Assaig pensament

Teletransportats amb Lluís Raluy

Publicat el dia
/

Era novembre de 2022 quan explicava també a GARLAIRES la creació del fons de llibres de matemàtica recreativa i divulgativa a la Biblioteca de Sant Adrià dedicat a Lluís Raluy, pallasso, artista, matemàtic i adrianenc.

Actualment el Fons Lluís Raluy ja té 150 llibres i el Museu de Matemàtiques de Catalunya ja ha  incorporat la relació de llibres del Fons Documental Lluís Raluy a la seva pàgina web , dins de la secció de ‘recursos’. En la relació cada llibre té el seu enllaç a la plataforma ATENA (biblioteques) la qual cosa permet que algú que entri a la pàgina del Museu de Matemàtiques i trobi un llibre del Fons Lluís Raluy que li interessi,  el pugui demanar per a que li enviïn a la biblioteca de la xarxa de biblioteques que ell desitgi, probablement a la biblioteca que tingui més propera al seu lloc de residència o treball.

La presentació (i celebració) d’aquesta aplicació ,malgrat la vaga general, ja que es un acte lúdic, està prevista per dimecres 11 de novembre a l’Ateneu Adrianenc amb una exhibició de màgia matemàtica a càrrec del matemàtic Sergio Belmonte, vicepresident del Museu de les Matemàtiques, que fou qui analitzà i divulgà els treballs de Lluis Raluy. L’acte s’inscriu en el marc de la Setmana de la Ciència, serà a les 19:00, és gratuït i hi participaran la Biblioteca de Sant Adrià, el Museu de les Matemàtiques i l’Ajuntament de Sant Adrià.

 

 

Cinc qüestions sobre la immigració catalana

Publicat el dia
/

Miquel Puig va fer la conferència inaugural del curs a l’Ateneu Barcelonès (1/10/2026) titulada «Cinc qüestions sobre la immigració catalana» abordant un dels fenòmens més complexos i transcendentals que afecten Catalunya i remarcant la necessitat d’afrontar la qüestió migratòria a través de les dades i el rigor, lluny de dogmes o consignes preconcebudes.

Intento fer una síntesi breu:

1.- Intensitat. La població que ha vingut a Catalunya en el període 2000-2026, representa el 25 % de la població. En el període 1940-1975 va ser del 30%, entre 1900 i 1936 del 25% i en el s.XVII  (occitans) fou del 20%. És molt o es poc?  Doncs som els campions, altres països desenvolupats no necessiten tanta immigració.

2.- No venen els cridem. Perquè venen aquí i no a altres llocs també països rics i amb fertilitat baixa, com Corea, Japó, Aragó o el País Basc? Doncs depèn del model econòmic, de que es produeix, de la tecnologia…Aquí el turisme acaba generant molta feina.

3.-Ideologia i Estat del Benestar. Per la qüestió de la immigració s’han creat partits. A Alemanya, França i Itàlia la major proporció del vot a l’extrema dreta prové dels treballadors i els aturats tenen la major, mentre que a la resta de partits pesa més el vot dels professionals i quadres. Una altra qüestió important és si la immigració es un bon negoci per a mantenir l’Estat del Benestar. Pot ser que sí i pot ser que no. A Catalunya en les circumstàncies actuals és que no perquè els immigrants cobren molt poc i gaudeixen de l’Estat de Benestar, de manera que la situació es fa inviable.

  1. Gresol o multiculturalitat. Tradicionalment a Catalunya a través del matrimoni mixt hi ha hagut una integració cultural en tots els sentits els de fora cap a dins i els de dins cap a fora. Això actualment es fa més difícil com a conseqüència que la religió és diferent. A Europa la religió s’ha sotmès a l’Estat, però això no passa amb altres religions diferents de la cristiana. Molts joves a Europa, terceres generacions, consideren que la seva religió ha d’estar per sobre de la llei.

5.- Estabilitat Política. L’experiència en altres països és que quan hi ha multiculturalitat i no gresol és molt difícil l’estabilitat política i les separacions culturals es perpetuen. Està per demostrar que la multiculturalitat sigui compatible amb la democràcia.

