De plagis, falsos plagis, autoplagis i Groucho Marx

///

Hola, punyeteros,

 El primer Nadal dels pastors és una sarsuela pastorívola obra de l’eximi Mossèn Rossend Fortunet, un organista i prevere figuerenc a qui estranyament no han beatificat encara malgrat els seus mèrits evidents:

 

Àngels del Cel han baixat a la terra

Els crits de joia s’escolten arreu

Fent-hi ressò els pastorets de la serra

Van a Betlem a adorar el bon Déu

 

La nit és clara, que sembla de dia,

la primavera ve abans que l’hivern,

seguint la llum trobarem l’establia

on ha nascut Jesús, fill de l’Etern.

 

Josep el bressa, Maria l’adora

cançons li canten alats serafins

i el Déu fet nin que d’amor per tots plora

els pastors crida amb prodigis divins.

 

Cantem, pastors, cantem

Cantem, amb alegria

Cantem, pastors, cantem

I anem cap a Betlem

 

Si la lletra és inspirada, hauríeu de sentir la partitura. Tan bona és que fins i tot els de Sitges ens van copiar i també els representen cada Nadal.

L’any que ve a Figueres celebrarem el centenari dels nostres Pastorets, de l’elenc dels quals en vaig formar part unes temporades fent diversos papers: Pastoret pròpiament dit, Angelet, Sant Miquel (noti’s com vaig pujar en l’escalafó)…, a quin més celebrat pels meus vuit indesmaiables seguidors, apart de ben ponderat per una crítica amb fama de condescendent quan no rancuniosa. La veritat és però que Nostrossenyor, per a desolació dels fans, no m’havia cridat pel camí de la sarsuela, i així va ser com em vaig dirigir cap a la més creativa funció pública, on cada matí evoco el meu passat i entro al despatx cantant: “Hace tiempo que vengo al taller, y no sé a qué vengo”. La meva veïna, que és astuta i molt bona persona, respon: “Eso es muy alarmante, eso no lo comprendo”, que és la forma que calli fins l’endemà a les vuit.

Però bé, com que em consta que sou més proclius a cosetes lleugeres i de poca monta, sapigueu que enguany la Sibil·la canta a les catedrals de Barcelona, Girona, Palma i Tarragona, a les balmes de Montserrat –aquesta és una novetat–, i a les 115 parròquies de Mallorca. Els de Girona, que sempre han de fer el pavero, la fan cantar el dia abans, i a la tarda.

No us feu els estrets i atipeu-vos d’escudella i canalons, pulardes i capons, i neules i torrons, que el món s’acaba (un any més) i el règim de gener és aquí a tocar!

 

Bones Festes i molta sort!

Au,

Iu

 

P.S.: Adjunto l’habitual divagació, en aquest cas sobre els plagis des d’una perspectiva místico-marxista.

On Economia

Fa just un parell de setmanes ha sortit una nova revista digital anomenada ON ECONOMIA, que ha estat promoguda per Pepe Antich.  Un dels objectius declarats és explicar l’economia espanyola amb una perspectiva catalana. Compta amb  dues redaccions de referència, a Barcelona i a Madrid, i s’edita en castellà i català.

Informàticament, al projecte encara li falta un bull. Per exemple, particularment m’interessa tot el que publiqui la Maite Coca, periodista  excel·lent que han fitxat per encapçalar la redacció de Barcelona. Els diaris digitals poden oferir la possibilitat de comunicar a l’interessat les novetats per mail. En el cas de On Economia això encara no està resolt. De moment aquí teniu l’enllaç a la pàgina de la Maite, amb informacions plenes d’interès.

També celebro molt  que ON ECONOMIA hagi fitxat al Josep Maria Ureta, que s’ha estrenat a un article titulat ‘Temps de fer equilibris’ on relaciona l’homenatge a Lluis Raluy (Garlaires 10/11/22) i una conferència d’en Guillem Lopez Casanovas. Es trencador, alegra la publicació i aporta experiència i saviesa..

I en relació al projecte periodístic – explicar l’economia espanyola amb una perspectiva catalana-   necessitarà un lideratge ideològic econòmic. Crec que a Catalunya no se li ha reconegut la importància  a funcionaris catalans  de l’Estat Espanyol que han tingut un paper importantíssim en el desenvolupament del país. Quan dic funcionaris em refereixo a Joan Prim , a Ildefons Cerdà, Ricard Fornesa… N’hi ha molts i no han estat emparats ideològicament ni  pel catalanisme polític, per  ‘espanyolistes’,  ni per l’anticatalanisme a Catalunya, per  ‘massa catalans’. De la elit coneguda, oficial, que és la descrita a llibre sobre la burgesia catalana de Manuel Pérez, no crec que en surti cap projecte que motivi a ningú. No sé que farà On Economia, el que crec és que un projecte periodístic requereix exercir un lideratge. Com es diu en matemàtiques, és condició necessària.

