Recicladors, immigració i model econòmic

//

Per veure imatges impactants de l’economia no cal anar al cinema. Al carrer Avila 103 de Barcelona hi ha un magatzem drapaire anomenat Recuperaciones Barrera on hi  van molts recicladors de ferralla.  Un dia a les sis de la tarda, allò semblava un formiguer amb tota aquella gent, molt pobre, principalment senegalesos, entrant i sortint amb els seus carretons de supermercat plens o buits.

L’Ajuntament de Barcelona (serveis de neteja), que gasta més de 300 euros anuals és el principal contractista final i va encarregar un estudi/enquesta a la UB i els principals investigadors, Federico Demaria, Daniele Vico i Julián Porras Bulla, han fet un article per 5 Cèntims (20/11/2024) titulat “La paradoxa del reciclatge: “Com els treballadors més essencials de Barcelona queden fora del sistema”. També Antonio Cerrillo es va fer ressò del treball de la UB amb un article en el que aporta moltes dades (La Vanguardia 30/05/2024)

Resulta que a Barcelona hi ha més de 3.000 recicladors informals que, de mitjana, guanyen uns 20 euros al dia. Aquests recicladors  recullen al voltant de 120 kg de ferralla per persona i dia. Reciclant  més de 100.000 tones de metall anualment  contribueixen significativament al reciclatge de metalls de la ciutat.

Malgrat aquesta contribució, els recicladors pateixen una marginació legal, econòmica i laboral. No tenen papers, contracte,  guanyen misèria, no tenen llar… un desastre i s’estudien solucions.

Un dels pocs economistes que jo havia vist preocupar-se d’aquestes temes era el professor Jacint Ros Hombravella. S’interessava particularment per l’evolució dels preus d’aquests materials ja que una davallada de preus podia tenir conseqüències devastadores sobre aquesta gent. Això no es tracta a l’estudi, que d’altra banda, està molt bé i que s’hagi encarregat i fet.

El tema de la immigració es complex i està sent molt debatut. Vaig escoltar fa poc una conferència de Jesús Fernandez Villaverde a la Fundació Rafael del Pino (12/12/24). Proposava prohibir la immigració. Taxatiu: sí als immigrants amb un doctorat no a la resta per raons fiscals ja que la despesa social (educació, sanitat, pensions…) al llarg de la seva vida seria superior a la seva contribució en impostos. També proposava estimular l’augment de la fecunditat dels espanyols. Tanmateix, segur que hi han espanyols deficitaris fiscalment pel conjunt de la seva vida. Penso que ho hauria de considerar aportant dades i anàlisi.

El problema té que veure molt amb el model productiu. S’hagués hagut de tenir  en compte  l’avís que ens feia fa molt de temps Martin Wolf, veient ja que la bombolla immobiliària petaria (La Vanguardia 15/07/2006). La cosa anava així:

Martin Wolf. (en referència a les enormes inversions que s’havien fet en el sector immobiliari privat)… ¿Cómo podrán devolver ustedes tanto dinero si no invierten en producir bienes para exportar?
Víctor Amela. Fácil: ¡atraeremos hacia aquí a más y más europeos con dinero en los bolsillos!
MW. Hacer de España la Florida de Europa… Bueno, ésa es la visión optimista del asunto, pero es un monocultivo, y si flojease…
VA. Siempre podremos vender sol, mar y paisajes (mientras no los machaquemos).
–MW. Ya, ya… Que vengan europeos ricos a gastar y emigrantes pobres a trabajar. Y ustedes, a vivir de la renta… Es una opción, pero … no sé si eso dará para todo y para todos.

Les conseqüències d’aquella disbauxa sostinguda fins ara estan magníficament explicades en aquest article de Xavier Roig

Sobre la immigració directament, Jordi Roca Jusmet m’ha enviat un article que em sembla  molt recomanable. És una recensió a la Revista Economia Crítica de llibre  «Los mitos de la inmigración. 22 falsos mantras sobre el tema que más nos divide» de Hein de Hass (Ed. Península 2024)

El llibre, que tracta el problema amb profunditat, parla també del problema fiscal esmentat abans i el relativitza molt. Però vaja, temes complexes deuen requerir també solucions complexes i imaginatives atenent la diversitat de factors i circumstàncies.

