De peus a terra

Capitalitzar el bosc

Publicat el dia
///

Fa anys, en la meva darrera etapa professional a Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport tècnic de l’amic i company, enginyer de monts Jordi Jürgens vaig analitzar econòmicament la gestió forestal. El problema de la gestió forestal és que els boscos no es gestionen  per manca de viabilitat  i jo donava una solució financera.

Vaig fer i uns treballs, una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans organitzat per Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Societat Catalana d’Economia (SCE). Tot va anar molt bé. En particular va il·lusionar moltíssim   Gloria Dominguez, doctora per la Universitat de Friburg i que havia estat directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que em va dir exactament “M’ha agradat molt i molt. És com la segona part de la tesi que m’hagués agradat fer”.

En fi, m’ho vaig passar molt bé amb aquest treball però em vaig jubilar fa temps i ja m’havia oblidat  de la qüestió, quan aquest setembre –ai carai – em va trucar el Secretari General de la Conselleria d’Economia –Juli Fernández Iruela–  proposant-me adscriure’m com expert al Grup de Treball del Departament d’Economia i Finances (GENCAT) pel seguiment de la Nova Estratègia de Gestió Forestal, Prevenció i Extinció d’incendis de Catalunya impulsada a partir de la reunió del Govern a Arnes el 29 i 30 d’agost de 2025.

Doncs en això estic i en  Ricard Estrada – vertader expert forestal i del medi ambient–  en va proposar fer un article pel Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres: Capitalitzar el Bosc (temps de lectura 6 min.). A l’article explico, intentant sent molt entenedor, el que considero que s’ha de fer per que es gestionin els boscos.

….

A GARLAIRES 7 de febrer de 2020: Temps financer i temps forestal

Homenatge a Paco Solé Parellada

Publicat el dia
//////

Dimecres 14 de gener, convocats per la UPC i la Fundació CyD, més 450 amics vam assistir a l’acte d’homenatge a Paco Solé Parellada.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda de Francesc Torres, rector de la UPC, seguit de la projecció d’un vídeo testimonial sobre el llegat de Paco Solé Parellada, una taula rodona de col·laboradors seus vinculats a l’àmbit universitari, la cloenda a càrrec d’Ana Botin, president de la Fundació CyD i del Banc de Santander i un petit concert de Kevin Díaz, presentat per la seva esposa Susana Sánchez.

En els parlaments es van destacar moltes virtuts il·lustrades sovint amb anècdotes ‒ emotiu i divertit a la vegada‒ destacant la capacitat d’en Paco, poc freqüent, de simultaniejar a la vegada  tres virtuts:  la generositat (bondat, humanisme, respecte),  el coneixement pràctic (universitat, empresa, tecnologia)  i l’admiració per la bellesa (art, literatura, música).

I un puntal, la Susana Sánchez que , segons explicava en Paco als amics,  li va allargar i alegrar la vida.

…

Us recomano el vídeo (enllaç a VIMEO) que es va projectar sobre el  seu llegat. A GARLAIRES li havíem dedicat una entrada  (Garlaires el 16 de setembre de 2022) i un post amb l’article amb el que vaig participar al  seu llibre d’homenatge ‘Captura un record’ (Ed. Plataforma Editorial): Homo ridens.

I, per descomptat, trobareu continguts molt interessants a la web  PacoSoleParellada.

Bomboneria Pons

Publicat el dia
/

Anem ben arreglats. Millor distreure’ns una mica i això requereix un gir fort: Bomboneria Pons. Son, pel meu gust -addicte a la xocolata negre- els millors fabricats de xocolate de Barcelona. Estan a Sants però també envien comandes a domicili.

Sursumcorda

Publicat el dia
///

Per pura curiositat he preguntat a Gemini (IA de Google) sobre les preferències literàries de Trump: la Bíblia, The Art of the Deal (1987), un llibre del que n’és autor elaborat amb un ‘negre; clàssics d’estratègia com  L’art de la guerra de Sun Tzu (500 a. Crist)  i El Príncep de Maquiavel (1532) i altres lectures com Sense novetat al front d’Erich Maria Remarque (1929) i El poder del pensament positiu de Norman Vincent Peale (més Bíblia aplicada) (1952).

