Paisatge i patrimoni

Josep Maria Cadena. Un temps, un país, un amic

Publicat el dia
/

Dimarts 2 de juny ens va deixar Josep Maria Cadena, que  per a mi era molt més que un company i amic del meu pare, era un ‘amic heretat’ com deia ell sempre fent exhibició de bon humor.

El meu pare era de l’època de la pluriocupació, sempre treballava de manera que hagués pogut passar que no hagués gaudit d’ell. Però la cosa es va resoldre d’una altra manera, jo l’acompanyava i estava amb ell però al lloc de treball o en coses relacionades amb la feina, no podia ser d’una altra manera. No anava al futbol, o treballava o descansava parant pels àpats i això durant els àpats parlava..

Recordo hores i hores d’espera a la recepció del diari de Barcelona o de l’Avui mentre ell feia la seva feina. Coneixia tota la redacció. Desprès anava amb ell als bars del voltant. Un cop recordo haver a anat a casa d‘en Pernau a una reunió clandestina perquè projectaven un debat que hi havia hagut a Paris en el que havien intervingut líders de l’oposició al règim a l’exili i un ministre franquista que es deia Gonzalo Fernández de la Mora. Era diumenge pel matí, hi havia molts periodistes, més atenent les dimensions del pis i  molts barbuts, entre ells l’Antonio Franco, joveníssim que feia molts acudits. Jo devia tenir 12 anys, no més.

Vaig viure la vida meva i la del pare i d’uns companys seus generacionalment més grans que jo. Quan es fa crear l’avui en Josep Faulí, en Josep Maria Cadena, l’Andreu Calaf  en Josep Maria Orta i en Quimet van instituir anar a dinar plegats un cop al mes. Hi anaven ells i jo també. Llavors ja tenia 18 anys.  Sembla estrany però anava així. Amb els companys de l’Ajuntament de Sant Adrià també era similar. Es vivia en comunitat ampliada.

La cosa no acaba aquí, és clar. En Josep Maria Cadena va arribar a conèixer i a tenir relació amb  molts dels meus amics. Es va crear la tertúlia dels GARLAIRES i allà estava ell , no fallava, interessat en tots i en tot. Jo li agraeixo lo molt que m’ha estimat. Jo també l’he estimat molt i als seus. I  li agraeixo especialment que mi i a molts ens ha fet il·lusionar amb aquest país nostre. Va tenir una vida extraordinàriament plena seguint amb el seu projecte de país i de gent i la vàrem compartir.

En Josep Maria Cadena resta viu en el meu cor.

…

Passo alguns enllaços sobre ell:

Josep Maria Cadena a Vikipedia

Savis (TV3) ( 20/10/2015)

Necrològica a l’Ara / La millor foto

Articles del CIC ( Llúcia Oliba i Begoña Muñoz)

Corpus 2026: ous i truites

Publicat el dia
////

Amics, patitzants, punyeteros tots:

Enguany em correspon una tasca feixuga i ingrata, àdhuc desagradable.

Tutto Passa

Tranquils, no és que el nostre venerable Ajuntament hagi decidit eliminar la ballaruga de l’ou, no. No, o no pas encara, perquè creix la sospita que la parc-tematització de la ciutat fins a convertir-la en la Disneyland del modernisme –seguint el camí obert per viles pioneres i valentes com Venècia o Praga–, és l’objectiu principal de l’elit que ens governa. O sigui: tot arribarà, tot això passarà (en el pitjor sentit de l’expressió). Tingueu-ho per segur.

La meva aportació d’enguany és modesta, casolana si voleu, però d’una utilitat pràctica indiscutible: consisteix a posar-vos al cas d’una santa vegada i definitivament d’un bàsic (així en diuen els cursis) del qual seguiu sense tenir-ne ni idea per més anys que passin. Llegiu-ho, que us convé.