Miquel Puig va insistir molt en que no volia exposar una tesi sinó presentar unes dades i uns fets però la presidenta li va demanar la seva opinió i va manifestar, remarcant que es tractava d’opinió  que calia aturar la immigració, que s’ha de pair i es necessita temps.

He fet la síntesi però és molt recomanable visualitzar la conferència sencera: ENLLAÇ

Geopolítica i economia

Publicat el dia

L’1 de juny de 2026 es va fer una  conferència a l’IEC titulada «Geopolítica i economia en l’era Trump» en el que participà Giacomo Ponzetto,; Christopher Rauh, i Natàlia Mas. Va moderar el debat Guillem Riambau.

Des del meu punt de vista en aquest conferència situen perfectament la problemàtica de la geopolítica. Ja d’entrada, el començament fou sorprenent, un eixerit i brillantíssim Giacomo Ponzetto començà explicant apassionadament que això de fer guerres per part dels Estats Units (p.e. Veneçuela, Iran…) és la cosa més normal i una constant històrica. Fins ara Europa no ho havia vist perquè era respectada. El que ha canviat és que ara Europa ha anat a menys i està entrant en aquesta normalitat de tracte. I la cosa segueix: la corrupció de Trump… [ Ponzetto és doctor per Hardvard, potser això va provocar la animadversió de Trump cap aquesta Universitat]

Natàlia Mas es centrà en la problemàtica de la Energia i Christopher Rauh en la tecnologia. Efectivament es va tractar de geopolítica sense acabar de veure unes possibilitats per Europa dins del marc mundial. ENLLAÇ

…

Qui sí segueix donant orientacions per a Europa és Mario Dragui que publicà un article al Financial Times  l’11 de setembre de 2026  titulat “Europe’s difficult choices on AI” en el que sosté que la intel·ligència artificial (IA) és la palanca més prometedora d’Europa per reactivar el creixement econòmic i finançar el seu model social, però adverteix dels reptes pel que fa a la sobirania tecnològica.

Els punts clau de l’article són:

  • La necessitat de creixement: Europa pateix un dèficit de productivitat respecte als EUA i necessita adoptar ràpidament la IA.
  • El risc de dependència: Europa controla una part molt petita de la cadena de valor de la IA (poca capacitat de computació pròpia i endarreriment en xips i laboratoris capdavanters enfront dels EUA i la Xina), la qual cosa pot crear una perillosa dependència exterior.
  • El paper clau de les dades i la infraestructura: L’únic àmbit on Europa encara pot ser sobirana i generar un gran creixement econòmic (amb una economia de dades que podria superar els 800.000 milions d’euros el 2030) és en la gestió de les seves pròpies dades i la construcció de centres de dades sota control europeu.
  • Superar la fragmentació de la demanda: El gran obstacle a Europa és qe la demanda està dividida entre milions d’empreses petites. Draghi proposa un model basat a ajuntar la demanda mitjançant contractes plurianuals conjunts entre grans empreses.
  • Evitar una nova oligarquia: Fomentant la competència entre diversos proveïdors i aplicant una fiscalitat progressiva, Europa pot evitar concentrar el poder i la riquesa en mans d’una nova oligarquia tecnològica. La conclusió de Draghi és que Europa pot tenir IA sense oligarques.

…

La relació de la geopolítica i l’economia també han interessat a Guifré Belloso en el seu darrer article “Putin i Xi Jinping….Amics per sempre”. Uff!

…

Finalment en Jaume Miranda, en combinació 10% broma i 90% serio, ha fet un article en el seu blog ‘Tempus Fugit’  titulat ‘Gràcies Mr. Trump’. Els desdenys de Trump es poden veure en positiu per entendre en allò que cal esmenar o aplicar-se.

Salut !

