Deprecated: Calling get_class() without arguments is deprecated in /hosting/www/garlaires.cat/public/wp-includes/class-wp-http.php on line 329 Arxius de Humor - Garlaires

Humor

Corpus 2004: Florilegi de vanes disquisicions

Publicat el dia
//

Bon dia de Corpus, punyeteros!

Ja hi tornem a ser, i l’ou torna a giragonsejar des d’aquest mateix matí fins diumenge (més o menys: consulteu-ho) en els següents patis i claustres de la capital (a La Garriga, per exemple, també el podreu veure): l’Ateneu Barcelonès, la Casa de l’Ardiaca, els Jardins de Rubió i Lluch, la Catedral, el Museu Frederic Marès, el Museu Marítim de Barcelona, la basílica de la Puríssima Concepció, el carrer de la Llibertat, els Castellers de Barcelona, el Centre Cívic Can Deu, el Centre Cívic el Sortidor, el Centre de Gràcia, les Escolàpies de Llúria, la Parròquia del Sant Àngel Custodi, la Masia de Can Cadena, l’Oratori de Sant Felip Neri, el Parc de Sant Martí, la Parròquia de Santa Maria del Taulat, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el Seminari Conciliar de Barcelona, el Taller Sant Camil i la Torre de la

Però aquest any hi ha una novetat (que no s’esvaloti el galliner: continua essent gratis), i és que commemorem el 600 aniversari d’uns ballarins no menys acreditats: un gegant anomenat “Goliat” va sortir per primera vegada, que se sàpiga, per la processó del Corpus de 1424. Precisament sobre coses que van passar el segle XV (i més) tracta el somieig consuetudinari, que us adjunto. El que potser no és prou conegut és el significat de la lletra de la popularíssima “El Gegant del Pi”, en concret del passatge “ara balla pel camí (…) ara balla pel terrat”. Doncs bé, sembla ser que “camí” i “terrat” eren els malnoms de dos elements de la Rambla després d’una de tantes reformes urbanístiques, a quina més reeixida. Es veu que el passeig central va quedar enrajolat i molt alt, fet que recordava els terrats de les cases. A un nivell inferior, el flanquejaven dues vies per al pas de carros, persones i altres bèsties (com ara): aquest seria el “camí” de la cançó.

Aprofiteu i no sigueu dropos, que sempre foteu igual. Si us decanteu pel centre podreu anar al Museu Marès, que val molt la pena (tant el pati, com l’ou, i fins i tot el museu) i així, de passada, com aquell que no ho vol, admirar l’esplèndida Plaça de Sant Iu.

Que estimeu pla fort i que us estimin pla més fort encara!

Ou!

Au!

Iu

FLORILEGI DE VANES DISQUISICIONS

 

 

Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina

Publicat el dia
////

Text del mail que ha fet l’Iu Pijoan amb motiu del Corpus (L’Ou com Balla) i que inclou complementàriament el relat d’un ou amb orígens a Llocalou : Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina :

Els més fidels dels punyeteros, la guàrdia pretoriana (petroniana, que deia un antic quefe meu, convençut que tenia un pinyol tan incondicional com elegant), recordareu amb tot detall aquella ocasió en què vam endinsar-nos en el principi de Bernoulli des d’una perspectiva cristiana aplicada. Admeto, corprès, que mai no hauria pogut imaginar que aquelles divagacions primaverals sobre la dinàmica recreativa de fluids podrien convertir-se en una trista realitat. Doncs ha passat: davant la pertinaç sequera, l’Ajuntament de Barcelona, lluny d’aplicar la màxima ignasiana del “no fer mudança en temps de tribulació”, enguany ha decidit tancar l’aixeta dels brolladors que no tinguin un circuit tancat, però en alguns casos –atenció–, substituint “ce joli rajolinet que a les oques tonifica” per una columna d’aire. L’efecte serà esmaperdedor i, àdhuc, garratibant per als passavolants no imposats en la matèria, quan contemplin un ou suspès en l’aire de forma indefinida, perpetuum mobile. En fi, serà un prodigi que ni el Màgic Andreu, rei dels punyeteros i un dels tipus més simpàtics i poca-soltes que volten per aquests verals.

