Economia

Interès general i habitatge a les 3Xemeneies

///

La Consellera de Territori, Sra. Sílvia Paneque, segons el recull de premsa de la Generalitat (1/04/26), considera necessariaugmentar les densitats en l’àmbit de les 3 Xemeneies, que respon a les necessitats que té Catalunya, i que en aquest cas requereix ni la modificació del planejament” (Caram!)

L’interès social (o interès general), que és un concepte jurídic indeterminat, no ha de ser un xec en blanc per saltar-se les normes. La Constitució Espanyola estableix que l’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals, amb submissió plena a la Llei i al Dret i   prohibeix expressament l’arbitrarietat dels poders públics.

I per a les 3 Xemeneies tenim la referència  de l’article 47 de la Constitució que molt directament diu que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

La mateixa norma constitucional que estableix que el dret a l’habitatge efectivament té un interès social i general  obliga també en el mateix paràgraf a impedir l’especulació; també és interès general ! Relacionat amb això, des de la plataforma veïnal de les 3 Xemeneies es va posar de manifest en el seu dia, que l’avaluació  econòmica realitzada per indicació del Departament de Territori tenia errors metodològics de molta consideració tant pel que feia als aspectes financers com a l’estudi de mercat (*) i això tenia com a resultat proposar una edificació excessiva pel salvaguardar el pretès o suposat equilibri econòmic per part dels promotors privats.

Aquest error metodològic és dramàtic no ja per Sant Adrià de Besòs sinó per a tot el país. Afavorir els sectors lligats a la construcció possibilitant que obtinguin plusvàlues, ha portat a un model econòmic en que fa 20 anys la renda per càpita està estancada. Un model econòmic que necessita treballadors a molt baix preu amb unes demandes socials que ha de cobrir la resta del conjunt de l’economia. A mesura que la participació del turisme en el PIB augmenta això és inviable.

En aquests moments, des de moltes institucions, des del Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i des de la pròpia Conselleria d’Economia de la Generalitat hi ha un consens expressant amb molta claredat i contundència de que cal reorientar aquest model econòmic pervers. Aquesta voluntat és incompatible amb els instruments del Departament de Territori que fomenten amb aquesta metodologia d’anàlisi perversa  els sectors vinculats al urbanisme especulatiu.

El Conseller de Territori, Sr. Joaquim Nadal, va endreçar la normativa urbanística però va quedar pendent tot el que fa als aspectes econòmics del planejament urbanístic que comencen per tenir un coneixement real i fidedigne dels costos i ingressos reals de les promocions urbanístiques començant pel control de les juntes de compensació i cooperació.

Aprofitant el consens de que el model econòmic ha de canviar, la Sra. Sílvia Paneque està en condicions d’agafar el relleu de Joaquim Nadal  i superar  la sentència del Compte de Romanones a començaments de Segle XX: “Hagan ustedes las leyes y déjenme a mí los reglamentos” (com el control administratiu sobre l’execució pot ser més poderós que la creació de la norma general). En Romanones segueix fent gràcia a molts gestors públics centrats en el curt termini, però si volem endreçar l’economia no ens podem enganyar. Ens hi juguem molt.

Quim

 

(*) Un estudi de mercat és molt més que recollir preus, hi ha una metodologia i ho han de fer experts // No es pot tenir confiança en un estudi econòmic i financer que empra una taxa interna de rendiment com a taxa externa de rendiment. Aquest error no l’admetrien en un curs seriós de finances  // Molts estudis econòmics son realitzats per arquitectes, la qual cosa no és cap problema, però han de tenir uns coneixements d’economia suficients, si tracten estudis de mercat han de ser experts en estudis de mercat i si tracten finances han de ser experts en finances. Igual pel que respecte al control econòmic dels Juntes de Cooperació i Compensació. Es necessita uns coneixements suficients d’economia que poden ser elevats.

 

 

Economia i educació

///

Xina és el que és gràcies a haver prioritzat la revolució educativa que comprèn ensenyament bàsic, formació professional, universitats, transferència de tecnologia i governança. El mateix va  passar a Alemanya. Japó, Regne Unit, França, Rússia o Itàlia son més del que el seu PIB indica gràcies a la fortalesa científica.

