I a la propera tertúlia del 7 Portes, al mes de maig, l’invitat serà Josep Maria Lloveras, ex-ambaixador a la Unió Europea, i ens ha enviat el text del “Manifest Per Europa” que, juntament amb Jordi Garcia-Petit, ha preparat per l’acte del 4 d’abril al Cercle d’Economia “75 anys de la fundació del Consell Català del Moviment Europeu: record i mirada al futur” . Ens envia també un enllaç per qualsevol que s’hi vulgui adherir.
Una de les experiències de les que guardo més bon record és l’edició del llibre Literatura i Economia publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona (2016). En la relació entre economia i literatura els escriptors no estan ni molt menys a un inferior als economistes. La feina dels escriptors no és fer models teòrics, sinó constatar realitats. I tot i que l’economia és extraordinàriament enrevessada, la visió literària de l’economia ha estat potent, i en certs aspectes potser més que l’economicista.
Vam tractar molts escriptors, que eren pocs, si es té en compte que vam començar per Aristòfanes (446 a.c). Els que mes s’acostaven al segle XXI eren Rafael Chirbes i Petros Markaris. Doncs en tenim un altre de plena actualitat: Hernan Díaz, argentí-suec-argentí-anglès-nordamericà, que ha publicat el llibre Fortuna(*) amb el que ha guanyat el Pullitzer de ficció 2023.
El llibre, que va sobre la vida d’un multimilionari americà, financer, que va viure la crisi del 1929 (a favor seu) toca molts aspectes transcendentals: el coneixement (la importància de la matemàtica, la intuïció a les finances), la complexitat (“la moneda és una creació humana que sovint escapa de les mans de l’home ( Josep Pla (35.565)), la dona (és molt feminista), la història (geopolítica), la condició humana (“quina pena fan els que dubten, i, bescantadors// ens provoquen ¡ quan s’hi hagin avesat// no voldran altre cosa” de Mefistofil a Faust de Goethe volen significar una idea que ha estat una constant i essencial en totes les bombolles, que és la de dir: ‘vigilin vostès, senyors crítics, que estan perdent l’oportunitat de fer-se rics; com tothom! No siguin burros’)…Andrew Bevel, el financer multimilionari afirma “Cada financer hauria de ser un erudit, perquè les finances són el filament que recorre tots els aspectes de la vida”.
Ara bé, a part de les magnífiques reflexions que conté el llibre sobre la vida, des del meu punt de vista, l’aportació més rellevant del llibre és la importància de la comunicació en l’economia. Afirma Ida Partenza, l’escriptora que elabora les memòries del milionari, ‘La seva fortuna doblegava la realitat de l’entorn’. Definitiu ! Literatura, economia i comunicació.
Afirmava Oscar Wilde que l’art – en aquest cas la literatura – és la mentida que ens ajuda a comprendre la veritat. Pot ser, sí.
Via Empresa va publicar un article titulat “Les 18 catalanes empresàries més influents (i poderoses) que dominen la llista Forbes” (David Lombrana, 19/10/23) i em vaig entretenir a cercar on van néixer aquestes empresàries. No vaig trobat res per a dues, i el resultat és que 10 sobre 16 no son nascudes a la ciutat de Barcelona, això és 62,5 per cent, que sembla molt elevat.
És un resultat que ja havia observat en el llibre ‘Cien empresarios catalanes‘ (2006) de Francesc Cabana on sortia un percentatge similar. Dels empresaris catalans més destacats des del 1800 fins el 2006, ens trobem que nascuts a Barcelona solament n’hi ha 38, o el que és equivalent, un 62 per cent dels empresaris més importants no nasqueren a Barcelona capital.
Aquest percentatge és elevat però es correspon amb el percentatge de població de Catalunya que no neix a Barcelona ciutat. Igualment el resultat és molt meritori per part dels empresaris nascuts fora de Barcelona ja que, en principi, els mitjans, l’entorn de ciutat és el més favorable al dinamisme. També es pot interpretar en el sentit que les condicions de dinamisme empresarial de Barcelona-ciutat s’han traslladat a la resta de territori.