Mentrestant, l’ou anirà giragonsant de dijous a diumenge als patis consuetudinaris, sempre a la fresca, envoltat de verdura, senza fine.

https://dai.ly/x30c1tb

 

Vinga, va, no feu el dropo: penseu que si us marqueu com a objectiu contemplar-lo a la Casa de l’Ardiaca (el d’aquesta foto d’aquí), de patac podreu veure com esquitxen els de la Catedral, del Museu Marès, del Palau del Lloctinent, i de l’Ateneu: En menys de 500 metres de radi, un repòquer. Ni a Las Vegas, nens. 

I de franc.

Au!

Ou!

ARXIU L’OU 2026

Sant Jordi? Sant Jordi!

Publicat el dia
///
Aqui l’habitual mail de l’Iu Pijoan dedicat a la diada de Sant Jordi que incorpora l’escrit BREVIARI IL·LUMINAT DE TERMES D’ARREL RELIGIOSA I MITOLÒGICA.
Copio el mail, però que com que no queden les imatges copiades, afageixo un arxiu en pdf amb les imatges.
//////////////////////////////

Sant Jordi? Sant Jordi!

Informació de servei: Han tancat la Rambla (la de Barcelona).

 

https://youtu.be/xSoiKYKZ46s

 

O sigui, no hi aneu perquè no hi haurà parades i no hi trobareu més que tanques i esvorancs, i gent de fora vila visiblement desorientada a causa de factors diversos. Per tant, la congestió de l’àrea Passeig de Gràcia-Rambla de Catalunya i travessies pot ser piramidal. S’imposa doncs l’astúcia, amics, i el meu consell és que matineu i sortiu al carrer abans de les 9: trobareu la majoria de parades en fase de muntatge, sí, però circulareu de meravella, no farà calor ni us emprenyarà gaire ningú, i potser –potser– tindreu la mateixa sort que jo vaig tenir un any, quan pujant per Rambla de Catalunya de bon matí em va cridar l’atenció una parada que tenia un gran plafó darrere que versionava el famós lema “Keep calm…” rematant-lo amb “… and kiss a catalan”. Quan m’hi vaig acostar neguitós per veure si era veritat, vaig poder parlar amb una noia napolitana, menudeta i riallera, que anava atrafegada col·locant llibres al taulell i que, per a gran alegria del cronòp-iu, va resultar ser l’Antonella Speranza, autora d’un llibre indispensable per als catalans que ens agrada cuinar pasta (i menjar-nos-la). Si m’hagués fet un petó no m’hauria torbat tant.

                     La parada                                               El rossinyol milanès                                                   Les roses                                                                   El llibre

 

Ja és aquí doncs el dia que les ciutats de Catalunya fan olor de llibre. I com deia Borges, sabreu on hi ha literatura perquè el pols se us accelerarà.

 

Per cert, la criatura se’ns ha fet gran: 18 anys de repte. Ara no falleu, i feu-lo rodar convidant a comprar i comprant domés llibres en català. Feu-vos el favor, home!

 

I estimeu fort, punyeteros, que la vida és comptada.

 

Au,

 

Iu

 

P.S.: Fa temps vaig perpetrar un epítom de termes d’arrel literària que han passat al llenguatge col·loquial, la primera entrada del qual –“Apocalíptic”– era òbviament bíblica i, doncs, fins a cert punt espúria. Aleshores ja us vaig amenaçar amb dedicar una gasetilla primaveral a mots nascuts de la religió i la mitologia, i ara que ens acostem al final del camí, cal tancar si més no aquesta carpeta. Ho he restringit a una vintena de termes selectes relacionats amb personatges i alguns episodis; per tant, deixo de banda el vastíssim camp de les expressions i dites, que ja compta amb obres editades: sense anar més lluny, el meu company messiànic Salvador Alsius va publicar aviat farà 30 anys Hem perdut l’Oremus, un recull de frases fetes derivades de la religió catòlica que fa les delícies de grans i més grans.

