Dret a l’habitatge!

Publicat el dia

L’Agrupació Sènior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en la que participa l’amic Joan Maria Pascual,  va organitzar cicle entre els mesos d’abril i desembre de 2025, dedicat a concretar mesures per garantir el Dret a l’Habitatge.  Adjunto els materials:

Sessió 1. El Context. On som en matèria d’habitatge.

Sessió 2. Els llocs. Les polítiques de sòl i de regeneració urbana. La proximitat.

Sessió 3. Els impulsors. Els activadors de l’habitatge assequible.

Sessió 4. La indústria. Els recursos necessaris davant el repte de la construcció

d’habitatge assequible.

Sessió 5. La reconstrucció. Canviar els usos del sòl i dels edificis construïts,

reconstruir, rehabilitar, conservar i mancomunar.

Sessió 6. L’aprenentatge. L’ensenyament de l’Arquitectura,

l’equip transdisciplinar i l’encaix professional.

Sessió 7. Un final, per a engegar. Conclusions del cicle i propostes d’acció.

 

Han fet un treball molt exhaustiu amb propostes que em semblen interessantíssimes. Per exemple les propostes de la Secció referents a economia diuen: “Aconseguir que millorin notablement els sous mitjans dels treballadors. Evidentment així serà més fàcil que amb el 30% dels ingressos puguin pagar un habitatge digne. Potser cal canviar el sistema capitalista salvatge. Resoldre el desequilibri entre capacitat de pagament i el cost d l’habitatge”. Fa poc es comentava en una sessió de la Societat Catalana d’Economia dedicada a la immigració que aquest era el procediment intel·ligent i senzill que servia als suïssos per determinar  la immigració que el país pot encaixar i l’habitatge de passada. No és una proposta utòpica. Una altra cosa és que es vagi en aquesta línia

 

Però, vaja, hi ha moltíssimes propostes, en molts àmbits i estaria bé que les autoritats les consideressin; passo l’enllaç de les síntesi. I per si no els fan cas, els organitzadors s’han centrat sobretot en proposar la creació d’una empresa pública amb un consens polític ampli dedicada a afrontar el problema de l’habitatge.

En Jaume, en Claudi, l’Oriol, l’Ot i l ‘ordenació del territori

Publicat el dia

En Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic des de 1992 a 2014, és a dir pare de l’Institut Cartogràfic, coneix perfectament la problemàtica del planejament urbanístic i hi dedica un article en el seu blog  Tempus Fugit titulat “Contradicció territorial catalana avui. I diàleg amb Claudi”. Claudi és Claude AI (assistent Ai). L’article es una mostra de la profunda experiència de Jaume Mirada que, quan ha acabat l’article, li demana a l’assistent IA (en Claudi) que opini al respecte. En Claudi fa una exhibició de coneixement amb cita de fons i mostra tenir criteri. Us poso el  que li comenta en Claudi al Jaume com a colofó, diu:

«Tancament
El vostre text té una virtut i una tensió no resolta. La virtut: nomena les contradiccions sense dissimular-les. La tensió: oscil·la entre la crítica al PDUM com a document polític ajornador i una proposta (INCASÒL + ICF + expropiació favorable) que és també, en essència, un acte polític de fe en la capacitat pública. Potser la pregunta definitiva no és “com créixer?” sinó “quina mena de país volem ser quan acabem de créixer?”. I aquesta, com apuntàveu amb l’aforisme, el tempus ja no ens deixa ajornar-la.
Si voleu, puc aprofundir en qualsevol d’aquests vectors —el precedent de Viena, el col·lapse financer del sector, o el debat decreixement vs. expansió— en un document més extens amb referències completes i dades contrastades»

Jo crec que això d’en Claudi  és una broma  i un recurs literari d’en Jaume(*). Si és broma està bé i te gràcia, si no és broma  està bé igualment, és clar, però la gràcia s’estronca.

…

I segueixo amb ‘territori’. M’ho he passat molt bé amb l’entrevista que li fa el periodista Ot Bou (VilaWeb)  al geògraf Oriol Nel.lo titulada “Barcelona i Madrid, un mirall irregular” i que es penja a YopuTube.

La cosa ve d’un llibre que s’acaba d’editar en italià titulat “Barcellona / Madrid. Un dialogo critico tra due città”,  elaborat per Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja de la Universitat Politécnica de Madrid. Això de Madrid-Barcelona és un tema sempre polèmic, hi ha tot allò del Madrid DF…i el parer de l’Oriol Nel.lo, que és molt ponderat i científic i expressa amb molta amabilitat, és a tenir en compte.

