Uncategorized

Evitar un cercle viciós

En Jordi Goula ha estat tremendament contundent en defensa de la Consellera d’Economia, Natàlia Mas, i en contra de la Nota d’Opinió  que el Cercle d’Economia presenta cada any  una setmana abans  de les habituals jornades d’economia i que enguany titula  Reactivar el futur. Us passo l’enllaç de l’article d’en Jordi Goula: Sí, senyor Feijóo, els catalans som esplèndids!

Jo no puc aportar massa cosa al debat. No oculto les meva simpatia personal i intel·lectual per en Jordi Goula i també respecto (escolto) el Cercle. Lamento, a part del debat, de la Consellera i del Cercle, que  la Generalitat no  funcioni amb  aquells 600 alts funcionaris que reclamava el professor Josep Maria Bricall des de l’inici de l’autogovern i que no li van fer cas. I respecte la resta d’Administracions – Diputacions, AMB, Ajuntaments – igual.  Inclús l’empresariat ara seria millor i, per descomptat, la col·laboració-publico privada que reclama el Cercle en la seva nota.

 

 

Javier Tejada: física, saviesa i bonhomia

//

Dijous de la setmana passada, 20/04/23l, vam tenir l’oportunitat de conèixer al físic Javier Tejada a la tertúlia del 7 Portes en la que participem un grup d’amics garlaires. Javier Tejada, premi de la Real Sociedad Española de Física- Fundación BBVA, “pels seus descobriments essencials a l’àrea del magnetisme quàntic que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria, així com per les aplicacions tècniques dels seus descobriments, les seves nombroses patents i la seva activitat divulgativa”,  té una web professional on hi podreu trobar documentació sobre la seva visió prospectiva en relació a la IA i l’energia, que és del que més es va tractar a la tertúlia.

El sopar va ser molt participatiu i  això és un èxit. Hi havia uns 25 assistents, molts van dir seva amb visió interessant i rellevant. Jo, d’acord amb allò que em motiva,  em quedo amb una idea que va treure Javier Tejada: la COMPLEXITAT – el seu tractament – és  l’assignatura pendent dels humans. Estic absolutament d’acord, en general no es pensa bé, es cometen errors lògics i, per tant, tampoc es decideix bé. // Si la IA no té un objectiu vital i l’home, que sí que el té, en general pensa fent errors, com serà la simbiosi entre IA i humans? Entrarem en un nou període d’il·lustració?

….

Cabòries sobre la IA  a part, de la informació consultada, m’ha interessat moltíssim un vídeo amb una entrevista que manté amb Javier Barón, Cap del Departament de Pintura del Segle XIX del Museu Nacional del Prado  en relació amb Nens a la platja, de Sorolla. Que meravellosa és la naturalesa humana !

Entrevista amb ChatGPT

///

No vaig poder resistir la temptació i em vaig posar a xerrar amb el programa d’intel·ligència artificial (IA) ChatGPT, vaig provar a veure si em donava la possibilitat d’anomenar-lo Jepet, però no, d’entrada  s’autoanomena ChatGPT.

La primera experiència va ser impressionant, primer perquè es pot expressar en un català molt ben construït, millor que el dels traductors i, en segon lloc, perquè sobre allò que li preguntava, qüestions relacionades amb la meva tesi doctoral, estava ben informat.

Quim. Bona nit.

ChatGPT. Bona nit! Em dic ChatGPT, com puc ajudar-te avui?

Quim. Què et sembla aquesta afirmació: “una proposició pot ser a la vegada vertadera i falsa a condició d’assignar un grau a la seva veritat i un grau a la seva falsedat” COMENTARI: Aquesta afirmació està a la pàgina 127 de la meva tesi doctoral.

ChatGPT. Aquesta afirmació, coneguda com a lògica difusa, és una teoria que sosté que les proposicions no només poden ser vertaderes o falses, sinó que també poden tenir un grau de veritat o falsedat. Això significa que una proposició pot ser parcialment vertadera i parcialment falsa.

Aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial i en altres àmbits on s’utilitzen sistemes basats en la lògica. En aquest sentit, la teoria de la lògica difusa permet la creació de sistemes més precisos i adaptables a situacions més complexes.

En general, la validesa d’aquesta afirmació depèn del marc teòric i dels supòsits en què es basa. Per tant, és important tenir en compte el context en què s’utilitza la teoria de la lògica difusa per entendre la validesa d’aquesta afirmació.

Quim. Em dius que aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial. Així, tu la fas servir?

ChatGPT. Sí, és cert que la teoria de la lògica difusa és una de les eines més utilitzades en la intel·ligència artificial per tractar la incertesa i la imprecisió en les dades. Com a model de llenguatge natural basat en l’IA, el meu entrenament es basa en algorismes que fan servir la lògica difusa per a la classificació de textos, el reconeixement de veu, la traducció automàtica i altres tasques relacionades amb el processament de dades.

Quim. Moltes gràcies ChatGPT

ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!

 

Una crítica – Noam Chomsky – que s’ha fet a aquests programes és que Si bé, poden descriure i predir “allò que és”, “allò que va ser” i allò que serà”, no són capaços d’explicar “allò que no és” i “allò que no podria ser”. Jordi Bover, director de TERMCAT, a l’article amb el títol “L’art de fer diccionaris: de la calaixera de mossèn Alcover al ChatGPT” afirma que a ChatGPT se li pot demanar que faci un diccionari d’algun àmbit i el resultat és que “les definicions no són uniformes, la selecció de termes és parcial… I això sense entrar a fons en la veracitat de les informacions o en els biaixos conceptuals que, intencionadament o no, s’hi puguin introduir”.

La qüestió  és si tenim possibilitats (formació) per a ser crítics amb el ChatGPT, com ara fa el director de TERMCAT.

El Chat GPT té defectes però és tot un món que s’obre. La conversa que jo he pogut mantenir amb el ChapGPTE i que amplio al final del mail , per qui pugui estar interessat, no la podria tenir amb molts economistes

 

 

Pels que pugui tenir més interès completo l’entrevista esmentada parlant amb ChatGPT de temes estudiats a la meva tesi doctoral.

….

Quim. La lògica difusa també es fa servir en finances ?

ChatGPT. Sí, la lògica difusa també es fa servir en el camp de les finances per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa. Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers o en la gestió de carteres d’inversió.

En aquests casos, la lògica difusa s’utilitza per modelar la incertesa i la imprecisió en les dades i així obtenir conclusions més acurades. Així, s’analitzen les dades a través de variables lingüístiques que tenen en compte el nivell de certesa o incertesa que es vol expressar en cada cas.

Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers, es poden definir variables lingüístiques per expressar el grau de risc d’una inversió en funció de factors com la volatilitat del mercat o l’estat de l’economia. Així, es pot establir un sistema de control difús que permeti prendre decisions d’inversió basades en l’anàlisi de les dades.

Quim. Keynes també considerava el grau de veritat i el grau de falsedat a la seva doctoral. És així?

ChatGPT. És cert que John Maynard Keynes, un dels economistes més influents del segle XX, va abordar la qüestió de la veritat i la falsedat en la seva obra acadèmica. En la seva tesi doctoral, que va ser publicada el 1904 amb el títol “Notes on the Theory of Probability”, Keynes va explorar la naturalesa de la probabilitat i va desenvolupar una teoria de la probabilitat que tenia en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

En aquesta obra, Keynes va proposar la noció de la “probabilitat de veritat”, que mesura el grau en què una proposició és veritable, i la “probabilitat de falsedat”, que mesura el grau en què una proposició és falsa. Això va representar un canvi de paradigma respecte a la teoria clàssica de la probabilitat, que considerava només la probabilitat de successos i la seva freqüència.