 

P.S.2: En Josep Pedrals, l’autor del poema del Nadal passat que tots recordeu amb (escato)lògica emoció, acaba de fer una performance estupenda sobre l’ecosistema del llibre vestit de paleta poeta. Tu sí que vals, Pedrals!

Visca la samarreta imperi!

https://x.com/i/status/2032931344477458717

/////////////
i el PDF:

Capitalitzar el bosc

Publicat el dia
///

Fa anys, en la meva darrera etapa professional a Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport tècnic de l’amic i company, enginyer de monts Jordi Jürgens vaig analitzar econòmicament la gestió forestal. El problema de la gestió forestal és que els boscos no es gestionen  per manca de viabilitat  i jo donava una solució financera.

Vaig fer i uns treballs, una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans organitzat per Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Societat Catalana d’Economia (SCE). Tot va anar molt bé. En particular va il·lusionar moltíssim   Gloria Dominguez, doctora per la Universitat de Friburg i que havia estat directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que em va dir exactament “M’ha agradat molt i molt. És com la segona part de la tesi que m’hagués agradat fer”.

En fi, m’ho vaig passar molt bé amb aquest treball però em vaig jubilar fa temps i ja m’havia oblidat  de la qüestió, quan aquest setembre –ai carai – em va trucar el Secretari General de la Conselleria d’Economia –Juli Fernández Iruela–  proposant-me adscriure’m com expert al Grup de Treball del Departament d’Economia i Finances (GENCAT) pel seguiment de la Nova Estratègia de Gestió Forestal, Prevenció i Extinció d’incendis de Catalunya impulsada a partir de la reunió del Govern a Arnes el 29 i 30 d’agost de 2025.

Doncs en això estic i en  Ricard Estrada – vertader expert forestal i del medi ambient–  en va proposar fer un article pel Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres: Capitalitzar el Bosc (temps de lectura 6 min.). A l’article explico, intentant sent molt entenedor, el que considero que s’ha de fer per que es gestionin els boscos.

….

A GARLAIRES 7 de febrer de 2020: Temps financer i temps forestal

Proposta de canvi ferroviari català

Publicat el dia
//

Comencem l’any forts;  7 preguntes: 1. Rodalies, mercaderies i AV; que va primer? 2. Què vol dir xarxa única europea? 3. Quins objectius tenia la decisió europea? 4. Quin resultat han tingut els 35 anys? 5. Quins països van més retardats? 6. Que han de fer Espanya i Catalunya? 7.Com ho han de fer?  Ens ho van explicar en Santiago Montero Homs, Domingo Jaumandreu Ros i Josep Maria Sisó Vázquez dimarts 13 de gener a les 18:30 a l’Ateneu Barcelonès (Auditoris Bohigas).

L’acte fou presentat i moderat per la periodista  Maite Coca, vice-presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica de Catalunya (APIEC) que conduí endreçadament l’entusiasme dels ponents. Hi van anar unes 100 persones. Aquí està l’enllaç a You Tube

És un tema molt important. No es tracta només de trens, sinó de competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i capacitat de connectar-nos realment amb Europa. Els ponents son autors del document  “Diagnosi de mobilitat i proposta de canvi ferroviari català” que es va presentar al 4rt Congrés d’Economia i empresa de Catalunya (2025).  El document planteja una reflexió sobre les mancances estructurals del sistema  ferroviari actual i la necessitat d’una visió a llarg termini alineada amb Europa.

La Cubana i les cartes al Palau Robert

Publicat el dia
////

En fi, davant d’aquest panorama, distreure’s pot anar bé. Al Palau Robert fan l’exposició “Ensenyar les cartes”, una visió d’alguns dels restaurants més significatius de Catalunya  oberts entre 1960 i 2020 a través de les seves cartes. És una exposició que dura fins d’1 d juny i es fa en el context de que  enguany  Catalunya ostenta la distinció de Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Té un nivellàs.