Habitatge

/
Acabades les festes de Nadal toca  “sant tornem-hi”. El debat de l’habitatge segueix intens. Des de que ho vam tractar  a GARLAIRES l’octubre del 24 amb un article de Jaume Miranda se n’ha parlat moltíssim . El problema deriva d’un mal plantejament de fa molts anys Com explica en Santiago Niño “El 1958, el ministre d’Habitatge, José Luis Arrese, va dir España ha de ser un país de propietarios, no de proletarios (On Economia 29/12/24) )  i en un període relativament curt l’habitatge va acabar en la cadena especulativa. Més o menys hi ha un consens en que les coses s’han fet malament.
La qüestió, tanmateix, és com trobar ara una solució. No és gens fàcil i s’està debaten molt. Una de les mesures que apunta Andreu Mas-Colell en el seu article “És l’hora de l’habitatge” (Ara, 1/12/24) i que m’ha sembla particularment interessant és la següent :
  • “Que el propietari d’una casa unifamiliar vegi que convertir-la en vuit habitatges li sortirà molt a compte. O que el propietari d’un pis de l’Eixample de Barcelona el pugui subdividir en dos sense demanar la conformitat dels veïns. És cert: aquests propietaris faran diners. Estan en una posició privilegiada. Però si exploten el seu privilegi construint, i no simplement apujant el lloguer, el fi desitjat s’obtindrà: l’oferta augmentarà i la pressió sobre el lloguer baixarà. Surt a compte”.
En Santiago Montero ens aporta també la seva reflexió a  “Habitatge, preus i impostos”.

Good will towards men

//

Un any més, tenim la felicitació de Nadal del ‘garlaire’ l’Iu Pijoan . Passo també l’enllaç del escrit que adjunta a la felicitació i que titula “De les insospitades relacions entre l’antropofàgia, els navegadors i la glòria del Senyor”.

Bon Nadal

Quim

///////////

 

Bon dia, punyeteros!
 
Un altre any que marxa (ja?), un altre de nou que ve de camí.  
Com que de les moltes incògnites que obre l’episodi del Naixement diria que ja us n’he parlat en alguna ocasió, avui ens podrem centrar en la dimensió artística a través dels segles, del XIV al XX, passant pel XVIII, en tres disciplines diferents: pintura, música i poesia.
 
Enguany, el poema és d’en Narcís Comadira, pintor i poeta gironí celebrat per mi i els meus vint-i-dos millors amics pels antològics articles sobre gastrosofia que va escriure temps era temps. Aquí ens participa una descripció commoguda del fresc del Naixement de la fascinant Capella dels Scrovegni, a Pàdua. Si la coneixeu (la Capella), no fa falta que digui res més, que deia aquell filòsof alemany. Si no, ja feu tard.

NADAL SEGONS GIOTTO
Cappella degli Scrovegni
Hi ha el bou i hi ha la mula
i hi ha la menjadora
i sant Josep, que pensa 
cara a l’espectador;
i un ramadet d’ovelles
i una cabreta bruna
i dos pastors d’esquena
que miren l’enrenou
que fan, sobre la cova
-la cova que no és cova-,
cinc àngels voleiant.
Cinc àngels que voleien
fent clares ballmanetes
davant d’un cel de fosca 
que va perdent el blau.
I, al fons de tot de tot,
hi ha unes muntanyes grises,
fetes de roca dura,
tallades com cristalls.
I davant de les muntanyes,
a un relleix de la penya,
estricte, hi ha el portal
-que no és un portal-.
És un sopluig de fusta,
precís, clar d’estructura,
senzilla arquitectura 
per confegir un cobert.
I en el seu àmbit pobre,
hi ha la Verge Maria
i el Nen, que és la Paraula,
i que ara no diu res.
I treu el cap, sol·lícita,
en un racó, una dona,
i tot està aturat
en un moment etern.
I els nostres ulls sorpresos
s’ho miren, i una llàgrima
va congriant-se, càlida
al cor del nostre hivern.
 
La música –qui ho havia de dir–, ve de la mà del número del Messies referit a la mateixa escena, amb Georg Solti i Kiri Te Kanawa, i el Cor i l’Orquestra Simfònics de Chicago. Al final hi apreciareu clarament els angelets fent ballmanetes, però també, quan esclata el “Glory to God in the Highest”, la clamorosa absència dels baixos. Que la Glòria del Senyor sigui un estat on no hi ha lloc per a baixos ni barítons, és una altra incògnita de la Nativitat que em corseca íntimament i particular.
 
Bones festes a tothom, i molt d’amor, actiu i passiu!
 
Au,
 
Iu

 

Mario Draghi dixit

//

 

A la Jornada dels Economistes (21/11/24), Pol Morillas Bassedas, ponent en un debat sobre geopolítica,  apuntava la necessitat que, després de la victòria de Trump als EEUU, i la divisió de la supremacia mundial entre Xina i els EEUU, el que més li convenia a Europa era defensar els interessos multinacionals des de Brussel·les,  a la vegada que això ho veia difícil i molt improbable.

