maig 2026

Sobre l’Informe Fènix

Publicat el dia
////

Ha estat notícia l’anomenat informe Fènix  un treball coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, segons el model econòmic actual de Catalunya és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mig termini.

El problema és el pes grandiós que té sobre l’ocupació el sector turístic que paga tan poc als treballadors que no cobreixen la seva despesa social (ensenyament, sanitat…) i  s’ha de pagar amb els impostos generals. Això podria tenir sentit, és el que passa amb l’agricultura, però perd el sentit si el resultat és insostenible. La proposta de l’estudi es centra en la necessitat d’augmentar el salari mínim la qual cosa obligaria a que no es facin activitats econòmiques que no puguin pagar-lo, reorientant així l’economia cap a sectors més productius o capaços de pagar suficientment als empleats.

L’informe ha aixecat debat, la qual cosa és molt positiva. El model econòmic a seguir és una qüestió importantíssima. En Jordi Roca Jusmet, catedràtic d’economia (UB) ens ha fet arribar una crítica plena d’observacions  molt interessants i amb una visió alternativa i enriquidora.

La presentació de l’informe es va fer al  Col·legi de Periodistes (15/05/26) – jo hi era  – i la megafonia va ser un desastre,  és impossible que s’hagi gravat bé i és una llàstima. Per exemple explícitament els autors van manifestar que no tenien res contra la immigració, al contrari, el problema per ells és la sostenibilitat del sistema. En qualsevol cas la relació entre el model econòmic i la immigració és part importantíssima del debat. Jo he presentat una proposta a la Junta de l’Ateneu Barcelonès per animar aquest debat aprofitant que enguany la Presidenta i la Junta s’han volgut ocupar de la immigració com a tema de debat. Ja veurem que decideixen.

…

P.D. Com a curiositat, en el PDU de les 3Xemenies de Sant Adrià ha costat moltíssim definir un projecte econòmic, que serà un el projecte MediaCity Catalunya que ja veurem com a acabarà. En canvi es destinen ja sobre el projecte 20.000 m2 de sostre a hotels, que poden representar 700 places hoteleres sense que el Departament de Territori, responsable dels estudis econòmics, hi trobi cap problema quan, amb els salaris que es paguen a l’hostaleria, la sostenibilitat econòmica i fiscal del país es veurà empitjorada.

Com diu l’estudi Fènix estem  subvencionant el turisme però a més, el projecte de les 3Xemeneies és possible perquè els estudis econòmics del Departament de Territori no han identificat unes plusvàlues que estarien prohibides constitucionalment.  Per tant, podem estar subvencionant l’hostaleria i, a més a més,  promovent-la a través de la planificació urbanística.

A aquestes alçades, com observen al Cercle d’Economia no es pot desmantellar el sector turístic atesa la importància que té, però tampoc s’hauria de promoure i, si més no, reorientar-lo. La solució és augmentar sensiblement el salari mínim.

L’home i la IA

Publicat el dia

De coneguts  gens  religiosos, m’arriba la carta encíclica MAGNIFICA HUMANITAS de Lleó XIV sobre la custodia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial. Son reflexions  oportunes  en temps de canvis extraordinàriament profunds.

Poso un exemple de que va. En el punt 92 diu  “A l’Encíclica Laudato el Papa Francesc denunciava el creixent afermament d’un paradigma tecnocràtic al món globalitzat: la tendència a deixar que la lògica de l’eficiència, del control i del lucre governi per si sola les decisions personals, socials i econòmiques. …la tècnica no és un simple instrument i que, quan es torna criteri, acaba per establir quin compte i què es pot descartar, reduint la creació a un objecte d’explotació i les persones a engranatges d’un sistema que sigui cada cop més eficaç”.”93.  Aquest paradigma s’ha estès ràpidament en els darrers anys, també com a efecte de la difusió de la IA, les ciències cognitives, la nanotecnologia, la robòtica i la biotecnologia….”

Es fan una sèrie de recomanacions que, com totes les qüestions religioses, cadascú les interpretarà  a la seva manera. Jo valoro particularment la importància que es dóna a les ciències socials per a millorar el món, també pot ser una d’estimar el proïsme.

Igual que en molts assajos es fa referencia als antecedents de pensadors i coneixement sobre la matèria, aquí igual, però, és clar,  els antecedents son Papes alguns de fa molts anys, i això fa que algun paràgraf no sigui senzill de seguir. Però en general es pot llegir i entendre i a part del que es publiqui està bé veure directament el document. L’enllaç que he posat està en castellà.

