Deprecated: Calling get_class() without arguments is deprecated in /hosting/www/garlaires.cat/public/wp-includes/class-wp-http.php on line 329 Arxius de Poesia - Garlaires

Poesia

Postes de sol aplaudides

//

Primer de desembre ja. Els cels acolorits son freqüents . “Algunes postes de sol són per aplaudir, quasi ningú no ho fa”; és el títol d’una entrada de Xavier Febrés al seu blog Apologia de la Curiositat del 27 d’octubre passat:

“A la badia de Roses la posta de sol resulta alguns dies incendiària. L’horitzó s’empassa en pocs minuts el cor ardent del sol i transfigura el cel. L’espectacle es desfà als dits com una esperança perduda i obre pas al clar de lluna damunt l’ondulació del mar. N’hi hauria per aplaudir durant els  instants –tan quotidians i alhora victoriosos– en què l’horitzó adopta el color carnal i llustrós de la taronja sanguina”.

Tal com esmenta a l’article a les platges d’Eivissa sí que aplaudeixen. Les postes de sol estiuenques de l’Illa Blanca arrenquen gairebé sempre els aplaudiments dels turistes.

I a l’Uruguai se n’ha fet un espectacle; hi vaig poder assistir. Allà, a  la petita península de Punta Ballena, hi ha l’antiga residència estival de l’artista uruguaià Carlos Páez Vilaró que, actualment és una ciutadella, anomenada Casapueblo,  la qual inclou un museu, una galeria d’art i un hotel.

Tot està preparat per poder veure, cada tarda, la posta de sol com un espectable. Mentre el sol declina sobre el mar, l’Atlàntic, s’escolta una composició de Páez Vilaró i un fons musical del Concert d’Aranjuez. Aquí teniu un enllaç a Youtube per veure-ho i també extrec un fragment de la composició:

Gracias, Sol, por invadir la intimidad de mi atardecer y zambullirte en mis aguas. Ahora serás la luz de los peces y su secreto universo submarino. También de los fantasmas que habitan en el vientre de los barcos hundidos en trágicos naufragios.

Gracias, Sol, por regalarnos esta ceremonia amarilla. Gracias por dejar mis paredes blancas impregnadas de tu fosforescencia.

Chau, Sol. Gracias por provocarnos una lágrima al pensar que iluminaste también la vida de nuestros abuelos, de nuestros padres y la de todos los seres queridos que ya no están junto a nosotros pero que te siguen disfrutando desde otra altura. Adiós, Sol, mañana te espero otra vez…

Hi ha postes de sol hi ha les naturals i les urbanes. A Catalunya s’ofereixen vistes des de els campanars de Santa Maria del Pi,  Sant Joan de Valls, Santa Maria de Vilafranca…Com cantava en Lluís Llach el país és petit i quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren.

Nadal 2022

/

Sovint s’aprofita aquestes dades per a recordar, felicitant-los,  persones estimades amb les que ja no hi tenim una relació fluida però que encara estimem. Jo tinc la sort que  Garlaires em permet mantenir aquesta relació viva tot l’any.  Tanmateix es bo compartir il·lusions col·lectives, així que  he preparat una nadala a partir d’una cançó dels Beatles. Extrec uns versos de la cançó i insereixo  tres versions musicals.

Us miro a tots

Mira l’amor que hi dorm

Mentre la meva guitarra plora suaument

Miro el terra

Miro el món

Mentre la meva guitarra plora suaument

While My Guitar Gently Weeps

 

És un missatge de pau claríssim, però, vaja, pes si algú  no ha entès així us desitjo, a la manera més convencional,  Bon Nadal i un 2023 ple d’amistat i estima.

Nadal 2020

/////

Bon dia, Punyeteros!

Un dels signes més evidents de la inescrutabilitat dels camins del Senyor és precisament la història de Nadal. Com solia recordar amb to dramàtic el meu avi Àngel, de qui he heretat l’amor incondicional per la xocolata desfeta i la inclinació per les facècies: “Nuestro Señor Jesucristo nació en un pesebre: donde menos se espera, salta la liebre”.

