juny 2026

Educació en temps d’IA

Publicat el dia
//

“L’educació del futur serà molt més personalitzada, molt més individual i molt més asíncrona”. “El mestre del futur serà menys transmissor de coneixement i més arquitecte d’experiències d’aprenentatge. Menys conferenciant i més mentor. Menys controlador del ritme únic i més facilitador de trajectòries personals” “Potser la IA salvarà els bons mestres de la pitjor part de la seva feina: repetir trenta vegades la mateixa explicació, corregir mecànicament exercicis i intentar avançar amb la culpa de deixar sempre algú enrere”.

Aquestes son algunes de les afirmacions que fa Esteve Almirall en un article a On Economia (21 de maig) que han titulat “L’escola del futur no tindrà classes magistrals” . La IA preocupa molt – no hi manquen motius  –  però l’Esteve Almirall és optimista.

Com anècdota sempre m’havia cridat l’atenció les conseqüències intel·lectuals que havia tingut en molts nens patir una tuberculosi que els tenia apartats del sistema educatiu un any. Paco Candel, Josep Maria Cadena, l’empresari rosenc  José Moyano … durant l’any que van estar afectats per la tuberculosi  van llegir tants llibres o aprendre idiomes que els va transformar per sempre, aquella etapa va marcar la seva vida definitivament. Accidentalment van trencar el patró (curricular)  a favor seu.

Es pot dir que qualsevol nen pot rebre la formació d’un príncep. La clau està en disposar de ‘bons mestres’. El sistema educatiu que hem viscut va néixer per organitzar masses…fer currículums, biografies patrons i els mestres també s’han ‘fabricat’  per atendre aquest enfocament. Què hauria d’aportar un bon mestre en un sistema educatiu amb IA?  Doncs segon José Antonio Marina – filòsof i savi –  en el sistema d’educació antic preocupava que un nen es quedés enrere. Si, per exemple, no anava bé en matemàtiques se li feien unes classes de reforç, mentre el  sistema educatiu que pot haver amb la IA el que s’hauria de prioritzar és veure en què destaca un nen. Son moltíssimes coses en les que pot destacar, no cal ser astronauta pot ser quelcom més corrent però també necessari. El bon mestre hauria de descobrir això. No és gens fàcil. Evidentment és una tasca en la que s’ha de recolzar en un coneixement pràctic que ha de venir de moltes bandes.

Els nens als 11 anys ja apunten cap a on s’orienten. Al Leo Messi, quan devia tenir aquesta edat, el va descobrir en Carles Rexach. Podem descobrir un nen que tingui una habilitat o predisposició per ser cuiner, ebenista o matemàtic ? Uff Crec que es una tasca tan difícil que s’ha de cercar un sistema per ajudar al mestre basat en el coneixement i l’expertesa de determinades persones que hi ha a la nostra societat.

…

Tota la producció intel·lectual  de José Antonio Marina em sembla recomanable. El que he comentat abans ho he tret d’una entrevista que li van fer per la radio. Parla de valors, pors, drogues, educació…

Política social científica

Publicat el dia
//

Em confesso admirador consumat de la Mònica Martínez Bravo de la que ja parlar noi fa massa en un GARLAIRES (16/10/25) com un exemple del que l’ascensor social gràcies a la universitat publica que la porta a obtenir una beca al MIT i on acabà fent una tesi defensada l’any 20210 i que va ser dirigida  per Daron Acemoglu, que  va ser el director principal, i fou guardonat amb el premi Nobel l’any 2024,  Abhijit Banerjee, també premi Nobel d’Economia guardonat el 2019 i Benjamin Olken, un altre reconegut professor del MIT especialista en economia del desenvolupament.

La vaig conèixer personalment en una conferencia que va fer a l’IEC titulada “Banerjee, Duflo i Kremer: Premi Nobel per la lluita contra la pobresa amb rigor científic” Això era un 27 de gener de 2020 i tot just l’any 2021 l’anomenaven investigadora principal d’un programa contractat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, al gener de 2024, va ser nomenada secretària general d’Inclusió al Govern d’Espanya  i l’agost del mateix any, va ser designada consellera de Drets Socials i Inclusió.

Amb ella s’acaba d’aprovar per part del Parlament la Llei del Tercer Sector Social que regular el marc legal, finançament i reconeixement de les entitats socials i que ha estat molt ben valorat pel sector. I segueix un bon curs la tramitació de la proposició de llei del sensellarisme per a garantir els drets habitacionals i l’atenció urgent de les persones sense llar. Sobre el tema es va fer un acte a l’IEC amb la participació de la consellera Mònica Martínez Bravo i organitzat conjuntament amb cinc entitats socials: la comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu, la fundació Arrels, el centre Assís i Càritas. Enllaç en moment d’intervenció de la Consellera.

Jo tinc més sensibilitat pel tema que coneixement. El que sí entenc molt millor perquè estic més familiaritzat és amb  l’estudi ‘Estratèdies contra el sensallerisme’ que la Conselleria va encarregar  a Sara Ayllón (Universitat de Girona), Salvador Busquets (Cáritas), Libertad González (Universitat Pompeu Fabra), Alba Lanau (Universitat Pompeu Fabra) i Albert Sales (Institut Metròpoli). És un estudi que centra perfectament el problema. Com deia el títol de la conferència a l’IEC de l’any 2020, la consellera Mònica Martínez Bravo està lluitant contra la pobresa amb rigor científic.

