Opinió

Interès general i habitatge a les 3Xemeneies

///

La Consellera de Territori, Sra. Sílvia Paneque, segons el recull de premsa de la Generalitat (1/04/26), considera necessariaugmentar les densitats en l’àmbit de les 3 Xemeneies, que respon a les necessitats que té Catalunya, i que en aquest cas requereix ni la modificació del planejament” (Caram!)

L’interès social (o interès general), que és un concepte jurídic indeterminat, no ha de ser un xec en blanc per saltar-se les normes. La Constitució Espanyola estableix que l’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals, amb submissió plena a la Llei i al Dret i   prohibeix expressament l’arbitrarietat dels poders públics.

I per a les 3 Xemeneies tenim la referència  de l’article 47 de la Constitució que molt directament diu que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

La mateixa norma constitucional que estableix que el dret a l’habitatge efectivament té un interès social i general  obliga també en el mateix paràgraf a impedir l’especulació; també és interès general ! Relacionat amb això, des de la plataforma veïnal de les 3 Xemeneies es va posar de manifest en el seu dia, que l’avaluació  econòmica realitzada per indicació del Departament de Territori tenia errors metodològics de molta consideració tant pel que feia als aspectes financers com a l’estudi de mercat (*) i això tenia com a resultat proposar una edificació excessiva pel salvaguardar el pretès o suposat equilibri econòmic per part dels promotors privats.

Aquest error metodològic és dramàtic no ja per Sant Adrià de Besòs sinó per a tot el país. Afavorir els sectors lligats a la construcció possibilitant que obtinguin plusvàlues, ha portat a un model econòmic en que fa 20 anys la renda per càpita està estancada. Un model econòmic que necessita treballadors a molt baix preu amb unes demandes socials que ha de cobrir la resta del conjunt de l’economia. A mesura que la participació del turisme en el PIB augmenta això és inviable.

En aquests moments, des de moltes institucions, des del Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i des de la pròpia Conselleria d’Economia de la Generalitat hi ha un consens expressant amb molta claredat i contundència de que cal reorientar aquest model econòmic pervers. Aquesta voluntat és incompatible amb els instruments del Departament de Territori que fomenten amb aquesta metodologia d’anàlisi perversa  els sectors vinculats al urbanisme especulatiu.

El Conseller de Territori, Sr. Joaquim Nadal, va endreçar la normativa urbanística però va quedar pendent tot el que fa als aspectes econòmics del planejament urbanístic que comencen per tenir un coneixement real i fidedigne dels costos i ingressos reals de les promocions urbanístiques començant pel control de les juntes de compensació i cooperació.

Aprofitant el consens de que el model econòmic ha de canviar, la Sra. Sílvia Paneque està en condicions d’agafar el relleu de Joaquim Nadal  i superar  la sentència del Compte de Romanones a començaments de Segle XX: “Hagan ustedes las leyes y déjenme a mí los reglamentos” (com el control administratiu sobre l’execució pot ser més poderós que la creació de la norma general). En Romanones segueix fent gràcia a molts gestors públics centrats en el curt termini, però si volem endreçar l’economia no ens podem enganyar. Ens hi juguem molt.

Quim

 

(*) Un estudi de mercat és molt més que recollir preus, hi ha una metodologia i ho han de fer experts // No es pot tenir confiança en un estudi econòmic i financer que empra una taxa interna de rendiment com a taxa externa de rendiment. Aquest error no l’admetrien en un curs seriós de finances  // Molts estudis econòmics son realitzats per arquitectes, la qual cosa no és cap problema, però han de tenir uns coneixements d’economia suficients, si tracten estudis de mercat han de ser experts en estudis de mercat i si tracten finances han de ser experts en finances. Igual pel que respecte al control econòmic dels Juntes de Cooperació i Compensació. Es necessita uns coneixements suficients d’economia que poden ser elevats.

 

 

Aranzels, ‘Hollywood AGITPROP’ i dòlars

///

El mes de maig va ser notícia unes declaracions de Donald Trump per posar aranzels del 100% a les pel·lícules estrangeres, però  no se n’ha parlat més. Entenc que als Estat Units no en vulguin parlar, però costa més entendre que no se n’hagi volgut parlar a Europa – posar aranzels a pel·lícules americanes- com a resposta als aranzels agrícoles o industrials.

Hollywood sempre ha estat un exportador d’ideologia. En Donald Reagan no fou president per casualitat! Promouen també interessos molt particulars per abordar problemes socials o econòmics interns que de vegades no coincideixen amb els dels països als que exporten. Inevitablement  exporten confusió també.

Personalment en els últims anys em costa molt trobar sèries que m’agradin i quan les trobo resulta que Borgen era danesa, Dr. Martin anglesa… Molt poques americanes. La meravellosa senyora Maisel, americana, és una excepció. M’ha agradat tant que la penso tornar a veure. Qui recorda avui a Lenny Bruce, Normal Mailer, la màfia de la recollida d’escombraries a New York…extraordinàriament treballada, interessantíssima i divertida. Però a part d’aquesta sèrie  i unes quantes pel·lícules més crec que uns aranzels del 100% com a mínim a les pel·lícules americanes ens anirien molt bé.