Doncs bé, la Nadala d’enguany va dedicada a l’únic no-personatge de l’esdeveniment, Sant Josep, gràcies a la veu poètica d’en Josep Pedrals i el seu ritme inconfusible. Com a banda sonora, una versió swinging de “El desembre congelat” de la Locomotora Negra que la Diputació de València va emprar fa uns anys com a melodia d’una simpàtica campanya no menys nadalenca.

  NADALA DE SANT JOSEP

 La senectut m’ha arribat amb un tràmit / que em privarà de ser un conco neulit:/una custòdia magra, però un càrrec balsàmic,/perquè hi ha un fill espuri que m’ha estat concedit.

 En realitat, m’ha tocat la noieta,/que diu que és Déu mateix qui l’ha prenyat./I alguna cosa hi deu haver de certa/ entre aquestes camàndules, perquè m’ha impressionat.

 Té un no-sé-què diàfan i llunàtic,/però és recta i discreta i molt prudent./Ser-li la salvaguarda no em sembla problemàtic. / De fet, com a companya és excel·lent./

 Prò com que ja no estic pel xafarranxo /de tenir una femella i un vailet,/procuro de ser pràctic: sóc jo que cuino i planxo/ i així ella fa la seva i jo també em distrec.

 Perquè als acords del pacte esponsalici/ jo vaig assegurar-me que el meu pla de pensions/ servís encara els meus petits capricis…/Si no, és tan trista, la jubilació! /Potser amb el nen retorno a l’obrador/i li ensenyo les gangues de l’ofici.

 El que és més peculiar d’aquesta història/ és que hi ha alguna força de l’atzar/ que em va portar a la tasca donant-me una victòria/entre un grup d’homes totalment dispars:

 Jo, que sempre m’oculto i no em delato,/i que era allà perquè m’havia confós,/de cop, vaig adonar-me que el gaiato/ m’havia començat a treure flors

i que la mossa (qui ho havia de dir)/ ho va trobar diví.

 Crec que, en el fons, aquesta criatura/ només em necessita per ‘nar fent la viu-viu./Jo m’encarregaré que no passi fretura/ i així seré un bon pare putatiu.

 I, escolta tu, que sigui el que déu vulgui,/ que jo em quedaré aquí al peu del canó!/Avui m’ha demanat que me l’endugui/ al poble, per inscriure’s al padró./Almenys, així sóc útil!/Cobra’m el cafetó!

 Josep Pedrals

 

https://youtu.be/8q8AqTG5C2k

 

I de propina, l’acostumat deliri, que aquest cop comença entre cerveses i acaba, és clar, en l’apocalipsi.

Estimeu i sigueu estimats, aquest dies i durant tot l’any que ve. Em sembla que ens farà falta.

Bones Festes!

Iu

Els ocells

///////

De Ricard Estrada:

“En Joan-Ignasi Elies ens va fer un article que ens relaciona els ocells amb la nostra vida relacional, espiritual, la pintura i la música.

Entre festa i festa, aquest començament de desembre en Joan-Ignasi Elies, ens complau amb la segona part dels Ocells (*) i el seu impacte sobre el nostre dia a dia. El cinema, la literatura recullen la vinculació de les aus i els humans.

Gaudeix de la lectura i dels vídeos que l’acompanyen.”

          (*) 1a. Part

Matemàtica recreativa

/

“En la nit, tres mudats cavallers fan sa via. Són tres reis d’Orient que han sortit d’un país sense nom. Si teniu en el cor fantasia, inventeu-ne un de bell per al món més feliç” (poema Gener de Joana Raspall).

Doncs avui el meu savi – rei d’Orient – és Marcus du Sautoy, un matemàtic que ha fet tres documentals per la BBC amb el títol genèric THE CODE i que són tot un joc pel pensament: els números, les formes i la predicció.