 

Sant Jordi? Sant Jordi!

Publicat el dia
///
Aqui l’habitual mail de l’Iu Pijoan dedicat a la diada de Sant Jordi que incorpora l’escrit BREVIARI IL·LUMINAT DE TERMES D’ARREL RELIGIOSA I MITOLÒGICA.
Copio el mail, però que com que no queden les imatges copiades, afageixo un arxiu en pdf amb les imatges.
//////////////////////////////

Sant Jordi? Sant Jordi!

Informació de servei: Han tancat la Rambla (la de Barcelona).

 

https://youtu.be/xSoiKYKZ46s

 

O sigui, no hi aneu perquè no hi haurà parades i no hi trobareu més que tanques i esvorancs, i gent de fora vila visiblement desorientada a causa de factors diversos. Per tant, la congestió de l’àrea Passeig de Gràcia-Rambla de Catalunya i travessies pot ser piramidal. S’imposa doncs l’astúcia, amics, i el meu consell és que matineu i sortiu al carrer abans de les 9: trobareu la majoria de parades en fase de muntatge, sí, però circulareu de meravella, no farà calor ni us emprenyarà gaire ningú, i potser –potser– tindreu la mateixa sort que jo vaig tenir un any, quan pujant per Rambla de Catalunya de bon matí em va cridar l’atenció una parada que tenia un gran plafó darrere que versionava el famós lema “Keep calm…” rematant-lo amb “… and kiss a catalan”. Quan m’hi vaig acostar neguitós per veure si era veritat, vaig poder parlar amb una noia napolitana, menudeta i riallera, que anava atrafegada col·locant llibres al taulell i que, per a gran alegria del cronòp-iu, va resultar ser l’Antonella Speranza, autora d’un llibre indispensable per als catalans que ens agrada cuinar pasta (i menjar-nos-la). Si m’hagués fet un petó no m’hauria torbat tant.

                     La parada                                               El rossinyol milanès                                                   Les roses                                                                   El llibre

 

Ja és aquí doncs el dia que les ciutats de Catalunya fan olor de llibre. I com deia Borges, sabreu on hi ha literatura perquè el pols se us accelerarà.

 

Per cert, la criatura se’ns ha fet gran: 18 anys de repte. Ara no falleu, i feu-lo rodar convidant a comprar i comprant domés llibres en català. Feu-vos el favor, home!

 

I estimeu fort, punyeteros, que la vida és comptada.

 

Au,

 

Iu

 

P.S.: Fa temps vaig perpetrar un epítom de termes d’arrel literària que han passat al llenguatge col·loquial, la primera entrada del qual –“Apocalíptic”– era òbviament bíblica i, doncs, fins a cert punt espúria. Aleshores ja us vaig amenaçar amb dedicar una gasetilla primaveral a mots nascuts de la religió i la mitologia, i ara que ens acostem al final del camí, cal tancar si més no aquesta carpeta. Ho he restringit a una vintena de termes selectes relacionats amb personatges i alguns episodis; per tant, deixo de banda el vastíssim camp de les expressions i dites, que ja compta amb obres editades: sense anar més lluny, el meu company messiànic Salvador Alsius va publicar aviat farà 30 anys Hem perdut l’Oremus, un recull de frases fetes derivades de la religió catòlica que fa les delícies de grans i més grans.

 

P.S.2: En Josep Pedrals, l’autor del poema del Nadal passat que tots recordeu amb (escato)lògica emoció, acaba de fer una performance estupenda sobre l’ecosistema del llibre vestit de paleta poeta. Tu sí que vals, Pedrals!

Visca la samarreta imperi!

https://x.com/i/status/2032931344477458717

/////////////
i el PDF:

Interès general i habitatge a les 3Xemeneies

Publicat el dia
///

La Consellera de Territori, Sra. Sílvia Paneque, segons el recull de premsa de la Generalitat (1/04/26), considera necessari “augmentar les densitats en l’àmbit de les 3 Xemeneies, que respon a les necessitats que té Catalunya, i que en aquest cas requereix ni la modificació del planejament” (Caram!)

L’interès social (o interès general), que és un concepte jurídic indeterminat, no ha de ser un xec en blanc per saltar-se les normes. La Constitució Espanyola estableix que l’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals, amb submissió plena a la Llei i al Dret i   prohibeix expressament l’arbitrarietat dels poders públics.