Quim

Inici de curs 2026-2027

Publicat el dia
//

Ens hem perdut alguna cosa aquests mesos de vacances? Déu n’hi do el que s’ha dit i ha passat. En Jordi Goula  per exemple, ha seguit escrivint tots aquests mesos amb articles sobre temes vius i interessantíssims. Us passo la relació. Del titulat ‘La penúltima bretolada d’un president egòlatra i estafador’ (8/07/26) n’hi per llogar cadires.

La Neus Tomàs ( El Diario) que també és una de les meves periodistes de capçalera s’hi que ha fet vacances però es ens va deixar una entrevista entranyable amb la Lourdes Beneria, aquí va.

Tampoc ha fet vacances l’Andreu Mas-Colell, tractant tant rellevants com de la reforma de la direcció publica a l’administració de la Generalitat (22/08/26) !!!!, Geopolítica i comerç internacional (25/07/26), Ceuta (8/08/26), o la IA i la destrucció de treball (6/9/26)

No puc posar els enllaços dels articles esmentats perquè estan  protegits pels subscriptors  però podeu consultar la IA i us en farà un resum !

En aquest darrer esmentat titulat ‘Bill Gates i el treball’ torna a treure la tesi de J.M. Keynes en el seu assaig ‘Les possibilitats econòmiques dels nostres nets (Madrid, 1930) que Andreu Mas-Colell va tractar en el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Ciències Morals titulat ‘ Keynes, sus nietos y los nuestros (Madrid , 2009) fent un repàs del que va dir Keynes en relació a que l’elevadíssima productivitat permetria reduir les hores de treball – 15 hores setmanals- amb les conseqüències per l’estil de vida. També podeu demanar un resum a la IA.

Quan veig amb quina facilitat grans empreses donen excedències als seus tècnics per fer coses com viatjar pel món, tinc la impressió que seran les grans corporacions, d’acord amb les grans potencies mundials que poden orientar la tasca reguladora de l’Administració,  les que acabaran subvencionant el treball creant pseudo-treball; un treball en que si agafes excedència per viatjar no passa res. No és el treball de 15 hores que deia Keynes a la setmana però s’hi va assemblant.

Més que l’atur per causes tecnològiques em sembla més preocupant el tema de l’ensenyament que el de l’atur tecnològic. Històricament la solució a l’atur ha passat per la creació de circuits econòmics adients i si es posen d’acord els poderosos – son pocs- té solució. En canvi, la irrupció de la tecnologia en la formació està portant canvis que poden ser fatals. Jose Antonio Marina fa una reflexió interessantíssima sobre els dèficits d’atenció provocats per la utilització de tècniques addictives per les empreses que controlen les xarxes socials: “Réquiem por la atención voluntària” (El Diario, 9/09/26).

Els estudiants i tothom han de llegir. Així de senzill.

En fi, resulta particularment adient, doncs, que m’acomiadi amb una referència a al Setmana del Llibre en Català del 18 al 27 de setembre i en la qual es fan activitats culturals interessants.

Salut !

 

Quim

GARLAIRES.CAT

Educació en temps d’IA

Publicat el dia
//

“L’educació del futur serà molt més personalitzada, molt més individual i molt més asíncrona”. “El mestre del futur serà menys transmissor de coneixement i més arquitecte d’experiències d’aprenentatge. Menys conferenciant i més mentor. Menys controlador del ritme únic i més facilitador de trajectòries personals” “Potser la IA salvarà els bons mestres de la pitjor part de la seva feina: repetir trenta vegades la mateixa explicació, corregir mecànicament exercicis i intentar avançar amb la culpa de deixar sempre algú enrere”.

Aquestes son algunes de les afirmacions que fa Esteve Almirall en un article a On Economia (21 de maig) que han titulat “L’escola del futur no tindrà classes magistrals” . La IA preocupa molt – no hi manquen motius  –  però l’Esteve Almirall és optimista.

Com anècdota sempre m’havia cridat l’atenció les conseqüències intel·lectuals que havia tingut en molts nens patir una tuberculosi que els tenia apartats del sistema educatiu un any. Paco Candel, Josep Maria Cadena, l’empresari rosenc  José Moyano … durant l’any que van estar afectats per la tuberculosi  van llegir tants llibres o aprendre idiomes que els va transformar per sempre, aquella etapa va marcar la seva vida definitivament. Accidentalment van trencar el patró (curricular)  a favor seu.