En altres àmbits, per exemple, l’esportiu les condicions afavoreixen la ciutat, encara que deu n’hi do el que aconsegueixen a la resta de municipis. A Catalunya, des de l’any 1900 al 2016, el 40 per cent dels medallistes en esports individuals no han nascut a Barcelona capital. A començaments del segle XX el domini de Barcelona era aclaparador però ha anat perdent importància. A Barcelona moltes medalles li venien de la vela, el tennis i la hípica. La pèrdua de pes ha anat acompanyada amb el fet que s’han assolit èxits en altres disciplines esportives.
Podríem mirar també què passa amb altres famosos. I qui és ser famós ? Tant se val, a efectes del que estem considerant tenim que la revista Diez Minutos elabora una relació i hem agafat els 50 primers personatges. Aquí ens trobem que els famosos no nascuts a Barcelona representen un 42 per cent; un percentatge similar als esportistes.
Son poques línies les que he escrit, però si algú vol contrastar-ho, necessàriament ha de mirar els les taules als annexos de l’article complet.
Miquel Puig , acaba de presentar un nou treball editat en digital per la Conselleria d’Empresa que es titula “Algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050”. En vàrem parlar a al dinar-tertúlia d’economia del mes d’octubre de l’Ateneu Barcelonès que coordina en Josep Maria Carreras. Partint de les previsions de creixement demogràfic mundial, que s’ha d’acabar limitant, en el fet que la taxa de fertilitat ja es inferior a dos (la parella) a arreu del món excepte a l’Africa subsahariana i que allà el sistema educatiu és desastrós, i que l’emigració estarà molt condicionada, Catalunya s’ha de plantejar el model de creixement. Es pot créixer extraordinàriament amb poca població, com ho ha fet Japó, o es pot créixer augmentant la població com ha fet Andorra.
Miquel Puig contempla el futur de Catalunya com una xarxa territorial de municipis amb una que requereix una coordinació política forta des de la Generalitat i una xarxa de trens regionals, la qual, va lamentar, no solament no tenim sinó que no s’hi ha pensat.
…
El sistema ferroviari es va tractar al sopar-tertúlia al 7-Portes (04/10/23) amb en Santiago Montero i Pere Macias, que és el coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya des de l’any 2018. Ell es va presentar com un gestor que intenta assolir uns objectius que els poders polítics li marquen ‘legítimament’, però la realitat és que els objectius polítics segueixen una lògica perversa i no una racionalitat econòmica. Del model de país no en va parlar. Com a mostra d’aquest model de país a tenir en consideració, amb posterioritat a la tertúlia en Joaquim Coello que hi era present ens va facilitar el document “El reto de la conectividad intercontinental de Barcelona y su impacto en la competitividad econòmica. Una propuesta razonada” elaborat per un equip amb ell Eduardo Alonso Pérez de Agreda, Andreu Mas-Colell, Fernando Hermosilla, Guillem López Casasnovas i Joandomenech Ros. Si algú està interessat que m’ho digui i li enviaré. Aquí teniu, això sí, el resum elaborat per Guifré Belloso.
…
I parlant de trens, estem en 175è aniversari del tren Barcelona-Mataró. Per a celebrar-ho el Museu del Ferrocarril de Vilanova va organitzar l’exposició ‘El plaer de viatjar’ . És una exposició fantàstica, molt ben documentada i estructurada a partir del llibre de Jordi Font-Agustí “El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes” i és possible que el dia 28, que és la data de l’efemèride, la puguem veure a l’Estació de França.
Els ajuntaments de Barcelona i Badalona (i tots els municipis de la línia) tindrien molts motius per a celebrar l’aniversari però és a Mataró on hi ha més sensibilitat per l’esdeveniment històric i on l’ajuntament ha organitzat ‘La festa del 1r. Tren’, que durarà tot el dia. Comença pel matí amb una ofrena floral al monument de Miquel Biada i l’actuació de la Coral La Joia d’Alella. Cercavila, jocs infantils, concert, una entrevista ‘espiritista’ a Miquel Biada, molt oportuna en temps de Halloween i dia dels morts, les paraules de l’alcalde no podien faltar, i ball de fi de festa per la nit. Llàstima que el darrer tren de retorn en direcció a Barcelona sigui a les 22:31.