I per a les 3 Xemeneies tenim la referència  de l’article 47 de la Constitució que molt directament diu que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

La mateixa norma constitucional que estableix que el dret a l’habitatge efectivament té un interès social i general  obliga també en el mateix paràgraf a impedir l’especulació; també és interès general ! Relacionat amb això, des de la plataforma veïnal de les 3 Xemeneies es va posar de manifest en el seu dia, que l’avaluació  econòmica realitzada per indicació del Departament de Territori tenia errors metodològics de molta consideració tant pel que feia als aspectes financers com a l’estudi de mercat (*) i això tenia com a resultat proposar una edificació excessiva pel salvaguardar el pretès o suposat equilibri econòmic per part dels promotors privats.

Aquest error metodològic és dramàtic no ja per Sant Adrià de Besòs sinó per a tot el país. Afavorir els sectors lligats a la construcció possibilitant que obtinguin plusvàlues, ha portat a un model econòmic en que fa 20 anys la renda per càpita està estancada. Un model econòmic que necessita treballadors a molt baix preu amb unes demandes socials que ha de cobrir la resta del conjunt de l’economia. A mesura que la participació del turisme en el PIB augmenta això és inviable.

En aquests moments, des de moltes institucions, des del Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i des de la pròpia Conselleria d’Economia de la Generalitat hi ha un consens expressant amb molta claredat i contundència de que cal reorientar aquest model econòmic pervers. Aquesta voluntat és incompatible amb els instruments del Departament de Territori que fomenten amb aquesta metodologia d’anàlisi perversa  els sectors vinculats al urbanisme especulatiu.

El Conseller de Territori, Sr. Joaquim Nadal, va endreçar la normativa urbanística però va quedar pendent tot el que fa als aspectes econòmics del planejament urbanístic que comencen per tenir un coneixement real i fidedigne dels costos i ingressos reals de les promocions urbanístiques començant pel control de les juntes de compensació i cooperació.

Aprofitant el consens de que el model econòmic ha de canviar, la Sra. Sílvia Paneque està en condicions d’agafar el relleu de Joaquim Nadal  i superar  la sentència del Compte de Romanones a començaments de Segle XX: “Hagan ustedes las leyes y déjenme a mí los reglamentos” (com el control administratiu sobre l’execució pot ser més poderós que la creació de la norma general). En Romanones segueix fent gràcia a molts gestors públics centrats en el curt termini, però si volem endreçar l’economia no ens podem enganyar. Ens hi juguem molt.

Quim

 

(*) Un estudi de mercat és molt més que recollir preus, hi ha una metodologia i ho han de fer experts // No es pot tenir confiança en un estudi econòmic i financer que empra una taxa interna de rendiment com a taxa externa de rendiment. Aquest error no l’admetrien en un curs seriós de finances  // Molts estudis econòmics son realitzats per arquitectes, la qual cosa no és cap problema, però han de tenir uns coneixements d’economia suficients, si tracten estudis de mercat han de ser experts en estudis de mercat i si tracten finances han de ser experts en finances. Igual pel que respecte al control econòmic dels Juntes de Cooperació i Compensació. Es necessita uns coneixements suficients d’economia que poden ser elevats.

 

 

Economia i educació

Publicat el dia
///

Xina és el que és gràcies a haver prioritzat la revolució educativa que comprèn ensenyament bàsic, formació professional, universitats, transferència de tecnologia i governança. El mateix va  passar a Alemanya. Japó, Regne Unit, França, Rússia o Itàlia son més del que el seu PIB indica gràcies a la fortalesa científica.

Els països més avançats d’Europa i del món ho són gràcies a quatre grans revolucions: l’educativa, la científica, la política i la industrial. En totes elles, el capital humà ha estat un factor clau del desenvolupament econòmic i social. I quines perspectives tenim a Catalunya?

Doncs dilluns 9 de febrer a les 18:30 gràcies a l’Esteve Oroval varem organitzar a l’Ateneu Barcelonès taula rodona Economia i educació,  amb la participació de:

  • Esteve Oroval, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i coautor del llibre Economía de la Educación
  • Oriol Escardíbul, secretari general del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i coautor del mateix llibre
  • Álvaro Choi, professor agregat de la Universitat de Barcelona i especialista en economia de l’educació

La sessió fou moderada per l’economista Teresa Torres.