Salvar el ‘sistema’

Vaig veure  YouTuve un documental de la cadena ARTE titulat “Sexe, pouvoir et argent : La vie sans limites de Juan Carlos, ancien roi d’Espagne” que em va agradar molt i el tenia per comentar-lo a GARLAIRES perquè essent extraordinàriament escandalós i tenir 360 mil visualitzacions no havia tingut cap ressò en els mitjans.

Però resulta que, des d’aquest mes setembre, la Plataforma  HBO emet un documental titulat ‘Salvar al Rey’ que està arrasant mediàticament i que ha copiat l’estructura i moltes idees del documental francès del documental d’ARTE, encara que no totes.  Per exemple al Documental d’HBO surt el rei dient que quan vivien a Roma no tenien per a pagar el lloguer i al documental francès s’explica  que no els va faltar mai res, estaven pagats pel règim.

Treuen el draps bruts del rei (els coneguts) però també el justifiquen; per exemple es diu que es va rodejar de males companyies. Un defecte del documental és que parlen ex-agents dels serveis secrets,  amants, els periodistes més importants de l’època, banquers, exministres …  molts dels quals van participar en  tapar la llarga llista d’escàndols de la casa reial; tenen poca credibilitat.

També sorprèn que es parla sobre la inviolabilitat del Rey i de l’article  56 de la constitució però no es demanen responsabilitats als autors d’accions delictives per cobrir el Rei  com l’assalt a la casa de Barbara Rey o Corina i, en general, per la malversació de diners públics .

El director del documental d’HBO és Santiago Acosta Gallo, que treballa habitualment per a Mediaset (Telecinco) i és nebot de Federico Gallo, periodista, ex-governador civil de Barcelona i membre, per designació del Rei,  del govern provisional constituït durant les hores del Cop d’Estat de Tejero, que segons algun dels entrevistats va organitzar el propi rei.

Malgrat tots els biaixos, a mi em sembla que cal veure el documental, és un tros de la història de l’Estat Espanyol, en la que es veu com funciona el sistema. Una altra cosa és a la conclusió que s’arribi. Al Rei l’Estat,  li tolera i li facilita la corrupció i les aventures sexuals fins que s’enamora de Corina i es vol separar. Llavors  es considera que posa en perill la monarquia i es despleguen els mitjans per a fer-lo abdicar.

Evidentment es vol salvar la monarquia, però el sistema queda ben retratat. La defensa dels valors democràtics sembla un mer oportunisme.

Minotaures, gegants i capgrossos

///

S’ha parlat molt del llibre de Manel Pérez ‘La burguesía catalana. Retrato de la élite que perdió la partida‘ (Ed. Península), però us passo l’article de Josep-Maria Ureta a PAIOS (EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS) titulat “Un Minotaure en el procés”.  Comença amb l’acte de presentació al Cercle d’Economia, explica qui hi havia…i comenta el llibre en base al seu propi coneixement (experiència) del que és el país… M’ha agradat molt,  celebro que me l’hagi enviat i el comparteixo.

Diumenge 11 de setembre acaba la Festa Major de Sant Adrià amb un castell de focs al Parc del Litoral on s’està maquinant  un ‘pilotaso‘ urbanístic ‘plagad’ de vicis econòmics i ambientals dels que no s’expliquen  al Cercle d’Economia, ni a la Universitat ni en lloc. Els qui manen son els del ‘totxo’ i així va el país. Però quan veus que, tot i els anys que tenen les tradicions, els capgrossos i els gegants s’assemblen tant als que manen, penses que, mentre no manqui un bon arròs i puguem riure de tot plegat, visca la Festa Major i la Diada. La pregunta que li proposaria al Josep Maria Ureta és per a quins líders del país el seu bust podria servir de model per fer un gegant i quins per a fer-ne un cap-gros i quins cap de les dues possibilitats?