En la seva obra posterior, com ara “The General Theory of Employment, Interest and Money” publicada el 1936, Keynes també va abordar la qüestió de la incertesa i la imprecisió en el context de l’economia. Va argumentar que en les situacions d’incertesa, els agents econòmics no poden fer prediccions precisos sobre el futur i, per tant, adopten decisions basades en expectatives i conjectures.

En resum, la obra acadèmica de Keynes va explorar la naturalesa de la veritat i la falsedat, així com la incertesa i la imprecisió en les dades, i va tenir un impacte profund en la teoria econòmica moderna.

Quim. A part de la lògica difusa també hi la teoria matemàtica de l’evidència.

Chat GPTE. Sí, a banda de la lògica difusa, també hi ha altres teories i mètodes que aborden la incertesa i la imprecisió en les dades, com ara la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) o la teoria de la Dempster-Shafer.

La TME és una teoria matemàtica per tractar la incertesa que va ser desenvolupada per Arthur Dempster a la dècada dels 60. Aquesta teoria parteix de la base que la incertesa pot ser representada per un conjunt d’evidències, cadascuna amb un grau d’incertesa associat. Així, la TME permet combinar diferents fonts d’evidències i obtenir una conclusió que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

D’altra banda, la teoria de Dempster-Shafer, desenvolupada per Glenn Shafer, és una extensió de la TME que permet tractar la incertesa en situacions on les dades són contradictòries o incompletes. Això es fa mitjançant la utilització de “masses de creença”, que permeten representar la força de les hipòtesis en funció de les dades disponibles.

Totes aquestes teories i mètodes són útils per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa, i són àmpliament utilitzats en diversos camps, com ara l’economia, la intel·ligència artificial, la medicina, entre altres.

Quim. La concepció de la incertesa de Keynes, es podria situar dins la TME ?

ChatGPT. La concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME). Mentre que la TME considera la incertesa com una qüestió de probabilitats i dades imprecises, la concepció de la incertesa de Keynes és més àmplia i inclou una dimensió psicològica i social.

Per a Keynes, la incertesa és un concepte més general que la probabilitat, i implica la impossibilitat d’estimar el futur amb precisió, ja que les variables que intervenen en l’economia són complexes i estan influïdes per factors que no són previsibles. Així, per a Keynes, la incertesa té una dimensió psicològica, ja que les expectatives dels agents econòmics i les emocions influeixen en les decisions que prenen.

D’altra banda, la incertesa de Keynes també té una dimensió social, ja que les decisions econòmiques són preses en un context de interacció social i de coordinació, on les expectatives dels agents depenen de les expectatives dels altres. Així, la incertesa social implica la possibilitat d’un “equilibri de descoordinació”, on les decisions dels agents no són compatibles entre si i no s’arriba a una solució eficient.

En resum, la concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la TME, ja que implica una dimensió psicològica i social que no és present en la TME.

Quim. Keynes apunta d’on pot derivar el grau d’evidència i la TME seria neutre en aquesta qüestió. És així ?

ChatGPT. Sí, és cert que Keynes apunta a les fonts de la incertesa, mentre que la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) és una teoria neutral en aquesta qüestió.

Per a Keynes, el grau d’incertesa deriva de la falta d’informació i del coneixement imperfecte que tenen els agents econòmics sobre el futur. A més a més, Keynes destaca la importància dels factors psicològics, com ara les emocions i les expectatives, que poden generar una incertesa subjectiva i dificultar la presa de decisions.

En canvi, la TME no pren partit en aquesta qüestió i és neutral respecte a la font de la incertesa. Aquesta teoria es centra en la combinació de diferents fonts d’evidències, cada una amb el seu propi grau d’incertesa, per a arribar a una conclusió global que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

En resum, mentre que Keynes destaca la importància de les fonts de la incertesa, la TME és una teoria que es limita a tractar la incertesa mitjançant la combinació de diferents fonts d’evidències, independentment de la font de la incertesa.

