Garlant - Page 6

Roger Vinton

Publicat el dia
////

Roger Vinton és un pseudònim – un personatge de Twitter – que, a part de fer piulades, va publicar el llibre ‘La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya’ (Edicions del Periscopi, 2017) que va ser tot un èxit, demostrant que hi ha informació econòmica d’interès pel gran públic. De totes maneres, de la burgesia catalana se n’ha parlat molt, té el seu morbo. I jo trobo a faltar algun treball sobre “l’esquerra Brahman” (gauche Brahmane / Brahmin left) que és un fenomen internacional i ajudaria a entendre amb major perspectiva l’evolució de la ideologia del capitalisme.

A Roger Vinton, El Núvol li acaba de publicar un article – La roca negre – on explica que son i que fan els fons d’inversió The Black Rock i BlackStone. Està bé. Tant de bo hi segueixi col·laborant

Quim

Thomas Piketty

Publicat el dia
//////

En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.

Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.

A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:

  • Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).

Quim

Diada 2019

Publicat el dia
/

Malgrat que sempre he sigut d’esquerres, políticament sempre he preferit definir-me com a ‘economista’, que era una manera de relativitzar-ho tot. L’educació als ‘hermanos’ em va fer descregut.

La meva sorpresa ha estat veure que demà, dins dels actes de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans, l’Andreu Mas-Colell farà el ‘discurs patriòtic’, tal com ho anomena la invitació preparada per l’IEC, amb l’enaltidor títol «El futur de l’economia catalana: brillant o mediocre?» al que seguirà el Cant de la Senyera i els Segadors.

Bromes a part, demà aniré a escoltar l’Andreu Mas-Colell -suposo que, com sempre, m’agradarà el que digui –  però sobretot  em sembla molt bé que la política miri cap a la ciència. És una via segura i, potser, la que toca.

Bona diada

Quim

Enllaç invitació

Nadal 2018

Publicat el dia
/

Bon Nadal. I bona feina i bones festes.
Aquest any m’agradaria ser el Geni de la Llàntia per concedir-me a mi mateix, i concedir-nos a tots plegats, un desig: defugir la història única i procurar entre tots captar la complexitat i la diversitat de línies corbes que s’amaguen rere la realitat i sobretot rere els nostres sentiments. La fórmula per viure la vida amb sentit consisteix a fer el nostre camí de cada dia amb intensitat i amb criteri, i tanmateix tenir objectius que mirin l’infinit… Però mai no hem de tenir l’infinit com a objectiu i menys per avui… El nen que somniava l’infinit (preciós conte de Jean Giono) ens mostra que cal viure ancorats en allò que és possible ara, sense oblidar els nostres somnis col·lectius d’infinit… En aquest cas, l’ordre dels factors SI altera el producte… Felicitats i felicitat.

I, com a reflexió final, un preciós poema (Fal·làcia) de Ramon Mas, l’escriptor i editor de Males Herbes:
No t’enganyis:
si ets capaç de dibuixar-ho
mitjançant línies rectes,
no són sentiments.

Abraçades,
Francesc Mercadé i Glòria

Nadal 2018

Publicat el dia
////

Hola, punyeteros,

Després d’estar a punt de triar algun dels poètes maudits nostrats (que si en Fages de Climent, que si en Josep Pedrals,…), he decidit mantenir-me fidel (no per sempre més) al servei dels clàssics, que són garantia.

La Nadala d’enguany és d’en Josep Carner, l’anomenat -amb raó- “Príncep dels Poetes”.

EL CAMÍ DE NADAL

Quan sota el cel tot gris que l’empresona

s’ajup el dia a un tendre caminal,

és solament que picona, picona

el camí de Nadal.

Quan de joiells posa una fina randa

el gebre per garrigues i tossal,

és que engarlanda, engarlanda

el camí de Nadal.

Quan ningú pena ni es plany ni s’acora

i en la nit freda hi ha un goig matinal,

és que teniu a la vora

el camí de Nadal.

I quan s’enjoia la vida revessa

i us enlluerna l’Infant immortal,

és que pel cor us travessa

el camí de Nadal.

Adjunto una divagació sobre els idiolectes i els perills de relaxar-nos (cantant).

Estimeu. Sigueu estimats. For ever and ever.

Au!

Iu

https://www.garlaires.cat/wp-content/uploads/2019/08/Nadala-Iu-2018.pdf

1 … 4 5 6