Guimerà es viu

///

Àngel Guimerà, és un clàssic amb un reconeixement internacional fora de dubtes i no està en el Pla d’Estudis de l’Institut del Teatre. Cóm és això? Si teniu una estoneta, us recomano visualitzeu el vídeo EXPERIÈNCIA GUIMERÀ, una taula rodona organitzada per l’Ateneu Barcelonès amb Sergi Belbel, Joan Lluís Bozzo, Enric Majó i Carme Sansa, moderats per Joan Martori i amb motiu del centenari de la mort de Guimerà. L’acte no es desenvolupa com si hi hagués un guió, està clar, però va sortint informació de molt interès i sí:  Guimerà és viu.

Salvador Dalí i les matemàtiques

//

Des del 6 de novembre i fins el 30 d’abril es podrà veure el ‘Crist de Port Lligat’ de Salvador Dalí, al Teatre-Museu Dalí de Figueres; un quadre molt matemàtic. La relació entre Dalí la matemàtica era molt sòlida. Fins hi tot el divulgador de les matemàtiques Marcus du Sautoy dedica a aquesta relació una conferència. Tanmateix l’enllaç correspon a un extracte per la qual cosa us passo dos articles on la relació de Dalí amb les matemàtiques queda molt ben explicada. El primer és l’article La matemàtica en la creatividad de Dalí de Pedro Miguel González Urbaneja, que havia estat professor a la UB i la UPC i el segon és Dalí experience: Salvador Dalí and Maths de Silvia Benvenuti en el que també hi ha una bibliografia al final.

Salvador Dalí va promoure una reunió de savis al Museu de Figueras que es celebrà l’1 i 2 de novembre de 1985, al Museu de Figueres organitzada per Jorge Wagensberg i en la que varen participar Peter Landsberg, Günter Ludwig, René Thom, Evry Schatzman, Ramon Margalef i Ilya Prigonine. Del congrés se’n va editar un llibre titulat Proceso al azar i també se’n va fer un DVD publicar Editrama. Els vídeos es poden visualitzar gratuïtament a youtube en la seva versió original en la que s’utilitza el català a la introducció i la traducció simultània.

 

Fortuna d’Hernán Díaz

///

Una de les experiències de les que guardo més bon record és l’edició del llibre Literatura i Economia publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona (2016). En la relació entre economia i literatura els escriptors no estan ni molt menys a un inferior als economistes. La feina dels escriptors no és fer models teòrics, sinó constatar realitats. I tot i que l’economia és extraordinàriament enrevessada, la visió literària de l’economia ha estat potent, i en certs aspectes potser més que l’economicista.

Vam tractar molts escriptors, que eren pocs, si es té en compte que vam començar per Aristòfanes (446 a.c). Els que mes s’acostaven al segle XXI eren Rafael Chirbes i Petros Markaris. Doncs en tenim un altre de plena actualitat: Hernan Díaz, argentí-suec-argentí-anglès-nordamericà, que ha publicat el llibre Fortuna(*) amb el que ha guanyat el Pullitzer de ficció 2023.

El llibre, que va sobre la vida d’un multimilionari americà, financer, que va viure la crisi del 1929 (a favor seu) toca molts aspectes transcendentals: el coneixement (la importància de la matemàtica, la intuïció a les finances), la complexitat (“la moneda és una creació humana que sovint escapa de les mans de l’home ( Josep Pla (35.565)), la dona (és molt feminista), la història (geopolítica), la condició humana (“quina pena fan els que dubten, i, bescantadors// ens provoquen ¡ quan s’hi hagin avesat// no voldran altre cosa” de Mefistofil a Faust de Goethe volen significar una idea que ha estat una constant i essencial en totes les bombolles, que és la de dir: ‘vigilin vostès, senyors crítics, que estan perdent l’oportunitat de fer-se rics; com tothom! No siguin burros’)…Andrew Bevel, el financer multimilionari afirma “Cada financer hauria de ser un erudit, perquè les finances són el filament que recorre tots els aspectes de la vida”.

Ara bé, a part de les magnífiques reflexions que conté el llibre sobre la vida, des del meu punt de vista, l’aportació més rellevant del llibre   és la importància de la comunicació en l’economia. Afirma Ida Partenza, l’escriptora que elabora les memòries del milionari, ‘La seva fortuna doblegava la realitat de l’entorn’. Definitiu ! Literatura, economia i comunicació.

Afirmava  Oscar Wilde que l’art – en aquest cas la literatura –  és la mentida que ens ajuda a comprendre la veritat. Pot ser, sí.

(*) traducció al català de Josefina Caball

Joan Miró i Nadal

//
Bon dia al dematí,
 
Demà Nadal farà 40 anys del traspàs de Joan Miró, de qui aquests dies a Barcelona tenim l’ocasió única de visitar dues exposicions simultànies que acaren la seva obra amb la del seu amic Picasso, una a la Fundació del primer i l’altra al Museu del segon.
 
     IMG_8354.JPG             IMG_8359.JPG
Miró va mantenir relació amb artistes de totes les disciplines. Amb J.V. Foix, per exemple, el 1958 van publicar un poema de Nadal il·lustrat que us ofereixo en exclusiva mundial, amb el millor dels meus desitjos per a l’any 2024.
 

SI JO FOS MARXANT A PRADES

Si jo fos marxant a Prades-A les boires de tardor-Per guardar-vos les glaçadesUs donaria flassadesI caperons de castor.I, per guarnir la pallissa,Les figures de terrissaOn vós vestiu de pastor.

O pagès, amb deu vessanesI mas propi a l’Aleixar,Amb pous gelius i fontanes,Tindríeu les avellanesQue amb Vós voldria ensacar;I, per cremar a la brasera,La llenya que cap a l’eraAmb feixos de mal comptar.

Si fos l’hortolà que ensellaI em mira si vinc de dalt,On la Verge té capella,I em pregunta amb meravella:—Què escrius al fosc de l’hostal?Amb sarris de nous i figuesSaltaria rec i artigues,I esperaria el Senyal.

O el pescador en mar cobertaQue surt tard, com és costum,Ull clarós i xarxa obertaQuan bolla la mata oferta.I mira el vent on duu el fum,Us portaria, d’albada,Llobina, verat i oradaFrescosos de barca i llum.

Si fos pilot de passatge,I vencés el Temps i els vents,I a la ratlla del coratge,D’un Més Enllà fes imatgeAmb Terra i Cel romanents,Per Vós faria valisesD’aures antigues i brises.I estranys i novells piments.

O escafandrer en cala aspriva,I amb aire pur als flasconsM’afonés a la CativaI a la llum que l’alga avivaLlevés els tresors del fons,Us els duria, mà fosca,Amb sals a l’àmfora tosca,I polsim dels galions.

Si fos panicer dels frares,Als afores de Riells,Couria fogasses caresProu farcides de mels rares,I pinyonats a garbells.Vindria a fer ballmanetes,I a omplir la post, de puntetes,De flaons i de crespells.

Però no ho só! Tinc cabanaI llibres, pertot, en feu;Faig el sord a la campana—O bé escric a l’altra planaDe la Llei que Vós dicteu.Us duc només l’esperançaQue, Contrast de la Balança,Alceu els ulls i em mireu.

Prades, del Baix CampNadal de 1958