El diari econòmic digital Via Empresa ha complert 10 anys i des del meu punt de vista és un tot un èxit. Us ho explico en aquesta història del periodisme econòmic a Catalunya que , en part, tenia escrita i ara he actualitzat. Avanço que el principal mèrit és que Via empresa trenca amb la regla de que tota la informació econòmica fa referència als sectors regulats
Tant de bo experiències noves com On Economia tinguin el mateix èxit. I tant de bo – això és una proposta meva- Via Empresa o On Economia, aquests mitjans, donin ressò als treballs que es publiquen a 5 Cèntims o Nada es Gratis que son iniciatives nascudes en els àmbits universitaris per a difondre la investigació en economia. L’economia és complexa, els investigadors universitaris son els més preparats per a treure’n l’entrellat però els hi falta tenir ressò.
Al meu pare, en Quimet, del qual en parlo a la petita història del periodisme econòmic a Catalunya, aquest contacte amb els investigadors de l’economia li va resultar extraordinàriament útil. Em comentava l’Andreu Mas Colell que ell li havia la seva primera entrevista. A l’Andreu i a moltíssims més; la primera i altres més.
I arribem als solstici d’estiu. Pensant en les vacances i en possibles estones lúdiques, deixant problemes de banda, m’acomiado amb tres personatges ben curiosos:
Jordi Gaspar, ex directiu de Telefònica que es professionalitza com a músic. Entrevista a Via empresa + Interpretació de baix a YouTube.
Moisés Tibau. Fotoperiodista reconvertit a pescador. També ceramista i pintor. Retrat de Xavier Febrés amb menció al New York Times.
Josep Maria Mainat. Cantant i Productor de TV. Afeccionat a la ciència i autor del llibre Ciència optimista. Us passo l’enllaç al seu canal a Youtube. A Twiter hi penja problemes de matemàtica recreativa.
Salut
Text del mail que ha fet l’Iu Pijoan amb motiu del Corpus (L’Ou com Balla) i que inclou complementàriament el relat d’un ou amb orígens a Llocalou : Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina :
Els més fidels dels punyeteros, la guàrdia pretoriana (petroniana, que deia un antic quefe meu, convençut que tenia un pinyol tan incondicional com elegant), recordareu amb tot detall aquella ocasió en què vam endinsar-nos en el principi de Bernoulli des d’una perspectiva cristiana aplicada. Admeto, corprès, que mai no hauria pogut imaginar que aquelles divagacions primaverals sobre la dinàmica recreativa de fluids podrien convertir-se en una trista realitat. Doncs ha passat: davant la pertinaç sequera, l’Ajuntament de Barcelona, lluny d’aplicar la màxima ignasiana del “no fer mudança en temps de tribulació”, enguany ha decidit tancar l’aixeta dels brolladors que no tinguin un circuit tancat, però en alguns casos –atenció–, substituint “ce joli rajolinet que a les oques tonifica” per una columna d’aire. L’efecte serà esmaperdedor i, àdhuc, garratibant per als passavolants no imposats en la matèria, quan contemplin un ou suspès en l’aire de forma indefinida, perpetuum mobile. En fi, serà un prodigi que ni el Màgic Andreu, rei dels punyeteros i un dels tipus més simpàtics i poca-soltes que volten per aquests verals.
Vinga, no sigueu dropos i aneu-hi, que aquest any no farà calor. Ara bé, em sap greu haver d’informar-vos que a la Casa de l’Ardiaca poc que el podreu pas veure. Enllaço el fulletó de l’Ajuntament perquè trieu i remeneu. Recordeu que balla de dijous a diumenge. I que és de franc.
Au!
Ou!
Iu!
Ai, no: Iu
Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina
En Jordi Goula ha estat tremendament contundent en defensa de la Consellera d’Economia, Natàlia Mas, i en contra de la Nota d’Opinió que el Cercle d’Economia presenta cada any una setmana abans de les habituals jornades d’economia i que enguany titula Reactivar el futur. Us passo l’enllaç de l’article d’en Jordi Goula: Sí, senyor Feijóo, els catalans som esplèndids!
