De peus a terra

Política social científica

Publicat el dia
//

Em confesso admirador consumat de la Mònica Martínez Bravo de la que ja parlar noi fa massa en un GARLAIRES (16/10/25) com un exemple del que l’ascensor social gràcies a la universitat publica que la porta a obtenir una beca al MIT i on acabà fent una tesi defensada l’any 20210 i que va ser dirigida  per Daron Acemoglu, que  va ser el director principal, i fou guardonat amb el premi Nobel l’any 2024,  Abhijit Banerjee, també premi Nobel d’Economia guardonat el 2019 i Benjamin Olken, un altre reconegut professor del MIT especialista en economia del desenvolupament.

La vaig conèixer personalment en una conferencia que va fer a l’IEC titulada “Banerjee, Duflo i Kremer: Premi Nobel per la lluita contra la pobresa amb rigor científic” Això era un 27 de gener de 2020 i tot just l’any 2021 l’anomenaven investigadora principal d’un programa contractat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, al gener de 2024, va ser nomenada secretària general d’Inclusió al Govern d’Espanya  i l’agost del mateix any, va ser designada consellera de Drets Socials i Inclusió.

Amb ella s’acaba d’aprovar per part del Parlament la Llei del Tercer Sector Social que regular el marc legal, finançament i reconeixement de les entitats socials i que ha estat molt ben valorat pel sector. I segueix un bon curs la tramitació de la proposició de llei del sensellarisme per a garantir els drets habitacionals i l’atenció urgent de les persones sense llar. Sobre el tema es va fer un acte a l’IEC amb la participació de la consellera Mònica Martínez Bravo i organitzat conjuntament amb cinc entitats socials: la comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu, la fundació Arrels, el centre Assís i Càritas. Enllaç en moment d’intervenció de la Consellera.

Jo tinc més sensibilitat pel tema que coneixement. El que sí entenc molt millor perquè estic més familiaritzat és amb  l’estudi ‘Estratèdies contra el sensallerisme’ que la Conselleria va encarregar  a Sara Ayllón (Universitat de Girona), Salvador Busquets (Cáritas), Libertad González (Universitat Pompeu Fabra), Alba Lanau (Universitat Pompeu Fabra) i Albert Sales (Institut Metròpoli). És un estudi que centra perfectament el problema. Com deia el títol de la conferència a l’IEC de l’any 2020, la consellera Mònica Martínez Bravo està lluitant contra la pobresa amb rigor científic.

…

En relació al barraquisme, remenant una revista local de l’Associació d’ex-alumnes del Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià, vaig trobar un article del Quimet signat amb pseudònim Arumí “Camp de la Bota, 1969. El Parapeto” problema adrianenc”. Es una descripció perfecte del que hi ha al Camp de la Bota i del que intenta fer l’ajuntament a favor de la gent que hi viu. Entre altres coses es reconeix la ciutadania amb el que comporta en la prestació de serveis públics. Es interessantíssim.

Josep Maria Cadena. Un temps, un país, un amic

Publicat el dia
/

Dimarts 2 de juny ens va deixar Josep Maria Cadena, que  per a mi era molt més que un company i amic del meu pare, era un ‘amic heretat’ com deia ell sempre fent exhibició de bon humor.

El meu pare era de l’època de la pluriocupació, sempre treballava de manera que hagués pogut passar que no hagués gaudit d’ell. Però la cosa es va resoldre d’una altra manera, jo l’acompanyava i estava amb ell però al lloc de treball o en coses relacionades amb la feina, no podia ser d’una altra manera. No anava al futbol, o treballava o descansava parant pels àpats i això durant els àpats parlava..

Recordo hores i hores d’espera a la recepció del diari de Barcelona o de l’Avui mentre ell feia la seva feina. Coneixia tota la redacció. Desprès anava amb ell als bars del voltant. Un cop recordo haver a anat a casa d‘en Pernau a una reunió clandestina perquè projectaven un debat que hi havia hagut a Paris en el que havien intervingut líders de l’oposició al règim a l’exili i un ministre franquista que es deia Gonzalo Fernández de la Mora. Era diumenge pel matí, hi havia molts periodistes, més atenent les dimensions del pis i  molts barbuts, entre ells l’Antonio Franco, joveníssim que feia molts acudits. Jo devia tenir 12 anys, no més.