Desenvolupant IA des del BSC

Publicat el dia
/

Mercè Crosas és la directora de Ciències Socials i Humanitats Computacionals al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). La iniciativa pionera del BSC en la creació del Departament de Ciències Socials té com a objectiu comprendre qüestions complexes i de gran escala de les societats humanes, tant actuals com passades, amb l’ajuda de grans conjunts de dades, intel·ligència artificial i computació d’altes prestacions.

El 20 de novembre de 2025, Mercé Crosas va fer una conferència a la Casa de Cultura de Girona titulada “Ciències Socials i Humanitats Computacionals: Nous usos de les dades i la IA per estudiar la societat” que es pot visualitzar a Youtube (enllaç). La conferència m’ha semblat particularment interessant perquè no és tracta ja  d’explicar una vegada més  què es pot fer amb la IA, sinó que es pot fer o que s’està fent des de Barcelona o Catalunya en el desenvolupament de la tecnologia de la IA.

Partint d’una definició de la IA ‒ “fer el correcte de forma racional” ‒  IA seria la capacitat d’una màquina o sistema per actuar de manera que assoleixi els millors resultats possibles —o els resultats esperats més alts— d’acord amb la informació disponible i els seus objectius, és rellevant el coneixement del tractament i preparació de la informació – les dades- per a la IA.

Aquest és un dels àmbits d’especialització de la Mercè Crosas que també és presidenta de CODATA, el Comitè de Dades del Consell Internacional de la Ciència, i membre afiliada de l’Institute for Quantitative Social Science de la Universitat de Harvard.

I sembla que a Catalunya tecnològicament estem ben posicionats en aquest sector de l’arxivística (*) que és sovint el gran oblidat de la innovació, quan en realitat és la base de la governança de les dades i la memòria digital(**).

La conferència l’acaba amb un exemple de lectura de manuscrits medievals que a Catalunya abunden,  estan escanejats i es poden llegir informàticament. El ‘promt’ (instrucció) de lectura a la IA diu: «Ets una IA molt útil que m’assistirà a llegir i analitzar documents notarials de l’edat mitjana. Llegeix el document atentament i crea un resum del contingut i una llista de persones mencionades. No t’ho inventis! Si la informació no està en el document digues “no ho sé”»

A part de l’anècdota, estratègicament el tema és important. El passat de març es va inaugurar el laboratori de la IA del Banc d’Espanya que s’anomena DELTA i que està ubicat a l’edifici de la plaça de Catalunya. Segons el seu director, Ignasi Belda, que potser recordareu de Garlaires ja que publicàvem uns Reculls de Premsa fets per ell i també va fer una xerrada a l’Ateneu Barcelonès sobre IA, a DELTA preveuen tancar un acord de col·laboració amb el BSC. I com DELTA poden sorgir molts projectes més.

Hi ha un altre aspecte molt important que apunta la Mercè Crosas a la seva xerrada que és la referent a metodologia de les ciències socials. Igual que quan els de la meva generació estudiàvem en el pla d’estudis hi havia una assignatura d’estadística o econometria, com a eina metodològica entenc que la IA es configura també com una part essencial de la metodologia científica, de progrés científic en definitiva. No està tot fet amb la IA, és la pròpia IA com eina la que  pot ajudar al progrés científic de les ciències socials i les humanitats.

(*) Tinc la impressió que Miquel Puig i Raposo va jugar molt positivament a favor del desenvolupament tecnològic del sector quan va ser director general del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Ho he consultat Gemini (IA) que indica que sota el seu lideratge, aquest organisme no només es va centrar en la infraestructura tecnològica pura, sinó que va esdevenir un referent en la preservació digital i l’accés obert i es van desenvolupar eines per a la gestió de repositoris digitals que han estat fonamentals per a l’arxivística moderna.

(**) L’octubre de 2005 es celebrà a Barcelona el Congrés Internacionals d’Arxius que va passar desapercebut en els mitjans de comunicació. La Mercè Crosas hi va participar (enllaç).

Dret a l’habitatge!

Publicat el dia

L’Agrupació Sènior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en la que participa l’amic Joan Maria Pascual,  va organitzar cicle entre els mesos d’abril i desembre de 2025, dedicat a concretar mesures per garantir el Dret a l’Habitatge.  Adjunto els materials:

Sessió 1. El Context. On som en matèria d’habitatge.