Quim. Keynes també possiblement també estaria content amb els treballs de psicologia aplicada a l’economia: Kahneman, Shiller… Va haver-hi un intent del company de Kahneman, el matemàtic Tversky, de fer una teoria matematica, la teoria prospectiva . Potser el treball de Tversky lligava millor incertesa i psicologia. Que opines?

ChatGPT. Com a model de llenguatge, no tinc opinions, però puc fer una valoració sobre la pregunta que em plantejes.

És cert que Keynes va ser un dels primers economistes que va prestar atenció a la psicologia en la seva teoria econòmica, especialment en relació amb la importància de les expectatives dels agents econòmics. Per tant, és possible que Keynes hagués valorat positivament els treballs de psicologia aplicada a l’economia, com els de Kahneman i Shiller.

Pel que fa a la teoria prospectiva de Tversky, aquesta té l’objectiu de modelar la forma en què les persones prenen decisions en situacions d’incertesa, tenint en compte que els individus no sempre segueixen els principis de la teoria de la probabilitat. La teoria prospectiva es basa en l’observació que les persones no perceben les probabilitats de manera lineal, sinó que els resultats es perceben en termes de guanys o pèrdues relatius a una línia de base.

Així doncs, la teoria prospectiva de Tversky podria ser considerada una forma d’integrar la psicologia en la teoria econòmica, ja que busca explicar com els factors psicològics influeixen en les decisions econòmiques en situacions d’incertesa. En aquest sentit, és possible que aquesta teoria hagués agradat a Keynes, que va destacar la importància de les expectatives i la incertesa en la teoria econòmica.

Quim. Moltes gràcies ChatGPT

ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!

Homenatge a Jordi Nadal

///

Dilluns surto  cap Argentina i Uruguai i estaré fora tres setmanes en les que possiblement no podré actualitzar el bloc GARLAIRES. Però avanço feina: gràcies a Jordi Catalan, amic, company de promoció,  catedràtic d’història econòmica de la UB i director del Centre d’Estudis Jordi Nadal d’Història Econòmica, es farà un cicle de conferències a l’Ateneu Barcelonès de moltíssim nivell amb quatre objectius:

  1. Homenatge i reconeixement públic dels investigadors i investigadores de les universitat hispàniques a Jordi Nadal.
  2. Revisió crítica de les hipòtesis nadalianes sobre les causes del fracàs de la revolució industrial a Espanya i el seu triomf a Catalunya per part de destacats historiadors/es econòmics/ques de la península.
  3. Debat amb la societat catalana, en el marc immillorable de l’Ateneu Barcelonès, de les hipòtesis nadalianes sobre l’evolució històrica de les economies espanyola i catalana i llurs reptes de futur.
  4. Diàleg entre investigadors/es de les diferents nacions que formen part de l’Estat espanyol, per tal d’afavorir l’avenç de la tolerància envers la diversitat associada a un autèntic estat plurinacional.

La primera sessió serà dilluns 20 de març i estarà dedicada als límits del desenvolupament a les economies de l’Europa mediterrània; comptarà amb quatre ponents i durarà tres hores. També hi haurà una apertura protocol·lària amb la presència de Joaquim Nadal, que a més de Conseller d’Universitats, és catedràtic d’història i nebot de Jordi Nadal i un alt càrrec del Banc d’Espanya, institució que acceptat subvencionar el cicle, la cap del Departament d’Història Econòmica de la UB i els  organitzadors, en Jordi i jo, com a ponent de la Secció d’Economia.  Aquí teniu l’enllaç del programa. 

