Deprecated: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead in /hosting/www/garlaires.cat/public/wp-content/plugins/weimgoptimizer/weimgoptimizer.php on line 429 octubre 2026 - Garlaires

octubre 2026

Cinc qüestions sobre la immigració catalana

/

Miquel Puig va fer la conferència inaugural del curs a l’Ateneu Barcelonès (1/10/2026) titulada «Cinc qüestions sobre la immigració catalana» abordant un dels fenòmens més complexos i transcendentals que afecten Catalunya i remarcant la necessitat d’afrontar la qüestió migratòria a través de les dades i el rigor, lluny de dogmes o consignes preconcebudes.

Intento fer una síntesi breu:

1.- Intensitat. La població que ha vingut a Catalunya en el període 2000-2026, representa el 25 % de la població. En el període 1940-1975 va ser del 30%, entre 1900 i 1936 del 25% i en el s.XVII  (occitans) fou del 20%. És molt o es poc?  Doncs som els campions, altres països desenvolupats no necessiten tanta immigració.

2.- No venen els cridem. Perquè venen aquí i no a altres llocs també països rics i amb fertilitat baixa, com Corea, Japó, Aragó o el País Basc? Doncs depèn del model econòmic, de que es produeix, de la tecnologia…Aquí el turisme acaba generant molta feina.

3.-Ideologia i Estat del Benestar. Per la qüestió de la immigració s’han creat partits. A Alemanya, França i Itàlia la major proporció del vot a l’extrema dreta prové dels treballadors i els aturats tenen la major, mentre que a la resta de partits pesa més el vot dels professionals i quadres. Una altra qüestió important és si la immigració es un bon negoci per a mantenir l’Estat del Benestar. Pot ser que sí i pot ser que no. A Catalunya en les circumstàncies actuals és que no perquè els immigrants cobren molt poc i gaudeixen de l’Estat de Benestar, de manera que la situació es fa inviable.

  1. Gresol o multiculturalitat. Tradicionalment a Catalunya a través del matrimoni mixt hi ha hagut una integració cultural en tots els sentits els de fora cap a dins i els de dins cap a fora. Això actualment es fa més difícil com a conseqüència que la religió és diferent. A Europa la religió s’ha sotmès a l’Estat, però això no passa amb altres religions diferents de la cristiana. Molts joves a Europa, terceres generacions, consideren que la seva religió ha d’estar per sobre de la llei.

5.- Estabilitat Política. L’experiència en altres països és que quan hi ha multiculturalitat i no gresol és molt difícil l’estabilitat política i les separacions culturals es perpetuen. Està per demostrar que la multiculturalitat sigui compatible amb la democràcia.

Miquel Puig va insistir molt en que no volia exposar una tesi sinó presentar unes dades i uns fets però la presidenta li va demanar la seva opinió i va manifestar, remarcant que es tractava d’opinió  que calia aturar la immigració, que s’ha de pair i es necessita temps.

He fet la síntesi però és molt recomanable visualitzar la conferència sencera: ENLLAÇ

Quimet x Quimet

Abans de l’estiu, em van demanar un article sobre el meu pare – Quimet –  per a Report.cat, setmanari d’anàlisi de periodisme i comunicació del Col·legi de Periodistes.  Era un compromís, per una banda com podia ser objectiu parlant del meu pare, però per una altra, s’ha escrit molt poc sobre història del periodisme econòmic i soc dels pocs que ho ha fet, que em ve de la meva etapa de professor de periodisme econòmic a la UAB. A més vam fer un llibret sobre el meu pare arrel d’un homenatge que li van fer al Col·legi de Periodistes en el 10è. Aniversari de la seva mort. El vam titular amb  recollint el que havia expressat  “He volgut ser sempre independent i periodista”.

Amb el xip d’economista posat, vaig començar l’article intentant situar el meu pare en una època i en una lògica. És correcte,  però a mesura que anava avançant veia que els aspectes emocionals guanyaven importància. Per sobre de lògica que imposava l’època hi havia una vocació fortíssima motivada perquè en Quimet escriure el feia viure. Aquesta era una peça fonamental que complementava l’esquema analític. Aquí teniu l’article: “Quimet: un nou estil d’informació econòmica”

Funes el memorioso

Ahir i avui se celebra a Vic els 31Col·loquis de la Societat Catalana de Filosofia, aquest cop dedicats a ‘l’oblit’. Jo hi havia col·laborat en edicions anteriors i enguany presento una ponència inspirada en els treballs del neuro-científic Rodrigo Quian Quiroga segons el qual  l’oblit és la característica essencial de la intel·ligència.

La seva teoria és que hi ha molt poca diferència biològica entre el cervell d’un simi i el d’un home. No ens diferencia la biologia (el hardware), sinó la forma de procedir (el software): l’ésser humà fa una simplificació del que veu creant una abstracció que li permet fer associacions. Nosaltres podem distingir un conegut, per exemple Jorge Luis Borges, tant si el veiem de perfil, d’esquena o en una obra, perquè de Jorge Luis Borges hem creat un concepte.