La matemàtica recreativa i divulgativa posa la matemàtica a l’abast de tothom d’una manera com no ho aconsegueixen altres matèries perque la compresió d’una regla o un teorema encara que sigui d’un abast senzill, és absoluta o no és, i això significa que si es comprèn, per exemple, el teorema de Pitàgores, d’aquesta regla – estrictament d’aquesta – en sap tant qui l’ha entès que el propi Pitàgores.

És un exercici de democràcia. I, encara que no sigui una matèria dins dels estudis de matemàtiques, ha assolit un rang destacat en el pensament matemàtic i filosòfic. Afeccionats a la matemàtica recreativa eren en Bertrand Russell o l’Albert Einstein. Hi ha hagut també matemàtics que han agafat molta fama en aquest àmbit. A Rússia hi havia Yakov Perelman, mort en la defensa de Leningrad i que ha resultat ser l’avi de Gregori Perelman, famós per haver refusat la medalla Fields. A USA destacà Martin Gardner, Ian Stewart, John Allen Paulos; a la Gran Bretanya Lewis Carroll, …

Que no ens manqui la il·lusió.

Quim

Nadal 2019

////

Bon dia, punyeteros,

Espero que l’any us hagi estat tirant a propici, en general.

Aquesta vegada obrirem una mica el focus per divagar sobre la insospitada relació entre Bach i Haendel, la ceguesa dels contemporanis davant dels genis, la ceguesa dels propis genis, i de com la descoberta d’un català podia haver evitat aital catàstrofe (si fa no fa).  Enllaç: D’0ratoris i postoperatoris

Amb els meus millors desitjos, que vol dir: estimeu molt, i que us estimin més encara.

Bon Nadal i millor 2020!

Au,

Iu

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre’n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa

que s’empara de tot; potser un somriure

inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s’ha esvanit, i tot

torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Les herbes

////

En Ricard Estrada ens recomava una entrada al bloc Agricultura de Catalunya  sobre les herbes, “aquestes plantes que en diem menors. De manera popular diem que hi ha herbes bones i herbes dolentes, però de fet no és així perquè a la natura totes les espècies tenen la seva funció en l’ecosistema”.

“L’article és d’en Joan.-Ignasi Elies que “perfuma” el  bloc amb articles relacionats amb el món agro-rural i que ens endinsa en el mon de les herbes i la seva relació amb la literatura o la música que han generat”.

Avui, Ricard Estrada, ens ha passat el segon article de Joan-Ignasi Elena sobre el mateiox tema. Que en gaudiu:

Névoa

//

Dissabte 23 de novembre de 2019 a les 9 del vespre, la cantant Núria Piferrer – Névoa – actua al Teatre de Sàrria on ofereix un conert titula ‘Consciència de classe“.

L’escriptor Àlex Susanna la descriu perfectament:

“Des del primer moment que vaig sentir-la vaig quedar-ne fascinat, i un cop i un altre m’he deixat impregnar per la seva veu i les cançons …. ens les serveix amb la seva veu jove i ja feta, modulada, plena de foscos ressons i d’una passió que la portarà, de ben segur, tan lluny com ella vulgui”

Això ho deia quan va treure el seu primer disc “Entre les pedres i els peixos” i està clar que la Núria Piferrer ni ha volgut ser mediàtica ni s’ha prodigat massa en concerts. Això sí, té un reconeixement i ha estat capaç d’omplir el Palau de la Música. Artísticament és pura.

Afageixo un vídeo que he trobat:

La pluja

//

Avui amb una aportació literària  d’en Joan Ignasi Elies, que ens endinsa amb la seva “finetza” habitual,  un recull de poesies i de pintura que tracten sobre LA PLUJA. http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/10/la-pluja-i.html

Crec que és oportú observar que comença el seu relat amb una llarga poesia d’en Joan Oliver -Pere Quart-. No és casualitat doncs aquest any es celebra els 100 anys de la Colla de Sabadell https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anycolladesabadell/inici/

Que tinguis una bona lectura.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon