Jordi Catalan i Vidal

Publicat el dia
/

Jordi Catalan, amic, company de promoció, catedràtic d’Història Econòmica (UB), fa tres anys pateix un càncer d’ossos agressiu i dolorós, però, ja el curs passat,  es va decidir a continuar fent classes que és el que més li agrada. “Millor fer classes que quedar-me a casa” comenta a la conversa amb Anna Vallhonesta  de RAC1  que es va emetre dimarts 22 d’octubre. Una conversa emocionant. Una lliçó de vida. Aquí teniu l’enllaç. Com que això de Garlaires va dirigit a persones que estimo  em sembla oportú dir-vos  “escolteu-lo”.

Inici de curs 2026-2027

Publicat el dia
//

Ens hem perdut alguna cosa aquests mesos de vacances? Déu n’hi do el que s’ha dit i ha passat. En Jordi Goula  per exemple, ha seguit escrivint tots aquests mesos amb articles sobre temes vius i interessantíssims. Us passo la relació. Del titulat ‘La penúltima bretolada d’un president egòlatra i estafador’ (8/07/26) n’hi per llogar cadires.

La Neus Tomàs ( El Diario) que també és una de les meves periodistes de capçalera s’hi que ha fet vacances però es ens va deixar una entrevista entranyable amb la Lourdes Beneria, aquí va.

Tampoc ha fet vacances l’Andreu Mas-Colell, tractant tant rellevants com de la reforma de la direcció publica a l’administració de la Generalitat (22/08/26) !!!!, Geopolítica i comerç internacional (25/07/26), Ceuta (8/08/26), o la IA i la destrucció de treball (6/9/26)

No puc posar els enllaços dels articles esmentats perquè estan  protegits pels subscriptors  però podeu consultar la IA i us en farà un resum !

En aquest darrer esmentat titulat ‘Bill Gates i el treball’ torna a treure la tesi de J.M. Keynes en el seu assaig ‘Les possibilitats econòmiques dels nostres nets (Madrid, 1930) que Andreu Mas-Colell va tractar en el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Ciències Morals titulat ‘ Keynes, sus nietos y los nuestros (Madrid , 2009) fent un repàs del que va dir Keynes en relació a que l’elevadíssima productivitat permetria reduir les hores de treball – 15 hores setmanals- amb les conseqüències per l’estil de vida. També podeu demanar un resum a la IA.

Quan veig amb quina facilitat grans empreses donen excedències als seus tècnics per fer coses com viatjar pel món, tinc la impressió que seran les grans corporacions, d’acord amb les grans potencies mundials que poden orientar la tasca reguladora de l’Administració,  les que acabaran subvencionant el treball creant pseudo-treball; un treball en que si agafes excedència per viatjar no passa res. No és el treball de 15 hores que deia Keynes a la setmana però s’hi va assemblant.

Més que l’atur per causes tecnològiques em sembla més preocupant el tema de l’ensenyament que el de l’atur tecnològic. Històricament la solució a l’atur ha passat per la creació de circuits econòmics adients i si es posen d’acord els poderosos – son pocs- té solució. En canvi, la irrupció de la tecnologia en la formació està portant canvis que poden ser fatals. Jose Antonio Marina fa una reflexió interessantíssima sobre els dèficits d’atenció provocats per la utilització de tècniques addictives per les empreses que controlen les xarxes socials: “Réquiem por la atención voluntària” (El Diario, 9/09/26).

Els estudiants i tothom han de llegir. Així de senzill.

En fi, resulta particularment adient, doncs, que m’acomiadi amb una referència a al Setmana del Llibre en Català del 18 al 27 de setembre i en la qual es fan activitats culturals interessants.

Salut !

 

Quim

GARLAIRES.CAT

Educació en temps d’IA

Publicat el dia
//

“L’educació del futur serà molt més personalitzada, molt més individual i molt més asíncrona”. “El mestre del futur serà menys transmissor de coneixement i més arquitecte d’experiències d’aprenentatge. Menys conferenciant i més mentor. Menys controlador del ritme únic i més facilitador de trajectòries personals” “Potser la IA salvarà els bons mestres de la pitjor part de la seva feina: repetir trenta vegades la mateixa explicació, corregir mecànicament exercicis i intentar avançar amb la culpa de deixar sempre algú enrere”.

