Deprecated: Calling get_class() without arguments is deprecated in /hosting/www/garlaires.cat/public/wp-includes/class-wp-http.php on line 329 Arxius de Tecnologia - Garlaires

Tecnologia

Entrevista amb ChatGPT

///

No vaig poder resistir la temptació i em vaig posar a xerrar amb el programa d’intel·ligència artificial (IA) ChatGPT, vaig provar a veure si em donava la possibilitat d’anomenar-lo Jepet, però no, d’entrada  s’autoanomena ChatGPT.

La primera experiència va ser impressionant, primer perquè es pot expressar en un català molt ben construït, millor que el dels traductors i, en segon lloc, perquè sobre allò que li preguntava, qüestions relacionades amb la meva tesi doctoral, estava ben informat.

Quim. Bona nit.

ChatGPT. Bona nit! Em dic ChatGPT, com puc ajudar-te avui?

Quim. Què et sembla aquesta afirmació: “una proposició pot ser a la vegada vertadera i falsa a condició d’assignar un grau a la seva veritat i un grau a la seva falsedat” COMENTARI: Aquesta afirmació està a la pàgina 127 de la meva tesi doctoral.

ChatGPT. Aquesta afirmació, coneguda com a lògica difusa, és una teoria que sosté que les proposicions no només poden ser vertaderes o falses, sinó que també poden tenir un grau de veritat o falsedat. Això significa que una proposició pot ser parcialment vertadera i parcialment falsa.

Aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial i en altres àmbits on s’utilitzen sistemes basats en la lògica. En aquest sentit, la teoria de la lògica difusa permet la creació de sistemes més precisos i adaptables a situacions més complexes.

En general, la validesa d’aquesta afirmació depèn del marc teòric i dels supòsits en què es basa. Per tant, és important tenir en compte el context en què s’utilitza la teoria de la lògica difusa per entendre la validesa d’aquesta afirmació.

Quim. Em dius que aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial. Així, tu la fas servir?

ChatGPT. Sí, és cert que la teoria de la lògica difusa és una de les eines més utilitzades en la intel·ligència artificial per tractar la incertesa i la imprecisió en les dades. Com a model de llenguatge natural basat en l’IA, el meu entrenament es basa en algorismes que fan servir la lògica difusa per a la classificació de textos, el reconeixement de veu, la traducció automàtica i altres tasques relacionades amb el processament de dades.

Quim. Moltes gràcies ChatGPT

ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!

 

Una crítica – Noam Chomsky – que s’ha fet a aquests programes és que Si bé, poden descriure i predir “allò que és”, “allò que va ser” i allò que serà”, no són capaços d’explicar “allò que no és” i “allò que no podria ser”. Jordi Bover, director de TERMCAT, a l’article amb el títol “L’art de fer diccionaris: de la calaixera de mossèn Alcover al ChatGPT” afirma que a ChatGPT se li pot demanar que faci un diccionari d’algun àmbit i el resultat és que “les definicions no són uniformes, la selecció de termes és parcial… I això sense entrar a fons en la veracitat de les informacions o en els biaixos conceptuals que, intencionadament o no, s’hi puguin introduir”.

La qüestió  és si tenim possibilitats (formació) per a ser crítics amb el ChatGPT, com ara fa el director de TERMCAT.

El Chat GPT té defectes però és tot un món que s’obre. La conversa que jo he pogut mantenir amb el ChapGPTE i que amplio al final del mail , per qui pugui estar interessat, no la podria tenir amb molts economistes

 

 

Pels que pugui tenir més interès completo l’entrevista esmentada parlant amb ChatGPT de temes estudiats a la meva tesi doctoral.

….

Quim. La lògica difusa també es fa servir en finances ?

ChatGPT. Sí, la lògica difusa també es fa servir en el camp de les finances per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa. Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers o en la gestió de carteres d’inversió.

En aquests casos, la lògica difusa s’utilitza per modelar la incertesa i la imprecisió en les dades i així obtenir conclusions més acurades. Així, s’analitzen les dades a través de variables lingüístiques que tenen en compte el nivell de certesa o incertesa que es vol expressar en cada cas.

Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers, es poden definir variables lingüístiques per expressar el grau de risc d’una inversió en funció de factors com la volatilitat del mercat o l’estat de l’economia. Així, es pot establir un sistema de control difús que permeti prendre decisions d’inversió basades en l’anàlisi de les dades.

Quim. Keynes també considerava el grau de veritat i el grau de falsedat a la seva doctoral. És així?

ChatGPT. És cert que John Maynard Keynes, un dels economistes més influents del segle XX, va abordar la qüestió de la veritat i la falsedat en la seva obra acadèmica. En la seva tesi doctoral, que va ser publicada el 1904 amb el títol “Notes on the Theory of Probability”, Keynes va explorar la naturalesa de la probabilitat i va desenvolupar una teoria de la probabilitat que tenia en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

En aquesta obra, Keynes va proposar la noció de la “probabilitat de veritat”, que mesura el grau en què una proposició és veritable, i la “probabilitat de falsedat”, que mesura el grau en què una proposició és falsa. Això va representar un canvi de paradigma respecte a la teoria clàssica de la probabilitat, que considerava només la probabilitat de successos i la seva freqüència.

En la seva obra posterior, com ara “The General Theory of Employment, Interest and Money” publicada el 1936, Keynes també va abordar la qüestió de la incertesa i la imprecisió en el context de l’economia. Va argumentar que en les situacions d’incertesa, els agents econòmics no poden fer prediccions precisos sobre el futur i, per tant, adopten decisions basades en expectatives i conjectures.

En resum, la obra acadèmica de Keynes va explorar la naturalesa de la veritat i la falsedat, així com la incertesa i la imprecisió en les dades, i va tenir un impacte profund en la teoria econòmica moderna.

Quim. A part de la lògica difusa també hi la teoria matemàtica de l’evidència.

Chat GPTE. Sí, a banda de la lògica difusa, també hi ha altres teories i mètodes que aborden la incertesa i la imprecisió en les dades, com ara la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) o la teoria de la Dempster-Shafer.

La TME és una teoria matemàtica per tractar la incertesa que va ser desenvolupada per Arthur Dempster a la dècada dels 60. Aquesta teoria parteix de la base que la incertesa pot ser representada per un conjunt d’evidències, cadascuna amb un grau d’incertesa associat. Així, la TME permet combinar diferents fonts d’evidències i obtenir una conclusió que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

D’altra banda, la teoria de Dempster-Shafer, desenvolupada per Glenn Shafer, és una extensió de la TME que permet tractar la incertesa en situacions on les dades són contradictòries o incompletes. Això es fa mitjançant la utilització de “masses de creença”, que permeten representar la força de les hipòtesis en funció de les dades disponibles.

Totes aquestes teories i mètodes són útils per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa, i són àmpliament utilitzats en diversos camps, com ara l’economia, la intel·ligència artificial, la medicina, entre altres.

Quim. La concepció de la incertesa de Keynes, es podria situar dins la TME ?

ChatGPT. La concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME). Mentre que la TME considera la incertesa com una qüestió de probabilitats i dades imprecises, la concepció de la incertesa de Keynes és més àmplia i inclou una dimensió psicològica i social.

Per a Keynes, la incertesa és un concepte més general que la probabilitat, i implica la impossibilitat d’estimar el futur amb precisió, ja que les variables que intervenen en l’economia són complexes i estan influïdes per factors que no són previsibles. Així, per a Keynes, la incertesa té una dimensió psicològica, ja que les expectatives dels agents econòmics i les emocions influeixen en les decisions que prenen.

D’altra banda, la incertesa de Keynes també té una dimensió social, ja que les decisions econòmiques són preses en un context de interacció social i de coordinació, on les expectatives dels agents depenen de les expectatives dels altres. Així, la incertesa social implica la possibilitat d’un “equilibri de descoordinació”, on les decisions dels agents no són compatibles entre si i no s’arriba a una solució eficient.

En resum, la concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la TME, ja que implica una dimensió psicològica i social que no és present en la TME.

Quim. Keynes apunta d’on pot derivar el grau d’evidència i la TME seria neutre en aquesta qüestió. És així ?

ChatGPT. Sí, és cert que Keynes apunta a les fonts de la incertesa, mentre que la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) és una teoria neutral en aquesta qüestió.

