Novel·la

Fortuna d’Hernán Díaz

///

Una de les experiències de les que guardo més bon record és l’edició del llibre Literatura i Economia publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona (2016). En la relació entre economia i literatura els escriptors no estan ni molt menys a un inferior als economistes. La feina dels escriptors no és fer models teòrics, sinó constatar realitats. I tot i que l’economia és extraordinàriament enrevessada, la visió literària de l’economia ha estat potent, i en certs aspectes potser més que l’economicista.

Vam tractar molts escriptors, que eren pocs, si es té en compte que vam començar per Aristòfanes (446 a.c). Els que mes s’acostaven al segle XXI eren Rafael Chirbes i Petros Markaris. Doncs en tenim un altre de plena actualitat: Hernan Díaz, argentí-suec-argentí-anglès-nordamericà, que ha publicat el llibre Fortuna(*) amb el que ha guanyat el Pullitzer de ficció 2023.

El llibre, que va sobre la vida d’un multimilionari americà, financer, que va viure la crisi del 1929 (a favor seu) toca molts aspectes transcendentals: el coneixement (la importància de la matemàtica, la intuïció a les finances), la complexitat (“la moneda és una creació humana que sovint escapa de les mans de l’home ( Josep Pla (35.565)), la dona (és molt feminista), la història (geopolítica), la condició humana (“quina pena fan els que dubten, i, bescantadors// ens provoquen ¡ quan s’hi hagin avesat// no voldran altre cosa” de Mefistofil a Faust de Goethe volen significar una idea que ha estat una constant i essencial en totes les bombolles, que és la de dir: ‘vigilin vostès, senyors crítics, que estan perdent l’oportunitat de fer-se rics; com tothom! No siguin burros’)…Andrew Bevel, el financer multimilionari afirma “Cada financer hauria de ser un erudit, perquè les finances són el filament que recorre tots els aspectes de la vida”.

Ara bé, a part de les magnífiques reflexions que conté el llibre sobre la vida, des del meu punt de vista, l’aportació més rellevant del llibre   és la importància de la comunicació en l’economia. Afirma Ida Partenza, l’escriptora que elabora les memòries del milionari, ‘La seva fortuna doblegava la realitat de l’entorn’. Definitiu ! Literatura, economia i comunicació.

Afirmava  Oscar Wilde que l’art – en aquest cas la literatura –  és la mentida que ens ajuda a comprendre la veritat. Pot ser, sí.

(*) traducció al català de Josefina Caball

Els ocells

///////

De Ricard Estrada:

“En Joan-Ignasi Elies ens va fer un article que ens relaciona els ocells amb la nostra vida relacional, espiritual, la pintura i la música.

Entre festa i festa, aquest començament de desembre en Joan-Ignasi Elies, ens complau amb la segona part dels Ocells (*) i el seu impacte sobre el nostre dia a dia. El cinema, la literatura recullen la vinculació de les aus i els humans.

Gaudeix de la lectura i dels vídeos que l’acompanyen.”

          (*) 1a. Part

L’art de Joan Rendé

/

Sent estudiant, durant la transició, per allò d’estirar ben fort per a fer caure l’estaca corcada del règim, havia fet de geganter, venut llibres per Sant Jordi, de taquiller en actes culturals a l’ateneu, de servei d’ordre…i també de corresponsal del diari Avui a Sant Adrià on de referent em va tocar en Joan Rendé

Amb ell m’ho havia passat extraòrdinàriament bé. De vegades ens havíem de trobar per tractar alguna qüestió de la informació i recordo haver parlat de tot amb ell durant hores i a la feina dedicar-li potser un parell de minuts tirant llarg.

Aquests dies s’ha presentat el nou llibre de Joan Rendé “Ballaven el black bottom”. A baix poso l’enllaç de l’entrevista que li van fer a TV3 on en Joan explica que quan fa un llibre intenta que sigui una obra d’art. Aquesta és la seva veritat. Té altres veritats: la família, els vins, la terra, la gent, els cavalls… i els llibres, com a obra d’art, son la sublimació d’aquests conjunt immens de veritats.

Per a veure l’entrevista clickeu sobre la imatge

Les herbes

////

En Ricard Estrada ens recomava una entrada al bloc Agricultura de Catalunya  sobre les herbes, “aquestes plantes que en diem menors. De manera popular diem que hi ha herbes bones i herbes dolentes, però de fet no és així perquè a la natura totes les espècies tenen la seva funció en l’ecosistema”.

“L’article és d’en Joan.-Ignasi Elies que “perfuma” el  bloc amb articles relacionats amb el món agro-rural i que ens endinsa en el mon de les herbes i la seva relació amb la literatura o la música que han generat”.

Avui, Ricard Estrada, ens ha passat el segon article de Joan-Ignasi Elena sobre el mateiox tema. Que en gaudiu:

Thomas Piketty

//////

En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.

Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.

A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:

  • Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).

Quim