Aquestes son algunes de les afirmacions que fa Esteve Almirall en un article a On Economia (21 de maig) que han titulat “L’escola del futur no tindrà classes magistrals” . La IA preocupa molt – no hi manquen motius  –  però l’Esteve Almirall és optimista.

Com anècdota sempre m’havia cridat l’atenció les conseqüències intel·lectuals que havia tingut en molts nens patir una tuberculosi que els tenia apartats del sistema educatiu un any. Paco Candel, Josep Maria Cadena, l’empresari rosenc  José Moyano … durant l’any que van estar afectats per la tuberculosi  van llegir tants llibres o aprendre idiomes que els va transformar per sempre, aquella etapa va marcar la seva vida definitivament. Accidentalment van trencar el patró (curricular)  a favor seu.

Es pot dir que qualsevol nen pot rebre la formació d’un príncep. La clau està en disposar de ‘bons mestres’. El sistema educatiu que hem viscut va néixer per organitzar masses…fer currículums, biografies patrons i els mestres també s’han ‘fabricat’  per atendre aquest enfocament. Què hauria d’aportar un bon mestre en un sistema educatiu amb IA?  Doncs segon José Antonio Marina – filòsof i savi –  en el sistema d’educació antic preocupava que un nen es quedés enrere. Si, per exemple, no anava bé en matemàtiques se li feien unes classes de reforç, mentre el  sistema educatiu que pot haver amb la IA el que s’hauria de prioritzar és veure en què destaca un nen. Son moltíssimes coses en les que pot destacar, no cal ser astronauta pot ser quelcom més corrent però també necessari. El bon mestre hauria de descobrir això. No és gens fàcil. Evidentment és una tasca en la que s’ha de recolzar en un coneixement pràctic que ha de venir de moltes bandes.

Els nens als 11 anys ja apunten cap a on s’orienten. Al Leo Messi, quan devia tenir aquesta edat, el va descobrir en Carles Rexach. Podem descobrir un nen que tingui una habilitat o predisposició per ser cuiner, ebenista o matemàtic ? Uff Crec que es una tasca tan difícil que s’ha de cercar un sistema per ajudar al mestre basat en el coneixement i l’expertesa de determinades persones que hi ha a la nostra societat.

…

Tota la producció intel·lectual  de José Antonio Marina em sembla recomanable. El que he comentat abans ho he tret d’una entrevista que li van fer per la radio. Parla de valors, pors, drogues, educació…

Política social científica

Publicat el dia
//

Em confesso admirador consumat de la Mònica Martínez Bravo de la que ja parlar noi fa massa en un GARLAIRES (16/10/25) com un exemple del que l’ascensor social gràcies a la universitat publica que la porta a obtenir una beca al MIT i on acabà fent una tesi defensada l’any 20210 i que va ser dirigida  per Daron Acemoglu, que  va ser el director principal, i fou guardonat amb el premi Nobel l’any 2024,  Abhijit Banerjee, també premi Nobel d’Economia guardonat el 2019 i Benjamin Olken, un altre reconegut professor del MIT especialista en economia del desenvolupament.

La vaig conèixer personalment en una conferencia que va fer a l’IEC titulada “Banerjee, Duflo i Kremer: Premi Nobel per la lluita contra la pobresa amb rigor científic” Això era un 27 de gener de 2020 i tot just l’any 2021 l’anomenaven investigadora principal d’un programa contractat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, al gener de 2024, va ser nomenada secretària general d’Inclusió al Govern d’Espanya  i l’agost del mateix any, va ser designada consellera de Drets Socials i Inclusió.