Acostumats, com estem,  a esperar un lideratge d’Alemanya, ara les  mirades dels analistes estan posades en la capacitat d’Alemanya d’exercir el lideratge que depèn del resultat de les eleccions previstes per a inicis del 2025. L’article de Guifré BellosoLa fi del govern de Coalició Semàfor”, com sempre molt treballat, aporta bona informació i reflexions sobre la situació i perspectives futures a Alemanya. Pessimista.

La Unió Europa també es podria reforçar sense el lideratge alemany. L’informe de Mario Draghi, més valorat pel broc gros que no pas explicat,  fa una diagnosi magnífica de les possibilitats econòmiques  d’Europa  proposant un full de ruta i tenint en compte també els problemes de governança,  essent partidari que s’acabi amb la possibilitat de que determinades decisions puguin ser vetades per un sol Estat membre.  Europa ha de prendre decisions o posa en perill el seu futur polític i econòmic (Mario Draghi dixit).

Geografia d’una inundació. La DANA de València

////

Isaac Moreno Gallo, és un enginyer d’obres públiques apassionat per l’historia de l’obre civil a l’antiguitat que divulga a través de YouTube.  Ho fa molt bé i  transmet la seva passió, així que  ja compte amb 209 mil subscriptors (!). Entre molt treballs, a Garlaires (04/03/2022) n’havíem comentat un de magnífic  dedicat a l’urbanisme de la Tarraco romana.

Doncs resulta que, sortint de l’àmbit pel qual es conegut, s’ha despenjat amb un documental sobre  l’ordenació urbanística des de mitjans de segle passat a la zona de l’Albufera de València, utilitzant molts recursos cartogràfics disponibles actualment, essencial per entendre la catàstrofe d’aquests dies i les eventuals solucions. Té una durada de 20’. «Geografía de una inundación: la DANA de Valencia» M’ha semblat definitiu. De moment ja porten 450 mil visualitzacions.

Democràcia i prosperitat econòmica

//

Recordo haver escoltat més d’una vegada el discurs d’algun defensor del principi de que el mercat te capacitat per arreglar-ho tot, segons el qual  els països pobres ho eren no aplicaven correctament aquest principi. Ara – permeteu-me l’acudit – amb el premi Nobel als economistes  Daron Acemoglu, Simon Johnson y James A. Robinson es podria dir ‘és la política, estúpid’. Segons ells la democràcia a llarg termini és font de prosperitat que, en visió dual, seria la manca de democràcia pot ser causa del fracàs econòmic, visió  que lligaria amb la tesi del Nobel Amartya Sen que considerava la necessitat de la democràcia per lluitar contra la fam i la pobresa.

En economia regne la complexitat i la incertesa i els economistes sempre haurien de ser modestos, potser eclèctics també.

En relació als Nobel del 2004 passo l’enllaç de la justificació del seu treball que publica l’organització del premi Nobel però també la nota que publicada quan va rebre el premi fronteres del conocimiento (2016) que trobo que està molt bé. Crec que en el jurat del premi de 2016 hi havia l’Andreu Mas-Colell.

Acemoglu, ja sigui amb Johnson o amb Robinson, té diversos best-sellers d’economia explicant la importància que tenen les institucions. Fou el director de la tesi de Mònica Martínez Bravo, actual consellera de drets socials del govern de la Generalitat i també va participar a les Jornades del Cercle d’Economia del juny de 2021.

Professionalitzar l’Administració Pública a Catalunya

La noticia de que el nou Govern de la Generalitat ja ha nomenat 200 alts càrrecs de l’organigrama de govern, i la possibilitat que encara en pugui nomenar 300 més per arribar als 500 que és el nombre de càrrecs que es consideren  de designació política, ha motivat una forta queixa de  Jaume Miranda, no ja d’aquests càrrecs en concret, sinó que de la manca de professionalitat en la gestió de la que és per nombre de treballadors – 243.000-  la primera empresa del país. Passo l’enllaç del seu article “Ignorància al poder. el gran engany” (01/10/2024)

L’article es fa ressò i posa l’esperança en la plataforma ‘professionalitzem.cat’ , una iniciativa de l’Institut Ostrom de Catalunya avalada per 35 professionals de molt alt nivell i que ha elaborat un manifest al que hom s’hi pot adherir.

Retallo només, com a mostra, les premeres frases:

“Les institucions, les regles de joc d’una societat, són el principal determinant del creixement econòmic. La competitivitat d’un país depèn fonamentalment de la seva capacitat d’acumular capital –físic, financer, tecnològic i humà– en un entorn institucional que afavoreixi la coordinació i interacció entre els actors i factors productius implicats”.

“Espanya ha patit una important davallada en la seva qualitat institucional des de l’any 2003, essent el país amb el retrocés més important de tota la Unió Europea”.