Jo no puc aportar massa cosa al debat. No oculto les meva simpatia personal i intel·lectual per en Jordi Goula i també respecto (escolto) el Cercle. Lamento, a part del debat, de la Consellera i del Cercle, que la Generalitat no funcioni amb aquells 600 alts funcionaris que reclamava el professor Josep Maria Bricall des de l’inici de l’autogovern i que no li van fer cas. I respecte la resta d’Administracions – Diputacions, AMB, Ajuntaments – igual. Inclús l’empresariat ara seria millor i, per descomptat, la col·laboració-publico privada que reclama el Cercle en la seva nota.
Dijous de la setmana passada, 20/04/23l, vam tenir l’oportunitat de conèixer al físic Javier Tejada a la tertúlia del 7 Portes en la que participem un grup d’amics garlaires. Javier Tejada, premi de la Real Sociedad Española de Física- Fundación BBVA, “pels seus descobriments essencials a l’àrea del magnetisme quàntic que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria, així com per les aplicacions tècniques dels seus descobriments, les seves nombroses patents i la seva activitat divulgativa”, té una web professional on hi podreu trobar documentació sobre la seva visió prospectiva en relació a la IA i l’energia, que és del que més es va tractar a la tertúlia.
El sopar va ser molt participatiu i això és un èxit. Hi havia uns 25 assistents, molts van dir seva amb visió interessant i rellevant. Jo, d’acord amb allò que em motiva, em quedo amb una idea que va treure Javier Tejada: la COMPLEXITAT – el seu tractament – és l’assignatura pendent dels humans. Estic absolutament d’acord, en general no es pensa bé, es cometen errors lògics i, per tant, tampoc es decideix bé. // Si la IA no té un objectiu vital i l’home, que sí que el té, en general pensa fent errors, com serà la simbiosi entre IA i humans? Entrarem en un nou període d’il·lustració?
….
Cabòries sobre la IA a part, de la informació consultada, m’ha interessat moltíssim un vídeo amb una entrevista que manté amb Javier Barón, Cap del Departament de Pintura del Segle XIX del Museu Nacional del Prado en relació amb Nens a la platja, de Sorolla. Que meravellosa és la naturalesa humana !
No vaig poder resistir la temptació i em vaig posar a xerrar amb el programa d’intel·ligència artificial (IA) ChatGPT, vaig provar a veure si em donava la possibilitat d’anomenar-lo Jepet, però no, d’entrada s’autoanomena ChatGPT.
La primera experiència va ser impressionant, primer perquè es pot expressar en un català molt ben construït, millor que el dels traductors i, en segon lloc, perquè sobre allò que li preguntava, qüestions relacionades amb la meva tesi doctoral, estava ben informat.
Quim. Bona nit.
ChatGPT. Bona nit! Em dic ChatGPT, com puc ajudar-te avui?
Quim. Què et sembla aquesta afirmació: “una proposició pot ser a la vegada vertadera i falsa a condició d’assignar un grau a la seva veritat i un grau a la seva falsedat” COMENTARI: Aquesta afirmació està a la pàgina 127 de la meva tesi doctoral.
ChatGPT. Aquesta afirmació, coneguda com a lògica difusa, és una teoria que sosté que les proposicions no només poden ser vertaderes o falses, sinó que també poden tenir un grau de veritat o falsedat. Això significa que una proposició pot ser parcialment vertadera i parcialment falsa.
Aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial i en altres àmbits on s’utilitzen sistemes basats en la lògica. En aquest sentit, la teoria de la lògica difusa permet la creació de sistemes més precisos i adaptables a situacions més complexes.
En general, la validesa d’aquesta afirmació depèn del marc teòric i dels supòsits en què es basa. Per tant, és important tenir en compte el context en què s’utilitza la teoria de la lògica difusa per entendre la validesa d’aquesta afirmació.
Quim. Em dius que aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial. Així, tu la fas servir?
ChatGPT. Sí, és cert que la teoria de la lògica difusa és una de les eines més utilitzades en la intel·ligència artificial per tractar la incertesa i la imprecisió en les dades. Com a model de llenguatge natural basat en l’IA, el meu entrenament es basa en algorismes que fan servir la lògica difusa per a la classificació de textos, el reconeixement de veu, la traducció automàtica i altres tasques relacionades amb el processament de dades.
…
Quim. Moltes gràcies ChatGPT
ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!