Amb ella s’acaba d’aprovar per part del Parlament la Llei del Tercer Sector Social que regular el marc legal, finançament i reconeixement de les entitats socials i que ha estat molt ben valorat pel sector. I segueix un bon curs la tramitació de la proposició de llei del sensellarisme per a garantir els drets habitacionals i l’atenció urgent de les persones sense llar. Sobre el tema es va fer un acte a l’IEC amb la participació de la consellera Mònica Martínez Bravo i organitzat conjuntament amb cinc entitats socials: la comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu, la fundació Arrels, el centre Assís i Càritas. Enllaç en moment d’intervenció de la Consellera.

Jo tinc més sensibilitat pel tema que coneixement. El que sí entenc molt millor perquè estic més familiaritzat és amb  l’estudi ‘Estratèdies contra el sensallerisme’ que la Conselleria va encarregar  a Sara Ayllón (Universitat de Girona), Salvador Busquets (Cáritas), Libertad González (Universitat Pompeu Fabra), Alba Lanau (Universitat Pompeu Fabra) i Albert Sales (Institut Metròpoli). És un estudi que centra perfectament el problema. Com deia el títol de la conferència a l’IEC de l’any 2020, la consellera Mònica Martínez Bravo està lluitant contra la pobresa amb rigor científic.

…

En relació al barraquisme, remenant una revista local de l’Associació d’ex-alumnes del Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià, vaig trobar un article del Quimet signat amb pseudònim Arumí “Camp de la Bota, 1969. El Parapeto” problema adrianenc”. Es una descripció perfecte del que hi ha al Camp de la Bota i del que intenta fer l’ajuntament a favor de la gent que hi viu. Entre altres coses es reconeix la ciutadania amb el que comporta en la prestació de serveis públics. Es interessantíssim.

Josep Maria Cadena. Un temps, un país, un amic

Publicat el dia
/

Dimarts 2 de juny ens va deixar Josep Maria Cadena, que  per a mi era molt més que un company i amic del meu pare, era un ‘amic heretat’ com deia ell sempre fent exhibició de bon humor.

El meu pare era de l’època de la pluriocupació, sempre treballava de manera que hagués pogut passar que no hagués gaudit d’ell. Però la cosa es va resoldre d’una altra manera, jo l’acompanyava i estava amb ell però al lloc de treball o en coses relacionades amb la feina, no podia ser d’una altra manera. No anava al futbol, o treballava o descansava parant pels àpats i això durant els àpats parlava..

Recordo hores i hores d’espera a la recepció del diari de Barcelona o de l’Avui mentre ell feia la seva feina. Coneixia tota la redacció. Desprès anava amb ell als bars del voltant. Un cop recordo haver a anat a casa d‘en Pernau a una reunió clandestina perquè projectaven un debat que hi havia hagut a Paris en el que havien intervingut líders de l’oposició al règim a l’exili i un ministre franquista que es deia Gonzalo Fernández de la Mora. Era diumenge pel matí, hi havia molts periodistes, més atenent les dimensions del pis i  molts barbuts, entre ells l’Antonio Franco, joveníssim que feia molts acudits. Jo devia tenir 12 anys, no més.

Vaig viure la vida meva i la del pare i d’uns companys seus generacionalment més grans que jo. Quan es fa crear l’avui en Josep Faulí, en Josep Maria Cadena, l’Andreu Calaf  en Josep Maria Orta i en Quimet van instituir anar a dinar plegats un cop al mes. Hi anaven ells i jo també. Llavors ja tenia 18 anys.  Sembla estrany però anava així. Amb els companys de l’Ajuntament de Sant Adrià també era similar. Es vivia en comunitat ampliada.

La cosa no acaba aquí, és clar. En Josep Maria Cadena va arribar a conèixer i a tenir relació amb  molts dels meus amics. Es va crear la tertúlia dels GARLAIRES i allà estava ell , no fallava, interessat en tots i en tot. Jo li agraeixo lo molt que m’ha estimat. Jo també l’he estimat molt i als seus. I  li agraeixo especialment que mi i a molts ens ha fet il·lusionar amb aquest país nostre. Va tenir una vida extraordinàriament plena seguint amb el seu projecte de país i de gent i la vàrem compartir.