Per a Keynes, el grau d’incertesa deriva de la falta d’informació i del coneixement imperfecte que tenen els agents econòmics sobre el futur. A més a més, Keynes destaca la importància dels factors psicològics, com ara les emocions i les expectatives, que poden generar una incertesa subjectiva i dificultar la presa de decisions.

En canvi, la TME no pren partit en aquesta qüestió i és neutral respecte a la font de la incertesa. Aquesta teoria es centra en la combinació de diferents fonts d’evidències, cada una amb el seu propi grau d’incertesa, per a arribar a una conclusió global que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

En resum, mentre que Keynes destaca la importància de les fonts de la incertesa, la TME és una teoria que es limita a tractar la incertesa mitjançant la combinació de diferents fonts d’evidències, independentment de la font de la incertesa.

Quim. Keynes també possiblement també estaria content amb els treballs de psicologia aplicada a l’economia: Kahneman, Shiller… Va haver-hi un intent del company de Kahneman, el matemàtic Tversky, de fer una teoria matematica, la teoria prospectiva . Potser el treball de Tversky lligava millor incertesa i psicologia. Que opines?

ChatGPT. Com a model de llenguatge, no tinc opinions, però puc fer una valoració sobre la pregunta que em plantejes.

És cert que Keynes va ser un dels primers economistes que va prestar atenció a la psicologia en la seva teoria econòmica, especialment en relació amb la importància de les expectatives dels agents econòmics. Per tant, és possible que Keynes hagués valorat positivament els treballs de psicologia aplicada a l’economia, com els de Kahneman i Shiller.

Pel que fa a la teoria prospectiva de Tversky, aquesta té l’objectiu de modelar la forma en què les persones prenen decisions en situacions d’incertesa, tenint en compte que els individus no sempre segueixen els principis de la teoria de la probabilitat. La teoria prospectiva es basa en l’observació que les persones no perceben les probabilitats de manera lineal, sinó que els resultats es perceben en termes de guanys o pèrdues relatius a una línia de base.

Així doncs, la teoria prospectiva de Tversky podria ser considerada una forma d’integrar la psicologia en la teoria econòmica, ja que busca explicar com els factors psicològics influeixen en les decisions econòmiques en situacions d’incertesa. En aquest sentit, és possible que aquesta teoria hagués agradat a Keynes, que va destacar la importància de les expectatives i la incertesa en la teoria econòmica.

Quim. Moltes gràcies ChatGPT

ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!

Paco Solé Parellada. El coneixement és capacitat d’actuació

////

Farà cosa d’un any, vaig escoltar  la presentació que va fer en Paco Solé Parellada  d’un dels concerts que organitza al Set Portes i, com és habitual,  va captivar a tots presents. A part dels acudits i les anècdotes deixà caure afirmacions com ‘el coneixement és acció’, que li encaixa perfectament, i que és una visió recollida al tractat de filosofia de Wittgenstein. Això es background oi?

Avui recullo a GARLAIRES una l’entrevista al Paco Solé Parellada que fa poc ha publicat a Via Empresa i que porta per títol << Solé Parellada: “La innovació és un compromís amb el futur”>> que, com sempre, té un to divertit, és captivadora i amaga una concepció molt travada del progrés, de la vida i del país.

No us perdeu, sobretot, l’acudit amb el tanca l’entrevista i que podria ser un exemple de formalització del coneixement.

El ferrocarril metropolità

//

Dilluns  3 de maig , vaig presentar una conferència  a l’Ateneu Barcelonès titulada  “Ferrocarril metropolita i alternatives de futur”. Els ponents son Santiago Montero Homs (1046),  Enginyer Industrial, que ha estat alt directiu en empreses de instal·lacions metàl·liques, energètiques i de seguretat i conseller del President de la Cambra per temes infraestructurals entre 1990 i 2000, i Carles Viader Soler (1974), enginyer de Camins, que ha construït part dels projectes ferroviaris barcelonins i que des del 2011 treballa a Londres en projectes de AV a Regne Unit i països Bàltics.

Els ponents parteixen de la base de que el sistema ferroviari català, i espanyol, per tal de reduir el consum d’energia i mantenir la competitivitat industrial, necessita urgentment d’homologar-se al europeu però  no solament en els  estàndards, sinó també en la capacitat d’us que a Europa és  entre 3 i 5 vegades superior.