És un dels actes dels que em sento més orgull com a ponent de la Secció d’Economia. Va ser possible gràcies a l’Esteve Oroval i l’acte va ser també un homenatge  a ell, pioner d’aquesta branca del coneixement a Catalunya. El  20 de febrer, just abans de sortir cap a Sud-Amèrica, van penjar el vídeo a YouTube, aquí teniu l’enllaç.

Mago Pop

Publicat el dia
/

Fins  diumenge passat no havia pogut anar a veure el Mago Pop tot i que fa temps que vaig seguint la seva activitat i em semblava admirable. L’espectacle és fascinant però la seva trajectòria professional i empresarial, la de Antonio Díaz Cascajosa, també  és admirable. A part de la seva biografia em sembla molt destacable el que ell mateix explica de la seva vida i activitat a ‘AprendemosJuntos” (BBVA  2024).

Per exemple, se li acut fer un viatge pel món fent màgia, a partir de la teoria de que dues persones qualsevols de dos indrets qualsevols del món poden estar vinculades a través d’una cadena de sis persones que es coneixen entre elles d’un a un. El seu objectiu era arribar a  Stephen Hawking. Començà per Eduard Punset a qui havia de fer un joc de màgia i si el sorprenia li havia de proporcionar un altre contacte i així successivament. Va arribar a Stephen Hawking i també el va sorprendre amb la seva màgia.

No solament admira a altres mags, sinó a divulgadors de la ciència com  Karl Sagan,  a fisics, enginyers, informàtics, escriptors, director de cinema, matemàtics… L’espectacle es fascinant però aquest vídeo també.

I un parell de colofons. 1. Ser empresari vol dir que ha fet empresa amb tota la seva complexitat… 2.- Té molt mèrit arribar on ha arribat havent nascut en el municipi més pobre de la província de Barcelona.

 

Capitalitzar el bosc

Publicat el dia
///

Fa anys, en la meva darrera etapa professional a Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport tècnic de l’amic i company, enginyer de monts Jordi Jürgens vaig analitzar econòmicament la gestió forestal. El problema de la gestió forestal és que els boscos no es gestionen  per manca de viabilitat  i jo donava una solució financera.

Vaig fer i uns treballs, una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans organitzat per Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Societat Catalana d’Economia (SCE). Tot va anar molt bé. En particular va il·lusionar moltíssim   Gloria Dominguez, doctora per la Universitat de Friburg i que havia estat directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que em va dir exactament “M’ha agradat molt i molt. És com la segona part de la tesi que m’hagués agradat fer”.

En fi, m’ho vaig passar molt bé amb aquest treball però em vaig jubilar fa temps i ja m’havia oblidat  de la qüestió, quan aquest setembre –ai carai – em va trucar el Secretari General de la Conselleria d’Economia –Juli Fernández Iruela–  proposant-me adscriure’m com expert al Grup de Treball del Departament d’Economia i Finances (GENCAT) pel seguiment de la Nova Estratègia de Gestió Forestal, Prevenció i Extinció d’incendis de Catalunya impulsada a partir de la reunió del Govern a Arnes el 29 i 30 d’agost de 2025.

Doncs en això estic i en  Ricard Estrada – vertader expert forestal i del medi ambient–  en va proposar fer un article pel Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres: Capitalitzar el Bosc (temps de lectura 6 min.). A l’article explico, intentant sent molt entenedor, el que considero que s’ha de fer per que es gestionin els boscos.

….

A GARLAIRES 7 de febrer de 2020: Temps financer i temps forestal

Capital humà i equilibri territorial

Publicat el dia
/

A la Societat Catalana de Geografia van organitzar un cicle de conferències per tractar  l’organització territorial. M’ha semblat destacable la  conferència de Miquel Roca Junyent (5/11/2025). Ell va participar en el projectes que hi havia a l’inici de la democràcia i explica com ha quedat i és bastant reticent a fer canvis. Arrel del mateix cicle de conferències,  també en Jaume Miranda parla de l’organització territorial en el seu article titulat ‘Les derrotes territorials de Catalunya avui’ en el que detalla els costos que han comportat les derrotes.

En la època d l’informe del Miquel Roca, als inicis de la democràcia, disposar d’ una organització territorial eficient era un anhel. Hi havia una concepció de la provisió dels serveis públics. La descentralització, per exemple, era un criteri per a la maximització de l’eficiència i tot, en general, semblava molt clar. L’experiència de 50 anys, al meu parer, és que, partint d’una determinada organització territorial als anys 80, ja son els lobbies polítics i econòmics els que determinen quina és l’organització més còmoda pels seus propòsits.  I això a tots els nivells, no només a Catalunya. Al final, l’organització territorial arriba fins on arriba el sistema democràtic que tenim.