Vaig viure la vida meva i la del pare i d’uns companys seus generacionalment més grans que jo. Quan es fa crear l’avui en Josep Faulí, en Josep Maria Cadena, l’Andreu Calaf  en Josep Maria Orta i en Quimet van instituir anar a dinar plegats un cop al mes. Hi anaven ells i jo també. Llavors ja tenia 18 anys.  Sembla estrany però anava així. Amb els companys de l’Ajuntament de Sant Adrià també era similar. Es vivia en comunitat ampliada.

La cosa no acaba aquí, és clar. En Josep Maria Cadena va arribar a conèixer i a tenir relació amb  molts dels meus amics. Es va crear la tertúlia dels GARLAIRES i allà estava ell , no fallava, interessat en tots i en tot. Jo li agraeixo lo molt que m’ha estimat. Jo també l’he estimat molt i als seus. I  li agraeixo especialment que mi i a molts ens ha fet il·lusionar amb aquest país nostre. Va tenir una vida extraordinàriament plena seguint amb el seu projecte de país i de gent i la vàrem compartir.

En Josep Maria Cadena resta viu en el meu cor.

…

Passo alguns enllaços sobre ell:

Josep Maria Cadena a Vikipedia

Savis (TV3) ( 20/10/2015)

Necrològica a l’Ara / La millor foto

Articles del CIC ( Llúcia Oliba i Begoña Muñoz)

Corpus 2026: ous i truites

Publicat el dia
////

Amics, patitzants, punyeteros tots:

Enguany em correspon una tasca feixuga i ingrata, àdhuc desagradable.

Tutto Passa

Tranquils, no és que el nostre venerable Ajuntament hagi decidit eliminar la ballaruga de l’ou, no. No, o no pas encara, perquè creix la sospita que la parc-tematització de la ciutat fins a convertir-la en la Disneyland del modernisme –seguint el camí obert per viles pioneres i valentes com Venècia o Praga–, és l’objectiu principal de l’elit que ens governa. O sigui: tot arribarà, tot això passarà (en el pitjor sentit de l’expressió). Tingueu-ho per segur.

La meva aportació d’enguany és modesta, casolana si voleu, però d’una utilitat pràctica indiscutible: consisteix a posar-vos al cas d’una santa vegada i definitivament d’un bàsic (així en diuen els cursis) del qual seguiu sense tenir-ne ni idea per més anys que passin. Llegiu-ho, que us convé.

Mentrestant, l’ou anirà giragonsant de dijous a diumenge als patis consuetudinaris, sempre a la fresca, envoltat de verdura, senza fine.

https://dai.ly/x30c1tb

 

Vinga, va, no feu el dropo: penseu que si us marqueu com a objectiu contemplar-lo a la Casa de l’Ardiaca (el d’aquesta foto d’aquí), de patac podreu veure com esquitxen els de la Catedral, del Museu Marès, del Palau del Lloctinent, i de l’Ateneu: En menys de 500 metres de radi, un repòquer. Ni a Las Vegas, nens. 

I de franc.

Au!

Ou!

ARXIU L’OU 2026

Desenvolupant IA des del BSC

Publicat el dia
/

Mercè Crosas és la directora de Ciències Socials i Humanitats Computacionals al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). La iniciativa pionera del BSC en la creació del Departament de Ciències Socials té com a objectiu comprendre qüestions complexes i de gran escala de les societats humanes, tant actuals com passades, amb l’ajuda de grans conjunts de dades, intel·ligència artificial i computació d’altes prestacions.

El 20 de novembre de 2025, Mercé Crosas va fer una conferència a la Casa de Cultura de Girona titulada “Ciències Socials i Humanitats Computacionals: Nous usos de les dades i la IA per estudiar la societat” que es pot visualitzar a Youtube (enllaç). La conferència m’ha semblat particularment interessant perquè no és tracta ja  d’explicar una vegada més  què es pot fer amb la IA, sinó que es pot fer o que s’està fent des de Barcelona o Catalunya en el desenvolupament de la tecnologia de la IA.

Partint d’una definició de la IA ‒ “fer el correcte de forma racional” ‒  IA seria la capacitat d’una màquina o sistema per actuar de manera que assoleixi els millors resultats possibles —o els resultats esperats més alts— d’acord amb la informació disponible i els seus objectius, és rellevant el coneixement del tractament i preparació de la informació – les dades- per a la IA.