Es pot dir que qualsevol nen pot rebre la formació d’un príncep. La clau està en disposar de ‘bons mestres’. El sistema educatiu que hem viscut va néixer per organitzar masses…fer currículums, biografies patrons i els mestres també s’han ‘fabricat’  per atendre aquest enfocament. Què hauria d’aportar un bon mestre en un sistema educatiu amb IA?  Doncs segon José Antonio Marina – filòsof i savi –  en el sistema d’educació antic preocupava que un nen es quedés enrere. Si, per exemple, no anava bé en matemàtiques se li feien unes classes de reforç, mentre el  sistema educatiu que pot haver amb la IA el que s’hauria de prioritzar és veure en què destaca un nen. Son moltíssimes coses en les que pot destacar, no cal ser astronauta pot ser quelcom més corrent però també necessari. El bon mestre hauria de descobrir això. No és gens fàcil. Evidentment és una tasca en la que s’ha de recolzar en un coneixement pràctic que ha de venir de moltes bandes.

Els nens als 11 anys ja apunten cap a on s’orienten. Al Leo Messi, quan devia tenir aquesta edat, el va descobrir en Carles Rexach. Podem descobrir un nen que tingui una habilitat o predisposició per ser cuiner, ebenista o matemàtic ? Uff Crec que es una tasca tan difícil que s’ha de cercar un sistema per ajudar al mestre basat en el coneixement i l’expertesa de determinades persones que hi ha a la nostra societat.

…

Tota la producció intel·lectual  de José Antonio Marina em sembla recomanable. El que he comentat abans ho he tret d’una entrevista que li van fer per la radio. Parla de valors, pors, drogues, educació…

Política social científica

Publicat el dia
//

Em confesso admirador consumat de la Mònica Martínez Bravo de la que ja parlar noi fa massa en un GARLAIRES (16/10/25) com un exemple del que l’ascensor social gràcies a la universitat publica que la porta a obtenir una beca al MIT i on acabà fent una tesi defensada l’any 20210 i que va ser dirigida  per Daron Acemoglu, que  va ser el director principal, i fou guardonat amb el premi Nobel l’any 2024,  Abhijit Banerjee, també premi Nobel d’Economia guardonat el 2019 i Benjamin Olken, un altre reconegut professor del MIT especialista en economia del desenvolupament.

La vaig conèixer personalment en una conferencia que va fer a l’IEC titulada “Banerjee, Duflo i Kremer: Premi Nobel per la lluita contra la pobresa amb rigor científic” Això era un 27 de gener de 2020 i tot just l’any 2021 l’anomenaven investigadora principal d’un programa contractat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, al gener de 2024, va ser nomenada secretària general d’Inclusió al Govern d’Espanya  i l’agost del mateix any, va ser designada consellera de Drets Socials i Inclusió.

Amb ella s’acaba d’aprovar per part del Parlament la Llei del Tercer Sector Social que regular el marc legal, finançament i reconeixement de les entitats socials i que ha estat molt ben valorat pel sector. I segueix un bon curs la tramitació de la proposició de llei del sensellarisme per a garantir els drets habitacionals i l’atenció urgent de les persones sense llar. Sobre el tema es va fer un acte a l’IEC amb la participació de la consellera Mònica Martínez Bravo i organitzat conjuntament amb cinc entitats socials: la comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu, la fundació Arrels, el centre Assís i Càritas. Enllaç en moment d’intervenció de la Consellera.

Jo tinc més sensibilitat pel tema que coneixement. El que sí entenc molt millor perquè estic més familiaritzat és amb  l’estudi ‘Estratèdies contra el sensallerisme’ que la Conselleria va encarregar  a Sara Ayllón (Universitat de Girona), Salvador Busquets (Cáritas), Libertad González (Universitat Pompeu Fabra), Alba Lanau (Universitat Pompeu Fabra) i Albert Sales (Institut Metròpoli). És un estudi que centra perfectament el problema. Com deia el títol de la conferència a l’IEC de l’any 2020, la consellera Mònica Martínez Bravo està lluitant contra la pobresa amb rigor científic.

