novembre 2022

Nyaps

Nyap ètic. Dijous passat vaig coincidir en una Junta de la Societat Catalana d’Economia amb l’Andreu Mas-Colell i un cop acabada la reunió  li vaig preguntar-li si la sang (i el plasma) el pagaven; a finals de juny el van nomenar president del Banc de Sang i Teixits. La resposta és que hi ha un debat ètic i no és paga, ni aquí ni a molts països. El pagament si que s’admet a Estat Units i Alemanya (per això Grifols treballa tant en  aquests mercats). Llavors el que passa  és que no havent-hi prou sang, la comprem als Estats Units i Alemanya.

Nyap caòtic. El que ha provocat la política de descomptes i subvencions personals amb els trens de rodalies i l’Ave que venen de Girona i explica en Miquel Carreras és una autèntica aberració. Fan un descompte als trens de mitja distància, però suprimeixen trens (!), aquests van amb retard i per comptes de portar-te a Sants et deixen a Sant Andreu, on els passatgers han de fer una combinació amb el metro que els retarda encara més. Això provoca més demanda per l’AVE (també hi ha rebaixes) i la seva saturació.

Nyap intencionat. Havia sentit que legalitzar els contractes del personal de neteja a domicili ja era molt fàcil i tenia intenció contractar una dona de fer feines per dues hores a la setmana. Problema: la Seguretat Social va per mòduls i el primer mòdul correspon a molt més de dues hores a la setmana, amb la qual cosa si la legalitzés, el cost de la SS gairebé igualaria el cost de l’hora treballada; és absurd. Solució: intentarem compartir el cost entre un bar, una escola de reforç i jo. No és una solució massa clara, així que aprofitaré una norma segons la qual  si treballa menys de 60 hores la formalització del pagament li correspon a ella. La solució perfecte seria contractar una empresa. Potser no és cap nyap i aquest és l’objectiu dels que han aprovat la norma.

 

De nyaps econòmics n’hi ha un fotimer, perquè molt sovint son conseqüència del mal funcionament de les institucions públiques que els fabriquen, o de la picaresca institucional.

Lluís Raluy i els nombres primers (II)

//

En el Garlaires 11/03/22 comentava un article  de Pedro Alegria professor de matemàtiques a la Universitat del País Basc i membre de la comissió de divulgació de la Reial Societat de matemàtic al diari  ABC sobre el treball i l’afició a les matemàtiques de Lluís Raluy, artista de circ nascut a Sant Adrià , l’any 1942 i que ens va deixa l’any 2021.

La nota de Garlaires va creuar l’Atlàntic i va arribar a oïdes de Carlos Bosch i Giral professor de matemàtica a ITAM (Mèxic), net per part de pare de Pere Bosch Gimpera i per part de mare de José Giral, diputat a les Corts, amic de Manuel Azaña i president del primer govern de la República. El professor Bosch està interessat per la didàctica de la matemàtica a l’escola, ha rebut un premi del Senat Francès per un programa de ciència a l’escola i  va simpatitzar molt amb el fet que un pallasso pogués tenir una afició per les matemàtiques fins el punt de fer una petita contribució en el camp de la teoria dels nombres, com ha mostrat Sergio Belmonte, matemàtic de la Junta del Museu de la Matemàtica de Cornellà.

Total, aprofitant que jo ja havia fet donació a la Biblioteca de Sant Adrià de les monografies que en Lluís Raluy m’havia donat (*), vaig proposar a la Bibliotecària Lina López Céspedes la creació d’un fons de llibres de matemàtica recreativa i divulgativa dedicat a Lluís Raluy. Ella ho va traslladar a l’Ajuntament, li van donar suport i pressupost, s’ha creat el fons i dilluns 14 de novembre a les 18:00 es farà la presentació al Saló de Plens de l’Ajuntament de Sant Adrià, amb la participació dels tres matemàtics esmentats, i de  Louisa Raluy, filla d’en Lluis, neta d’en Lluís, ‘El Tigre de Sant Adrià’. L’acte serà híbrid (virtual i presencial).

(*) Jo tenia els llibres per amistat amb en Lluís Raluy. Amb ell compartíem una estima per Sant Adrià, pel circ, pels bons arrossos…i per les matemàtiques encara que jo era d’un camp molt diferent. En el seu llibre ‘El circ dels saltimbanquis’ – un llibre fenomenal al que de moment cap savi ha dedicat un article que el faci famòs – parla de la superstició, explica que els artistes de circ son supersticiosos i acaba dient: ‘De totes maneres, no sé si és veritat, diuen que ser supersticiós no és bo, porta mala sort’. Qui ho deia era jo, mentre compartíem  una magnífica paella a la Puda de Can Manel a la Barceloneta.