Aquest és un dels àmbits d’especialització de la Mercè Crosas que també és presidenta de CODATA, el Comitè de Dades del Consell Internacional de la Ciència, i membre afiliada de l’Institute for Quantitative Social Science de la Universitat de Harvard.

I sembla que a Catalunya tecnològicament estem ben posicionats en aquest sector de l’arxivística (*) que és sovint el gran oblidat de la innovació, quan en realitat és la base de la governança de les dades i la memòria digital(**).

La conferència l’acaba amb un exemple de lectura de manuscrits medievals que a Catalunya abunden,  estan escanejats i es poden llegir informàticament. El ‘promt’ (instrucció) de lectura a la IA diu: «Ets una IA molt útil que m’assistirà a llegir i analitzar documents notarials de l’edat mitjana. Llegeix el document atentament i crea un resum del contingut i una llista de persones mencionades. No t’ho inventis! Si la informació no està en el document digues “no ho sé”»

A part de l’anècdota, estratègicament el tema és important. El passat de març es va inaugurar el laboratori de la IA del Banc d’Espanya que s’anomena DELTA i que està ubicat a l’edifici de la plaça de Catalunya. Segons el seu director, Ignasi Belda, que potser recordareu de Garlaires ja que publicàvem uns Reculls de Premsa fets per ell i també va fer una xerrada a l’Ateneu Barcelonès sobre IA, a DELTA preveuen tancar un acord de col·laboració amb el BSC. I com DELTA poden sorgir molts projectes més.

Hi ha un altre aspecte molt important que apunta la Mercè Crosas a la seva xerrada que és la referent a metodologia de les ciències socials. Igual que quan els de la meva generació estudiàvem en el pla d’estudis hi havia una assignatura d’estadística o econometria, com a eina metodològica entenc que la IA es configura també com una part essencial de la metodologia científica, de progrés científic en definitiva. No està tot fet amb la IA, és la pròpia IA com eina la que  pot ajudar al progrés científic de les ciències socials i les humanitats.

(*) Tinc la impressió que Miquel Puig i Raposo va jugar molt positivament a favor del desenvolupament tecnològic del sector quan va ser director general del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Ho he consultat Gemini (IA) que indica que sota el seu lideratge, aquest organisme no només es va centrar en la infraestructura tecnològica pura, sinó que va esdevenir un referent en la preservació digital i l’accés obert i es van desenvolupar eines per a la gestió de repositoris digitals que han estat fonamentals per a l’arxivística moderna.

(**) L’octubre de 2005 es celebrà a Barcelona el Congrés Internacionals d’Arxius que va passar desapercebut en els mitjans de comunicació. La Mercè Crosas hi va participar (enllaç).

Sant Jordi? Sant Jordi!

Publicat el dia
///
Aqui l’habitual mail de l’Iu Pijoan dedicat a la diada de Sant Jordi que incorpora l’escrit BREVIARI IL·LUMINAT DE TERMES D’ARREL RELIGIOSA I MITOLÒGICA.
Copio el mail, però que com que no queden les imatges copiades, afageixo un arxiu en pdf amb les imatges.
//////////////////////////////

Sant Jordi? Sant Jordi!

Informació de servei: Han tancat la Rambla (la de Barcelona).

 

https://youtu.be/xSoiKYKZ46s

 

O sigui, no hi aneu perquè no hi haurà parades i no hi trobareu més que tanques i esvorancs, i gent de fora vila visiblement desorientada a causa de factors diversos. Per tant, la congestió de l’àrea Passeig de Gràcia-Rambla de Catalunya i travessies pot ser piramidal. S’imposa doncs l’astúcia, amics, i el meu consell és que matineu i sortiu al carrer abans de les 9: trobareu la majoria de parades en fase de muntatge, sí, però circulareu de meravella, no farà calor ni us emprenyarà gaire ningú, i potser –potser– tindreu la mateixa sort que jo vaig tenir un any, quan pujant per Rambla de Catalunya de bon matí em va cridar l’atenció una parada que tenia un gran plafó darrere que versionava el famós lema “Keep calm…” rematant-lo amb “… and kiss a catalan”. Quan m’hi vaig acostar neguitós per veure si era veritat, vaig poder parlar amb una noia napolitana, menudeta i riallera, que anava atrafegada col·locant llibres al taulell i que, per a gran alegria del cronòp-iu, va resultar ser l’Antonella Speranza, autora d’un llibre indispensable per als catalans que ens agrada cuinar pasta (i menjar-nos-la). Si m’hagués fet un petó no m’hauria torbat tant.