La principal dificultat i el repte és la geografia (territorial, urbanística…) de la Regió Metropolitana de Barcelona amb un  terreny gens pla i una  gran densitat de població. I la clau de l’èxit, segons ells, no és tant el finançament sinó  la capacitat de gestió i les idees que s’apliquin per fer aquesta transformació.

Penjo el vídeo:

Bach versus Mozart

//

Google disposa d’una base de dades composta per més de 500 mil milions de paraules tretes de més de 5,2 milions de llibres digitalitzats entre 1500 i 2008 en alguns dels idiomes més habituals (anglès, alemany, francès, xines, espanyol…) i l’any 2010 llança una aplicació que s’anomena Books Ngram Viewer que informa del nombre de vegades que una paraula ha estat utilitzada en la literatura -en els llibres escanejats- en un any en concret, oferint, a més una gràfica que pot anar de l’any 1800 a l’any 2019, en aquests moments.

Veiem un exemple (podeu clicar sobre la imatge):

En hem interessat pels termes ‘Johann Sebastian Bach’ ‘ ‘Wolfgang Amadeus Mozart’. El període que escollim és de 1800 a 2019 i la base de dades fa referència als llibres en anglès. Llavors la gràfica ens dona el percentatge que aquests noms apareixen, tal com els hem escrits (majúscules, accents, nom complet…) en els llibres que es van publicar i estan escanejats per Google format part de la base de dades.

En el cas de Bach i Mozart, a part que Bach supera a Mozart en els llibres en anglès, es detecta un interès més gran aquesta la música en termes relatius al llarg dels anys i que l’interès per un i per l’altre segueix els mateixos cicles. A la literatura Alemany es confirma més interès pel Bach que pel Mozart, a Italia la cosa està més igualada i a França guanya Mozart.

Com es pot observar, aquesta eina pot ser molt valuosa per a realitzar anàlisis històrics, lingüístics o literaris.

Quin 2021 ens espera?

///

Abans quan s’acabava l’any els periòdics feien un balanç de com havia anat tot. Enguany tanmateix el balanç és prou conegut i en, canvi, agafa més interès que mai fer un exercici de prospectiva, per a la qual cosa proposo tres documents:

  1. En Lluís Bassas em passa l’informe de prospectiva que edita el Saxo Bank (banc danès amb una sèrie de plataformes per a fer inversions globals) per a l’any 2021 Es tracta d’un informe fet per experts. Exemples d’articles: Amazon ‘compra’ Xipre // Alemanya rescata a França// L’energia de fusió serà factible l’any 21// Tots pendents de la moneda digital xinesa / les grans ciutats perjudicades per la moguda que ve en el món laboral…Molt interessant i ben plantejat.

  2. En un mes i mig tindrem les noves profecies de Bill Gates en un llibre titulat “Com evitar un desastre climàtic’ (Edicions 62). El meu admirat Piergiorgio Odifreddi li va dedicar un article.

  3. En Ramon Aymerich fent una reflexió sobre el futur a propòsit de la mort de John Le Carré. Un article exquisit.

Es veuen venir tants canvis que per comptes d’expressar un seguit de desitjos, m’ha semblat més oportú afegir a aquesta entrada un vídeo de la Gunhild Carling (i família) que segur us alegrarà l’anim i us predisposarà positivament a afrontar l’any.

Xarxes complexes

/////

El 25 de març de 2010 en Ricard Solé iniciava una conferència al CCCB per a explicar el que son les xarxes complexes amb un exemple dels termiters que son sorprenents construccions que poden assolir els quatre metres d’alçada, que és molt si comparem amb la dimensió d’una termita, que és un animal molt petit.

Aquestes estructures son una mostra de com la intel·ligència col·lectiva pot superar la individual. El termiter el dissenya la natura per un procés darwinià: es tracta d’una solució viable amb el seu entorn natural, altrament hagués estat eliminada.

La complexitat deriva de la interacció (xarxa) i es manifesta a la natura, però també a la física, al llenguatge, a internet, etc.