A més, l’exposició coincideix amb una altra de la Cubana. A l’entrada es pot veure aquest vídeo molt divertit: Que és La Cubana

 

 

Moses supposes his toeses are roses

Publicat el dia
/////

De l’Iu Pijoan

“Tan alta la follia

de l’abril!

L’abril dona la mida

de l’instint.

Amb l’abril se sospita

l’infinit.”

(V. Andrés i Estellés)

Bon dia, punyeteros,

A diferència de, posem per cas, l’exuberància de la primavera de Keukenhof o de Knigthsbridge, la de l’Eixample és francament tristoia, per bé que té un parell de detallets que li atorguen si més no algun interès: un d’ells és l’airet que passa, que fins ara i per gran sort, ve de sèrie i no ho podem esguerrar, ni nosaltres ni l’Ajuntament; l’altre és que tots els carrers són arbrats, en involuntària compensació de la sòrdida absència de jardins. És així com els passavolants de la part esquerra de la quadrícula, a partir de mitjan març, assistim astorats, entre xisclets d’aquests petits pterodàctils verds dits cotorres argentines, a l’explosió d’una espècie d’arbre que fa una flor rosa lluent i es coneix amb noms tan absurdament dispars com arbre de Judes o arbre de l’Amor. Si de cara a Sant Jordi aquest segon és el que més li escau, enguany que acabem de celebrar la Pasqua considereu-vos autoritzats per fer anar el primer també. I a partir de la setmana vinent podreu seguir dient-li garrofer bord, com sempre.

Passegeu, respireu, alceu la mirada, estimeu, feu que el repte rodi un any més entre amics i saludats, compreu llibres en català … i llegiu-los, que us tinc calats!

Carpite diem, punyeteros. No badeu.

Au!

Iu

 

P.S.: La invocació clàssica a aprofitar el temps no són (només) ganes de fer el pavero amb llatinades, no. No fa ni un mes que va passar avall l’Ana Alonso, companya de feina i d’aficions cantaires. Era una persona afable i alegre, que ara fa tres anys em va deixar sense paraules quan va venir al despatx a agrair-me precisament el text de Sant Jordi, perquè, segons em va dir i per increïble que pugui semblar, parlava dels seus escriptor, pintor i grup preferits, els fulgurants Wilde, Van Gogh i The Beatles. Si no me’n sabia avenir llavors, molt menys me’n sé avenir ara. Sit terra tibi levis, i quina merda.

L’article d’enguany

NO PREGUNTIS

Josep Montasell i Dorda. Tocant de peus a terra

Publicat el dia
////

El passat 25 de Març al Restaurant de les 7 Portes celebrarem sopar tertúlia sobre L’EMPRESA AGRÀRIA PAGESA: DESAPARICIÓ O  READAPTACIÓ I RACIONALITZACIÓ? amb en Josep Montasell i Dorda de ponent. Pagès fins als 35 anys, Enginyer tècnic agrícola i expert en gestió d’espais agraris periurbans, ha estat Director del Parc Agrari del Baix Llobregat (1998-2013) i tècnic de la Diputació de Barcelona fins al 2017. Amb una trajectòria dedicada a la preservació i desenvolupament del territori, ha impulsat projectes com el Parc Rural del Montserrat i el Parc Agrari de Sabadell. Ha participat en la redacció del dictamen sobre agricultura periurbana del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), amb en Joan Caball (Unió de Pagesos) com a ponent, i en diverses iniciatives com BCN Smart Rural per a l’impuls de l’agricultura intel·ligent a Catalunya.

En els darrers 20 anys, Catalunya ha perdut gairebé la meitat dels seus pagesos i ramaders, i cada any desapareixen 500 pagesos. Avui, el 38% dels titulars tenen més de 65 anys, mentre que els joves menors de 35 anys només representen un 5%. A més, el 70% de les terres conreades no són propietat dels pagesos que les treballen, i això dificulta encara més el relleu generacional i la viabilitat del sector. Tot plegat ens porta a una realitat preocupant: Catalunya no és autosuficient alimentariament. Amb l’actual superfície agrícola, només podem cobrir el 44% de les necessitats alimentàries amb productes de proximitat. La pressió dels immobiliaris i els fons d’inversió que compren terres, situa la pagesia davant un repte monumental.