 

La presentació del Fons especial de matemàtiques recreatives i divulgatives de la Biblioteca de Sant Adrià dedicat a Lluís Raluy i Tomàs que vaig comentar la setmana passada  i que es va realitzar dilluns passat va estar molt bé. Aquests actes han de ser una festa i així va ser. Interessant i a la vegada emotiu. Passo l’enllaç del vídeo per si pot se del vostre interès.

La relació entre la creació artística i la matemàtica no em sembla que sigui res que ens hagi de sorprendre. L’amic Joan Soler-Jové, dibuixant amb el que van fer junts el llibret ‘La vida en un joc matemàtic’ detectava que el programa d’edició havia pogut  variar la posició d’una ratlla o un dibuix un mil·límetre !!! La imatge per ell guardava una coherència oculta. Igual que passa quan sentim música (això ho explicava en Jorge Wagensberg, el físic que dirigia el Museu de la Ciència) I si aquesta coherència arriba a un sol mil·límetre, la impressió que dona és que hi deu haver-hi una matemàtica intrínseca.

….

Hi ha hagut molt bones reaccions a la nota GARLAIRES de divendres passat :

Miquel Barceló (enginyer, economista)

Ostres Quim, felicitats!!!! fantàstic!! … hauríem de saber recuperar aquests herois com el Sr. Raluy…

Ignasi Roviró  (filòsof)

M’ha agradat molt el vídeo de la festa en homenatge a Lluís Raluy. M’han emocionat els testimonis de Sergi i de la filla Louisa. Enhorabona!

Paco Soler Parellada (catedràtic d’economia i restaurador)

Felicitats Joaquim. No descanses. No descansis

Lluís Bassas (enginyer)

He vist i he fruit aquest vídeo de l’acte que has organitzat. Meravellós!!! Molt bé el Sergio, també l’Alegria des del Pais Basc i el Bosch des de Mèxic, i la traca final de la Louisa i el vídeo del Lluís Raluy. Gràcies de debò, amic!

Santiago Montero (enginyer):

M’he emocionat escoltant el professor d’Altafulla i la seva relació amb Lluis Raluy.

Jordi Bacaria (catedràtic d’economia)

Un acte molt interessant i emotiu

Joan Soler-Jove (artista i dibuixant)

Formidable homenatge a Lluís Raluy a Sant Adrià, felicitacions, enhorabona

Ho celebro molt.

La maledicció malthusiana

//

Abans de l’agost l’amic Narcís Mir em preguntava pel llibre d’Oded Galor titulat ‘El viaje de la humanidad. El big bang de las civilizaciones: el misterio del crecimiento y la desiguadad ’. pensant que com l’autor era economista jo en sabria alguna cosa però la veritat és que el desconeixia completament. Així és que  vaig veure qui era, que tenia unes referències excel·lents, i vaig assumir el compromís de llegir-me el llibre i donar-li el meu parer.

El llibre parteix de la teoria de Malthus (a qui cita 72 vegades !), segons la qual la població creixia geomètricament i el recursos augmenten aritmèticament, la qual cosa abocava la societat a la pobresa. I aquesta teoria, explica Galor,  – absolutament plausible- va funcionar sempre fins que la va descobrir Malthus, moment en que va deixar de funcionar.

I quins altres factors socials  es van imposar a aquesta teoria ? Doncs bàsicament l’educació. El llibre des de l’inici fins al final es dedica a donar exemples per èpoques i civilitzacions  molt diverses de com i perquè l’educació trenca amb la “maledicció” malthusiana.

És un llibre pensat per un públic ampli – potser no calia escriure tantes pàgines, en Pla ho hagués resolt amb un article –  i no deixa de ser un relat que toca molts aspectes a més de l’economia: les institucions polítiques, la sociologia, els recursos naturals, la geografia, la cultura… És una bona oportunitat per a reflexionar en l’evolució de tot plegat, un intent d’entendre la història a través del que l’autor anomena ‘teoria unificada del creixement’.

I just havent acabat  d’escriure aquestes línies per a GARLAIRES, vaig veure que la  web ‘Aprendemos Juntos’ del BBVA, aquesta mateixa setmana, ha penjat una entrevista amb Oded  Galor. Té una durada de 58 minuts i resulta entretinguda perquè els exemples, que extreu del llibre,  emprats per demostrar la seva tesi, son curiosos i, de vegades, sorprenents.