En Ricard Solé (1962) va estudiar física per admiració Jorge Wagensberg , es va doctorar i actualment dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos de la Pompeu Fabra. També és professor extern de Santa Fe Institute (Nuevo Mexico) que és un dels principals centres de referència mundials de l’estudi de la complexitat.

L’anàlisi de la complexitat no ha penetrat prou a la teoria econòmica. S’han fet aplicacions però, per exemple, no tenim un premi Nobel amb aportacions en aquest camp. A nosaltres ens passa el que a les termites, que la intel·ligència del sistema ens supera. És un sistema format per les interaccions socials creades per nosaltres mateixos però també estem immersos en les interaccions naturals. I a diferència de les termites pretenem planificar i posar ordre.

Des d’un punt de vista natural potser els budistes deuen ser molt viables en termes darwinians, però des d’un punt de vista social podria passar perfectament que algú decidís exterminar-los. Per això a mi em sembla que la millor font d’inspiració de la teoria econòmica i penso, a més, que ha estat històricament la més reeixida, és la ètica.

Però vaja, si voleu saber més de complexitat, millor que escolteu a Ricard Solé. També podeu llegir el seu llibre “(Redes Comlejas. Del genoma a Internet” (Col.Metatemas. Ed.Tusquets, 2009) que a més de saber de física, biologia, informàtica… escriu molt i molt bé.

On més ‘bola’ li donen al Ricard Solé és al CCCB. El passat dia 20 de maig van emetre una entrevista titulada “Virus, ecosistemas y pandemia: el reto de entender la complejidad” també molt interessant.

Per escoltar la conferència sobre xarxes complexes, cliqueu damunt la imatge:

L’autoproducció fotovoltaica

//

Avui en Ricard Perich, arquitecte, ens aporta una reflexió documentada sobre la capacitat que tenim per a produir eficientment energia elèctrica per a poder-nos autoabastir.

Segurament que si t’ha interessat aquest tema ja hauràs llegit altres escrits, però en aquest cas en Ricard fa emergir dades actualitzades i alguna que es pot considerar d’interès per a considerar la proposta del canvi de model energètic que avui hom tenim. En aquest article posa com a incentiu determinant la rebaixa de 50% de l’impost sobre ben immobles (IBI), durant 5 anys, que alguns ajuntaments estan aplicant per la posta en funcionament de l’autoabastiment energètic.

Aquesta és una eina -l’autoabastiment- convenient i l’inici del nou itinerari energètic que s’ha d’emprendre en aquest segle XXI, que avui s’albira complex i que massa sovint ens posa deures, a l’espècie humana, per reformular l’actual paradigma en el que estem.

Que tinguis una bona lectura.

Salut i confinament.

Ricard Estrada i Arimon

La nova ciència de les ciutats

Ramon Gras i Jeremy Burke, investigadors de Harvard i creadors de la start up “Aretian”, expliquen les bases d’una eina que permet aplicar una metodologia per a la presa de decisions que afavoreixin el desenvolupament de districtes d’innovació i, a més de potenciar l’activitat econòmica d’un districte, incorporen criteris per a la reducció de les desigualtats i, per tant, la distribució de la riquesa.

Una nova ciència de les ciutats basada en la matemàtica (complexitat, xarxes, informació…)

‘Not The Nobel’ Prize 2019

//

Respecte el pensament ortodox en finances creat per Modiglioni, Miller o Fama, tots ells amb el Nobel, Warren Buffett , home de referència per ser un dels inversors amb més èxit, amb molta crueltat afirmava l’any 1993, en la carta que dirigeix anualment als inversors del seu fons, que “en qualsevol classe de combat —financer, mental o físic— resulta una enorme avantatge tenir oponents que han estat ensenyats en quelcom tan inútil”.

Entre els premis Nobel hi ha autèntics ‘gegants’, però no tots els Nobels son ‘gegants’. I viceversa, hi ha ‘gegants’ com Georgescu-Roegen, que no varen tenir el Nobel. Per tot plegat, m’ha semblat una bona iniciativa la creació d’un <‘Not The Nobel’ Prize for fresh thinking in economics> que li ha estat atorgat a l’economista Mariana Mazzucato per ‘re-imaginar el paper de l’Estat i el valor en economia’.

Us passo un vídeo de la Mazzucato on percebreu la frescor i la passió del seu pensament econòmic.