…

En relació al barraquisme, remenant una revista local de l’Associació d’ex-alumnes del Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià, vaig trobar un article del Quimet signat amb pseudònim Arumí “Camp de la Bota, 1969. El Parapeto” problema adrianenc”. Es una descripció perfecte del que hi ha al Camp de la Bota i del que intenta fer l’ajuntament a favor de la gent que hi viu. Entre altres coses es reconeix la ciutadania amb el que comporta en la prestació de serveis públics. Es interessantíssim.

Josep Maria Cadena. Un temps, un país, un amic

Publicat el dia
/

Dimarts 2 de juny ens va deixar Josep Maria Cadena, que  per a mi era molt més que un company i amic del meu pare, era un ‘amic heretat’ com deia ell sempre fent exhibició de bon humor.

El meu pare era de l’època de la pluriocupació, sempre treballava de manera que hagués pogut passar que no hagués gaudit d’ell. Però la cosa es va resoldre d’una altra manera, jo l’acompanyava i estava amb ell però al lloc de treball o en coses relacionades amb la feina, no podia ser d’una altra manera. No anava al futbol, o treballava o descansava parant pels àpats i això durant els àpats parlava..

Recordo hores i hores d’espera a la recepció del diari de Barcelona o de l’Avui mentre ell feia la seva feina. Coneixia tota la redacció. Desprès anava amb ell als bars del voltant. Un cop recordo haver a anat a casa d‘en Pernau a una reunió clandestina perquè projectaven un debat que hi havia hagut a Paris en el que havien intervingut líders de l’oposició al règim a l’exili i un ministre franquista que es deia Gonzalo Fernández de la Mora. Era diumenge pel matí, hi havia molts periodistes, més atenent les dimensions del pis i  molts barbuts, entre ells l’Antonio Franco, joveníssim que feia molts acudits. Jo devia tenir 12 anys, no més.

Vaig viure la vida meva i la del pare i d’uns companys seus generacionalment més grans que jo. Quan es fa crear l’avui en Josep Faulí, en Josep Maria Cadena, l’Andreu Calaf  en Josep Maria Orta i en Quimet van instituir anar a dinar plegats un cop al mes. Hi anaven ells i jo també. Llavors ja tenia 18 anys.  Sembla estrany però anava així. Amb els companys de l’Ajuntament de Sant Adrià també era similar. Es vivia en comunitat ampliada.

La cosa no acaba aquí, és clar. En Josep Maria Cadena va arribar a conèixer i a tenir relació amb  molts dels meus amics. Es va crear la tertúlia dels GARLAIRES i allà estava ell , no fallava, interessat en tots i en tot. Jo li agraeixo lo molt que m’ha estimat. Jo també l’he estimat molt i als seus. I  li agraeixo especialment que mi i a molts ens ha fet il·lusionar amb aquest país nostre. Va tenir una vida extraordinàriament plena seguint amb el seu projecte de país i de gent i la vàrem compartir.

En Josep Maria Cadena resta viu en el meu cor.

…

Passo alguns enllaços sobre ell:

Josep Maria Cadena a Vikipedia

Savis (TV3) ( 20/10/2015)

Necrològica a l’Ara / La millor foto

Articles del CIC ( Llúcia Oliba i Begoña Muñoz)

Corpus 2026: ous i truites

Publicat el dia
////

Amics, patitzants, punyeteros tots:

Enguany em correspon una tasca feixuga i ingrata, àdhuc desagradable.

Tutto Passa

Tranquils, no és que el nostre venerable Ajuntament hagi decidit eliminar la ballaruga de l’ou, no. No, o no pas encara, perquè creix la sospita que la parc-tematització de la ciutat fins a convertir-la en la Disneyland del modernisme –seguint el camí obert per viles pioneres i valentes com Venècia o Praga–, és l’objectiu principal de l’elit que ens governa. O sigui: tot arribarà, tot això passarà (en el pitjor sentit de l’expressió). Tingueu-ho per segur.

La meva aportació d’enguany és modesta, casolana si voleu, però d’una utilitat pràctica indiscutible: consisteix a posar-vos al cas d’una santa vegada i definitivament d’un bàsic (així en diuen els cursis) del qual seguiu sense tenir-ne ni idea per més anys que passin. Llegiu-ho, que us convé.

Mentrestant, l’ou anirà giragonsant de dijous a diumenge als patis consuetudinaris, sempre a la fresca, envoltat de verdura, senza fine.

https://dai.ly/x30c1tb

 

Vinga, va, no feu el dropo: penseu que si us marqueu com a objectiu contemplar-lo a la Casa de l’Ardiaca (el d’aquesta foto d’aquí), de patac podreu veure com esquitxen els de la Catedral, del Museu Marès, del Palau del Lloctinent, i de l’Ateneu: En menys de 500 metres de radi, un repòquer. Ni a Las Vegas, nens. 

I de franc.

Au!

Ou!

ARXIU L’OU 2026