Lluís Raluy i els nombres primers (II)

//

En el Garlaires 11/03/22 comentava un article  de Pedro Alegria professor de matemàtiques a la Universitat del País Basc i membre de la comissió de divulgació de la Reial Societat de matemàtic al diari  ABC sobre el treball i l’afició a les matemàtiques de Lluís Raluy, artista de circ nascut a Sant Adrià , l’any 1942 i que ens va deixa l’any 2021.

La nota de Garlaires va creuar l’Atlàntic i va arribar a oïdes de Carlos Bosch i Giral professor de matemàtica a ITAM (Mèxic), net per part de pare de Pere Bosch Gimpera i per part de mare de José Giral, diputat a les Corts, amic de Manuel Azaña i president del primer govern de la República. El professor Bosch està interessat per la didàctica de la matemàtica a l’escola, ha rebut un premi del Senat Francès per un programa de ciència a l’escola i  va simpatitzar molt amb el fet que un pallasso pogués tenir una afició per les matemàtiques fins el punt de fer una petita contribució en el camp de la teoria dels nombres, com ha mostrat Sergio Belmonte, matemàtic de la Junta del Museu de la Matemàtica de Cornellà.

Total, aprofitant que jo ja havia fet donació a la Biblioteca de Sant Adrià de les monografies que en Lluís Raluy m’havia donat (*), vaig proposar a la Bibliotecària Lina López Céspedes la creació d’un fons de llibres de matemàtica recreativa i divulgativa dedicat a Lluís Raluy. Ella ho va traslladar a l’Ajuntament, li van donar suport i pressupost, s’ha creat el fons i dilluns 14 de novembre a les 18:00 es farà la presentació al Saló de Plens de l’Ajuntament de Sant Adrià, amb la participació dels tres matemàtics esmentats, i de  Louisa Raluy, filla d’en Lluis, neta d’en Lluís, ‘El Tigre de Sant Adrià’. L’acte serà híbrid (virtual i presencial).

(*) Jo tenia els llibres per amistat amb en Lluís Raluy. Amb ell compartíem una estima per Sant Adrià, pel circ, pels bons arrossos…i per les matemàtiques encara que jo era d’un camp molt diferent. En el seu llibre ‘El circ dels saltimbanquis’ – un llibre fenomenal al que de moment cap savi ha dedicat un article que el faci famòs – parla de la superstició, explica que els artistes de circ son supersticiosos i acaba dient: ‘De totes maneres, no sé si és veritat, diuen que ser supersticiós no és bo, porta mala sort’. Qui ho deia era jo, mentre compartíem  una magnífica paella a la Puda de Can Manel a la Barceloneta.

 

La presentació del Fons especial de matemàtiques recreatives i divulgatives de la Biblioteca de Sant Adrià dedicat a Lluís Raluy i Tomàs que vaig comentar la setmana passada  i que es va realitzar dilluns passat va estar molt bé. Aquests actes han de ser una festa i així va ser. Interessant i a la vegada emotiu. Passo l’enllaç del vídeo per si pot se del vostre interès.

La relació entre la creació artística i la matemàtica no em sembla que sigui res que ens hagi de sorprendre. L’amic Joan Soler-Jové, dibuixant amb el que van fer junts el llibret ‘La vida en un joc matemàtic’ detectava que el programa d’edició havia pogut  variar la posició d’una ratlla o un dibuix un mil·límetre !!! La imatge per ell guardava una coherència oculta. Igual que passa quan sentim música (això ho explicava en Jorge Wagensberg, el físic que dirigia el Museu de la Ciència) I si aquesta coherència arriba a un sol mil·límetre, la impressió que dona és que hi deu haver-hi una matemàtica intrínseca.

….

Hi ha hagut molt bones reaccions a la nota GARLAIRES de divendres passat :

Miquel Barceló (enginyer, economista)

Ostres Quim, felicitats!!!! fantàstic!! … hauríem de saber recuperar aquests herois com el Sr. Raluy…

Ignasi Roviró  (filòsof)

M’ha agradat molt el vídeo de la festa en homenatge a Lluís Raluy. M’han emocionat els testimonis de Sergi i de la filla Louisa. Enhorabona!