I, a més, l ‘abstracció va associada al llenguatge. Si algú pronuncia la paraula Borges, ja en tenim prou per a identificar-lo. En Rodrigo Quian Quiroga , que també li agrada  divulgar la ciència, va escriure el llibre “Borges i la memòria” perquè Borges havia inventat un personatge —Funes el memorioso— que havia assolit tantíssima memòria que no podia ni pensar, ni decidir, ni actuar. O sigui allò que ens fa humans és l’abstracció que passa per l’oblit.

Als conceptes i als  s’hi arriba sovint a traves de les emocions, del que ens motiva i  ens queda allò que realment aprenem.  Però com que en la construcció de tot plegat intervé l’oblit, es poden construir conceptes erronis, falsos relats versemblants mentides o mentides, en definitiva. És el nostre punt feble.

A part, em pregunto també si la IA té els mateixos límits? La IA podria tenir el problema existencial de Funes el memorioso, si és que els problemes existencials afectessin a la IA. Però crec que el problema no existeix si la IA no té iniciativa pròpia; si no en té, el problema de Funes el memorioso no té raó de ser. Si en tingués, potser sí. La paradoxa de Funes el memorioso a la IA va associada a la consciència, que és un tema central de debat sobre la IA.

…

Seguint amb la passió divulgadora de Rodrigo Quian Quiroga no us perdeu la seva conferència ‘ El tango de la memòria’ (9/05/26), una conferència escenificada, com en el teatre, en la que arriba a ballar un tango amb la ballarina Marcela Conti.

 

Geopolítica i economia

L’1 de juny de 2026 es va fer una  conferència a l’IEC titulada «Geopolítica i economia en l’era Trump» en el que participà Giacomo Ponzetto,; Christopher Rauh, i Natàlia Mas. Va moderar el debat Guillem Riambau.

Des del meu punt de vista en aquest conferència situen perfectament la problemàtica de la geopolítica. Ja d’entrada, el començament fou sorprenent, un eixerit i brillantíssim Giacomo Ponzetto començà explicant apassionadament que això de fer guerres per part dels Estats Units (p.e. Veneçuela, Iran…) és la cosa més normal i una constant històrica. Fins ara Europa no ho havia vist perquè era respectada. El que ha canviat és que ara Europa ha anat a menys i està entrant en aquesta normalitat de tracte. I la cosa segueix: la corrupció de Trump… [ Ponzetto és doctor per Hardvard, potser això va provocar la animadversió de Trump cap aquesta Universitat]

Natàlia Mas es centrà en la problemàtica de la Energia i Christopher Rauh en la tecnologia. Efectivament es va tractar de geopolítica sense acabar de veure unes possibilitats per Europa dins del marc mundial. ENLLAÇ

…

Qui sí segueix donant orientacions per a Europa és Mario Dragui que publicà un article al Financial Times  l’11 de setembre de 2026  titulat “Europe’s difficult choices on AI” en el que sosté que la intel·ligència artificial (IA) és la palanca més prometedora d’Europa per reactivar el creixement econòmic i finançar el seu model social, però adverteix dels reptes pel que fa a la sobirania tecnològica.

Els punts clau de l’article són:

  • La necessitat de creixement: Europa pateix un dèficit de productivitat respecte als EUA i necessita adoptar ràpidament la IA.
  • El risc de dependència: Europa controla una part molt petita de la cadena de valor de la IA (poca capacitat de computació pròpia i endarreriment en xips i laboratoris capdavanters enfront dels EUA i la Xina), la qual cosa pot crear una perillosa dependència exterior.
  • El paper clau de les dades i la infraestructura: L’únic àmbit on Europa encara pot ser sobirana i generar un gran creixement econòmic (amb una economia de dades que podria superar els 800.000 milions d’euros el 2030) és en la gestió de les seves pròpies dades i la construcció de centres de dades sota control europeu.
  • Superar la fragmentació de la demanda: El gran obstacle a Europa és qe la demanda està dividida entre milions d’empreses petites. Draghi proposa un model basat a ajuntar la demanda mitjançant contractes plurianuals conjunts entre grans empreses.
  • Evitar una nova oligarquia: Fomentant la competència entre diversos proveïdors i aplicant una fiscalitat progressiva, Europa pot evitar concentrar el poder i la riquesa en mans d’una nova oligarquia tecnològica. La conclusió de Draghi és que Europa pot tenir IA sense oligarques.

…

La relació de la geopolítica i l’economia també han interessat a Guifré Belloso en el seu darrer article “Putin i Xi Jinping….Amics per sempre”. Uff!

…

Finalment en Jaume Miranda, en combinació 10% broma i 90% serio, ha fet un article en el seu blog ‘Tempus Fugit’  titulat ‘Gràcies Mr. Trump’. Els desdenys de Trump es poden veure en positiu per entendre en allò que cal esmenar o aplicar-se.

Salut !

Quim