sociales y Sociologia Aplicada nº 144 (Ed.Caritas) la motivació de l’exercici de la prostitució no té que veure tant amb el tràfic i esclavitud sexual com amb la necessitat econòmica d’obtenir uns ingressos regulars. La mala regulació de la immigració és uns factors que afavoreix la prostitució i, quan és inadequadament restrictiva, les màfies.

En un altre article de la revista esmentada es fa referència als usuaris masculins. La clientela habitual es heterogènia entre edats. No necessàriament son homes grans poc atractius físicament sinó que n’hi ha de totes les edats. Un 20 per cent dels usuaris son menors de 25 anys. Espanya és el país del seu entorn on els homes acudeixen més a prostíbuls. En una enquesta un 9,9 per cent dels enquestats deia haver-ne fet us en el darrer any. A Portugal el percentatge era del 4,7 per cent – la meitat aproximadament –  i, en contrast, a França era l’1,1 per cent.

Hi ha una notable proporció d’homes amb parella estable. Com a motivació de l’ús de prostitució l’estudi destaca molt la timidesa i el rebuig al paper que se li atribueix a l’home d’haver de portar la iniciativa festejant la dona.

A més de l’estudi de Caritas és destacable el treball d’una antropòloga i feminista Dolores Juliano La prostirución: el espejo oscuro (Ed. Icària- Institut Català d’Antropologia). L’estudi aporta reflexions i molta informació, com per exemple la reglamentació històrica (Edat Mitjana, Tomàs d’Aquino, catolicisme, prostestantisme, islam, el projecte de Gabarrús, les cases de tolerància, el franquisme, etc.).

Les iniciatives legislatives han estat un desastre. Actualment hi ha una normativa legal sobre la prostitució i unes institucions per a fer-la complir. El proxenetisme, per exemple, amb consentiment o no és delicte. Hi ha algú que ho faci complir ? En economia sabem que la prohibició també acaba sent un incentiu a la corrupció policial o de qualsevol autoritat que hagi d’exercir un control per tal que faci l’orni. Per acabar-ho d’adobar el Tribunal Suprem en sentència de l’any 2004 va legalitzar l’associació de clubs “d’alterne”.

Quan vulguin legislar sobre la prostitució, sobretot que s’informin, que consultin amb els de Càritas o amb la Senyora Juliano, que aquests en saben. I també suggereixo que vegin la sèrie americana Bones. Si la causa rau en la timidesa i el rebuig al paper que se li atribueix a l’home d’haver de portar la iniciativa festejant la dona, la protagonista de la sèrie, Temperance Brennan (Bones), és una dona que pren la iniciativa. Evidentment Bones té quatre o cinc doctorats, altrament seria considerada una ‘qualsevol’, que el masclisme encara és viu. I una prova de que encara és viu és que a les mateixes sèries televisives protagonitzades per dones alliberades, molt sovint  al final es casen i sempre és l’home qui demana el matrimoni i ho fa agenollant-se i preferiblement en un lloc públic com ara un restaurant o un camp de beisbol amb 100 mil espectadors i càmeres de televisió que ho retransmeten a tot el món.

Però vaja, tornant a la prostitució, el que es faci o es digui als mitjans de comunicació o als teatres i cinemes  és importantíssim també. Que no es pensin els polítics que en la lluita contra la prostitució superarem països culturalment més avançats per unes quantes idees – bones intencions – que hagin tingut.

Veient la publicitat del joc que hi ha a les televisions orientada a la gent més indefensa, que els governants que ho toleren vulguin acabar ara amb la prostitució no se’m fa creïble.

Transhumància. Tradició i futur

/

Avui dedico l’entrada, en primer lloc, a les tradicions associades a la ramaderia de la mà d’un article de Joan- Ignasi Elias que em passa en Ricard Estrada: el minotaure, la vaca sagrada, l’anyell de Déu, la matança del porc, la transhumància, el refranyer, el bestiar a la literatura i a l’art. Enllaç

I en relació a la transhumància, els camins ramaders constitueixen un patrimoni econòmic, cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic  important  a preservar i la Fundació Món Rural ha fet seu aquest objectiu i ha organitzats jornades, cursos, ha anat  actualitzant un mapa de camins i va elaborar l’estudi “Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes’ que també comença per les tradicions. Per raons ecològiques, es treballa des de diverses institucions en reactivar els pasturatges.