…

En relació al barraquisme, remenant una revista local de l’Associació d’ex-alumnes del Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià, vaig trobar un article del Quimet signat amb pseudònim Arumí “Camp de la Bota, 1969. El Parapeto” problema adrianenc”. Es una descripció perfecte del que hi ha al Camp de la Bota i del que intenta fer l’ajuntament a favor de la gent que hi viu. Entre altres coses es reconeix la ciutadania amb el que comporta en la prestació de serveis públics. Es interessantíssim.

Sobre l’Informe Fènix

Publicat el dia
////

Ha estat notícia l’anomenat informe Fènix  un treball coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, segons el model econòmic actual de Catalunya és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mig termini.

El problema és el pes grandiós que té sobre l’ocupació el sector turístic que paga tan poc als treballadors que no cobreixen la seva despesa social (ensenyament, sanitat…) i  s’ha de pagar amb els impostos generals. Això podria tenir sentit, és el que passa amb l’agricultura, però perd el sentit si el resultat és insostenible. La proposta de l’estudi es centra en la necessitat d’augmentar el salari mínim la qual cosa obligaria a que no es facin activitats econòmiques que no puguin pagar-lo, reorientant així l’economia cap a sectors més productius o capaços de pagar suficientment als empleats.

L’informe ha aixecat debat, la qual cosa és molt positiva. El model econòmic a seguir és una qüestió importantíssima. En Jordi Roca Jusmet, catedràtic d’economia (UB) ens ha fet arribar una crítica plena d’observacions  molt interessants i amb una visió alternativa i enriquidora.

La presentació de l’informe es va fer al  Col·legi de Periodistes (15/05/26) – jo hi era  – i la megafonia va ser un desastre,  és impossible que s’hagi gravat bé i és una llàstima. Per exemple explícitament els autors van manifestar que no tenien res contra la immigració, al contrari, el problema per ells és la sostenibilitat del sistema. En qualsevol cas la relació entre el model econòmic i la immigració és part importantíssima del debat. Jo he presentat una proposta a la Junta de l’Ateneu Barcelonès per animar aquest debat aprofitant que enguany la Presidenta i la Junta s’han volgut ocupar de la immigració com a tema de debat. Ja veurem que decideixen.

…

P.D. Com a curiositat, en el PDU de les 3Xemenies de Sant Adrià ha costat moltíssim definir un projecte econòmic, que serà un el projecte MediaCity Catalunya que ja veurem com a acabarà. En canvi es destinen ja sobre el projecte 20.000 m2 de sostre a hotels, que poden representar 700 places hoteleres sense que el Departament de Territori, responsable dels estudis econòmics, hi trobi cap problema quan, amb els salaris que es paguen a l’hostaleria, la sostenibilitat econòmica i fiscal del país es veurà empitjorada.

Com diu l’estudi Fènix estem  subvencionant el turisme però a més, el projecte de les 3Xemeneies és possible perquè els estudis econòmics del Departament de Territori no han identificat unes plusvàlues que estarien prohibides constitucionalment.  Per tant, podem estar subvencionant l’hostaleria i, a més a més,  promovent-la a través de la planificació urbanística.

A aquestes alçades, com observen al Cercle d’Economia no es pot desmantellar el sector turístic atesa la importància que té, però tampoc s’hauria de promoure i, si més no, reorientar-lo. La solució és augmentar sensiblement el salari mínim.

Desenvolupant IA des del BSC

Publicat el dia
/

Mercè Crosas és la directora de Ciències Socials i Humanitats Computacionals al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). La iniciativa pionera del BSC en la creació del Departament de Ciències Socials té com a objectiu comprendre qüestions complexes i de gran escala de les societats humanes, tant actuals com passades, amb l’ajuda de grans conjunts de dades, intel·ligència artificial i computació d’altes prestacions.