I quina lectura n’ha fet ? El seu passatge favorit de la Bíblia és el de la llei del Talió (ull per ull..) Com comenten uns periodistes del Online News Show (humor periodístic del tipus El Gran Wyoming) en el vídeo “hi ha un cristià prominent que no hi està d’acord, un tal Jesucrist…”.

Paradoxalment, Trump sembla un ateu perfecte, com també sembla paradoxal el cas de Pepe Múgica que es declarava ateu militant i potser no ho era tant. Segons el tal Jesucrist, estimar a Déu i estimar el proïsme és molt semblant, de manera que si en Pepe  Múgica estimava el proïsme això era molt semblant a estimar Déu. No és que ho digui jo, ho entenia així un tal Jorge Mario Bergoglio, alies Francesc, amb qui mantenia una relació d’amistat i reconeixement mutu.

Hi ha una opinió força generalitzada que l’humor encara no ha arribat a la IA. L’humor és la facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents  en idees, situacions, esdeveniments, acres… L’Humor es trencador, és sorpresa. Dono per fet doncs que Gemini IA no estava fent ironia quan m’ha contestat, però m’ha apuntat explícitament que Trump quan esmenta els seus llibres preferits sempre  posa en segon lloc, seguint la Bíblia, el seu propi llibre !!!! Però és que a més la IA aporta el vídeo humorístic per explicar les seves idees però no per fer-ne un acudit sinó com a font d’informació.

I afegeix Gemini que Trump té el suport en ple de la comunitat evangelista dels EEUU. Mira per on. Jo ni li posava cara al  Sursumcorda ,  paraula d’ús exclusivament familiar i correspon a  un personatge indefinit, i ara potser n’he trobat una.

El peix al plat

Publicat el dia
////

El passat més de novembre, l’amic Jordi Garcia Valero d’Empuriabrava em passava un  ’reel’ a Facebook de l’empresari rosenc Pere Gotanegra i Julià queixant-se de les restriccions que patia el sector de la pesca en part imposades des de Brussel·les, en part mal negociades des de Madrid.

És un ‘reel’ gravat des de la mateixa llotja de Roses que  impacta i que  em va portar a interessar-me per la qüestió i escoltar una conferència molt curiosa organitzada pel Club de Roma a Barcelona que fa els seus actes al Palau Macaya. La conferència es titulava “Reconectar con el mar que nos alimenta” i la feia Ana Bozzano presentada com a fundadora de El peix al plat.

Es tracta d’una Biòloga Marina Doctorada en Ciències de la Mar, que l’any 2013, després de la seva llarga trajectòria en diversos centres de recerca nacionals i internacionals, decideix dedicar-se a temps complet a la divulgació científica i organitza tallers de cuina, itineraris turístics….o fa conferències.

La qüestió és que Ana Bozzano  coneix perfectament el Sector Pesquer, els problemes i te criteri sobre que s’ha de fer. A la xerrada es parla de cuina, de menjadors escolars, d’educació, medi ambient, de pesca…i aquesta visió amplíssima la fa molt interessant. Passo l’enllaç. Això va ser el 10 de desembre de 2025. És un tema molt important i se n’ha parlat molt poc.

Proposta de canvi ferroviari català

Publicat el dia
//

Comencem l’any forts;  7 preguntes: 1. Rodalies, mercaderies i AV; que va primer? 2. Què vol dir xarxa única europea? 3. Quins objectius tenia la decisió europea? 4. Quin resultat han tingut els 35 anys? 5. Quins països van més retardats? 6. Que han de fer Espanya i Catalunya? 7.Com ho han de fer?  Ens ho van explicar en Santiago Montero Homs, Domingo Jaumandreu Ros i Josep Maria Sisó Vázquez dimarts 13 de gener a les 18:30 a l’Ateneu Barcelonès (Auditoris Bohigas).