Tant de bo  els ramats arribessin a la llera del Besòs, seria una imatge preferible a les segadores mecàniques que tenim ara per tallar la gespa crescuda amb una aigua que paga el peatge d’AGBAR. Els ramats ja havien arribat  al Besòs.

“Normalment els carnissers barcelonins portaven els seus ramats fins el Pla de Barcelona i una vegada allà els pasturaven durant un temps en els aiguamolls de les desembocadures del Besòs i el Llobregat”

L’aprovisionament càrnic de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana. Una xarxa terrestre de comerç de Ramon Agustí Banegas López

Jo encara havia arribat a veure ramats a la llera del Besòs a  l’alçada de Montcada,  això sí, en un entorn extraordinàriament tronat.

Borges interpretat

//

Dijous 7 d’octubre, José Luís Rodríguez Zapatero, president del govern d’Espanya (2004-2011), va presentar a l’Ateneu Barcelonès un assaig seu sobre en Jorge Luís Borges que ha titulat “No voy  a traicionar a Borges”. Jo no he sabut mai entendre la literatura de Borges, la qual cosa m’ha creat  cert complex i això m’ha portat a tenir interès en saber que deien de Borges persones en les que tenia confiança, per exemple el garlaire Iu Pijpan o Piergiordio Odifredi que dedica un capítol a Borges en el seu llibre ‘Jocs matemàtics ocults en la Literatura.

En fi, que he vist la xerrada de l’Ateneu per vídeo (enllaç)  i m’ha agradat i interessat per diverses raons. Tanmateix, crec que no llegiré Borges, encara no seré capaç d’entendre’l, però, això sí:  espero continuar  gaudint del Borges interpretat.

Ildefons Cerdà

/

No m’agrada com estan quedant les super-illes de Barcelona, se’m fa molt estrany, però tinc la impressió i em molesta que el tema s’ha polititzat en el sentit que ha entrat en els objectius dels departaments de propaganda i agitació de determinats partits polítics. Per deformació professional, quan observo les xarxes tinc certa mirada estadística i detecto una insistència estadísticament ‘anormal’ de determinades persones ‘anormalment’ vinculades. Actualment hi ha eines per a que a que aquesta mirada estadística esdevingui anàlisi rigurós – en diuen mineria de dades o data mining en anglès- però està a l’abast de qui ho pugui pagar. Si alguna institució, com es diu, de veritat vol lluitar contra els ‘fake news’, disposa d’eines per desemmascarar el treball d’intoxicació dels departaments de propaganda i agitació, la qual cosa té un benefici secundari extraordinari a més d’evitar la confusió, que és devaluar determinats tècnics que ocupen un càrrec per la seva acció politico-intoxicadora i no per una vàlua professional, com hauria de ser.

La qüestió és que hi ha un problema gravíssim de fons que és el de trànsit i les emissions de CO2 que s’ha de resoldre i la solució de les superi-illes ha vingut Barcelona ha vingut inspirada en bona mesura per Salvador Rueda que era el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. És biòleg, psicòleg, enginyer ambiental i va començar la seva carrera professional a l’ajuntament de Sant Adrià, de la qual cosa no se’n amaga, i la seva proposta tenia una base científica – la més científica, des del meu punt de vista; hi havia altres propostes  – basada en els treballs d’Ildefons Cerdà.

Les seves idees han quedat recollides en el llibre “Regenerando el Plan Cerdà. De la manzana de Cerdà a la supermanzana del urbanismo ecosistémico” que fou presentat al Col.legi d-enginyers de Camins. Aquest és l’enllaç.

I sobre l’Ildefons Cerdà, si voleu passar una bona estona, no us perdeu la conferència d’en Lluís Permanyer a l’Ateneu l’any 2018. Està penjada a YouTube i he posat  l’enllaç a l’entrada que he fet al bloc de  Garlaires. La meva recomanació completa és escoltar la conferència diumenge 10 o dimarts 12 d’octubre quan comenci a fer-se fosc i quan s’acabi, passar de les preguntes, i  menjar quatre o cinc unes castanyes i una tall de moniato (un de sencer és  excessiu) acompanyat d’una copa de vi ranci de la casa Muller o de vi de Porto. Amb la tardor ve la foscor i pot ser depressiva; amb aquesta fórmula la fareu amable, en gaudireu i l’efecte us pot durar fins desembre que amb el Nadal tot s’anima.