Els països més avançats d’Europa i del món ho són gràcies a quatre grans revolucions: l’educativa, la científica, la política i la industrial. En totes elles, el capital humà ha estat un factor clau del desenvolupament econòmic i social. I quines perspectives tenim a Catalunya?

Doncs dilluns 9 de febrer a les 18:30 gràcies a l’Esteve Oroval varem organitzar a l’Ateneu Barcelonès taula rodona Economia i educació,  amb la participació de:

  • Esteve Oroval, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i coautor del llibre Economía de la Educación
  • Oriol Escardíbul, secretari general del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i coautor del mateix llibre
  • Álvaro Choi, professor agregat de la Universitat de Barcelona i especialista en economia de l’educació

La sessió fou moderada per l’economista Teresa Torres.

És un dels actes dels que em sento més orgull com a ponent de la Secció d’Economia. Va ser possible gràcies a l’Esteve Oroval i l’acte va ser també un homenatge  a ell, pioner d’aquesta branca del coneixement a Catalunya. El  20 de febrer, just abans de sortir cap a Sud-Amèrica, van penjar el vídeo a YouTube, aquí teniu l’enllaç.

Capitalitzar el bosc

///

Fa anys, en la meva darrera etapa professional a Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport tècnic de l’amic i company, enginyer de monts Jordi Jürgens vaig analitzar econòmicament la gestió forestal. El problema de la gestió forestal és que els boscos no es gestionen  per manca de viabilitat  i jo donava una solució financera.

Vaig fer i uns treballs, una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans organitzat per Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Societat Catalana d’Economia (SCE). Tot va anar molt bé. En particular va il·lusionar moltíssim   Gloria Dominguez, doctora per la Universitat de Friburg i que havia estat directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que em va dir exactament “M’ha agradat molt i molt. És com la segona part de la tesi que m’hagués agradat fer”.

En fi, m’ho vaig passar molt bé amb aquest treball però em vaig jubilar fa temps i ja m’havia oblidat  de la qüestió, quan aquest setembre –ai carai – em va trucar el Secretari General de la Conselleria d’Economia –Juli Fernández Iruela–  proposant-me adscriure’m com expert al Grup de Treball del Departament d’Economia i Finances (GENCAT) pel seguiment de la Nova Estratègia de Gestió Forestal, Prevenció i Extinció d’incendis de Catalunya impulsada a partir de la reunió del Govern a Arnes el 29 i 30 d’agost de 2025.

Doncs en això estic i en  Ricard Estrada – vertader expert forestal i del medi ambient–  en va proposar fer un article pel Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres: Capitalitzar el Bosc (temps de lectura 6 min.). A l’article explico, intentant sent molt entenedor, el que considero que s’ha de fer per que es gestionin els boscos.

….

A GARLAIRES 7 de febrer de 2020: Temps financer i temps forestal

Capital humà i equilibri territorial

/

A la Societat Catalana de Geografia van organitzar un cicle de conferències per tractar  l’organització territorial. M’ha semblat destacable la  conferència de Miquel Roca Junyent (5/11/2025). Ell va participar en el projectes que hi havia a l’inici de la democràcia i explica com ha quedat i és bastant reticent a fer canvis. Arrel del mateix cicle de conferències,  també en Jaume Miranda parla de l’organització territorial en el seu article titulat ‘Les derrotes territorials de Catalunya avui’ en el que detalla els costos que han comportat les derrotes.

En la època d l’informe del Miquel Roca, als inicis de la democràcia, disposar d’ una organització territorial eficient era un anhel. Hi havia una concepció de la provisió dels serveis públics. La descentralització, per exemple, era un criteri per a la maximització de l’eficiència i tot, en general, semblava molt clar. L’experiència de 50 anys, al meu parer, és que, partint d’una determinada organització territorial als anys 80, ja son els lobbies polítics i econòmics els que determinen quina és l’organització més còmoda pels seus propòsits.  I això a tots els nivells, no només a Catalunya. Al final, l’organització territorial arriba fins on arriba el sistema democràtic que tenim.