El 20 de novembre de 2025, Mercé Crosas va fer una conferència a la Casa de Cultura de Girona titulada “Ciències Socials i Humanitats Computacionals: Nous usos de les dades i la IA per estudiar la societat” que es pot visualitzar a Youtube (enllaç). La conferència m’ha semblat particularment interessant perquè no és tracta ja  d’explicar una vegada més  què es pot fer amb la IA, sinó que es pot fer o que s’està fent des de Barcelona o Catalunya en el desenvolupament de la tecnologia de la IA.

Partint d’una definició de la IA ‒ “fer el correcte de forma racional” ‒  IA seria la capacitat d’una màquina o sistema per actuar de manera que assoleixi els millors resultats possibles —o els resultats esperats més alts— d’acord amb la informació disponible i els seus objectius, és rellevant el coneixement del tractament i preparació de la informació – les dades- per a la IA.

Aquest és un dels àmbits d’especialització de la Mercè Crosas que també és presidenta de CODATA, el Comitè de Dades del Consell Internacional de la Ciència, i membre afiliada de l’Institute for Quantitative Social Science de la Universitat de Harvard.

I sembla que a Catalunya tecnològicament estem ben posicionats en aquest sector de l’arxivística (*) que és sovint el gran oblidat de la innovació, quan en realitat és la base de la governança de les dades i la memòria digital(**).

La conferència l’acaba amb un exemple de lectura de manuscrits medievals que a Catalunya abunden,  estan escanejats i es poden llegir informàticament. El ‘promt’ (instrucció) de lectura a la IA diu: «Ets una IA molt útil que m’assistirà a llegir i analitzar documents notarials de l’edat mitjana. Llegeix el document atentament i crea un resum del contingut i una llista de persones mencionades. No t’ho inventis! Si la informació no està en el document digues “no ho sé”»

A part de l’anècdota, estratègicament el tema és important. El passat de març es va inaugurar el laboratori de la IA del Banc d’Espanya que s’anomena DELTA i que està ubicat a l’edifici de la plaça de Catalunya. Segons el seu director, Ignasi Belda, que potser recordareu de Garlaires ja que publicàvem uns Reculls de Premsa fets per ell i també va fer una xerrada a l’Ateneu Barcelonès sobre IA, a DELTA preveuen tancar un acord de col·laboració amb el BSC. I com DELTA poden sorgir molts projectes més.

Hi ha un altre aspecte molt important que apunta la Mercè Crosas a la seva xerrada que és la referent a metodologia de les ciències socials. Igual que quan els de la meva generació estudiàvem en el pla d’estudis hi havia una assignatura d’estadística o econometria, com a eina metodològica entenc que la IA es configura també com una part essencial de la metodologia científica, de progrés científic en definitiva. No està tot fet amb la IA, és la pròpia IA com eina la que  pot ajudar al progrés científic de les ciències socials i les humanitats.

(*) Tinc la impressió que Miquel Puig i Raposo va jugar molt positivament a favor del desenvolupament tecnològic del sector quan va ser director general del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Ho he consultat Gemini (IA) que indica que sota el seu lideratge, aquest organisme no només es va centrar en la infraestructura tecnològica pura, sinó que va esdevenir un referent en la preservació digital i l’accés obert i es van desenvolupar eines per a la gestió de repositoris digitals que han estat fonamentals per a l’arxivística moderna.

(**) L’octubre de 2005 es celebrà a Barcelona el Congrés Internacionals d’Arxius que va passar desapercebut en els mitjans de comunicació. La Mercè Crosas hi va participar (enllaç).

Dret a l’habitatge!

Publicat el dia

L’Agrupació Sènior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en la que participa l’amic Joan Maria Pascual,  va organitzar cicle entre els mesos d’abril i desembre de 2025, dedicat a concretar mesures per garantir el Dret a l’Habitatge.  Adjunto els materials:

Sessió 1. El Context. On som en matèria d’habitatge.

Sessió 2. Els llocs. Les polítiques de sòl i de regeneració urbana. La proximitat.

Sessió 3. Els impulsors. Els activadors de l’habitatge assequible.