…

Un tema complementari al de l’organització territorial que ens afecta moltíssim i és d’una actualitat recorrent, son les relacions entre Barcelona i la resta de Catalunya i el problema del lideratge polític. Un agost de 2016, a mode de divertimento em preguntava d’on procedia el capital humà de Barcelona o de Catalunya a partir dels que havien assolit la fama: medallistes olímpics, famosos, empresaris destacats ( “Capital humà i equilibri territorial”)

El resultat Barcelona-Catalunya em sortia molt equilibrat malgrat el gran avantatge de Barcelona amb mitjans (escoles, universitats, camps d’esport, empreses, Administració Publica, centres de decisió…) i de que és a Barcelona on s’hi pasta una cultura dominant.  El país necessita un lideratge per a la qual cosa  és important que aquesta cultura dominant barcelonina sigui integradora. Cal veure que molts del que sobresurten, d’aquest capital humà, amb origen fora de Barcelona, ho han aconseguit les vies més diverses com , per exemple, com a funcionaris de l’Estat, o treballadors d’empreses estatals, per haver emigrat fora…Integrar-los vol dir que han de ser influents a l’hora de decidir cap a on ha d’anar el país. Per exemple, què ens pot aportar en termes d’orientació de país la Rosalia (Sant Esteve Sesrovires) ? Particularment, no és que m’agradi –no hi entenc– però mereix un espai, segur que tenim coses a aprendre.

I crec que històricament aquesta integració ha estat insuficient i és una de les causes de la manca de lideratge de la que ens queixen. El que mostra la història és que el  país –històricament plural– serà plural o no serà. I per ser plural cal ser obert i trencar elitismes.

Homenatge a Paco Solé Parellada

Publicat el dia
//////

Dimecres 14 de gener, convocats per la UPC i la Fundació CyD, més 450 amics vam assistir a l’acte d’homenatge a Paco Solé Parellada.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda de Francesc Torres, rector de la UPC, seguit de la projecció d’un vídeo testimonial sobre el llegat de Paco Solé Parellada, una taula rodona de col·laboradors seus vinculats a l’àmbit universitari, la cloenda a càrrec d’Ana Botin, president de la Fundació CyD i del Banc de Santander i un petit concert de Kevin Díaz, presentat per la seva esposa Susana Sánchez.

En els parlaments es van destacar moltes virtuts il·lustrades sovint amb anècdotes ‒ emotiu i divertit a la vegada‒ destacant la capacitat d’en Paco, poc freqüent, de simultaniejar a la vegada  tres virtuts:  la generositat (bondat, humanisme, respecte),  el coneixement pràctic (universitat, empresa, tecnologia)  i l’admiració per la bellesa (art, literatura, música).

I un puntal, la Susana Sánchez que , segons explicava en Paco als amics,  li va allargar i alegrar la vida.

…

Us recomano el vídeo (enllaç a VIMEO) que es va projectar sobre el  seu llegat. A GARLAIRES li havíem dedicat una entrada  (Garlaires el 16 de setembre de 2022) i un post amb l’article amb el que vaig participar al  seu llibre d’homenatge ‘Captura un record’ (Ed. Plataforma Editorial): Homo ridens.

I, per descomptat, trobareu continguts molt interessants a la web  PacoSoleParellada.

Immigració: ara i abans

Publicat el dia
/

Ja està disponible a YouTube el vídeo de la taula rodona a l’Ateneu sobre  l’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980 (17/12/2025) amb un cartell de luxe: Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB, Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador, premi Memorial Francesc Candel i Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Van oferir una explicació ajudant a entendre les dinàmiques socials que es posen amb marxa amb la immigració (treball, integració, llengua, cultura …), resultant-ne una visió molt positiva en el sentit que la immigració no ens hauria de preocupar excessivament. L’acte va coincidir amb que pel matí hi havia hagut el polèmic desallotjament del B9 a Badalona al que feu referència Jaume Fabre i també en el torn d’intervencions del públic  Venanci Saborit, ex-gerent del Consorci Badalona Sud. La xerrada va acabar amb la intervenció de la Presidenta de l’Ateneu, Isona  Passola, que va assistir a l’acte com una oient més. Enguany l’Ateneu ha focalitzat l’interès sobre la immigració. Tot rodó.

1 2 3 … 27