Un tema complementari al de l’organització territorial que ens afecta moltíssim i és d’una actualitat recorrent, son les relacions entre Barcelona i la resta de Catalunya i el problema del lideratge polític. Un agost de 2016, a mode de divertimento em preguntava d’on procedia el capital humà de Barcelona o de Catalunya a partir dels que havien assolit la fama: medallistes olímpics, famosos, empresaris destacats ( “Capital humà i equilibri territorial”)

El resultat Barcelona-Catalunya em sortia molt equilibrat malgrat el gran avantatge de Barcelona amb mitjans (escoles, universitats, camps d’esport, empreses, Administració Publica, centres de decisió…) i de que és a Barcelona on s’hi pasta una cultura dominant.  El país necessita un lideratge per a la qual cosa  és important que aquesta cultura dominant barcelonina sigui integradora. Cal veure que molts del que sobresurten, d’aquest capital humà, amb origen fora de Barcelona, ho han aconseguit les vies més diverses com , per exemple, com a funcionaris de l’Estat, o treballadors d’empreses estatals, per haver emigrat fora…Integrar-los vol dir que han de ser influents a l’hora de decidir cap a on ha d’anar el país. Per exemple, què ens pot aportar en termes d’orientació de país la Rosalia (Sant Esteve Sesrovires) ? Particularment, no és que m’agradi –no hi entenc– però mereix un espai, segur que tenim coses a aprendre.

I crec que històricament aquesta integració ha estat insuficient i és una de les causes de la manca de lideratge de la que ens queixen. El que mostra la història és que el  país –històricament plural– serà plural o no serà. I per ser plural cal ser obert i trencar elitismes.

Homenatge a Paco Solé Parellada

//////

Dimecres 14 de gener, convocats per la UPC i la Fundació CyD, més 450 amics vam assistir a l’acte d’homenatge a Paco Solé Parellada.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda de Francesc Torres, rector de la UPC, seguit de la projecció d’un vídeo testimonial sobre el llegat de Paco Solé Parellada, una taula rodona de col·laboradors seus vinculats a l’àmbit universitari, la cloenda a càrrec d’Ana Botin, president de la Fundació CyD i del Banc de Santander i un petit concert de Kevin Díaz, presentat per la seva esposa Susana Sánchez.

En els parlaments es van destacar moltes virtuts il·lustrades sovint amb anècdotes ‒ emotiu i divertit a la vegada‒ destacant la capacitat d’en Paco, poc freqüent, de simultaniejar a la vegada  tres virtuts:  la generositat (bondat, humanisme, respecte),  el coneixement pràctic (universitat, empresa, tecnologia)  i l’admiració per la bellesa (art, literatura, música).

I un puntal, la Susana Sánchez que , segons explicava en Paco als amics,  li va allargar i alegrar la vida.

Us recomano el vídeo (enllaç a VIMEO) que es va projectar sobre el  seu llegat. A GARLAIRES li havíem dedicat una entrada  (Garlaires el 16 de setembre de 2022) i un post amb l’article amb el que vaig participar al  seu llibre d’homenatge ‘Captura un record’ (Ed. Plataforma Editorial): Homo ridens.

I, per descomptat, trobareu continguts molt interessants a la web  PacoSoleParellada.

Immigració: ara i abans

/

Ja està disponible a YouTube el vídeo de la taula rodona a l’Ateneu sobre  l’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980 (17/12/2025) amb un cartell de luxe: Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB, Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador, premi Memorial Francesc Candel i Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Van oferir una explicació ajudant a entendre les dinàmiques socials que es posen amb marxa amb la immigració (treball, integració, llengua, cultura …), resultant-ne una visió molt positiva en el sentit que la immigració no ens hauria de preocupar excessivament. L’acte va coincidir amb que pel matí hi havia hagut el polèmic desallotjament del B9 a Badalona al que feu referència Jaume Fabre i també en el torn d’intervencions del públic  Venanci Saborit, ex-gerent del Consorci Badalona Sud. La xerrada va acabar amb la intervenció de la Presidenta de l’Ateneu, Isona  Passola, que va assistir a l’acte com una oient més. Enguany l’Ateneu ha focalitzat l’interès sobre la immigració. Tot rodó.

