Uncategorized

Lluís Raluy i els nombres primers (II)

//

En el Garlaires 11/03/22 comentava un article  de Pedro Alegria professor de matemàtiques a la Universitat del País Basc i membre de la comissió de divulgació de la Reial Societat de matemàtic al diari  ABC sobre el treball i l’afició a les matemàtiques de Lluís Raluy, artista de circ nascut a Sant Adrià , l’any 1942 i que ens va deixa l’any 2021.

La nota de Garlaires va creuar l’Atlàntic i va arribar a oïdes de Carlos Bosch i Giral professor de matemàtica a ITAM (Mèxic), net per part de pare de Pere Bosch Gimpera i per part de mare de José Giral, diputat a les Corts, amic de Manuel Azaña i president del primer govern de la República. El professor Bosch està interessat per la didàctica de la matemàtica a l’escola, ha rebut un premi del Senat Francès per un programa de ciència a l’escola i  va simpatitzar molt amb el fet que un pallasso pogués tenir una afició per les matemàtiques fins el punt de fer una petita contribució en el camp de la teoria dels nombres, com ha mostrat Sergio Belmonte, matemàtic de la Junta del Museu de la Matemàtica de Cornellà.

Total, aprofitant que jo ja havia fet donació a la Biblioteca de Sant Adrià de les monografies que en Lluís Raluy m’havia donat (*), vaig proposar a la Bibliotecària Lina López Céspedes la creació d’un fons de llibres de matemàtica recreativa i divulgativa dedicat a Lluís Raluy. Ella ho va traslladar a l’Ajuntament, li van donar suport i pressupost, s’ha creat el fons i dilluns 14 de novembre a les 18:00 es farà la presentació al Saló de Plens de l’Ajuntament de Sant Adrià, amb la participació dels tres matemàtics esmentats, i de  Louisa Raluy, filla d’en Lluis, neta d’en Lluís, ‘El Tigre de Sant Adrià’. L’acte serà híbrid (virtual i presencial).

(*) Jo tenia els llibres per amistat amb en Lluís Raluy. Amb ell compartíem una estima per Sant Adrià, pel circ, pels bons arrossos…i per les matemàtiques encara que jo era d’un camp molt diferent. En el seu llibre ‘El circ dels saltimbanquis’ – un llibre fenomenal al que de moment cap savi ha dedicat un article que el faci famòs – parla de la superstició, explica que els artistes de circ son supersticiosos i acaba dient: ‘De totes maneres, no sé si és veritat, diuen que ser supersticiós no és bo, porta mala sort’. Qui ho deia era jo, mentre compartíem  una magnífica paella a la Puda de Can Manel a la Barceloneta.

 

La presentació del Fons especial de matemàtiques recreatives i divulgatives de la Biblioteca de Sant Adrià dedicat a Lluís Raluy i Tomàs que vaig comentar la setmana passada  i que es va realitzar dilluns passat va estar molt bé. Aquests actes han de ser una festa i així va ser. Interessant i a la vegada emotiu. Passo l’enllaç del vídeo per si pot se del vostre interès.

La relació entre la creació artística i la matemàtica no em sembla que sigui res que ens hagi de sorprendre. L’amic Joan Soler-Jové, dibuixant amb el que van fer junts el llibret ‘La vida en un joc matemàtic’ detectava que el programa d’edició havia pogut  variar la posició d’una ratlla o un dibuix un mil·límetre !!! La imatge per ell guardava una coherència oculta. Igual que passa quan sentim música (això ho explicava en Jorge Wagensberg, el físic que dirigia el Museu de la Ciència) I si aquesta coherència arriba a un sol mil·límetre, la impressió que dona és que hi deu haver-hi una matemàtica intrínseca.

….

Hi ha hagut molt bones reaccions a la nota GARLAIRES de divendres passat :

Miquel Barceló (enginyer, economista)

Ostres Quim, felicitats!!!! fantàstic!! … hauríem de saber recuperar aquests herois com el Sr. Raluy…

Ignasi Roviró  (filòsof)

M’ha agradat molt el vídeo de la festa en homenatge a Lluís Raluy. M’han emocionat els testimonis de Sergi i de la filla Louisa. Enhorabona!

Paco Soler Parellada (catedràtic d’economia i restaurador)

Felicitats Joaquim. No descanses. No descansis

Lluís Bassas (enginyer)

He vist i he fruit aquest vídeo de l’acte que has organitzat. Meravellós!!! Molt bé el Sergio, també l’Alegria des del Pais Basc i el Bosch des de Mèxic, i la traca final de la Louisa i el vídeo del Lluís Raluy. Gràcies de debò, amic!

