Cinema

Carla Simon al Consell del Cent

/

Us passo l’enllaç del vídeo del pregó de la Carla Simon a les Festes de la Mercè (ja està preparat per a que s’obri en el minut en que ella parla i dura 33 minuts). Com va afirmar, se li dona millor fer guions que pregons, així que va presentar un vídeo sobre immigració fets per joves participants en el projecte  d’un taller de cinema. La direcció (composició)  del vídeo és d’ella. Un magnífic regal per a la ciutat.

Al Saló de Cent ja es veien pocs homes amb corbata. Que s’hagi perdut la corbata no és cap problema, el problema és que es veien desarreglats, començant per Miquel Iceta, que seia a l’espai de les autoritats i era el més visible. La jaqueta se li obria i la camisa blanca li realçava una panxa prominent. Aquest any tocava l’agermanament amb Roma i a mi em sembla que allà, amb corbata o sense, saben vestir millor; tenen aquest coneixement.

Els ocells

///////

De Ricard Estrada:

“En Joan-Ignasi Elies ens va fer un article que ens relaciona els ocells amb la nostra vida relacional, espiritual, la pintura i la música.

Entre festa i festa, aquest començament de desembre en Joan-Ignasi Elies, ens complau amb la segona part dels Ocells (*) i el seu impacte sobre el nostre dia a dia. El cinema, la literatura recullen la vinculació de les aus i els humans.

Gaudeix de la lectura i dels vídeos que l’acompanyen.”

          (*) 1a. Part

Adults in the room

//

La pel·lícula ‘Adults in the Room’ de Costa.Gavras, es basa en la breu etapa de Yanis Varoufakis com a ministre de finances grec de gener a juliol de 2015 en la que va intentar defensar els propis plans enfront els imposats per la Unió Europea.

Varoufakis en va fer un llibre – Adults in the Room: My Battle With Europe’s Deep Establishment’ – que Costa-Gavras ha aprofitat per fer-ne la pel-licula. La temàtica, per tant, ha estat molt treballada. Per sobre de tot és una crítica de la Unió Europea feta per uns europeistes, tant Costa-Gavras com Varoufaquis.

A Catalunya se n’ha parlat poc, sort que li han donat el premi Donostia en el Festival de Sant Sebastià ! Buscant al Google solament he trobat una crítica a El Periódico que diu que es tracta d’un ‘relat francament tediós’. I, és clar, recordo que no m’agrada massa el cinema, com no m’agrada, en general, la novel.la; m’interessa més l’assaig. Aquesta, doncs, deu ser una bona pel.licula pels qui , com jo, habitualment troben tediós el cinema; aquesta sí que us pot interessar. Es podia veure al Floridablanca i ara crec que al Méliés.

Penjo una entrevista dues entrevistes al Costa-Gavras, una al Público en vídeo a France24.

El cuento de las comadrejas

Divertida comèdia negra del director argentí Juan José Campanella (El mismo amor, la misma lluvia – El secreto de sus ojos – El hijo de la novia – Luna de Avellaneda….).

Feia molt de temps que no m’ho passava tant bé en una sala de cinema. Un guió original (remake de Los muchachos de antes no usaban arsénico) una delícia de diàlegs (tot i que costa seguir-los prou bé per l’accent argentí) i una interpretació magnífica. Hi ha qui diu que és un pèl llarga (129 minuts) però a mi se’m van passar volant i, en acabar, ja tenia ganes de tornar-la a veure per assaborir més els diàlegs.

Jo la vaig veure al Renoir Floridablanca però ara la podeu veure al Méliès.

Salut!

Roger Hoyos

http://www.meliescinemes.com/

Nadal 2018

////

Hola, punyeteros,

Després d’estar a punt de triar algun dels poètes maudits nostrats (que si en Fages de Climent, que si en Josep Pedrals,…), he decidit mantenir-me fidel (no per sempre més) al servei dels clàssics, que són garantia.

La Nadala d’enguany és d’en Josep Carner, l’anomenat -amb raó- “Príncep dels Poetes”.

EL CAMÍ DE NADAL

Quan sota el cel tot gris que l’empresona

s’ajup el dia a un tendre caminal,

és solament que picona, picona

el camí de Nadal.

Quan de joiells posa una fina randa

el gebre per garrigues i tossal,

és que engarlanda, engarlanda

el camí de Nadal.

Quan ningú pena ni es plany ni s’acora

i en la nit freda hi ha un goig matinal,

és que teniu a la vora

el camí de Nadal.

I quan s’enjoia la vida revessa

i us enlluerna l’Infant immortal,

és que pel cor us travessa

el camí de Nadal.

Adjunto una divagació sobre els idiolectes i els perills de relaxar-nos (cantant).

Estimeu. Sigueu estimats. For ever and ever.

Au!

Iu

https://www.garlaires.cat/wp-content/uploads/2019/08/Nadala-Iu-2018.pdf