L’acte fou presentat i moderat per la periodista  Maite Coca, vice-presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica de Catalunya (APIEC) que conduí endreçadament l’entusiasme dels ponents. Hi van anar unes 100 persones. Aquí està l’enllaç a You Tube

És un tema molt important. No es tracta només de trens, sinó de competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i capacitat de connectar-nos realment amb Europa. Els ponents son autors del document  “Diagnosi de mobilitat i proposta de canvi ferroviari català” que es va presentar al 4rt Congrés d’Economia i empresa de Catalunya (2025).  El document planteja una reflexió sobre les mancances estructurals del sistema  ferroviari actual i la necessitat d’una visió a llarg termini alineada amb Europa.

McDonalds’s i cuina popular catalana

Publicat el dia
//

I atenció, ara  ALTA POLÍTICA: la Maria Nicalau ha disparat contra Ferran Adrià en el seu blog ‘Dietari’ per diverses afirmacions que va fer en el Fòrum Gastronòmic de Barcelona. La que més titulars ha portat ha estat “Hoy la cocina popular catalana es el McDonald’s” . La Maria que, al meu entendre, és una magnífica escriptora, se’l cruspeix. El seu ‘Dietari’ és de pagament – 5 euros al mes, jo hi estic subscrit– i, com afirma, el que guanya ja li proporciona uns ingressos que li permeten  ser independent. La crítica que li fa és correcta, però és un problema. En Santi Santamaria va publicar “La cocina al desnudo” (2008) en el que criticava la cuina amb química empresarial i l’espectacle mediàtic d’altres xefs i encara no li han perdonat. Ni mort. Hom pot dir el que es vulgui, però assenyalar porta ressentiments. La Maria és brava, sí.

Ernest Lluch

Publicat el dia
/

Aquests dies hem recordat especialment  l’Ernest Lluch, assassinat un 21 de novembre ara fa 25 anys. En Lluch apreciava molt el meu pare. Valorava moltes coses d’ell per sobre de tot, com a professional, que fos extraordinàriament pencaire. I  el meu pare admirava en Lluch valorant el mateix. Jo  vaig gaudir especialment amb ell un dia que, promogut per en Cinto Ros, va venir a dinar a casa dels pares: arròs de la Maria i una conversa magnífica. Vam acabar de parlar anant amb ell a acompanyar al Cinto Ros al Masnou i, sobretot, ja sols, de tornada a Barcelona en el seu atrotinat SEAT Panda . De record d’en Lluch guardo una còpia del seu ideari (enllaç). Té una extensió de 18 ratlles escrites a mà amb molt bona lletra.  Entranyable.

Ramon Calsina

Publicat el dia
//

La Fundació Vila-Casas, als seus espais del carrer d’Ausiàs Marc, dedica una exposició a Ramon Calsina (fins 15/03/26). La selecció d’obres és de Bernat  Puigdollers, director artístic de la Fundació, que ja havia dedicat una conferència a Ramon Calsina quan estava de Ponent de la Secció d’Arts de l’Ateneu Barcelonès. L’escriptora i periodista cultural Mercè Ibarz li dedica un article a Vilaweb.

Jo ja tinc les entrades.

 

Expats musicals

Publicat el dia
///

Coincidint amb la castanyada, plena festa de tardor,  m’acomiado amb una versió de la cançó “Les fulles mortes”. És un duet per a dos saxos interpretats pel mateix saxofonista emprant un play-back. El vaig descobrir en un concert de swing a la Casa Fuster i es diu  Arthem Zulev, d’Ucraïna. L’acompanyava Federico Mazzanti, d’argentina, piano, i Olivier Rocque de França, bateria. Em van agradar molt. Parlaven castellà i feia pensar sobre com s’havia internacionalitzat el mercat musical de música en viu a Barcelona. Te un compte a YouTube que es diu Artem Sax.

1 2 3 … 12