En Josep Maria Cadena resta viu en el meu cor.

…

Passo alguns enllaços sobre ell:

Josep Maria Cadena a Vikipedia

Savis (TV3) ( 20/10/2015)

Necrològica a l’Ara / La millor foto

Articles del CIC ( Llúcia Oliba i Begoña Muñoz)

Corpus 2026: ous i truites

Publicat el dia
////

Amics, patitzants, punyeteros tots:

Enguany em correspon una tasca feixuga i ingrata, àdhuc desagradable.

Tutto Passa

Tranquils, no és que el nostre venerable Ajuntament hagi decidit eliminar la ballaruga de l’ou, no. No, o no pas encara, perquè creix la sospita que la parc-tematització de la ciutat fins a convertir-la en la Disneyland del modernisme –seguint el camí obert per viles pioneres i valentes com Venècia o Praga–, és l’objectiu principal de l’elit que ens governa. O sigui: tot arribarà, tot això passarà (en el pitjor sentit de l’expressió). Tingueu-ho per segur.

La meva aportació d’enguany és modesta, casolana si voleu, però d’una utilitat pràctica indiscutible: consisteix a posar-vos al cas d’una santa vegada i definitivament d’un bàsic (així en diuen els cursis) del qual seguiu sense tenir-ne ni idea per més anys que passin. Llegiu-ho, que us convé.

Mentrestant, l’ou anirà giragonsant de dijous a diumenge als patis consuetudinaris, sempre a la fresca, envoltat de verdura, senza fine.

https://dai.ly/x30c1tb

 

Vinga, va, no feu el dropo: penseu que si us marqueu com a objectiu contemplar-lo a la Casa de l’Ardiaca (el d’aquesta foto d’aquí), de patac podreu veure com esquitxen els de la Catedral, del Museu Marès, del Palau del Lloctinent, i de l’Ateneu: En menys de 500 metres de radi, un repòquer. Ni a Las Vegas, nens. 

I de franc.

Au!

Ou!

ARXIU L’OU 2026

Sobre l’Informe Fènix

Publicat el dia
////

Ha estat notícia l’anomenat informe Fènix  un treball coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, segons el model econòmic actual de Catalunya és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mig termini.

El problema és el pes grandiós que té sobre l’ocupació el sector turístic que paga tan poc als treballadors que no cobreixen la seva despesa social (ensenyament, sanitat…) i  s’ha de pagar amb els impostos generals. Això podria tenir sentit, és el que passa amb l’agricultura, però perd el sentit si el resultat és insostenible. La proposta de l’estudi es centra en la necessitat d’augmentar el salari mínim la qual cosa obligaria a que no es facin activitats econòmiques que no puguin pagar-lo, reorientant així l’economia cap a sectors més productius o capaços de pagar suficientment als empleats.

L’informe ha aixecat debat, la qual cosa és molt positiva. El model econòmic a seguir és una qüestió importantíssima. En Jordi Roca Jusmet, catedràtic d’economia (UB) ens ha fet arribar una crítica plena d’observacions  molt interessants i amb una visió alternativa i enriquidora.

La presentació de l’informe es va fer al  Col·legi de Periodistes (15/05/26) – jo hi era  – i la megafonia va ser un desastre,  és impossible que s’hagi gravat bé i és una llàstima. Per exemple explícitament els autors van manifestar que no tenien res contra la immigració, al contrari, el problema per ells és la sostenibilitat del sistema. En qualsevol cas la relació entre el model econòmic i la immigració és part importantíssima del debat. Jo he presentat una proposta a la Junta de l’Ateneu Barcelonès per animar aquest debat aprofitant que enguany la Presidenta i la Junta s’han volgut ocupar de la immigració com a tema de debat. Ja veurem que decideixen.

…

P.D. Com a curiositat, en el PDU de les 3Xemenies de Sant Adrià ha costat moltíssim definir un projecte econòmic, que serà un el projecte MediaCity Catalunya que ja veurem com a acabarà. En canvi es destinen ja sobre el projecte 20.000 m2 de sostre a hotels, que poden representar 700 places hoteleres sense que el Departament de Territori, responsable dels estudis econòmics, hi trobi cap problema quan, amb els salaris que es paguen a l’hostaleria, la sostenibilitat econòmica i fiscal del país es veurà empitjorada.