                     La parada                                               El rossinyol milanès                                                   Les roses                                                                   El llibre

 

Ja és aquí doncs el dia que les ciutats de Catalunya fan olor de llibre. I com deia Borges, sabreu on hi ha literatura perquè el pols se us accelerarà.

 

Per cert, la criatura se’ns ha fet gran: 18 anys de repte. Ara no falleu, i feu-lo rodar convidant a comprar i comprant domés llibres en català. Feu-vos el favor, home!

 

I estimeu fort, punyeteros, que la vida és comptada.

 

Au,

 

Iu

 

P.S.: Fa temps vaig perpetrar un epítom de termes d’arrel literària que han passat al llenguatge col·loquial, la primera entrada del qual –“Apocalíptic”– era òbviament bíblica i, doncs, fins a cert punt espúria. Aleshores ja us vaig amenaçar amb dedicar una gasetilla primaveral a mots nascuts de la religió i la mitologia, i ara que ens acostem al final del camí, cal tancar si més no aquesta carpeta. Ho he restringit a una vintena de termes selectes relacionats amb personatges i alguns episodis; per tant, deixo de banda el vastíssim camp de les expressions i dites, que ja compta amb obres editades: sense anar més lluny, el meu company messiànic Salvador Alsius va publicar aviat farà 30 anys Hem perdut l’Oremus, un recull de frases fetes derivades de la religió catòlica que fa les delícies de grans i més grans.

 

P.S.2: En Josep Pedrals, l’autor del poema del Nadal passat que tots recordeu amb (escato)lògica emoció, acaba de fer una performance estupenda sobre l’ecosistema del llibre vestit de paleta poeta. Tu sí que vals, Pedrals!

Visca la samarreta imperi!

https://x.com/i/status/2032931344477458717

/////////////
i el PDF:

Economia i educació

Publicat el dia
///

Xina és el que és gràcies a haver prioritzat la revolució educativa que comprèn ensenyament bàsic, formació professional, universitats, transferència de tecnologia i governança. El mateix va  passar a Alemanya. Japó, Regne Unit, França, Rússia o Itàlia son més del que el seu PIB indica gràcies a la fortalesa científica.

Els països més avançats d’Europa i del món ho són gràcies a quatre grans revolucions: l’educativa, la científica, la política i la industrial. En totes elles, el capital humà ha estat un factor clau del desenvolupament econòmic i social. I quines perspectives tenim a Catalunya?

Doncs dilluns 9 de febrer a les 18:30 gràcies a l’Esteve Oroval varem organitzar a l’Ateneu Barcelonès taula rodona Economia i educació,  amb la participació de:

  • Esteve Oroval, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i coautor del llibre Economía de la Educación
  • Oriol Escardíbul, secretari general del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i coautor del mateix llibre
  • Álvaro Choi, professor agregat de la Universitat de Barcelona i especialista en economia de l’educació

La sessió fou moderada per l’economista Teresa Torres.

És un dels actes dels que em sento més orgull com a ponent de la Secció d’Economia. Va ser possible gràcies a l’Esteve Oroval i l’acte va ser també un homenatge  a ell, pioner d’aquesta branca del coneixement a Catalunya. El  20 de febrer, just abans de sortir cap a Sud-Amèrica, van penjar el vídeo a YouTube, aquí teniu l’enllaç.

Mago Pop

Publicat el dia
/

Fins  diumenge passat no havia pogut anar a veure el Mago Pop tot i que fa temps que vaig seguint la seva activitat i em semblava admirable. L’espectacle és fascinant però la seva trajectòria professional i empresarial, la de Antonio Díaz Cascajosa, també  és admirable. A part de la seva biografia em sembla molt destacable el que ell mateix explica de la seva vida i activitat a ‘AprendemosJuntos” (BBVA  2024).

Per exemple, se li acut fer un viatge pel món fent màgia, a partir de la teoria de que dues persones qualsevols de dos indrets qualsevols del món poden estar vinculades a través d’una cadena de sis persones que es coneixen entre elles d’un a un. El seu objectiu era arribar a  Stephen Hawking. Començà per Eduard Punset a qui havia de fer un joc de màgia i si el sorprenia li havia de proporcionar un altre contacte i així successivament. Va arribar a Stephen Hawking i també el va sorprendre amb la seva màgia.