Resum de la tertúlia

 

Geografia d’una inundació. La DANA de València

Publicat el dia
////

Isaac Moreno Gallo, és un enginyer d’obres públiques apassionat per l’historia de l’obre civil a l’antiguitat que divulga a través de YouTube.  Ho fa molt bé i  transmet la seva passió, així que  ja compte amb 209 mil subscriptors (!). Entre molt treballs, a Garlaires (04/03/2022) n’havíem comentat un de magnífic  dedicat a l’urbanisme de la Tarraco romana.

Doncs resulta que, sortint de l’àmbit pel qual es conegut, s’ha despenjat amb un documental sobre  l’ordenació urbanística des de mitjans de segle passat a la zona de l’Albufera de València, utilitzant molts recursos cartogràfics disponibles actualment, essencial per entendre la catàstrofe d’aquests dies i les eventuals solucions. Té una durada de 20’. «Geografía de una inundación: la DANA de Valencia» M’ha semblat definitiu. De moment ja porten 450 mil visualitzacions.

15ª Bienal Manifesta a les 3 Xemeneies de Sant Adrià de Besòs

Publicat el dia
///

Ja fa més de tres setmanes que s’ha inaugurat, a la tèrmica de les 3 Xemeneies de Sant Adrià, la quinzena edició de Manifesta. És positiu que l’espai s’hagi obert al públic, que aquesta obertura es faci amb una activitat cultural com és l’art contemporani i que hi hagi un espai dedicat a la memòria històrica de l’edifici i al seu entorn social.

Tot plegat està fent que força gent parli de l’edifici de la tèrmica i dels seus usos. Es comprova que l’edifici, la seva història i el seu entorn físic i social generen molt d’interès entre el públic assistent.

La Plataforma de les 3 Xemeneies –veïnal– ha col·laborat amb Manifesta, aportant documentació per a una sala habilitada com a exposició anomenada Espai de la Memòria i en la que es recullen documents històrics. També hi ha altres col·laboradors com Salvador Rueda, que va començar la seva carrera professional a l’Ajuntament de Sant Adrià.

Tanmateix des de la Plataforma es lamenta que el famós Catalunya Media City no està, ni molt menys, garantit així com adverteixen del perill d’instrumentació de la cultura en favor de l’especulació immobiliària.

A part del conjunt impressionant de les 3 Xemeneies, allà hi ha un solar on s’hi volen fer 1800 habitatges. Com que es zona inundable, ho han arreglat dient que això es faci constar en el registre de la propietat, passant qualsevol problema futur als nous veïns.

I malgrat que la Constitució prohibeix explícitament l’especulació immobiliària (art.47) el Departament de Territori no hi veu especulació. Els propietaris, en les seves transaccions han valorat els terrenys en 800 €/m2 però resulta que el Departament ha fet uns estudis econòmics segons els quals val 300€.(aprox).

Resulta que al final, a la pràctica, la interpretació d’un principi constitucional depèn d’un informe econòmic. El tema és tan important, que, per tenir la seguretat que l’estudi és rigorós, els veïns van proposar al Departament que encarregués a algú com ara el professor José Garcia Montalvo – prestigiós economista amb premi Jaume I d’Economia- una revisió (homologació) de l’estudi, però el Departament va contestar que no hi havia pressupost.

Però vaja, ni que sigui per a veure l’edifici colossal, la visita és recomanable. L’entrada es pot comprar a la web de Manifesta i és molt econòmica també. Us passo també una guia amb dades tècniques elaborada per la Plataforma que pot ser d’utilitat.

1 2 3 … 5