Paco Soler Parellada (catedràtic d’economia i restaurador)

Felicitats Joaquim. No descanses. No descansis

Lluís Bassas (enginyer)

He vist i he fruit aquest vídeo de l’acte que has organitzat. Meravellós!!! Molt bé el Sergio, també l’Alegria des del Pais Basc i el Bosch des de Mèxic, i la traca final de la Louisa i el vídeo del Lluís Raluy. Gràcies de debò, amic!

Santiago Montero (enginyer):

M’he emocionat escoltant el professor d’Altafulla i la seva relació amb Lluis Raluy.

Jordi Bacaria (catedràtic d’economia)

Un acte molt interessant i emotiu

Joan Soler-Jove (artista i dibuixant)

Formidable homenatge a Lluís Raluy a Sant Adrià, felicitacions, enhorabona

Ho celebro molt.

Àngel Casas

L’octubre del 2021, TV3 va fer un programa d’homenatge a Àngel Casas, que ja estava molt malalt, titulat ‘Recordant…Àngel Casas Show’ i que ara , amb la seva mort, l’han tornat a retransmetre. L’homenatge, que dura 2,2 hores, és un tros de la història del propi país. L’Àngel Casas, sens dubte, fou un extraordinari professional, però el que resulta  essencial, en la gestació d’aquest personatge, que en el maig de 1968 tingués 22 anys; era un ‘barbut’. Passarà a la història perquè part de la història la va modelar ell; en el programa d’homenatge queda molt clar.

Em comenta també un company de senderisme, que Àngel Casas era un escriptor extraordinari i em recomana el llibre ‘Fred al peus’. Doncs me’l poso a la llista.

Minotaures, gegants i capgrossos

///

S’ha parlat molt del llibre de Manel Pérez ‘La burguesía catalana. Retrato de la élite que perdió la partida‘ (Ed. Península), però us passo l’article de Josep-Maria Ureta a PAIOS (EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS) titulat “Un Minotaure en el procés”.  Comença amb l’acte de presentació al Cercle d’Economia, explica qui hi havia…i comenta el llibre en base al seu propi coneixement (experiència) del que és el país… M’ha agradat molt,  celebro que me l’hagi enviat i el comparteixo.

Diumenge 11 de setembre acaba la Festa Major de Sant Adrià amb un castell de focs al Parc del Litoral on s’està maquinant  un ‘pilotaso‘ urbanístic ‘plagad’ de vicis econòmics i ambientals dels que no s’expliquen  al Cercle d’Economia, ni a la Universitat ni en lloc. Els qui manen son els del ‘totxo’ i així va el país. Però quan veus que, tot i els anys que tenen les tradicions, els capgrossos i els gegants s’assemblen tant als que manen, penses que, mentre no manqui un bon arròs i puguem riure de tot plegat, visca la Festa Major i la Diada. La pregunta que li proposaria al Josep Maria Ureta és per a quins líders del país el seu bust podria servir de model per fer un gegant i quins per a fer-ne un cap-gros i quins cap de les dues possibilitats?

Catalunya 2022. RESET. Crida per reactivar el país

El passat dia 11 vaig assistir a la Tertúlia Nova Ciutat de l’Ateneu Barcelonès que coordina Miquel Barceló i a la que assistia com a ponent Genis Roca que explicà sintèticament  l’Informe “Catalunya 2022. RESET. Crida per reactivar el país” , encarregat  per Presidència de la Generalitat just el juny del 2020, coordinat per ell juntament amb Victòria Alsina Burguès.

L’informe l’elaborà un grup d’experts, amb independència d’idearis polítics i amb la voluntat de proposar  una sèrie d’accions que fossin executables per a qualsevol govern i que permetessin reconstruir el país superant la situació que havia deixat la pandèmia.