Vinga, no sigueu dropos i aneu-hi, que aquest any no farà calor. Ara bé, em sap greu haver d’informar-vos que a la Casa de l’Ardiaca poc que el podreu pas veure. Enllaço el fulletó de l’Ajuntament perquè trieu i remeneu. Recordeu que balla de dijous a diumenge. I que és de franc.

Au!

Ou!

Iu!

Ai, no: Iu

 

Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina

 

Ricard Opisso

Publicat el dia
//

Us recomano que aneu a veure l’exposició permanents de treballs de Ricard Opisso que hi ha a l’Hotel Astoria de Barcelona. És  a la planta baixa i s’hi pot entrar lliurament, però jo vaig fer meu l’hotel – suficientment meu – simplement prenent un aigua mineral al bar.

Opisso fou un gran artista i es considerat un dels millors cronistes, a través dels seus dibuixos, de la societat Barcelonina del seu temps. En Josep Maria Cadena – savi Garlaire – li té dedicat un llibre recollint 456 acudits al setmanari satíric Cu-Cut.

Rosa d’Abril

Publicat el dia
////

Bon dia, punyeteros!

Enguany la diada de Sant Jordi no cau en dia de fener, que diem els del nord, sinó en diumenge, així que podem dir que és festa festa. De fet, així és com va començar, el 1456: “desitjant que la festiuitat del dit caualler e martir lo glorios Sent Jordi sia honorificament celebrada e festinada, nosaltres dit don Johan, per la gracia de Deu Rey de Nauarra, etc., ab consentiment e approbació de la present Cort, constituym, ordonam e manam ab aquesta nostra constitució perpetualment duradora que daquí auant totes e sengles persones de qualseuol stat o condicio sien habitants en qualseuol ciutat, vila o loch del Principat de Cathalunya, Comdat de Rossello e de Cerdanya e altres al dit Principat vnits hagen a colre e fer festa lo dia del benauenturat Sent Jordi, abstenintse de totes feynes temporals axi com lo dia del sant diumenge.” A tal fi, exhortà arquebisbes, bisbes i altres prelats que “lo precedent diumenge de la dita festa manen e manar facen (…) que en virtut de sancta obediencia colguen e observen la dita festa del benauenturat Sent Jordi axi com demunt es dit”.
La disposició reial no ha resultat ser gens perpetual, ja es veu, i per acabar-ho d’adobar, el pobre Joan II és conegut amb el malnom del “Sense Fe”, per tal com vivia (sembla ser) immers en la dissipació i la lascívia, sense que ni el fet de ser el pare de Ferran “el Catòlic” l’hagi pogut redimir.als ulls de la Història.

Pel que fa als nostres quefers immediats, diu que aquest any no plourà (gaire), així que podreu voltar tranquils per places i carrers i respirar la primavera. Bé, a Barcelona ho farem veure: fa dies que, segons l’aplicació del temps del meu telèfon, la qualitat de l’aire a la ciutat és sistemàticament “nociva”, i “pitjor que la d’ahir a la mateixa hora”. No és però descartable que tot plegat sigui culpa d’uns “hackers” anti-Colau… o bé que l’app se m’hagi quedat encallada, que diríem els veteranos.

Sobre el repte, continua estructurat en les dues proves habituals, tan senzilles de superar. Cap novetat, doncs. Bé, potser sí: estic rumiant què fer amb aquells de vosaltres -pocs, un parell cada any, màxim tres- que em veniu amb excuses de mal pagador i musiqueries diverses per justificar l’injustificable. Sigueu seriosos, home, que costa el mateix que fer el tarambana!

I estimeu, per activa i per passiva.

Au,
Iu

Text de La Continuïtat

 

 

 

De plagis, falsos plagis, autoplagis i Groucho Marx

Publicat el dia
///

Hola, punyeteros,

 El primer Nadal dels pastors és una sarsuela pastorívola obra de l’eximi Mossèn Rossend Fortunet, un organista i prevere figuerenc a qui estranyament no han beatificat encara malgrat els seus mèrits evidents:

 

Àngels del Cel han baixat a la terra

Els crits de joia s’escolten arreu

Fent-hi ressò els pastorets de la serra

Van a Betlem a adorar el bon Déu

 

La nit és clara, que sembla de dia,

la primavera ve abans que l’hivern,

seguint la llum trobarem l’establia

on ha nascut Jesús, fill de l’Etern.