Sessió 4. La indústria. Els recursos necessaris davant el repte de la construcció

d’habitatge assequible.

Sessió 5. La reconstrucció. Canviar els usos del sòl i dels edificis construïts,

reconstruir, rehabilitar, conservar i mancomunar.

Sessió 6. L’aprenentatge. L’ensenyament de l’Arquitectura,

l’equip transdisciplinar i l’encaix professional.

Sessió 7. Un final, per a engegar. Conclusions del cicle i propostes d’acció.

 

Han fet un treball molt exhaustiu amb propostes que em semblen interessantíssimes. Per exemple les propostes de la Secció referents a economia diuen: “Aconseguir que millorin notablement els sous mitjans dels treballadors. Evidentment així serà més fàcil que amb el 30% dels ingressos puguin pagar un habitatge digne. Potser cal canviar el sistema capitalista salvatge. Resoldre el desequilibri entre capacitat de pagament i el cost d l’habitatge”. Fa poc es comentava en una sessió de la Societat Catalana d’Economia dedicada a la immigració que aquest era el procediment intel·ligent i senzill que servia als suïssos per determinar  la immigració que el país pot encaixar i l’habitatge de passada. No és una proposta utòpica. Una altra cosa és que es vagi en aquesta línia

 

Però, vaja, hi ha moltíssimes propostes, en molts àmbits i estaria bé que les autoritats les consideressin; passo l’enllaç de les síntesi. I per si no els fan cas, els organitzadors s’han centrat sobretot en proposar la creació d’una empresa pública amb un consens polític ampli dedicada a afrontar el problema de l’habitatge.

En Jaume, en Claudi, l’Oriol, l’Ot i l ‘ordenació del territori

Publicat el dia

En Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic des de 1992 a 2014, és a dir pare de l’Institut Cartogràfic, coneix perfectament la problemàtica del planejament urbanístic i hi dedica un article en el seu blog  Tempus Fugit titulat “Contradicció territorial catalana avui. I diàleg amb Claudi”. Claudi és Claude AI (assistent Ai). L’article es una mostra de la profunda experiència de Jaume Mirada que, quan ha acabat l’article, li demana a l’assistent IA (en Claudi) que opini al respecte. En Claudi fa una exhibició de coneixement amb cita de fons i mostra tenir criteri. Us poso el  que li comenta en Claudi al Jaume com a colofó, diu:

«Tancament
El vostre text té una virtut i una tensió no resolta. La virtut: nomena les contradiccions sense dissimular-les. La tensió: oscil·la entre la crítica al PDUM com a document polític ajornador i una proposta (INCASÒL + ICF + expropiació favorable) que és també, en essència, un acte polític de fe en la capacitat pública. Potser la pregunta definitiva no és «com créixer?» sinó «quina mena de país volem ser quan acabem de créixer?». I aquesta, com apuntàveu amb l’aforisme, el tempus ja no ens deixa ajornar-la.
Si voleu, puc aprofundir en qualsevol d’aquests vectors —el precedent de Viena, el col·lapse financer del sector, o el debat decreixement vs. expansió— en un document més extens amb referències completes i dades contrastades»

Jo crec que això d’en Claudi  és una broma  i un recurs literari d’en Jaume(*). Si és broma està bé i te gràcia, si no és broma  està bé igualment, és clar, però la gràcia s’estronca.

…

I segueixo amb ‘territori’. M’ho he passat molt bé amb l’entrevista que li fa el periodista Ot Bou (VilaWeb)  al geògraf Oriol Nel.lo titulada “Barcelona i Madrid, un mirall irregular” i que es penja a YopuTube.

La cosa ve d’un llibre que s’acaba d’editar en italià titulat “Barcellona / Madrid. Un dialogo critico tra due città”,  elaborat per Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja de la Universitat Politécnica de Madrid. Això de Madrid-Barcelona és un tema sempre polèmic, hi ha tot allò del Madrid DF…i el parer de l’Oriol Nel.lo, que és molt ponderat i científic i expressa amb molta amabilitat, és a tenir en compte.

 

1 2 3 … 16