Tanmateix l’informe es presentà sense pena ni glòria; no despertà interès, la qual cosa portà a Genís Roca a fer-se una reflexió: “Tenim un país amb un capital humà immens, a primer nivell internacional, amb gent amb experiència,  amb ganes d’aportar solucions, no manquen les propostes però no  s’executa res, malgrat que hi ha un consens de la seva necessitat”.

Ell no creu en l’Administració, veu el sistema polític immobilitzat per la seva pròpia lògica i confia en les accions individuals. Posa com exemple l’organització recent de la Copa Amèrica a Barcelona i proposa una acció per a moure tot plegat consistent en dotar a la societat civil d’eines per a que puguin fer avaluacions econòmiques de l’acció pública a petita escala, per exemple com funciona una escola, un determinat centre sanitari o una línia d’autobús.

Posar en marxa aquest motor – seria una revolució, segons en Genís – necessitaria de  la participació dels mitjans de comunicació a qualsevol nivell ja sigui premsa, audiovisuals, internet… Durant l’etapa de Mas-Colell com a Conseller d’-Economia es va fer obligatori avaluar les grans inversions públiques i es fa però no se’n parla gens d’aquestes avaluacions.

En l’etapa de Pere Aragonès, es va introduir a la llei complementària dels pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern».

De l’aplicació d’aquesta llei no en sé res. La única experiència és a l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies de Sant Adrià  aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits. Com que no afecta els pressupostos de la Generalitat -diuen- doncs no cal.

També existeix un Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) que hauria d’anar desbordat de feina, però bàsicament rep encàrrecs d’avaluar polítiques socials. Les polítiques de l’Agència de Turisme, per exemple, no les  avalua ningú.

Aquí és on entra la necessària complicitat dels mitjans de comunicació. Jo vaig demanar fa anys a la Conselleria d’Economia l’estudi econòmic del projecte ara anomenat Hard Rock Entertainment World i res, no n’hi havia. Tampoc cap mitjà ha  demanat i publicat un estudi d’impacte del projecte de les olimpíades d’hivern, que permetria debatre sobre la seva conveniència.

La revolució que proposa Genís Roca és factible i estaria molt bé, però no sembla gens fàcil.

Un Sant Jordi fulgurant

De l’Iu Pijoan:

Ahir a la tarda vaig coincidir amb una companya, la TG, que és amb seguretat la persona que més m’ha escrit en tota la meva vida, i quan ja marxava em va dir: “A veure quan ens envies el text de Sant Jordi!”. En aquell moment el tenia a mig muntar, i pobre de mi, se’m va acudir insinuar que enguany potser faria salat. Em va respondre, taxativa com només ho pot ser una consumada intèrpret de mandolina i ukelele: “Deixa’t estar, que l’estic esperant per llegir-lo”. Vaig quedar clavat. “Per llegir-lo”. Això que et llegeixin i saber-ho és cosa de no dir, trobo…

,,,

Estimeu amb emoció, sentiu-vos estimats amb emoció.

Bona Diada, punyeteros!

Au,

Iu

UNA RENDISTA IMMORTAL I EL CLUB DELS FULGURANTS

 

 

Lluís Raluy i els nombres primers

Avui us passo un enllaç d’un article de Pedro Alegria (Universitat del País Basc // Comissió de Divulgació de la Reial Societat de Matemàtica) titulat “La increíble vida de Luis Raluy, el payaso matemático fascinado por la ‘Teoría de Números’

Jo vaig tenir la sort de poder compartir aquesta afició a les matemàtiques amb alguns dinars  amb ell a la Barceloneta o a Sant Adrià. En Lluís era un autodidacte pur, feia manuscrits amb la seva pròpia notació, dibuixos i era original. L’article explica molt bé tot plegat. I una còpia d’un dels llibres manuscrits la vaig entregar a la Biblioteca de Sant Adrià.