 

Josep el bressa, Maria l’adora

cançons li canten alats serafins

i el Déu fet nin que d’amor per tots plora

els pastors crida amb prodigis divins.

 

Cantem, pastors, cantem

Cantem, amb alegria

Cantem, pastors, cantem

I anem cap a Betlem

 

Si la lletra és inspirada, hauríeu de sentir la partitura. Tan bona és que fins i tot els de Sitges ens van copiar i també els representen cada Nadal.

L’any que ve a Figueres celebrarem el centenari dels nostres Pastorets, de l’elenc dels quals en vaig formar part unes temporades fent diversos papers: Pastoret pròpiament dit, Angelet, Sant Miquel (noti’s com vaig pujar en l’escalafó)…, a quin més celebrat pels meus vuit indesmaiables seguidors, apart de ben ponderat per una crítica amb fama de condescendent quan no rancuniosa. La veritat és però que Nostrossenyor, per a desolació dels fans, no m’havia cridat pel camí de la sarsuela, i així va ser com em vaig dirigir cap a la més creativa funció pública, on cada matí evoco el meu passat i entro al despatx cantant: “Hace tiempo que vengo al taller, y no sé a qué vengo”. La meva veïna, que és astuta i molt bona persona, respon: “Eso es muy alarmante, eso no lo comprendo”, que és la forma que calli fins l’endemà a les vuit.

Però bé, com que em consta que sou més proclius a cosetes lleugeres i de poca monta, sapigueu que enguany la Sibil·la canta a les catedrals de Barcelona, Girona, Palma i Tarragona, a les balmes de Montserrat –aquesta és una novetat–, i a les 115 parròquies de Mallorca. Els de Girona, que sempre han de fer el pavero, la fan cantar el dia abans, i a la tarda.

No us feu els estrets i atipeu-vos d’escudella i canalons, pulardes i capons, i neules i torrons, que el món s’acaba (un any més) i el règim de gener és aquí a tocar!

 

Bones Festes i molta sort!

Au,

Iu

 

P.S.: Adjunto l’habitual divagació, en aquest cas sobre els plagis des d’una perspectiva místico-marxista.

Paco Solé Parellada. El coneixement és capacitat d’actuació

Publicat el dia
////

Farà cosa d’un any, vaig escoltar  la presentació que va fer en Paco Solé Parellada  d’un dels concerts que organitza al Set Portes i, com és habitual,  va captivar a tots presents. A part dels acudits i les anècdotes deixà caure afirmacions com ‘el coneixement és acció’, que li encaixa perfectament, i que és una visió recollida al tractat de filosofia de Wittgenstein. Això es background oi?

Avui recullo a GARLAIRES una l’entrevista al Paco Solé Parellada que fa poc ha publicat a Via Empresa i que porta per títol << Solé Parellada: “La innovació és un compromís amb el futur”>> que, com sempre, té un to divertit, és captivadora i amaga una concepció molt travada del progrés, de la vida i del país.

No us perdeu, sobretot, l’acudit amb el tanca l’entrevista i que podria ser un exemple de formalització del coneixement.

Minotaures, gegants i capgrossos

Publicat el dia
///

S’ha parlat molt del llibre de Manel Pérez ‘La burguesía catalana. Retrato de la élite que perdió la partida‘ (Ed. Península), però us passo l’article de Josep-Maria Ureta a PAIOS (EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS) titulat “Un Minotaure en el procés”.  Comença amb l’acte de presentació al Cercle d’Economia, explica qui hi havia…i comenta el llibre en base al seu propi coneixement (experiència) del que és el país… M’ha agradat molt,  celebro que me l’hagi enviat i el comparteixo.

