Tecnologia

Paco Solé Parellada. El coneixement és capacitat d’actuació

////

Farà cosa d’un any, vaig escoltar  la presentació que va fer en Paco Solé Parellada  d’un dels concerts que organitza al Set Portes i, com és habitual,  va captivar a tots presents. A part dels acudits i les anècdotes deixà caure afirmacions com ‘el coneixement és acció’, que li encaixa perfectament, i que és una visió recollida al tractat de filosofia de Wittgenstein. Això es background oi?

Avui recullo a GARLAIRES una l’entrevista al Paco Solé Parellada que fa poc ha publicat a Via Empresa i que porta per títol << Solé Parellada: “La innovació és un compromís amb el futur”>> que, com sempre, té un to divertit, és captivadora i amaga una concepció molt travada del progrés, de la vida i del país.

No us perdeu, sobretot, l’acudit amb el tanca l’entrevista i que podria ser un exemple de formalització del coneixement.

El ferrocarril metropolità

//

Dilluns  3 de maig , vaig presentar una conferència  a l’Ateneu Barcelonès titulada  “Ferrocarril metropolita i alternatives de futur”. Els ponents son Santiago Montero Homs (1046),  Enginyer Industrial, que ha estat alt directiu en empreses de instal·lacions metàl·liques, energètiques i de seguretat i conseller del President de la Cambra per temes infraestructurals entre 1990 i 2000, i Carles Viader Soler (1974), enginyer de Camins, que ha construït part dels projectes ferroviaris barcelonins i que des del 2011 treballa a Londres en projectes de AV a Regne Unit i països Bàltics.

Els ponents parteixen de la base de que el sistema ferroviari català, i espanyol, per tal de reduir el consum d’energia i mantenir la competitivitat industrial, necessita urgentment d’homologar-se al europeu però  no solament en els  estàndards, sinó també en la capacitat d’us que a Europa és  entre 3 i 5 vegades superior.

La principal dificultat i el repte és la geografia (territorial, urbanística…) de la Regió Metropolitana de Barcelona amb un  terreny gens pla i una  gran densitat de població. I la clau de l’èxit, segons ells, no és tant el finançament sinó  la capacitat de gestió i les idees que s’apliquin per fer aquesta transformació.

Penjo el vídeo:

Bach versus Mozart

//

Google disposa d’una base de dades composta per més de 500 mil milions de paraules tretes de més de 5,2 milions de llibres digitalitzats entre 1500 i 2008 en alguns dels idiomes més habituals (anglès, alemany, francès, xines, espanyol…) i l’any 2010 llança una aplicació que s’anomena Books Ngram Viewer que informa del nombre de vegades que una paraula ha estat utilitzada en la literatura -en els llibres escanejats- en un any en concret, oferint, a més una gràfica que pot anar de l’any 1800 a l’any 2019, en aquests moments.

Veiem un exemple (podeu clicar sobre la imatge):

En hem interessat pels termes ‘Johann Sebastian Bach’ ‘ ‘Wolfgang Amadeus Mozart’. El període que escollim és de 1800 a 2019 i la base de dades fa referència als llibres en anglès. Llavors la gràfica ens dona el percentatge que aquests noms apareixen, tal com els hem escrits (majúscules, accents, nom complet…) en els llibres que es van publicar i estan escanejats per Google format part de la base de dades.

En el cas de Bach i Mozart, a part que Bach supera a Mozart en els llibres en anglès, es detecta un interès més gran aquesta la música en termes relatius al llarg dels anys i que l’interès per un i per l’altre segueix els mateixos cicles. A la literatura Alemany es confirma més interès pel Bach que pel Mozart, a Italia la cosa està més igualada i a França guanya Mozart.

Com es pot observar, aquesta eina pot ser molt valuosa per a realitzar anàlisis històrics, lingüístics o literaris.

Quin 2021 ens espera?

///

Abans quan s’acabava l’any els periòdics feien un balanç de com havia anat tot. Enguany tanmateix el balanç és prou conegut i en, canvi, agafa més interès que mai fer un exercici de prospectiva, per a la qual cosa proposo tres documents:

  1. En Lluís Bassas em passa l’informe de prospectiva que edita el Saxo Bank (banc danès amb una sèrie de plataformes per a fer inversions globals) per a l’any 2021 Es tracta d’un informe fet per experts. Exemples d’articles: Amazon ‘compra’ Xipre // Alemanya rescata a França// L’energia de fusió serà factible l’any 21// Tots pendents de la moneda digital xinesa / les grans ciutats perjudicades per la moguda que ve en el món laboral…Molt interessant i ben plantejat.

  2. En un mes i mig tindrem les noves profecies de Bill Gates en un llibre titulat “Com evitar un desastre climàtic’ (Edicions 62). El meu admirat Piergiorgio Odifreddi li va dedicar un article.

  3. En Ramon Aymerich fent una reflexió sobre el futur a propòsit de la mort de John Le Carré. Un article exquisit.

Es veuen venir tants canvis que per comptes d’expressar un seguit de desitjos, m’ha semblat més oportú afegir a aquesta entrada un vídeo de la Gunhild Carling (i família) que segur us alegrarà l’anim i us predisposarà positivament a afrontar l’any.