Una crítica – Noam Chomsky – que s’ha fet a aquests programes és que Si bé, poden descriure i predir “allò que és”, “allò que va ser” i allò que serà”, no són capaços d’explicar “allò que no és” i “allò que no podria ser”. Jordi Bover, director de TERMCAT, a l’article amb el títol “L’art de fer diccionaris: de la calaixera de mossèn Alcover al ChatGPT” afirma que a ChatGPT se li pot demanar que faci un diccionari d’algun àmbit i el resultat és que “les definicions no són uniformes, la selecció de termes és parcial… I això sense entrar a fons en la veracitat de les informacions o en els biaixos conceptuals que, intencionadament o no, s’hi puguin introduir”.
La qüestió és si tenim possibilitats (formació) per a ser crítics amb el ChatGPT, com ara fa el director de TERMCAT.
El Chat GPT té defectes però és tot un món que s’obre. La conversa que jo he pogut mantenir amb el ChapGPTE i que amplio al final del mail , per qui pugui estar interessat, no la podria tenir amb molts economistes
Pels que pugui tenir més interès completo l’entrevista esmentada parlant amb ChatGPT de temes estudiats a la meva tesi doctoral.
….
Quim. La lògica difusa també es fa servir en finances ?
ChatGPT. Sí, la lògica difusa també es fa servir en el camp de les finances per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa. Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers o en la gestió de carteres d’inversió.
En aquests casos, la lògica difusa s’utilitza per modelar la incertesa i la imprecisió en les dades i així obtenir conclusions més acurades. Així, s’analitzen les dades a través de variables lingüístiques que tenen en compte el nivell de certesa o incertesa que es vol expressar en cada cas.
Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers, es poden definir variables lingüístiques per expressar el grau de risc d’una inversió en funció de factors com la volatilitat del mercat o l’estat de l’economia. Així, es pot establir un sistema de control difús que permeti prendre decisions d’inversió basades en l’anàlisi de les dades.
…
Quim. Keynes també considerava el grau de veritat i el grau de falsedat a la seva doctoral. És així?
ChatGPT. És cert que John Maynard Keynes, un dels economistes més influents del segle XX, va abordar la qüestió de la veritat i la falsedat en la seva obra acadèmica. En la seva tesi doctoral, que va ser publicada el 1904 amb el títol “Notes on the Theory of Probability”, Keynes va explorar la naturalesa de la probabilitat i va desenvolupar una teoria de la probabilitat que tenia en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.
En aquesta obra, Keynes va proposar la noció de la “probabilitat de veritat”, que mesura el grau en què una proposició és veritable, i la “probabilitat de falsedat”, que mesura el grau en què una proposició és falsa. Això va representar un canvi de paradigma respecte a la teoria clàssica de la probabilitat, que considerava només la probabilitat de successos i la seva freqüència.
En la seva obra posterior, com ara “The General Theory of Employment, Interest and Money” publicada el 1936, Keynes també va abordar la qüestió de la incertesa i la imprecisió en el context de l’economia. Va argumentar que en les situacions d’incertesa, els agents econòmics no poden fer prediccions precisos sobre el futur i, per tant, adopten decisions basades en expectatives i conjectures.
En resum, la obra acadèmica de Keynes va explorar la naturalesa de la veritat i la falsedat, així com la incertesa i la imprecisió en les dades, i va tenir un impacte profund en la teoria econòmica moderna.
Quim. A part de la lògica difusa també hi la teoria matemàtica de l’evidència.
Chat GPTE. Sí, a banda de la lògica difusa, també hi ha altres teories i mètodes que aborden la incertesa i la imprecisió en les dades, com ara la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) o la teoria de la Dempster-Shafer.
La TME és una teoria matemàtica per tractar la incertesa que va ser desenvolupada per Arthur Dempster a la dècada dels 60. Aquesta teoria parteix de la base que la incertesa pot ser representada per un conjunt d’evidències, cadascuna amb un grau d’incertesa associat. Així, la TME permet combinar diferents fonts d’evidències i obtenir una conclusió que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.
D’altra banda, la teoria de Dempster-Shafer, desenvolupada per Glenn Shafer, és una extensió de la TME que permet tractar la incertesa en situacions on les dades són contradictòries o incompletes. Això es fa mitjançant la utilització de “masses de creença”, que permeten representar la força de les hipòtesis en funció de les dades disponibles.