Diumenge 11 de setembre acaba la Festa Major de Sant Adrià amb un castell de focs al Parc del Litoral on s’està maquinant  un ‘pilotaso‘ urbanístic ‘plagad’ de vicis econòmics i ambientals dels que no s’expliquen  al Cercle d’Economia, ni a la Universitat ni en lloc. Els qui manen son els del ‘totxo’ i així va el país. Però quan veus que, tot i els anys que tenen les tradicions, els capgrossos i els gegants s’assemblen tant als que manen, penses que, mentre no manqui un bon arròs i puguem riure de tot plegat, visca la Festa Major i la Diada. La pregunta que li proposaria al Josep Maria Ureta és per a quins líders del país el seu bust podria servir de model per fer un gegant i quins per a fer-ne un cap-gros i quins cap de les dues possibilitats?

The Hot Sardines

Publicat el dia

Començo encarant el curs amb la cançó “Running Wild” de la banda americana ‘The Hod Sardines” que he descobert aquestes vacances per suggeriment dels algoritmes IA de Google que consideren que em tenen clitxat i en part és cert, però només en part.

Musicalment dec ser fàcil de catalogar per Google, però jo trio la música segons el meu estat d’ànim, no és ja que pugui estar content o trist, és que quan , per exemple, faig exercí, trio cançons segons el que considero que necessito en aquell precís moment que pot variar moltíssim. No és el mateix una música per a fer abdominals que per a caminar sobre la cinta a 6 Km/h o a  5 km/h amb inclinació del 5%.

També m’agrada la música de fons a l’hora de menjar i no és el mateix la música adient per un fricandó que per una paella, encara que hi ha temes com les cançons napolitanes d’en Pavarotti, que si la cuina és de primera, en un context no massa allunyat de la Mediterrània,  son sempre adients.

I si em sembla que una determinada música predisposa l’ànim per un començament de curs, l’algorisme de Google fins aquí, de moment, no hi arriba. O potser sí ? Deia en Woody Allen que escoltant Wagner li venien ganes d’envair Polònia. A veure si l’algoritme de Google sabia alguna cosa de la invasió d’Ucraïna per part dels russos ?

D’ous, ronyons i professons

Publicat el dia
//

Bon dia tingueu, punyeteros!

Seixanta dies després de la Pasqua de Resurrecció, i passats dos anys de pandèmia, torna relluent el Corpus Christi, amb la Patum, la solemne processó, les catifes de flors i el repic de campanes, i torna també, puntual, el vivificant ou com balla.

Enguany es veu que farà tombarelles a més llocs que mai. Vegem-ho: a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a la Casa de l’Ardiaca, a l’Ateneu, al carrer de la Llibertat, a la Catedral, als jardins de Rubió i Lluch, al Museu Marès, al Museu Marítim, als Centres Cívics Can Deu i El Sortidor, a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, a les Escolàpies de Llúria, al parc de Sant Martí, a la parròquia de la Puríssima Concepció, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, al Monestir de Pedralbes, al Seminari Conciliar, i al Taller Sant Camil del Guinardó.

Encara més: l’Ajuntament, demostrant que no es moca amb mitja màniga i que vetlla constantment pel ciutadà, ha muntat fins i tot dues fonts artificials per a l’ocasió (!): a la parròquia de Santa Maria del Taulat i a la plaça de la Virreina.

Procureu anar-lo a veure a llocs ombrívols, perquè el pronòstic meteorològic és dantesc: els claustres i patis d’edificis antics són la millor opció, prou que ho sabeu. Ara, també podeu esperar a diumenge, que diuen que refrescarà una micona i enlloc del desert de Sonora només semblarà el de Mojave.

Si us acosteu a la Ciutat Vella, és recomanable també girar una visita a la Capella de Santa Àgata del Palau Reial Major, a la Plaça del Rei, on a partir d’aquest tarda mateix s’hi pot veure l’exposició “Corpus. 700 anys de festa a Catalunya”.

Adjunto la divagació consueta, en què excepcionalment us proposo una alternativa que, si més no, segur que es desenvoluparà en condicions climatològicament més amables.

Bon Corpus, punyeteros!

Au!

Ou,

Iu

 

1 2 3