Sessió 2. Els llocs. Les polítiques de sòl i de regeneració urbana. La proximitat.

Sessió 3. Els impulsors. Els activadors de l’habitatge assequible.

Sessió 4. La indústria. Els recursos necessaris davant el repte de la construcció

d’habitatge assequible.

Sessió 5. La reconstrucció. Canviar els usos del sòl i dels edificis construïts,

reconstruir, rehabilitar, conservar i mancomunar.

Sessió 6. L’aprenentatge. L’ensenyament de l’Arquitectura,

l’equip transdisciplinar i l’encaix professional.

Sessió 7. Un final, per a engegar. Conclusions del cicle i propostes d’acció.

 

Han fet un treball molt exhaustiu amb propostes que em semblen interessantíssimes. Per exemple les propostes de la Secció referents a economia diuen: “Aconseguir que millorin notablement els sous mitjans dels treballadors. Evidentment així serà més fàcil que amb el 30% dels ingressos puguin pagar un habitatge digne. Potser cal canviar el sistema capitalista salvatge. Resoldre el desequilibri entre capacitat de pagament i el cost d l’habitatge”. Fa poc es comentava en una sessió de la Societat Catalana d’Economia dedicada a la immigració que aquest era el procediment intel·ligent i senzill que servia als suïssos per determinar  la immigració que el país pot encaixar i l’habitatge de passada. No és una proposta utòpica. Una altra cosa és que es vagi en aquesta línia

 

Però, vaja, hi ha moltíssimes propostes, en molts àmbits i estaria bé que les autoritats les consideressin; passo l’enllaç de les síntesi. I per si no els fan cas, els organitzadors s’han centrat sobretot en proposar la creació d’una empresa pública amb un consens polític ampli dedicada a afrontar el problema de l’habitatge.

En Jaume, en Claudi, l’Oriol, l’Ot i l ‘ordenació del territori

Publicat el dia

En Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic des de 1992 a 2014, és a dir pare de l’Institut Cartogràfic, coneix perfectament la problemàtica del planejament urbanístic i hi dedica un article en el seu blog  Tempus Fugit titulat “Contradicció territorial catalana avui. I diàleg amb Claudi”. Claudi és Claude AI (assistent Ai). L’article es una mostra de la profunda experiència de Jaume Mirada que, quan ha acabat l’article, li demana a l’assistent IA (en Claudi) que opini al respecte. En Claudi fa una exhibició de coneixement amb cita de fons i mostra tenir criteri. Us poso el  que li comenta en Claudi al Jaume com a colofó, diu:

«Tancament
El vostre text té una virtut i una tensió no resolta. La virtut: nomena les contradiccions sense dissimular-les. La tensió: oscil·la entre la crítica al PDUM com a document polític ajornador i una proposta (INCASÒL + ICF + expropiació favorable) que és també, en essència, un acte polític de fe en la capacitat pública. Potser la pregunta definitiva no és “com créixer?” sinó “quina mena de país volem ser quan acabem de créixer?”. I aquesta, com apuntàveu amb l’aforisme, el tempus ja no ens deixa ajornar-la.
Si voleu, puc aprofundir en qualsevol d’aquests vectors —el precedent de Viena, el col·lapse financer del sector, o el debat decreixement vs. expansió— en un document més extens amb referències completes i dades contrastades»

Jo crec que això d’en Claudi  és una broma  i un recurs literari d’en Jaume(*). Si és broma està bé i te gràcia, si no és broma  està bé igualment, és clar, però la gràcia s’estronca.

…

I segueixo amb ‘territori’. M’ho he passat molt bé amb l’entrevista que li fa el periodista Ot Bou (VilaWeb)  al geògraf Oriol Nel.lo titulada “Barcelona i Madrid, un mirall irregular” i que es penja a YopuTube.

La cosa ve d’un llibre que s’acaba d’editar en italià titulat “Barcellona / Madrid. Un dialogo critico tra due città”,  elaborat per Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja de la Universitat Politécnica de Madrid. Això de Madrid-Barcelona és un tema sempre polèmic, hi ha tot allò del Madrid DF…i el parer de l’Oriol Nel.lo, que és molt ponderat i científic i expressa amb molta amabilitat, és a tenir en compte.