octubre 2019

Art Llobet 2019: Festival de les Arts i la Guitarra

///

Farà uns vint anys, una colla de guitarristes recuperà la memòria de Miquel Llobet (1878-1938) que fou un guitarrista amb gran prestigi internacional, però al morir l’any 1938, en plena guerra, quedà relegat a l’oblit més absolut.

Al identificar el ninxo al Poblenou veieren que estava abandonat i en procés que portessin les restes a l’ossari comú. Ho van aturar, van arranjar el ninxo i cada any al voltant de tots sants, van uns quants guitarristes de qualsevol edat a tocar-hi unes peces. És una acte íntim, hi pot anar qui vulgui però allà s’apleguen unes vint persones solament. Dura uns 30 minuts i comença a les 12:00.

Aquest acte clou cada any el festival de guitarra que també organitzen per aquestes dates i que us recomano. Enllaço el programa.

Poso també unes quantes peces de Llobet que es poden trobar a Youtube. Les peces de Llobet les podeu trobar interpretades per guitarristes com Andrés Segovia i no es donava imprtància a qui havia fet la peça o l’arrenjament. Ara no.

El testament d’Amèlia Andreas Grossmann

Variacions sobre un tema de Sor Vladimir Gorbach

Romança Stephanie Jones

Cançó del lladre Kevin Loh

El noi de la mare Carles Trepat

 

La construcció en fusta

/

En Ricard Perich, arquitecte, ens fa una reflexió divulgativa sobre la construcció amb fusta, com un dels element clau en la lluita contra el galopant escalfament global.

De fet la sostenibilitat, de la que tant es parla, entre altres coses passa per la fusta, un material natural i renovable.

Cal considerar i repensar els models actuals de construcció, doncs avui ja disposem dels elements de seguretat i d’homologació d’aquest material.

La fusta és un exemple pràctic dels bons ús del Capital Natural. http://capitalnatural.fundacioars.org/la-construccio-amb-fusta/

Que tinguis un bon cap de setmana i que les castanyes, els moniatos i el panellets et facin profit.

Ricard Estrada i Arimon

Vi Solidari

//

De Notícies TV3:

Només ha quedat dreta una paret del Celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí, arrasat per la riudada de dimarts a la nit. Poques hores després, el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha informat que el sector treballa per organitzar accions solidàries per donar-los suport.

Destaca l’elaboració d’un vi solidari amb l’aportació de tots els cellers de la comarca que hi vulguin col·laborar. El vi es posarà a la venda el més ràpid possible i tots els diners que es recaptin aniran directament a la Mariona i el Jordi, els propietaris del celler.

Carta de la família Rendé-Masdéu:

CLÀSSICA A LA LLOTJA

/

L’Associació Foment de la Música Clàssica va començar a promocionar concerts l’any 1991 i ja porta organitzats més de 700 concerts. Els auditoris han estat diversos: una primera etapa llarga a la Cova de Drac, després als parcs públics, 11 edicions de música als palaus i ara porten anys estabilitzats a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a la Llotja de Barcelona. Els concerts son setmanals, cada dimarts a les 8 del vespre, duren uns 3/4 i el preu de l’entrada és de 12 €. Bona oferta gastronòmica al voltant.

Us passo un enllaç del programa de la tardor-hivern de 2019 i un vídeo d’un concert d’Anton Serra, que és l’ànima de l’associació, a l’Acadèmia de Sant Jordi, així podeu veure també l’espai.

‘Not The Nobel’ Prize 2019

//

Respecte el pensament ortodox en finances creat per Modiglioni, Miller o Fama, tots ells amb el Nobel, Warren Buffett , home de referència per ser un dels inversors amb més èxit, amb molta crueltat afirmava l’any 1993, en la carta que dirigeix anualment als inversors del seu fons, que “en qualsevol classe de combat —financer, mental o físic— resulta una enorme avantatge tenir oponents que han estat ensenyats en quelcom tan inútil”.

Entre els premis Nobel hi ha autèntics ‘gegants’, però no tots els Nobels son ‘gegants’. I viceversa, hi ha ‘gegants’ com Georgescu-Roegen, que no varen tenir el Nobel. Per tot plegat, m’ha semblat una bona iniciativa la creació d’un <‘Not The Nobel’ Prize for fresh thinking in economics> que li ha estat atorgat a l’economista Mariana Mazzucato per ‘re-imaginar el paper de l’Estat i el valor en economia’.

Us passo un vídeo de la Mazzucato on percebreu la frescor i la passió del seu pensament econòmic.

 

La pluja

//

Avui amb una aportació literària  d’en Joan Ignasi Elies, que ens endinsa amb la seva “finetza” habitual,  un recull de poesies i de pintura que tracten sobre LA PLUJA. http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/10/la-pluja-i.html

Crec que és oportú observar que comença el seu relat amb una llarga poesia d’en Joan Oliver -Pere Quart-. No és casualitat doncs aquest any es celebra els 100 anys de la Colla de Sabadell https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anycolladesabadell/inici/

Que tinguis una bona lectura.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon