novembre 2025

McDonalds’s i cuina popular catalana

Publicat el dia
//

I atenció, ara  ALTA POLÍTICA: la Maria Nicalau ha disparat contra Ferran Adrià en el seu blog ‘Dietari’ per diverses afirmacions que va fer en el Fòrum Gastronòmic de Barcelona. La que més titulars ha portat ha estat “Hoy la cocina popular catalana es el McDonald’s” . La Maria que, al meu entendre, és una magnífica escriptora, se’l cruspeix. El seu ‘Dietari’ és de pagament – 5 euros al mes, jo hi estic subscrit– i, com afirma, el que guanya ja li proporciona uns ingressos que li permeten  ser independent. La crítica que li fa és correcta, però és un problema. En Santi Santamaria va publicar “La cocina al desnudo” (2008) en el que criticava la cuina amb química empresarial i l’espectacle mediàtic d’altres xefs i encara no li han perdonat. Ni mort. Hom pot dir el que es vulgui, però assenyalar porta ressentiments. La Maria és brava, sí.

Ernest Lluch

Publicat el dia
/

Aquests dies hem recordat especialment  l’Ernest Lluch, assassinat un 21 de novembre ara fa 25 anys. En Lluch apreciava molt el meu pare. Valorava moltes coses d’ell per sobre de tot, com a professional, que fos extraordinàriament pencaire. I  el meu pare admirava en Lluch valorant el mateix. Jo  vaig gaudir especialment amb ell un dia que, promogut per en Cinto Ros, va venir a dinar a casa dels pares: arròs de la Maria i una conversa magnífica. Vam acabar de parlar anant amb ell a acompanyar al Cinto Ros al Masnou i, sobretot, ja sols, de tornada a Barcelona en el seu atrotinat SEAT Panda . De record d’en Lluch guardo una còpia del seu ideari (enllaç). Té una extensió de 18 ratlles escrites a mà amb molt bona lletra.  Entranyable.

Revista Econòmica de Catalunya. Política Industrial

Publicat el dia
/

Dilluns 24, al Col·legi d’Economistes, es va presentar la Revista Econòmica de Catalunya dedicada als sectors estratègics i política industrial a Catalunya (REC núm. 92). Hi va intervenir el Secretari d’Estat d’Indústria, Jordi Garcia Brustenga, economista per la UPF, que va resumir l’acció de govern en els següents aspectes:

  • Compromís amb el canvi de model productiu en el que el turisme i la construcció té que anar a menys i la industria a més.
  • Seguint l’orientació de la Unió Europea, es vol invertir més en defensa i seguretat. Considera que a Catalunya aquest sector hauria d’estar present. Ara no hi és. Cóm? A través de les PIMES que tecnològicament poden tenir un paper molt important. La tecnologia de defensa acaba sent aprofitada en altres sectors.
  • El pressupost del Ministeri ha passat de 2.000 milions d’euros a 12.000 milions.
  • Els projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) han tingut una particular incidència en els vehicles elèctrics.
  • Considera estratègic facilitar els canvis tecnològics que venen a través del suport del Ministeri que ha de mantenir el pressupost.
  • Està en elaboració una llei d’indústria, actualment en fase de projecte de llei a les Corts,  que obligarà a fer unes estratègies periòdiques.
  • Per a Europa reclama una política industrial europea. Molts plans es fan amb fons europeus però en alguns sectors cal també que la despesa s’orienti directament de de la UE. Igualment, s’avançarà cap al mercat europeu únic per als sectors de l’energia, les telecomunicacions i la banca. Ho inspira l’informe Draghi.

En la concepció de l’economia  es va manifestar seguidor de Carlota Pérez. No la coneixia i he vist que va fer la ponència principal de les jornades Catalunya Futura de l’any 2021, “L’Europa post-covid: un salt cap al millor futur possible. Vers un creixement verd, digital, just i global”.

La presentació de la revista es feu a càrrec de Guillem López Casasnovas, el seu Director,  i de Marita Callejón, catedràtica emèrita de Política Econòmica de la UB, que va ocupar càrrecs de al Ministeri d’Industria i ha col·laborat en la elaboració del present número essent autora de la presentació del dossier.

A la revista hi ha aportacions importants però el més pràctic i fàcil és que, si us interessa, la descarregueu  anant a l’enllaç. Poso també l’enllaç a YouTube de tot l’acte en el moment comença la intervenció del Secretari d’Industria.

Sotamà i turisme de masses a Catalunya

Publicat el dia

L’any 2022,  Jordi Galí en un article titulat ‘La mà invisible i el turisme de masses’ (5Cèntims 07/09/22) esmentava molts costos socials que comporta el turisme i afirmava que “tots aquests “costos socials” no estan reflectits en els “costos privats” dels proveïdors de serveis als turistes ni en els preus dels serveis comprats…(per tant) aquests “costos” no són tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístics, la qual cosa porta a un excés de producció i demanda respecte al que és socialment òptim”.

“A més, en el cas de l’ocupació, bona part dels llocs de treball creats pel sector turístic han estat coberts per mà d’obra no qualificada immigrada, que ha vingut per satisfer una demanda que no interessava als locals, donats els salaris que es paguen en el sector…. Simultàniament, continua el degoteig dels nostres joves més qualificats cap a altres països, on tenen oportunitats de feina qualificada i ben remunerada”.

I  l’any 2024, a l’article “Economia catalana: dir la (crua) realitat” Catalunya” (Ara (06(10/24) posa de manifest com la productivitat per càpita a Catalunya porta molts anys estancada. I la crua realitat és que “el model de creixement” de les dos últimes dècades ha estat un fracàs”.

Sobre aquesta visió de conjunt de l’economia catalana també és molt recomanable l’article d’Elisenda Lamana “Créixer millor: per què hauríem de parlar més de productivitat” (5 Cèntims (07/05/25) que ajuda a entendre cap a on va tot a partir de la distribució dels diferents sectors productius en el model productiu global.

El problema del turisme es relaciona amb la immigració. I en el debat organitzat el passat 29 de setembre per la Societat Catalana d’Economia en el que també hi assistia com a públic Jordi Galí, s’apuntava com una mesura per tant l’orientació del model productiu com de la immigració pujar significativament els salaris.

En general, el discurs sobre el model productiu ha estat assumit per institucions com el Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i pels polítics. La Consellera d’Economia – Alicia Romero– a la inauguració de la Jornada dels Economistes (06/11/25) es referí al problema de la productivitat i el catedràtic Josep Oliver proposava que es deixés de subvencionar el turisme i s’hi apliqués el mateix IVA que a la resta de l’economia. Enric LLarch se’n feia ressò a “Condemnats a un país de baixos salaris?” (Via Empresa 11/11/25).

El problema és que com  ja explicava  Jordi Galí l’any  2022: “A més hi ha un lobby turístic potent i ben organitzat …La manifestació més clara d’aquesta captura (dels nostres governants) va ser aconseguir que els ingressos provinents de la taxa turística es dediquessin a… promoure el turisme! Una jugada mestra, sens dubte, que passarà a la història com un exemple extrem de submissió del poder polític a l’econòmic (s’imaginen que els ingressos per impostos al tabac es destinessin a promoure el tabaquisme?)”. Sotamà i turisme de masses.

Rematava l’article amb una referència al llibre “La fabrica de turistes” (Ed.62,2021) de Ramon Aymerich que qualificava d’excel·lent.

Ramon Calsina

Publicat el dia
//

La Fundació Vila-Casas, als seus espais del carrer d’Ausiàs Marc, dedica una exposició a Ramon Calsina (fins 15/03/26). La selecció d’obres és de Bernat  Puigdollers, director artístic de la Fundació, que ja havia dedicat una conferència a Ramon Calsina quan estava de Ponent de la Secció d’Arts de l’Ateneu Barcelonès. L’escriptora i periodista cultural Mercè Ibarz li dedica un article a Vilaweb.

Jo ja tinc les entrades.

 

Història econòmica

Publicat el dia
///

Enguany, una vegada més els premis Nobels d’Economia han premiat treballs d’història però, això sí, lligats a la seva aportació a la teoria econòmica. Ha passat aquest any amb la importància de la cultura del coneixement en les institucions, l’any 2024 amb la importància de les institucions en el creixement, l’any 23 amb la historia laboral de les dones, l’any 1976 amb la història monetària dels Estats Units i l’any 1973 amb la història del ferrocarril.

De la història se n’aprèn però no es repeteix. Això venia a dir en Josep Fontana: La història no servia per a fer prediccions, serveix per no repetir errors. I és curiós perquè dels Nobel veiem que de la història se’n pot extreure un model teòric. Funcionaran aquests models? La veritat és que no ho se. L’economia funciona en entorn complex. Encara que hi hagi una bona teoria hi ha molts factors que intervenen en l’evolució de les coses (*).

Sigui com sigui, estic contentíssim amb els Nobels d’història tant d’aquest any (importància del coneixement en el creixement) com de l’any passat (importància de les institucions en el creixement). La Teoria Econòmica que ens havien ensenyat semblava extraordinàriament limitada, potser també per aquests efecte de la complexitat de les coses en economia. De Joel Mokyr, historiador i un dels Nobels d’enguany, hi ha dos llibres traduïts al castellà però lamentablement  no estan a la xara d biblioteques. A les llibreries un està exhaurit i l’anuncien de segona mà a un preu de 150€

La Societat Catalana d’Economia ha organitzat la presentació dels Nobels d’enguany pel dia 1 de desembre a les 18:00 amb els professors Alfonso Herranz (UB) d’història i Vahagn Jerbashian (UB) de teoria del creixement. Potser ens aclarint tot plegat.

Alfonso Herranz (UB) havia participat en projectes d’investigador amb Jordi Catalan com a investigador principal. Amb aquest Nobel s’ha demostrat la importància immensa que poden tenir els historiadors. A Catalunya n’hem tingut d’extraordinaris. Un és en Jordi Catalan, actualment de baixa, però que ha fet treballs amb un reconeixement internacional. Es un bon moment per a recordar la presentació del llibre del que n’és editor i principal autor  Crises and transformation in the Mediterranean world. Lessons from Catalonia el 14 de maig de 2024 a la SCE. La xerrada va ser en català i és molt recomanable. Hi ha historiadors que treballen molt bé i fan el món comprensible.

I acabo amb la història econòmica amb una entrevista a Emma Rothschild , de la coneguda família Rothschild, casada a més amb el Amartya Sen que lliga la història econòmica amb el medi ambient. Imparteix a Harvard una assignatura que anomenen Writing Histories of Climate Change. Em sembla molt recomanable

 

 

(*) Un cas curiós es la teoria de la població de Malthus que utilitza Oded Galor com a tesi  del seu llibre   ‘El viaje de la humanidad. El big bang de las civilizaciones: el misterio del crecimiento y la desiguadad ‘ Amb la teoria de Malthus explica el creixement de les civilitzacions reconeixent que aquesta teoria va deixar de funcionar a partir del moment en que Malthus la va formular !!!!

Expats musicals

Publicat el dia
///

Coincidint amb la castanyada, plena festa de tardor,  m’acomiado amb una versió de la cançó “Les fulles mortes”. És un duet per a dos saxos interpretats pel mateix saxofonista emprant un play-back. El vaig descobrir en un concert de swing a la Casa Fuster i es diu  Arthem Zulev, d’Ucraïna. L’acompanyava Federico Mazzanti, d’argentina, piano, i Olivier Rocque de França, bateria. Em van agradar molt. Parlaven castellà i feia pensar sobre com s’havia internacionalitzat el mercat musical de música en viu a Barcelona. Te un compte a YouTube que es diu Artem Sax.