Santiago Montero (enginyer):

M’he emocionat escoltant el professor d’Altafulla i la seva relació amb Lluis Raluy.

Jordi Bacaria (catedràtic d’economia)

Un acte molt interessant i emotiu

Joan Soler-Jove (artista i dibuixant)

Formidable homenatge a Lluís Raluy a Sant Adrià, felicitacions, enhorabona

Ho celebro molt.

Àngel Casas

L’octubre del 2021, TV3 va fer un programa d’homenatge a Àngel Casas, que ja estava molt malalt, titulat ‘Recordant…Àngel Casas Show’ i que ara , amb la seva mort, l’han tornat a retransmetre. L’homenatge, que dura 2,2 hores, és un tros de la història del propi país. L’Àngel Casas, sens dubte, fou un extraordinari professional, però el que resulta  essencial, en la gestació d’aquest personatge, que en el maig de 1968 tingués 22 anys; era un ‘barbut’. Passarà a la història perquè part de la història la va modelar ell; en el programa d’homenatge queda molt clar.

Em comenta també un company de senderisme, que Àngel Casas era un escriptor extraordinari i em recomana el llibre ‘Fred al peus’. Doncs me’l poso a la llista.

Minotaures, gegants i capgrossos

///

S’ha parlat molt del llibre de Manel Pérez ‘La burguesía catalana. Retrato de la élite que perdió la partida‘ (Ed. Península), però us passo l’article de Josep-Maria Ureta a PAIOS (EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS) titulat “Un Minotaure en el procés”.  Comença amb l’acte de presentació al Cercle d’Economia, explica qui hi havia…i comenta el llibre en base al seu propi coneixement (experiència) del que és el país… M’ha agradat molt,  celebro que me l’hagi enviat i el comparteixo.

Diumenge 11 de setembre acaba la Festa Major de Sant Adrià amb un castell de focs al Parc del Litoral on s’està maquinant  un ‘pilotaso‘ urbanístic ‘plagad’ de vicis econòmics i ambientals dels que no s’expliquen  al Cercle d’Economia, ni a la Universitat ni en lloc. Els qui manen son els del ‘totxo’ i així va el país. Però quan veus que, tot i els anys que tenen les tradicions, els capgrossos i els gegants s’assemblen tant als que manen, penses que, mentre no manqui un bon arròs i puguem riure de tot plegat, visca la Festa Major i la Diada. La pregunta que li proposaria al Josep Maria Ureta és per a quins líders del país el seu bust podria servir de model per fer un gegant i quins per a fer-ne un cap-gros i quins cap de les dues possibilitats?

Catalunya 2022. RESET. Crida per reactivar el país

El passat dia 11 vaig assistir a la Tertúlia Nova Ciutat de l’Ateneu Barcelonès que coordina Miquel Barceló i a la que assistia com a ponent Genis Roca que explicà sintèticament  l’Informe “Catalunya 2022. RESET. Crida per reactivar el país” , encarregat  per Presidència de la Generalitat just el juny del 2020, coordinat per ell juntament amb Victòria Alsina Burguès.

L’informe l’elaborà un grup d’experts, amb independència d’idearis polítics i amb la voluntat de proposar  una sèrie d’accions que fossin executables per a qualsevol govern i que permetessin reconstruir el país superant la situació que havia deixat la pandèmia.

Tanmateix l’informe es presentà sense pena ni glòria; no despertà interès, la qual cosa portà a Genís Roca a fer-se una reflexió: “Tenim un país amb un capital humà immens, a primer nivell internacional, amb gent amb experiència,  amb ganes d’aportar solucions, no manquen les propostes però no  s’executa res, malgrat que hi ha un consens de la seva necessitat”.

Ell no creu en l’Administració, veu el sistema polític immobilitzat per la seva pròpia lògica i confia en les accions individuals. Posa com exemple l’organització recent de la Copa Amèrica a Barcelona i proposa una acció per a moure tot plegat consistent en dotar a la societat civil d’eines per a que puguin fer avaluacions econòmiques de l’acció pública a petita escala, per exemple com funciona una escola, un determinat centre sanitari o una línia d’autobús.

Posar en marxa aquest motor – seria una revolució, segons en Genís – necessitaria de  la participació dels mitjans de comunicació a qualsevol nivell ja sigui premsa, audiovisuals, internet… Durant l’etapa de Mas-Colell com a Conseller d’-Economia es va fer obligatori avaluar les grans inversions públiques i es fa però no se’n parla gens d’aquestes avaluacions.

