novembre 2020 - Garlaires

Joan Martínez-Alier

Publicat el dia 27 novembre, 2020

27/11/2020

No és habitual veure a un català anarquista-narodnik-ecologista-independentista-descolonialista rebre un premi de la mà del president de la Republica Italiana. És el cas d’en Joan Martínez Alier que ha estat guardonat amb el premi Balzan 2020 per la “excepcional qualitat de les seves contribucions a la fundació de l’economia ecològica”.

En Pep Playà, periodista i economista (branca sociologia) i en l’economia, ex-alumne i deixeble d’en Martínez Alier, li fa una entrevista magnífica a La Vanguardia. En Pep és un periodista extraordinari però el personatge també tela marinera ! Recentment ha publicat les memòries: Demà serà un altre dia.

Penjo un enllaç a l’atlas de justícia ambiental que és el darrer treball que impulsa el professor Joan Martínez Alier.

12/10/2026

Ara podem afegir l’homenatge que se li va fer a l’Ateneu Barcelonès el 6 de maig de 2026 del que ja disposem del vídeo a YouTube: Economia Ecològica, Ecologia Política i Justícia Sòcio-Ambiental. Fou un reconeixement necessari si tenim en consideració que en Joan Martínez Alier es soci de l’Ateneu.

Toni Reig, premi Lluís Companys

Publicat el dia 27 novembre, 2020

Gent

A l’amic Toni Reig, company del meu pare al Diari de Barcelona i a l’Avui i amb qui he passat moltes aventures li han donat el Premi Lluís Companys.

Transcric l’acord:

“Toni Reig. President de la Coordinadora d’Entitats del Poble-Sec. Destaca per la seva implicació en la coordinació de les associacions del barri, per la lluita pel benestar dels seus veïns i per la feina feta durant anys a favor de la República Catalana”.

En Toni és tot un personatge. Clandestí genètic, apareix per a l’ocasió mudat, tocat amb un barret negre, com la mascareta en la que hi duu un ‘pin’ reproduint un llaç groc; molt adient per l’ocasió. Se li podria veure la part de dalt de la cara, però no és possible, les ulleres de pasta negre ho impedeixen.

No sé si per la via de l’ADN o simplement pel destí ha estat i és un treballador infatigable i també una bellíssima persona. Felicitats

Clovis de Clermont

Publicat el dia 20 novembre, 2020

Medi ambient/Humor/Lleure cultural

En Clovis de Clermont, historiador puntvolatí, és un savi que ha sublimat formules, conjectures, històries, pensaments, poemes i relats. És autor de La reina del Pas del Punt Volat de la Elála Geminada, i la seva darrera producció literària ha estat la faula d’un confinament que ha titulat La rebel·lió dels animals salvatges i que ha tingut l’amabilitat d’enviar-me-la fa poc i deixar-me que la compartís amb els amics garlaires.

Clicant sobre el dibuix d’en Joan Soler-Jové d’un màgic sublimant un número, podeu accedir a la faula. No hi manca cap ingredient: per suposat, animals – amb potes (quatre o dues), banyes, ales, cues – humor, i la moralitat final.

Energúmens. Passat,present i futur

Publicat el dia 14 novembre, 2020

Actualitat/Història

En Josep Maria Ureta em passa un article impactant que ha fet pel blogpost Paios (periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris) sobre un llibre Jordi Amat titulat “ El fill de xofer. Els fils secrets del poder. Ascens i caiguda d’Alfons Quintà”. Extret del desenllaç:

Jordi Amat … no es pot estar de dir que el llibre que ha fet li ha costat “escriure aquesta narració desagradable i apaivagadora”, lamenta el dolor que causa llegir-lo però creu que escriure’l era “moralment discutible però socialment necessari”.

L’article m’ha fet venir al cap l’expressió ‘dona-li passada’ que solia emprar la meva àvia i que il·lustra que venim d’una tradició on el sistema crea energúmens (posseïts pel dimoni segons la definició del Diec).

La necessitat social del llibre entenc que deu estar sobretot en que serveixi per a evitar futures situacions d’abús de poder i, francament, quan llegeixes les notícies segueix veient personatges que ‘fan més por que una pedregada’, en expressió de la meva mare. L’index d’energúmens (IE) segueix disparat; la qualitat democràtica és baixa.

Piero Sraffa

Publicat el dia 7 novembre, 2020

Economia/Història

De Guifré Belloso:

«Si me n’anés a una illa deserta m’enduria llibres tipus Història del Analisis Econòmic de Schumpeter – per cert la traducció de Manuel Sacristán és excel·lent – i llavors quan dic això la meva dona em mira de reüll i pensa: quin tio més estrany amb el que dormo al costat. En fi, això que va a continuació està extret del bloc del cap d’economia del Frankfurter Allgemaine i els ànims del Quim Perramon. És una bona reflexió sobre el corrents ideològics que sobrevolen les èpoques: si ara no toca la política salarial, toca la monetària«.

Aquesta és la introducció al seu article sobre Piero Sraffa publicat al seu bloc Schwartzbrotfresser Zeitschrift

Clicant sobre la imatge podeu accedir a l’article sencer:

i segona part