El peix al plat

////

El passat més de novembre, l’amic Jordi Garcia Valero d’Empuriabrava em passava un  reel’ a Facebook de l’empresari rosenc Pere Gotanegra i Julià queixant-se de les restriccions que patia el sector de la pesca en part imposades des de Brussel·les, en part mal negociades des de Madrid.

És un ‘reel’ gravat des de la mateixa llotja de Roses que  impacta i que  em va portar a interessar-me per la qüestió i escoltar una conferència molt curiosa organitzada pel Club de Roma a Barcelona que fa els seus actes al Palau Macaya. La conferència es titulava “Reconectar con el mar que nos alimenta” i la feia Ana Bozzano presentada com a fundadora de El peix al plat.

Es tracta d’una Biòloga Marina Doctorada en Ciències de la Mar, que l’any 2013, després de la seva llarga trajectòria en diversos centres de recerca nacionals i internacionals, decideix dedicar-se a temps complet a la divulgació científica i organitza tallers de cuina, itineraris turístics….o fa conferències.

La qüestió és que Ana Bozzano  coneix perfectament el Sector Pesquer, els problemes i te criteri sobre que s’ha de fer. A la xerrada es parla de cuina, de menjadors escolars, d’educació, medi ambient, de pesca…i aquesta visió amplíssima la fa molt interessant. Passo l’enllaç. Això va ser el 10 de desembre de 2025. És un tema molt important i se n’ha parlat molt poc.

Proposta de canvi ferroviari català

//

Comencem l’any forts;  7 preguntes: 1. Rodalies, mercaderies i AV; que va primer? 2. Què vol dir xarxa única europea? 3. Quins objectius tenia la decisió europea? 4. Quin resultat han tingut els 35 anys? 5. Quins països van més retardats? 6. Que han de fer Espanya i Catalunya? 7.Com ho han de fer?  Ens ho van explicar en Santiago Montero Homs, Domingo Jaumandreu Ros i Josep Maria Sisó Vázquez dimarts 13 de gener a les 18:30 a l’Ateneu Barcelonès (Auditoris Bohigas).

L’acte fou presentat i moderat per la periodista  Maite Coca, vice-presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica de Catalunya (APIEC) que conduí endreçadament l’entusiasme dels ponents. Hi van anar unes 100 persones. Aquí està l’enllaç a You Tube

És un tema molt important. No es tracta només de trens, sinó de competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i capacitat de connectar-nos realment amb Europa. Els ponents son autors del document  “Diagnosi de mobilitat i proposta de canvi ferroviari català” que es va presentar al 4rt Congrés d’Economia i empresa de Catalunya (2025).  El document planteja una reflexió sobre les mancances estructurals del sistema  ferroviari actual i la necessitat d’una visió a llarg termini alineada amb Europa.

Revista Econòmica de Catalunya. Política Industrial

/

Dilluns 24, al Col·legi d’Economistes, es va presentar la Revista Econòmica de Catalunya dedicada als sectors estratègics i política industrial a Catalunya (REC núm. 92). Hi va intervenir el Secretari d’Estat d’Indústria, Jordi Garcia Brustenga, economista per la UPF, que va resumir l’acció de govern en els següents aspectes:

  • Compromís amb el canvi de model productiu en el que el turisme i la construcció té que anar a menys i la industria a més.
  • Seguint l’orientació de la Unió Europea, es vol invertir més en defensa i seguretat. Considera que a Catalunya aquest sector hauria d’estar present. Ara no hi és. Cóm? A través de les PIMES que tecnològicament poden tenir un paper molt important. La tecnologia de defensa acaba sent aprofitada en altres sectors.
  • El pressupost del Ministeri ha passat de 2.000 milions d’euros a 12.000 milions.
  • Els projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) han tingut una particular incidència en els vehicles elèctrics.
  • Considera estratègic facilitar els canvis tecnològics que venen a través del suport del Ministeri que ha de mantenir el pressupost.
  • Està en elaboració una llei d’indústria, actualment en fase de projecte de llei a les Corts,  que obligarà a fer unes estratègies periòdiques.
  • Per a Europa reclama una política industrial europea. Molts plans es fan amb fons europeus però en alguns sectors cal també que la despesa s’orienti directament de de la UE. Igualment, s’avançarà cap al mercat europeu únic per als sectors de l’energia, les telecomunicacions i la banca. Ho inspira l’informe Draghi.