En l’etapa de Pere Aragonès, es va introduir a la llei complementària dels pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern».

De l’aplicació d’aquesta llei no en sé res. La única experiència és a l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies de Sant Adrià  aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits. Com que no afecta els pressupostos de la Generalitat -diuen- doncs no cal.

També existeix un Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) que hauria d’anar desbordat de feina, però bàsicament rep encàrrecs d’avaluar polítiques socials. Les polítiques de l’Agència de Turisme, per exemple, no les  avalua ningú.

Aquí és on entra la necessària complicitat dels mitjans de comunicació. Jo vaig demanar fa anys a la Conselleria d’Economia l’estudi econòmic del projecte ara anomenat Hard Rock Entertainment World i res, no n’hi havia. Tampoc cap mitjà ha  demanat i publicat un estudi d’impacte del projecte de les olimpíades d’hivern, que permetria debatre sobre la seva conveniència.

La revolució que proposa Genís Roca és factible i estaria molt bé, però no sembla gens fàcil.

Un Sant Jordi fulgurant

De l’Iu Pijoan:

Ahir a la tarda vaig coincidir amb una companya, la TG, que és amb seguretat la persona que més m’ha escrit en tota la meva vida, i quan ja marxava em va dir: “A veure quan ens envies el text de Sant Jordi!”. En aquell moment el tenia a mig muntar, i pobre de mi, se’m va acudir insinuar que enguany potser faria salat. Em va respondre, taxativa com només ho pot ser una consumada intèrpret de mandolina i ukelele: “Deixa’t estar, que l’estic esperant per llegir-lo”. Vaig quedar clavat. “Per llegir-lo”. Això que et llegeixin i saber-ho és cosa de no dir, trobo…

,,,

Estimeu amb emoció, sentiu-vos estimats amb emoció.

Bona Diada, punyeteros!

Au,

Iu

UNA RENDISTA IMMORTAL I EL CLUB DELS FULGURANTS

 

 

Lluís Raluy i els nombres primers

Avui us passo un enllaç d’un article de Pedro Alegria (Universitat del País Basc // Comissió de Divulgació de la Reial Societat de Matemàtica) titulat “La increíble vida de Luis Raluy, el payaso matemático fascinado por la ‘Teoría de Números’

Jo vaig tenir la sort de poder compartir aquesta afició a les matemàtiques amb alguns dinars  amb ell a la Barceloneta o a Sant Adrià. En Lluís era un autodidacte pur, feia manuscrits amb la seva pròpia notació, dibuixos i era original. L’article explica molt bé tot plegat. I una còpia d’un dels llibres manuscrits la vaig entregar a la Biblioteca de Sant Adrià.

HITCHCOCK & HÄNDEL AT HALL

////

De l’Iu Pijoan:

Hola, punyeteros,

 Si fa 35 anys em diuen que els meus fills creurien en una mena de Papa Noël silvestre que baixa de la muntanya emmascarat de carbó carregat de regals, en lloc de la cosa –normal, vertadera– de clavar furiosos cops de bastó a una soca d’arbre tapada amb una manta i alimentada amb mandarines, aviso la BRIMO i que Déu hi faci més que vosaltres. Però més enllà de tradicions familiars, certament volubles, i de les creences religioses de cadascú, aquestes darreres setmanes he tingut ocasió de reflexionar llargament sobre el significat de Nadal. I he arribat a la conclusió gens original que Nadal representa en darrera instància la idea de la Bondat, que necessitem per continuar endavant el nostre camí, un cop demostrat, any rere any i sense excepció, que el que hi ha és molta maldat, en aquest món.

 Aquesta idea té –ara ve una aportació pròpia, ja més genuïna, i que generosament comparteixo amb tots vosaltres– un important component cultural. De la mateixa manera que els boreals associem Nadal amb el fred i en Sinatra cantant Santa Claus is coming to town, l’exaltació nadalenca dels bons sentiments ens ve modelada per la literatura i el cinema. Així Dickens i el seu A Christmas Carol (1843), però també un seu epígon, l’obra de Frank Capra It’s a Wonderful Life, que just aquest any en fa 75 que es va estrenar i que ha esdevingut el film de Nadal per excel·lència. Jo no deixaria de tornar-la a veure (sí, és en blanc i negre, fet que a alguns punyeteros em consta que us provoca urticària, però demano un esforç). La podeu trobar a Filmin i Movistar+. Només cal recordar que hi surt un assidu d’aquesta secció (que és la vostra): en James Stewart, a qui tots recordareu fa uns anys mirant-se l’ou com balla amb sincera curiositat. Avui torna a comparèixer amb la seva esposa Doris, ja ho veureu.