Recull de premsa d’Ignasi Belda

21/01/23

Tecnología

Explorando las posibilidades y desafíos de la IA de textos ChatGPT

https://theconversation.com/explorando-las-posibilidades-y-desafios-de-la-ia-de-textos-chatgpt-196011

Los mundos de Asimov se tornan reales: robots y sistemas autónomos nos proveerán de alimentós

https://theconversation.com/los-mundos-de-asimov-se-tornan-reales-robots-y-sistemas-autonomos-nos-proveeran-de-alimentos-196237

¿Puede la inteligencia artificial superar a la humana?

https://theconversation.com/puede-la-inteligencia-artificial-superar-a-la-humana-196633

¿Puede mentir la inteligencia artificial?

https://theconversation.com/puede-mentir-la-inteligencia-artificial-182256

Inteligencia artificial para aumentar la resiliencia ante los desastres climáticos

https://theconversation.com/inteligencia-artificial-para-aumentar-la-resiliencia-ante-los-desastres-climaticos-153744

Los ‘deadbots’ pueden hablar por nosotros tras nuestra muerte. ¿Es eso ético?

https://theconversation.com/los-deadbots-pueden-hablar-por-nosotros-tras-nuestra-muerte-es-eso-etico-183488

El arte en manos de la inteligencia artificial

https://theconversation.com/el-arte-en-manos-de-la-inteligencia-artificial-186785

La IA y el futuro del trabajo: cinco expertos hablan de ChatGPT, DALL-E y otras herramientas de creación y conocimiento

https://theconversation.com/la-ia-y-el-futuro-del-trabajo-cinco-expertos-hablan-de-chatgpt-dall-e-y-otras-herramientas-de-creacion-y-conocimiento-197740

Ciencia y exploración espacial

La nueva tecnología que puede revolucionar la producción eléctrica y cortar el CO2 de raiz

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/novaceno/2023-01-15/reactor-compacto-nuclear-carbon_3557098/

Los paneles solares espaciales que nos traerán energía renovable sin interrupcions

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/novaceno/2023-01-14/energia-renovable-espacio-orbita-satelite_3557149/

El nuevo motor que combina energía nuclear térmica y eléctrica

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/novaceno/2023-01-13/motor-nuclear-astronautas-marte_3556590/

Geopolítica

Suecia inaugura en el Ártico la primera base de lanzamiento de satélites de la Europa continental

https://www.publico.es/internacional/suecia-inaugura-artico-primera-base-lanzamiento-satelites-europa-continental.html#:~:text=Suecia%20ha%20inaugurado%20este%20viernes,y%20acceder%20a%20%C3%B3rbitas%20polares.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

HITCHCOCK & HÄNDEL AT HALL

////

De l’Iu Pijoan:

Hola, punyeteros,

 Si fa 35 anys em diuen que els meus fills creurien en una mena de Papa Noël silvestre que baixa de la muntanya emmascarat de carbó carregat de regals, en lloc de la cosa –normal, vertadera– de clavar furiosos cops de bastó a una soca d’arbre tapada amb una manta i alimentada amb mandarines, aviso la BRIMO i que Déu hi faci més que vosaltres. Però més enllà de tradicions familiars, certament volubles, i de les creences religioses de cadascú, aquestes darreres setmanes he tingut ocasió de reflexionar llargament sobre el significat de Nadal. I he arribat a la conclusió gens original que Nadal representa en darrera instància la idea de la Bondat, que necessitem per continuar endavant el nostre camí, un cop demostrat, any rere any i sense excepció, que el que hi ha és molta maldat, en aquest món.

 Aquesta idea té –ara ve una aportació pròpia, ja més genuïna, i que generosament comparteixo amb tots vosaltres– un important component cultural. De la mateixa manera que els boreals associem Nadal amb el fred i en Sinatra cantant Santa Claus is coming to town, l’exaltació nadalenca dels bons sentiments ens ve modelada per la literatura i el cinema. Així Dickens i el seu A Christmas Carol (1843), però també un seu epígon, l’obra de Frank Capra It’s a Wonderful Life, que just aquest any en fa 75 que es va estrenar i que ha esdevingut el film de Nadal per excel·lència. Jo no deixaria de tornar-la a veure (sí, és en blanc i negre, fet que a alguns punyeteros em consta que us provoca urticària, però demano un esforç). La podeu trobar a Filmin i Movistar+. Només cal recordar que hi surt un assidu d’aquesta secció (que és la vostra): en James Stewart, a qui tots recordareu fa uns anys mirant-se l’ou com balla amb sincera curiositat. Avui torna a comparèixer amb la seva esposa Doris, ja ho veureu.

 En fi, jo no penso aconsellar-vos que feu bondat, fonamentalment perquè no soc ningú i perquè ja sé que no en fareu, però sí us desitjo que estimeu i que us estimin. La resta són punyetes, oi?