En la concepció de l’economia  es va manifestar seguidor de Carlota Pérez. No la coneixia i he vist que va fer la ponència principal de les jornades Catalunya Futura de l’any 2021, “L’Europa post-covid: un salt cap al millor futur possible. Vers un creixement verd, digital, just i global”.

La presentació de la revista es feu a càrrec de Guillem López Casasnovas, el seu Director,  i de Marita Callejón, catedràtica emèrita de Política Econòmica de la UB, que va ocupar càrrecs de al Ministeri d’Industria i ha col·laborat en la elaboració del present número essent autora de la presentació del dossier.

A la revista hi ha aportacions importants però el més pràctic i fàcil és que, si us interessa, la descarregueu  anant a l’enllaç. Poso també l’enllaç a YouTube de tot l’acte en el moment comença la intervenció del Secretari d’Industria.

Sotamà i turisme de masses a Catalunya

L’any 2022,  Jordi Galí en un article titulat ‘La mà invisible i el turisme de masses’ (5Cèntims 07/09/22) esmentava molts costos socials que comporta el turisme i afirmava que “tots aquests “costos socials” no estan reflectits en els “costos privats” dels proveïdors de serveis als turistes ni en els preus dels serveis comprats…(per tant) aquests “costos” no són tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístics, la qual cosa porta a un excés de producció i demanda respecte al que és socialment òptim”.

“A més, en el cas de l’ocupació, bona part dels llocs de treball creats pel sector turístic han estat coberts per mà d’obra no qualificada immigrada, que ha vingut per satisfer una demanda que no interessava als locals, donats els salaris que es paguen en el sector…. Simultàniament, continua el degoteig dels nostres joves més qualificats cap a altres països, on tenen oportunitats de feina qualificada i ben remunerada”.

I  l’any 2024, a l’article “Economia catalana: dir la (crua) realitat” Catalunya” (Ara (06(10/24) posa de manifest com la productivitat per càpita a Catalunya porta molts anys estancada. I la crua realitat és que “el model de creixement” de les dos últimes dècades ha estat un fracàs”.

Sobre aquesta visió de conjunt de l’economia catalana també és molt recomanable l’article d’Elisenda Lamana Créixer millor: per què hauríem de parlar més de productivitat” (5 Cèntims (07/05/25) que ajuda a entendre cap a on va tot a partir de la distribució dels diferents sectors productius en el model productiu global.

El problema del turisme es relaciona amb la immigració. I en el debat organitzat el passat 29 de setembre per la Societat Catalana d’Economia en el que també hi assistia com a públic Jordi Galí, s’apuntava com una mesura per tant l’orientació del model productiu com de la immigració pujar significativament els salaris.

En general, el discurs sobre el model productiu ha estat assumit per institucions com el Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i pels polítics. La Consellera d’Economia – Alicia Romero– a la inauguració de la Jornada dels Economistes (06/11/25) es referí al problema de la productivitat i el catedràtic Josep Oliver proposava que es deixés de subvencionar el turisme i s’hi apliqués el mateix IVA que a la resta de l’economia. Enric LLarch se’n feia ressò a “Condemnats a un país de baixos salaris?” (Via Empresa 11/11/25).

El problema és que com  ja explicava  Jordi Galí l’any  2022: “A més hi ha un lobby turístic potent i ben organitzat …La manifestació més clara d’aquesta captura (dels nostres governants) va ser aconseguir que els ingressos provinents de la taxa turística es dediquessin a… promoure el turisme! Una jugada mestra, sens dubte, que passarà a la història com un exemple extrem de submissió del poder polític a l’econòmic (s’imaginen que els ingressos per impostos al tabac es destinessin a promoure el tabaquisme?)”. Sotamà i turisme de masses.

Rematava l’article amb una referència al llibre “La fabrica de turistes” (Ed.62,2021) de Ramon Aymerich que qualificava d’excel·lent.

1 2 3 10