No solament admira a altres mags, sinó a divulgadors de la ciència com  Karl Sagan,  a fisics, enginyers, informàtics, escriptors, director de cinema, matemàtics… L’espectacle es fascinant però aquest vídeo també.

I un parell de colofons. 1. Ser empresari vol dir que ha fet empresa amb tota la seva complexitat… 2.- Té molt mèrit arribar on ha arribat havent nascut en el municipi més pobre de la província de Barcelona.

 

Capitalitzar el bosc

Publicat el dia
///

Fa anys, en la meva darrera etapa professional a Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport tècnic de l’amic i company, enginyer de monts Jordi Jürgens vaig analitzar econòmicament la gestió forestal. El problema de la gestió forestal és que els boscos no es gestionen  per manca de viabilitat  i jo donava una solució financera.

Vaig fer i uns treballs, una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans organitzat per Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Societat Catalana d’Economia (SCE). Tot va anar molt bé. En particular va il·lusionar moltíssim   Gloria Dominguez, doctora per la Universitat de Friburg i que havia estat directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que em va dir exactament “M’ha agradat molt i molt. És com la segona part de la tesi que m’hagués agradat fer”.

En fi, m’ho vaig passar molt bé amb aquest treball però em vaig jubilar fa temps i ja m’havia oblidat  de la qüestió, quan aquest setembre –ai carai – em va trucar el Secretari General de la Conselleria d’Economia –Juli Fernández Iruela–  proposant-me adscriure’m com expert al Grup de Treball del Departament d’Economia i Finances (GENCAT) pel seguiment de la Nova Estratègia de Gestió Forestal, Prevenció i Extinció d’incendis de Catalunya impulsada a partir de la reunió del Govern a Arnes el 29 i 30 d’agost de 2025.

Doncs en això estic i en  Ricard Estrada – vertader expert forestal i del medi ambient–  en va proposar fer un article pel Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres: Capitalitzar el Bosc (temps de lectura 6 min.). A l’article explico, intentant sent molt entenedor, el que considero que s’ha de fer per que es gestionin els boscos.

….

A GARLAIRES 7 de febrer de 2020: Temps financer i temps forestal

Homenatge a Paco Solé Parellada

Publicat el dia
//////

Dimecres 14 de gener, convocats per la UPC i la Fundació CyD, més 450 amics vam assistir a l’acte d’homenatge a Paco Solé Parellada.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda de Francesc Torres, rector de la UPC, seguit de la projecció d’un vídeo testimonial sobre el llegat de Paco Solé Parellada, una taula rodona de col·laboradors seus vinculats a l’àmbit universitari, la cloenda a càrrec d’Ana Botin, president de la Fundació CyD i del Banc de Santander i un petit concert de Kevin Díaz, presentat per la seva esposa Susana Sánchez.

En els parlaments es van destacar moltes virtuts il·lustrades sovint amb anècdotes ‒ emotiu i divertit a la vegada‒ destacant la capacitat d’en Paco, poc freqüent, de simultaniejar a la vegada  tres virtuts:  la generositat (bondat, humanisme, respecte),  el coneixement pràctic (universitat, empresa, tecnologia)  i l’admiració per la bellesa (art, literatura, música).

I un puntal, la Susana Sánchez que , segons explicava en Paco als amics,  li va allargar i alegrar la vida.

…

Us recomano el vídeo (enllaç a VIMEO) que es va projectar sobre el  seu llegat. A GARLAIRES li havíem dedicat una entrada  (Garlaires el 16 de setembre de 2022) i un post amb l’article amb el que vaig participar al  seu llibre d’homenatge ‘Captura un record’ (Ed. Plataforma Editorial): Homo ridens.

I, per descomptat, trobareu continguts molt interessants a la web  PacoSoleParellada.

Bomboneria Pons

Publicat el dia
/

Anem ben arreglats. Millor distreure’ns una mica i això requereix un gir fort: Bomboneria Pons. Son, pel meu gust -addicte a la xocolata negre- els millors fabricats de xocolate de Barcelona. Estan a Sants però també envien comandes a domicili.

1 2 3 … 12