 Salut i molt bones festes.

 Au,

 Iu

  

Alguna cosa lleu

 

Alguna cosa lleu i poderosa

que qualsevol paraula fa subtil

com si fos dita amb una veu molt íntima.

Això sol ser Nadal, i la tendresa

que s’instal·la, tal volta agosarada,

al lloc mateix on, dia rere dia,

hi creixen el neguit o bé l’enveja.

No dura tanmateix la meravella

i el vent d’any nou s’endú de cop els somnis

i malfereix quasi tots els propòsits.

I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons

si ho som només a toc de calendari?

 

Miquel Martí i Pol

 

TEXT DE HITCHCOCK & HÄNDEL AT HALL

Diccionari viu

Cada any, pels volts del 27 de novembre, dia de Ramon Llull,  l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) farà  la presentació de les paraules que hagi incorporat el Diccionari de la llengua catalana. Aquest 2021 s’hi han incorporat un total de cent paraules i se n’han modificat dues-centes trenta-nou. Com exemple, destaco les modificacions relacionades amb conceptes de l’economia:

Bonança

  1. f. Prosperitat econòmica. El país travessava un període de bonança.

Clatellada

  1. f. POP. Fet de cobrar a algú una quantitat de diners excessiva. A l’hora de pagar ens foteren una bona clatellada.

Còmplice

  1. adj. i m. i f. Que ajuda algú a cometre un delicte. Les  empreses  còmplices  del  frau han estat demandades. // (Abans es referia a una persona, no a un ens com ara una empresa)

Consciència

2.2.  a  consciència loc. adv.  Ben  fet, sense frau

Negoci

1.1. m. Afer, assumpte, empresa, especialment  comercial,  de  què  s’espera obtenir avantatge,  profit  o  beneficis.  El negoci  immobiliari,  bancari,  hoteler.  Fer negocis. Muntar un negoci. Viatge de negocis. En  quins negocis  estàs  ficat, que no et veiem mai?

Ostentar

1.2.  v.  intr.  Mostrar amb  afectació  una  posició  social  pròspera. Als  nou-rics  els agrada  ostentar.

Sou

3.2 a sou a)  loc. adj. Contractat  a  canvi d’un  salari.  La  mansió  disposa  d’un jardiner a sou que viu a la mateixa finca.

3.3.  a  sou  b) loc. adv.  A  canvi d’un  salari. Dues advocades i un comptable treballaven a sou a l’empresa.

I garlant de llengua, recomano també la subscripció gratuïta a la pàgina d’assessorament lingüístic de la Diputació de Barcelona que fan una nota breu cada 15 dies que  busca la sorpresa com a recurs didàctic. La darrera està dedicada a la paraula ‘ara’, que és  una paraula curiosa,  que, a part d’emprar-se en  el sentit literal, ‘en  aquest moment’, s’utilitza també per indicar  ‘malgrat això’ (ara bé), ‘mentre no canviïn les coses’ (ara com ara), ‘ de tant en tant’ (ara i adés), ‘en tot temps’ (ara i sempre), exemples (com és ara) i exclamació (i ara !). Potser s’han deixar ‘això ja no importa’ (ara rai).

Sobrepoblació i primeres matèries

/

En Guifrè Belloso m’envia la primera part d’una anàlisi extraordinària del problema de les primeres matèries que tenim a sobre. Copio la introducció i en faig una entrada a Garlaires:

Fa 13 anys va tenir lloc la última crisis de primeres matèries, el petroli va pujar fins als 140$ mentre que l’arròs o el blat es van disparar. En els països pobres es van produir rebomboris del pa pertinents mentre que als països rics va pujar la inflació. Llavors els creixements del 5%  es van acabar i el límits de la globalització es van posar de manifest. Fa 13 anys vivien 6.800M de persones al món, avui són 7.800M. Les emissions de CO2 eren de 31Gigatones ara són de 36Gigatones. L’economia de l’abundància trontolla: les riqueses naturals, terra, aigua, camps de cultiu es posaran en valor”.

El problema de fons, al meu entendre, és la sobrepoblació; i és greu. Aquí va l’enllaç de la primera part i el de la segona part.

De bones intencions l’infern n’està empedrat

Com deia la meva àvia, de bones intencions l’infern n’està empedrat. El govern de Madrid vol arreglar el problema de la prostitució i fa més por que una pedregada. Als Estats Units van voler arreglar l’alcoholisme i el resultat va ser la consolidació d’unes màfies per sempre més. El darrer regalet d’aquestes màfies, que amb els anys han passat a ser grups d’interès al voltant del sector del joc i l’especulació immobiliària, va ser el suport a Donald Trump.