 En fi, jo no penso aconsellar-vos que feu bondat, fonamentalment perquè no soc ningú i perquè ja sé que no en fareu, però sí us desitjo que estimeu i que us estimin. La resta són punyetes, oi?

 Salut i molt bones festes.

 Au,

 Iu

  

Alguna cosa lleu

 

Alguna cosa lleu i poderosa

que qualsevol paraula fa subtil

com si fos dita amb una veu molt íntima.

Això sol ser Nadal, i la tendresa

que s’instal·la, tal volta agosarada,

al lloc mateix on, dia rere dia,

hi creixen el neguit o bé l’enveja.

No dura tanmateix la meravella

i el vent d’any nou s’endú de cop els somnis

i malfereix quasi tots els propòsits.

I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons

si ho som només a toc de calendari?

 

Miquel Martí i Pol

 

TEXT DE HITCHCOCK & HÄNDEL AT HALL

Borges interpretat

//

Dijous 7 d’octubre, José Luís Rodríguez Zapatero, president del govern d’Espanya (2004-2011), va presentar a l’Ateneu Barcelonès un assaig seu sobre en Jorge Luís Borges que ha titulat “No voy  a traicionar a Borges”. Jo no he sabut mai entendre la literatura de Borges, la qual cosa m’ha creat  cert complex i això m’ha portat a tenir interès en saber que deien de Borges persones en les que tenia confiança, per exemple el garlaire Iu Pijpan o Piergiordio Odifredi que dedica un capítol a Borges en el seu llibre ‘Jocs matemàtics ocults en la Literatura.

En fi, que he vist la xerrada de l’Ateneu per vídeo (enllaç)  i m’ha agradat i interessat per diverses raons. Tanmateix, crec que no llegiré Borges, encara no seré capaç d’entendre’l, però, això sí:  espero continuar  gaudint del Borges interpretat.

Les tres re-invencions de l’economia catalana. Del s XVI al s. XX

Dimecres 22 de setembre, en Franesc Roca i Francesc Artal van pronunciar una conferència a l’Ateneu Barcelonès amb el títol “Les tres re-invencions de l’economia catalana. Del s XVI al s. XX”.

El propòsit de la conferència era explicar alguns fets, alguns fenòmens, algunes idees-força que han tingut una incidència important en la transformació del país sota el punt de vista econòmic, territorial, i del benestar de la població. El que veiem és com unes idees de caire econòmic, o bé de repercussió econòmica, en algun moment de la nostra història, han contribuït de forma important en la configuració del país que podem definir com a català, és a dir, amb una singularitat, específica, detectable i reconeixible des de molts angles.

He posat una foto referent a Francesc Salvà i Campillo, inventor del telègraf elèctric (1791), reconegut internacionalment, perquè en Francesc Roca en va fer referència i  és tot un personatge poc conegut.

 

Allioli

Vaig aprendre a fer allioli als set anys quan em va ensenyar l’avi matern i des de llavors era l’encarregat de fer l’allioli. Fins l’ingrès de batxillerat (10 anys) els dissabtes també hi havia classe a l’escola pel matí només, però després, a partir del primer de batxillerat, ja no hi havia classe i el meu allioli va esdevenir habitual cada dissabte. A mi allò m’agradava: em donava un estatus dins la família i, a més, els resultats de la meva producció eren agradables i perceptibles. L’allioli ho arregla tot. Per exemple, unes patates bullides amb un bon allioli son extraordinàries. Si l’allioli és dolent allò es transforma en un puré sense cap interès.

Com deia en Josep Pla: “l’allioli és la salsa antiquíssima, popular (marinera i pagesa), típicament mediterrània”. ‘Som el país de l’allioli‘ segons Jaume Fabrega i Colom, doctor en filosofia, deixeble d’Alexandre Galí, i prestigiós critic i historiador de la gastronomia catalana. Més mediterrani o més català? En Plini el Vell ja donava compte de l’allioli després d’una visita a Tarragona “Picat amb oli i vinagre (l’all) fa molta bromera”. Essent mediterrani, el país destaca. Tinc un amic que és cap de fila als armats de Tarragona i li suggeriré que incorporin algun estendard amb el morter i la mà de morter; segur que la visió d’un columna romana avançant amb aquest símbol impressionarà.

I tot això ve arrel que demà és reis i tinc una joguina: el “babyoli”, una màquina per a fer allioli. Em sembla extraordinària i he penjat el vídeo. I, com us deia, un bon allioli ho millora tot !