Xarxes complexes

/////

El 25 de març de 2010 en Ricard Solé iniciava una conferència al CCCB per a explicar el que son les xarxes complexes amb un exemple dels termiters que son sorprenents construccions que poden assolir els quatre metres d’alçada, que és molt si comparem amb la dimensió d’una termita, que és un animal molt petit.

Aquestes estructures son una mostra de com la intel·ligència col·lectiva pot superar la individual. El termiter el dissenya la natura per un procés darwinià: es tracta d’una solució viable amb el seu entorn natural, altrament hagués estat eliminada.

La complexitat deriva de la interacció (xarxa) i es manifesta a la natura, però també a la física, al llenguatge, a internet, etc.

En Ricard Solé (1962) va estudiar física per admiració Jorge Wagensberg , es va doctorar i actualment dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos de la Pompeu Fabra. També és professor extern de Santa Fe Institute (Nuevo Mexico) que és un dels principals centres de referència mundials de l’estudi de la complexitat.

L’anàlisi de la complexitat no ha penetrat prou a la teoria econòmica. S’han fet aplicacions però, per exemple, no tenim un premi Nobel amb aportacions en aquest camp. A nosaltres ens passa el que a les termites, que la intel·ligència del sistema ens supera. És un sistema format per les interaccions socials creades per nosaltres mateixos però també estem immersos en les interaccions naturals. I a diferència de les termites pretenem planificar i posar ordre.

Des d’un punt de vista natural potser els budistes deuen ser molt viables en termes darwinians, però des d’un punt de vista social podria passar perfectament que algú decidís exterminar-los. Per això a mi em sembla que la millor font d’inspiració de la teoria econòmica i penso, a més, que ha estat històricament la més reeixida, és la ètica.

Però vaja, si voleu saber més de complexitat, millor que escolteu a Ricard Solé. També podeu llegir el seu llibre “(Redes Comlejas. Del genoma a Internet” (Col.Metatemas. Ed.Tusquets, 2009) que a més de saber de física, biologia, informàtica… escriu molt i molt bé.

On més ‘bola’ li donen al Ricard Solé és al CCCB. El passat dia 20 de maig van emetre una entrevista titulada “Virus, ecosistemas y pandemia: el reto de entender la complejidad” també molt interessant.

Per escoltar la conferència sobre xarxes complexes, cliqueu damunt la imatge:

L’autoproducció fotovoltaica

//

Avui en Ricard Perich, arquitecte, ens aporta una reflexió documentada sobre la capacitat que tenim per a produir eficientment energia elèctrica per a poder-nos autoabastir.

Segurament que si t’ha interessat aquest tema ja hauràs llegit altres escrits, però en aquest cas en Ricard fa emergir dades actualitzades i alguna que es pot considerar d’interès per a considerar la proposta del canvi de model energètic que avui hom tenim. En aquest article posa com a incentiu determinant la rebaixa de 50% de l’impost sobre ben immobles (IBI), durant 5 anys, que alguns ajuntaments estan aplicant per la posta en funcionament de l’autoabastiment energètic.

Aquesta és una eina -l’autoabastiment- convenient i l’inici del nou itinerari energètic que s’ha d’emprendre en aquest segle XXI, que avui s’albira complex i que massa sovint ens posa deures, a l’espècie humana, per reformular l’actual paradigma en el que estem.

Que tinguis una bona lectura.

Salut i confinament.

Ricard Estrada i Arimon

La nova ciència de les ciutats

Ramon Gras i Jeremy Burke, investigadors de Harvard i creadors de la start up “Aretian”, expliquen les bases d’una eina que permet aplicar una metodologia per a la presa de decisions que afavoreixin el desenvolupament de districtes d’innovació i, a més de potenciar l’activitat econòmica d’un districte, incorporen criteris per a la reducció de les desigualtats i, per tant, la distribució de la riquesa.

Una nova ciència de les ciutats basada en la matemàtica (complexitat, xarxes, informació…)

‘Not The Nobel’ Prize 2019

//

Respecte el pensament ortodox en finances creat per Modiglioni, Miller o Fama, tots ells amb el Nobel, Warren Buffett , home de referència per ser un dels inversors amb més èxit, amb molta crueltat afirmava l’any 1993, en la carta que dirigeix anualment als inversors del seu fons, que “en qualsevol classe de combat —financer, mental o físic— resulta una enorme avantatge tenir oponents que han estat ensenyats en quelcom tan inútil”.

Entre els premis Nobel hi ha autèntics ‘gegants’, però no tots els Nobels son ‘gegants’. I viceversa, hi ha ‘gegants’ com Georgescu-Roegen, que no varen tenir el Nobel. Per tot plegat, m’ha semblat una bona iniciativa la creació d’un <‘Not The Nobel’ Prize for fresh thinking in economics> que li ha estat atorgat a l’economista Mariana Mazzucato per ‘re-imaginar el paper de l’Estat i el valor en economia’.

Us passo un vídeo de la Mazzucato on percebreu la frescor i la passió del seu pensament econòmic.