És un tema d’una complexitat extraordinària que sovint es tracta amb poca informació. S’estima que a Espanya les xarxes de prostitució mouen 12 mil milions d’euros que podrien ocupar tranquil·lament unes 150 mil prostitutes, de les quals entre un 60 i un 80 per cent serien estrangeres; un 37 per cent subsaharianes i un 22 centreamericanes. Un 50 per cent de les prostitutes té entre 25 i 34 anys, un 26 per cent més de 35 anys, un 23 per cent entre 18 i 24 anys i un 1 per cent menys de 18 anys.

Els que tenen millor analitzat el problema son els de Càritas. Segons uns dels estudis publicats Revista de Estudios Sociales y Sociologia Aplicada nº 144 (Ed.Caritas) la motivació de l’exercici de la prostitució no té que veure tant amb el tràfic i esclavitud sexual com amb la necessitat econòmica d’obtenir uns ingressos regulars. La mala regulació de la immigració és uns factors que afavoreix la prostitució i, quan és inadequadament restrictiva, les màfies.

En un altre article de la revista esmentada es fa referència als usuaris masculins. La clientela habitual es heterogènia entre edats. No necessàriament son homes grans poc atractius físicament sinó que n’hi ha de totes les edats. Un 20 per cent dels usuaris son menors de 25 anys. Espanya és el país del seu entorn on els homes acudeixen més a prostíbuls. En una enquesta un 9,9 per cent dels enquestats deia haver-ne fet us en el darrer any. A Portugal el percentatge era del 4,7 per cent – la meitat aproximadament –  i, en contrast, a França era l’1,1 per cent.

Hi ha una notable proporció d’homes amb parella estable. Com a motivació de l’ús de prostitució l’estudi destaca molt la timidesa i el rebuig al paper que se li atribueix a l’home d’haver de portar la iniciativa festejant la dona.

A més de l’estudi de Caritas és destacable el treball d’una antropòloga i feminista Dolores Juliano La prostirución: el espejo oscuro (Ed. Icària- Institut Català d’Antropologia). L’estudi aporta reflexions i molta informació, com per exemple la reglamentació històrica (Edat Mitjana, Tomàs d’Aquino, catolicisme, prostestantisme, islam, el projecte de Gabarrús, les cases de tolerància, el franquisme, etc.).

Les iniciatives legislatives han estat un desastre. Actualment hi ha una normativa legal sobre la prostitució i unes institucions per a fer-la complir. El proxenetisme, per exemple, amb consentiment o no és delicte. Hi ha algú que ho faci complir ? En economia sabem que la prohibició també acaba sent un incentiu a la corrupció policial o de qualsevol autoritat que hagi d’exercir un control per tal que faci l’orni. Per acabar-ho d’adobar el Tribunal Suprem en sentència de l’any 2004 va legalitzar l’associació de clubs “d’alterne”.

Quan vulguin legislar sobre la prostitució, sobretot que s’informin, que consultin amb els de Càritas o amb la Senyora Juliano, que aquests en saben. I també suggereixo que vegin la sèrie americana Bones. Si la causa rau en la timidesa i el rebuig al paper que se li atribueix a l’home d’haver de portar la iniciativa festejant la dona, la protagonista de la sèrie, Temperance Brennan (Bones), és una dona que pren la iniciativa. Evidentment Bones té quatre o cinc doctorats, altrament seria considerada una ‘qualsevol’, que el masclisme encara és viu. I una prova de que encara és viu és que a les mateixes sèries televisives protagonitzades per dones alliberades, molt sovint  al final es casen i sempre és l’home qui demana el matrimoni i ho fa agenollant-se i preferiblement en un lloc públic com ara un restaurant o un camp de beisbol amb 100 mil espectadors i càmeres de televisió que ho retransmeten a tot el món.

Però vaja, tornant a la prostitució, el que es faci o es digui als mitjans de comunicació o als teatres i cinemes  és importantíssim també. Que no es pensin els polítics que en la lluita contra la prostitució superarem països culturalment més avançats per unes quantes idees – bones intencions – que hagin tingut.

Veient la publicitat del joc que hi ha a les televisions orientada a la gent més indefensa, que els governants que ho toleren vulguin acabar ara amb la prostitució no se’m fa creïble.

1 2 3 5