I segueix… Jo m’hi he adherit, sí

Recull de premsa de l’Ignasi Belda

//

Recull de premsa del 09/02/2025

Ciència / Exploració espacial

Diccionario muy básico de física cuántica

Un universo espejo del nuestro podría ser la causa de la materia oscura

La inteligencia artificial que predice cómo el Sol puede destruir la civilización

Tecnología

La gran crisis de Intel señala el grave problema que Occidente no ha sabido solucionar

China inaugura una nueva era de la inteligencia artificial | Economía | EL PAÍS

La IA que sueña con ovejas eléctricas

Código abierto e inteligencia artificial, por Manuel Castells

Hemos buscado civilizaciones en 1 millón de objetos de la Vía Láctea. Quedan 3.319 millones

Carrera mundial para aclarar si el asteroide 2024 YR4 chocará con la Tierra | Ciencia | EL PAÍS

Barcelona por la vía china, por Miquel Molina

Otros

México se hace fuerte como proveedor tecnológico de empresas extranjeras

Bill Gates explica el peor consejo que le han dado en su vida: “Y tenía buena intención…”

 

 

 

 

 

 

 

 

15ª Bienal Manifesta a les 3 Xemeneies de Sant Adrià de Besòs

///

Ja fa més de tres setmanes que s’ha inaugurat, a la tèrmica de les 3 Xemeneies de Sant Adrià, la quinzena edició de Manifesta. És positiu que l’espai s’hagi obert al públic, que aquesta obertura es faci amb una activitat cultural com és l’art contemporani i que hi hagi un espai dedicat a la memòria històrica de l’edifici i al seu entorn social.

Tot plegat està fent que força gent parli de l’edifici de la tèrmica i dels seus usos. Es comprova que l’edifici, la seva història i el seu entorn físic i social generen molt d’interès entre el públic assistent.

La Plataforma de les 3 Xemeneies –veïnal– ha col·laborat amb Manifesta, aportant documentació per a una sala habilitada com a exposició anomenada Espai de la Memòria i en la que es recullen documents històrics. També hi ha altres col·laboradors com Salvador Rueda, que va començar la seva carrera professional a l’Ajuntament de Sant Adrià.

Tanmateix des de la Plataforma es lamenta que el famós Catalunya Media City no està, ni molt menys, garantit així com adverteixen del perill d’instrumentació de la cultura en favor de l’especulació immobiliària.

A part del conjunt impressionant de les 3 Xemeneies, allà hi ha un solar on s’hi volen fer 1800 habitatges. Com que es zona inundable, ho han arreglat dient que això es faci constar en el registre de la propietat, passant qualsevol problema futur als nous veïns.

I malgrat que la Constitució prohibeix explícitament l’especulació immobiliària (art.47) el Departament de Territori no hi veu especulació. Els propietaris, en les seves transaccions han valorat els terrenys en 800 €/m2 però resulta que el Departament ha fet uns estudis econòmics segons els quals val 300€.(aprox).

Resulta que al final, a la pràctica, la interpretació d’un principi constitucional depèn d’un informe econòmic. El tema és tan important, que, per tenir la seguretat que l’estudi és rigorós, els veïns van proposar al Departament que encarregués a algú com ara el professor José Garcia Montalvo – prestigiós economista amb premi Jaume I d’Economia- una revisió (homologació) de l’estudi, però el Departament va contestar que no hi havia pressupost.

Però vaja, ni que sigui per a veure l’edifici colossal, la visita és recomanable. L’entrada es pot comprar a la web de Manifesta i és molt econòmica també. Us passo també una guia amb dades tècniques elaborada per la Plataforma que pot ser d’utilitat.

Copa Amèrica amb mar de fons

//

El treball sobre l’impacte econòmic previst de la Copa Amèrica de Vela de Barcelona 2024 realitzat per uns professors de la UPF porta mar de fons. Els autors va publicar un article a 5 Cèntims el juliol  passat.  Pel que  es desprèn de l’article i del vídeo elaborat per “Octuvre” que en només 3 dies ha tingut milers de  visualitzacions, més que un estudi d’impacte podria tractar-se d’un simple exercici de simulació d’impacte a partir de dades facilitades pels organitzadors de l’esdeveniment no contrastades. L’estudi ha contribuït a que els mitjans donessin per bons  uns resultats que, a partir d’un reportatge de Directa.cat, ara semblen inversemblants amb totes les conseqüències que se’n deriven. Passo el comunicat fet pel Sindicat de Periodistes i Professionals de la Comunicació (SPC) de Televisió de Catalunya. En Josep Maria Ureta també diu la seva.

Tot plegat cal aclarir-ho definitivament,  però, vaja, els estudis econòmics primer cal que es facin, això està bé i, en segon lloc,  s’han de prendre seriosament; ens hi juguem molt.

1 2 3 7