Pintura i dibuix

Ricard Opisso

//

Us recomano que aneu a veure l’exposició permanents de treballs de Ricard Opisso que hi ha a l’Hotel Astoria de Barcelona. És  a la planta baixa i s’hi pot entrar lliurament, però jo vaig fer meu l’hotel – suficientment meu – simplement prenent un aigua mineral al bar.

Opisso fou un gran artista i es considerat un dels millors cronistes, a través dels seus dibuixos, de la societat Barcelonina del seu temps. En Josep Maria Cadenasavi Garlaire – li té dedicat un llibre recollint 456 acudits al setmanari satíric Cu-Cut.

Nadal 2020

/////

Bon dia, Punyeteros!

Un dels signes més evidents de la inescrutabilitat dels camins del Senyor és precisament la història de Nadal. Com solia recordar amb to dramàtic el meu avi Àngel, de qui he heretat l’amor incondicional per la xocolata desfeta i la inclinació per les facècies: “Nuestro Señor Jesucristo nació en un pesebre: donde menos se espera, salta la liebre”.

Doncs bé, la Nadala d’enguany va dedicada a l’únic no-personatge de l’esdeveniment, Sant Josep, gràcies a la veu poètica d’en Josep Pedrals i el seu ritme inconfusible. Com a banda sonora, una versió swinging de “El desembre congelat” de la Locomotora Negra que la Diputació de València va emprar fa uns anys com a melodia d’una simpàtica campanya no menys nadalenca.

  NADALA DE SANT JOSEP

 La senectut m’ha arribat amb un tràmit / que em privarà de ser un conco neulit:/una custòdia magra, però un càrrec balsàmic,/perquè hi ha un fill espuri que m’ha estat concedit.

 En realitat, m’ha tocat la noieta,/que diu que és Déu mateix qui l’ha prenyat./I alguna cosa hi deu haver de certa/ entre aquestes camàndules, perquè m’ha impressionat.

 Té un no-sé-què diàfan i llunàtic,/però és recta i discreta i molt prudent./Ser-li la salvaguarda no em sembla problemàtic. / De fet, com a companya és excel·lent./

 Prò com que ja no estic pel xafarranxo /de tenir una femella i un vailet,/procuro de ser pràctic: sóc jo que cuino i planxo/ i així ella fa la seva i jo també em distrec.

 Perquè als acords del pacte esponsalici/ jo vaig assegurar-me que el meu pla de pensions/ servís encara els meus petits capricis…/Si no, és tan trista, la jubilació! /Potser amb el nen retorno a l’obrador/i li ensenyo les gangues de l’ofici.

 El que és més peculiar d’aquesta història/ és que hi ha alguna força de l’atzar/ que em va portar a la tasca donant-me una victòria/entre un grup d’homes totalment dispars:

 Jo, que sempre m’oculto i no em delato,/i que era allà perquè m’havia confós,/de cop, vaig adonar-me que el gaiato/ m’havia començat a treure flors

i que la mossa (qui ho havia de dir)/ ho va trobar diví.

 Crec que, en el fons, aquesta criatura/ només em necessita per ‘nar fent la viu-viu./Jo m’encarregaré que no passi fretura/ i així seré un bon pare putatiu.

 I, escolta tu, que sigui el que déu vulgui,/ que jo em quedaré aquí al peu del canó!/Avui m’ha demanat que me l’endugui/ al poble, per inscriure’s al padró./Almenys, així sóc útil!/Cobra’m el cafetó!

 Josep Pedrals

 

https://youtu.be/8q8AqTG5C2k

 

I de propina, l’acostumat deliri, que aquest cop comença entre cerveses i acaba, és clar, en l’apocalipsi.

Estimeu i sigueu estimats, aquest dies i durant tot l’any que ve. Em sembla que ens farà falta.

Bones Festes!

Iu

Els ocells

///////

De Ricard Estrada:

“En Joan-Ignasi Elies ens va fer un article que ens relaciona els ocells amb la nostra vida relacional, espiritual, la pintura i la música.

Entre festa i festa, aquest començament de desembre en Joan-Ignasi Elies, ens complau amb la segona part dels Ocells (*) i el seu impacte sobre el nostre dia a dia. El cinema, la literatura recullen la vinculació de les aus i els humans.

Gaudeix de la lectura i dels vídeos que l’acompanyen.”

          (*) 1a. Part

La pluja

//

Avui amb una aportació literària  d’en Joan Ignasi Elies, que ens endinsa amb la seva “finetza” habitual,  un recull de poesies i de pintura que tracten sobre LA PLUJA. http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/10/la-pluja-i.html

Crec que és oportú observar que comença el seu relat amb una llarga poesia d’en Joan Oliver -Pere Quart-. No és casualitat doncs aquest any es celebra els 100 anys de la Colla de Sabadell https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anycolladesabadell/inici/

Que tinguis una bona lectura.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon

Censura del Desig ( Pep Anton Xaus)

El Pep Anton Xaus és un pintor de Martorell i un amic, amb una obra molt interessant i que penso que val la pena conèixer. Actualment exposa a la sala Muxart. Espai d’Art i Creació Contemporanis, a la Plaça de les Hores de Martorell. L’obra exposada sota el títol ‘Censura del Desig’ t’impacta per la seva explosió de colors, de llums i ombres recollides del Mediterrani, en una síntesi de classicisme i modernitat radical, centrada en la figura humana. Una experiència vibrant, i de pas una oportunitat per passejar un renovat Martorell, proper i desconegut.

Us deixo l’enllaç de l’exposició: http://museus.martorell.cat/xaus-censura-del-desig/

Important: la web encara no ho diu, però s’ha prorrogat fins a finals de novembre.

Alex Lòpez