Totes aquestes teories i mètodes són útils per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa, i són àmpliament utilitzats en diversos camps, com ara l’economia, la intel·ligència artificial, la medicina, entre altres.
Quim. La concepció de la incertesa de Keynes, es podria situar dins la TME ?
ChatGPT. La concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME). Mentre que la TME considera la incertesa com una qüestió de probabilitats i dades imprecises, la concepció de la incertesa de Keynes és més àmplia i inclou una dimensió psicològica i social.
Per a Keynes, la incertesa és un concepte més general que la probabilitat, i implica la impossibilitat d’estimar el futur amb precisió, ja que les variables que intervenen en l’economia són complexes i estan influïdes per factors que no són previsibles. Així, per a Keynes, la incertesa té una dimensió psicològica, ja que les expectatives dels agents econòmics i les emocions influeixen en les decisions que prenen.
D’altra banda, la incertesa de Keynes també té una dimensió social, ja que les decisions econòmiques són preses en un context de interacció social i de coordinació, on les expectatives dels agents depenen de les expectatives dels altres. Així, la incertesa social implica la possibilitat d’un “equilibri de descoordinació”, on les decisions dels agents no són compatibles entre si i no s’arriba a una solució eficient.
En resum, la concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la TME, ja que implica una dimensió psicològica i social que no és present en la TME.
Quim. Keynes apunta d’on pot derivar el grau d’evidència i la TME seria neutre en aquesta qüestió. És així ?
ChatGPT. Sí, és cert que Keynes apunta a les fonts de la incertesa, mentre que la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) és una teoria neutral en aquesta qüestió.
Per a Keynes, el grau d’incertesa deriva de la falta d’informació i del coneixement imperfecte que tenen els agents econòmics sobre el futur. A més a més, Keynes destaca la importància dels factors psicològics, com ara les emocions i les expectatives, que poden generar una incertesa subjectiva i dificultar la presa de decisions.
En canvi, la TME no pren partit en aquesta qüestió i és neutral respecte a la font de la incertesa. Aquesta teoria es centra en la combinació de diferents fonts d’evidències, cada una amb el seu propi grau d’incertesa, per a arribar a una conclusió global que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.
En resum, mentre que Keynes destaca la importància de les fonts de la incertesa, la TME és una teoria que es limita a tractar la incertesa mitjançant la combinació de diferents fonts d’evidències, independentment de la font de la incertesa.
Quim. Keynes també possiblement també estaria content amb els treballs de psicologia aplicada a l’economia: Kahneman, Shiller… Va haver-hi un intent del company de Kahneman, el matemàtic Tversky, de fer una teoria matematica, la teoria prospectiva . Potser el treball de Tversky lligava millor incertesa i psicologia. Que opines?
ChatGPT. Com a model de llenguatge, no tinc opinions, però puc fer una valoració sobre la pregunta que em plantejes.
És cert que Keynes va ser un dels primers economistes que va prestar atenció a la psicologia en la seva teoria econòmica, especialment en relació amb la importància de les expectatives dels agents econòmics. Per tant, és possible que Keynes hagués valorat positivament els treballs de psicologia aplicada a l’economia, com els de Kahneman i Shiller.
Pel que fa a la teoria prospectiva de Tversky, aquesta té l’objectiu de modelar la forma en què les persones prenen decisions en situacions d’incertesa, tenint en compte que els individus no sempre segueixen els principis de la teoria de la probabilitat. La teoria prospectiva es basa en l’observació que les persones no perceben les probabilitats de manera lineal, sinó que els resultats es perceben en termes de guanys o pèrdues relatius a una línia de base.
Així doncs, la teoria prospectiva de Tversky podria ser considerada una forma d’integrar la psicologia en la teoria econòmica, ja que busca explicar com els factors psicològics influeixen en les decisions econòmiques en situacions d’incertesa. En aquest sentit, és possible que aquesta teoria hagués agradat a Keynes, que va destacar la importància de les expectatives i la incertesa en la teoria econòmica.
Quim. Moltes gràcies ChatGPT
ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!