I malgrat que es parla molt d’aranzels,  em sembla molt interessant la visió de Yanis Varoukakis de que el s’està jugant actualment i és el que preocupa realment és la pèrdua de la supremacia d’EE.UU i del dòlar en el sistema financer internacional. Alexandre Magne o Juli Cèsar ja van conquerir el món antic sobretot perquè llavors les monedes existents portaven la seva efígie. Els  guerrers enemics es deixaven seduir per la moneda.

Varoufakis explicava el problema en un vídeo que estava molt bé però l’han suprimit a YouTube. Diuen que l’autor s’ha donat de baixa (?). Passo un enllaç a Instagram i a Facebook.  No està tan bé però és el que tinc i més o menys s’explica.

Mario Draghi dixit

//

 

A la Jornada dels Economistes (21/11/24), Pol Morillas Bassedas, ponent en un debat sobre geopolítica,  apuntava la necessitat que, després de la victòria de Trump als EEUU, i la divisió de la supremacia mundial entre Xina i els EEUU, el que més li convenia a Europa era defensar els interessos multinacionals des de Brussel·les,  a la vegada que això ho veia difícil i molt improbable.

Acostumats, com estem,  a esperar un lideratge d’Alemanya, ara les  mirades dels analistes estan posades en la capacitat d’Alemanya d’exercir el lideratge que depèn del resultat de les eleccions previstes per a inicis del 2025. L’article de Guifré BellosoLa fi del govern de Coalició Semàfor”, com sempre molt treballat, aporta bona informació i reflexions sobre la situació i perspectives futures a Alemanya. Pessimista.

La Unió Europa també es podria reforçar sense el lideratge alemany. L’informe de Mario Draghi, més valorat pel broc gros que no pas explicat,  fa una diagnosi magnífica de les possibilitats econòmiques  d’Europa  proposant un full de ruta i tenint en compte també els problemes de governança,  essent partidari que s’acabi amb la possibilitat de que determinades decisions puguin ser vetades per un sol Estat membre.  Europa ha de prendre decisions o posa en perill el seu futur polític i econòmic (Mario Draghi dixit).

Quin 2021 ens espera?

///

Abans quan s’acabava l’any els periòdics feien un balanç de com havia anat tot. Enguany tanmateix el balanç és prou conegut i en, canvi, agafa més interès que mai fer un exercici de prospectiva, per a la qual cosa proposo tres documents:

  1. En Lluís Bassas em passa l’informe de prospectiva que edita el Saxo Bank (banc danès amb una sèrie de plataformes per a fer inversions globals) per a l’any 2021 Es tracta d’un informe fet per experts. Exemples d’articles: Amazon ‘compra’ Xipre // Alemanya rescata a França// L’energia de fusió serà factible l’any 21// Tots pendents de la moneda digital xinesa / les grans ciutats perjudicades per la moguda que ve en el món laboral…Molt interessant i ben plantejat.

  2. En un mes i mig tindrem les noves profecies de Bill Gates en un llibre titulat “Com evitar un desastre climàtic’ (Edicions 62). El meu admirat Piergiorgio Odifreddi li va dedicar un article.

  3. En Ramon Aymerich fent una reflexió sobre el futur a propòsit de la mort de John Le Carré. Un article exquisit.

Es veuen venir tants canvis que per comptes d’expressar un seguit de desitjos, m’ha semblat més oportú afegir a aquesta entrada un vídeo de la Gunhild Carling (i família) que segur us alegrarà l’anim i us predisposarà positivament a afrontar l’any.

Sant Jordi 2020: fins els nassos del confinament

///

Ja fa dies que el Departament de Salut informa del nombre acumulat de morts per COVID registrat als hospitals i també del conjunt (hospitals + fora hospitals). Ahir, segons les estadístiques, als hospitals van morir 210 persones i en conjunt (hospitals + fora hospitals) van morir 205, la qual cosa és difícil a no ser que alguns morts fora d’hospital hagin ressuscitat i es comptabilitzessin en negatiu. També pot passar que els morts hospitalaris estiguessin tan malalts que morint una vegada no n’hagin tingut prou i hagin repetit.

Aquesta contradicció a les estadístiques fa dies que dura i m’ha motivat a escriure un article a favor del desconfinament immediat. Personalment pateixo pensant en els autònoms, botiguers, els que no tenen contracte…

Com que el bloc de GARLAIRES va ser concebut per a tractar temes diferents dels que habitualment tracten els mitjans i malgrat que penso que l’article és original, a la mateixa entrada hi poso un video i un enllaç amb un grup musical que he descobert aquests dies, anomenat Tuba Skynni, un grup de jazz de carrer amb base a Nova Orleans. És una manera de reivindicar el carrer.

En fi, que Sant Jordi sigui una jornada plena de lletres i, amb les lletres, reivindicacions. Salut !