febrer 2021

Paremiologia i ensenyament de la filosofia

/

En el debat sobre el contingut de l’ensenyament de secundària, que si religió, educació cívica o la supressió de la filosofia), jo soc partidari no solament de que s’ha d’ensenyar filosofia que té amplitud (política, religió, lògica, física, psicologia…) sinó que de que hauria de tenir encara més hores.

Això sí, la filosofia que jo m’imagino, la que m’hagués agradat per a mi, seria la introducció als pensadors a través dels aforismes. A la wikipedia (anglesa) trobo una relació de més de 100 aforistes (aphorists). Aristòtil, Raymond Aron, Wallter Benjamin, Ciceró, Descartes, Benjamin Franklin, Pascal, Plató, Sartre, Shopenhauer, Socrates i Paul Valéry…

En Benjamin Franklin va editar el “Poor Richard’s Almanack”, que va ser un èxit. Bona forma de difondre el pensament.

Curiosament a la relació hi surt Josep Abril i Virgili, autor del llibre del Bon Seny, il·lustrat per Junceda i en canvi no hi figura en Ramon Llull, més universal que també va recollir proverbis. Altres tampoc apareixen. Joan Amades, per exemple, havia fet recopilacions de refranys.

I amb tot això he descobert la web del projecte PCCD (Paremiologia catalana comparada digital). La paremiologia (del grec paroimía, instrucció + logos, tractat) és la ciència que estudia els refranys, els proverbis i altres enunciats, la intenció dels quals és transmetre algun coneixement tradicional basat en l’experiència. A la web hi trobareu una bona recopilació de refranys.

Però francament el nom em sembla un problema. Amb aquest nom –paremiologia– per comptes d’emprar refranys, màximes i aforismes com a recurs per a una instrucció popular, que és el que considero que hauria de ser l’objectiu, acabaran fent un altre màster universitari.

A la pel·lícula Being There, el president dels Estats Units segueix els proverbis d’un jardiner, Mr. Chance, interpretat per Peter Sellers, però era ficció.

Percebeiros

///

La raó de l’admiració per l’esport deu estar en allò que en el món del circ en diuen “encara més difícil”, allò que resulta extraordinari, fantàstic, colossal. En el nostre subconscient l’esport se’ns presenta com un ideal (objectiu) biològic. Nosaltres som animals i allò que a un animal li dóna més possibilitats d’obtenir menjar és la superació, desenvolupar ales, un verí mortal, etc.

Amb això he trobat un documental sobre ‘els percebeiros’ que m’ha fascinat; he superat l’estat d’admiració que em produeixen alguns esport. L’art de caçar percebes (ells en diuen diu cavar percebes) te tots els elements d’un esport de risc (han de grimpar per les roques, de vegades fa mala mar, ‘juguen’ en equip…) però, a més, el joc no s’acaba introduint una pilota en una cistella, o clavant una bandera dalt d’un cim, s’acaba enduent-se unes bosses plenes de percebes i la major part dels percebes els venen però en reserven uns quants per a fer un àpat entre els caçadors. Preferiria menjar-me aquells percebes que una pilota signada pel Maradona. A baix  podeu veure el vídeo. És fantàstic !

Bach versus Mozart

//

Google disposa d’una base de dades composta per més de 500 mil milions de paraules tretes de més de 5,2 milions de llibres digitalitzats entre 1500 i 2008 en alguns dels idiomes més habituals (anglès, alemany, francès, xines, espanyol…) i l’any 2010 llança una aplicació que s’anomena Books Ngram Viewer que informa del nombre de vegades que una paraula ha estat utilitzada en la literatura -en els llibres escanejats- en un any en concret, oferint, a més una gràfica que pot anar de l’any 1800 a l’any 2019, en aquests moments.

Veiem un exemple (podeu clicar sobre la imatge):

En hem interessat pels termes ‘Johann Sebastian Bach’ ‘ ‘Wolfgang Amadeus Mozart’. El període que escollim és de 1800 a 2019 i la base de dades fa referència als llibres en anglès. Llavors la gràfica ens dona el percentatge que aquests noms apareixen, tal com els hem escrits (majúscules, accents, nom complet…) en els llibres que es van publicar i estan escanejats per Google format part de la base de dades.

En el cas de Bach i Mozart, a part que Bach supera a Mozart en els llibres en anglès, es detecta un interès més gran aquesta la música en termes relatius al llarg dels anys i que l’interès per un i per l’altre segueix els mateixos cicles. A la literatura Alemany es confirma més interès pel Bach que pel Mozart, a Italia la cosa està més igualada i a França guanya Mozart.

Com es pot observar, aquesta eina pot ser molt valuosa per a realitzar anàlisis històrics, lingüístics o literaris.