Com diu l’estudi Fènix estem  subvencionant el turisme però a més, el projecte de les 3Xemeneies és possible perquè els estudis econòmics del Departament de Territori no han identificat unes plusvàlues que estarien prohibides constitucionalment.  Per tant, podem estar subvencionant l’hostaleria i, a més a més,  promovent-la a través de la planificació urbanística.

A aquestes alçades, com observen al Cercle d’Economia no es pot desmantellar el sector turístic atesa la importància que té, però tampoc s’hauria de promoure i, si més no, reorientar-lo. La solució és augmentar sensiblement el salari mínim.

L’home i la IA

Publicat el dia

De coneguts  gens  religiosos, m’arriba la carta encíclica MAGNIFICA HUMANITAS de Lleó XIV sobre la custodia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial. Son reflexions  oportunes  en temps de canvis extraordinàriament profunds.

Poso un exemple de que va. En el punt 92 diu  “A l’Encíclica Laudato el Papa Francesc denunciava el creixent afermament d’un paradigma tecnocràtic al món globalitzat: la tendència a deixar que la lògica de l’eficiència, del control i del lucre governi per si sola les decisions personals, socials i econòmiques. …la tècnica no és un simple instrument i que, quan es torna criteri, acaba per establir quin compte i què es pot descartar, reduint la creació a un objecte d’explotació i les persones a engranatges d’un sistema que sigui cada cop més eficaç”.”93.  Aquest paradigma s’ha estès ràpidament en els darrers anys, també com a efecte de la difusió de la IA, les ciències cognitives, la nanotecnologia, la robòtica i la biotecnologia….”

Es fan una sèrie de recomanacions que, com totes les qüestions religioses, cadascú les interpretarà  a la seva manera. Jo valoro particularment la importància que es dóna a les ciències socials per a millorar el món, també pot ser una d’estimar el proïsme.

Igual que en molts assajos es fa referencia als antecedents de pensadors i coneixement sobre la matèria, aquí igual, però, és clar,  els antecedents son Papes alguns de fa molts anys, i això fa que algun paràgraf no sigui senzill de seguir. Però en general es pot llegir i entendre i a part del que es publiqui està bé veure directament el document. L’enllaç que he posat està en castellà.

Desenvolupant IA des del BSC

Publicat el dia
/

Mercè Crosas és la directora de Ciències Socials i Humanitats Computacionals al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). La iniciativa pionera del BSC en la creació del Departament de Ciències Socials té com a objectiu comprendre qüestions complexes i de gran escala de les societats humanes, tant actuals com passades, amb l’ajuda de grans conjunts de dades, intel·ligència artificial i computació d’altes prestacions.

El 20 de novembre de 2025, Mercé Crosas va fer una conferència a la Casa de Cultura de Girona titulada “Ciències Socials i Humanitats Computacionals: Nous usos de les dades i la IA per estudiar la societat” que es pot visualitzar a Youtube (enllaç). La conferència m’ha semblat particularment interessant perquè no és tracta ja  d’explicar una vegada més  què es pot fer amb la IA, sinó que es pot fer o que s’està fent des de Barcelona o Catalunya en el desenvolupament de la tecnologia de la IA.

Partint d’una definició de la IA ‒ “fer el correcte de forma racional” ‒  IA seria la capacitat d’una màquina o sistema per actuar de manera que assoleixi els millors resultats possibles —o els resultats esperats més alts— d’acord amb la informació disponible i els seus objectius, és rellevant el coneixement del tractament i preparació de la informació – les dades- per a la IA.

Aquest és un dels àmbits d’especialització de la Mercè Crosas que també és presidenta de CODATA, el Comitè de Dades del Consell Internacional de la Ciència, i membre afiliada de l’Institute for Quantitative Social Science de la Universitat de Harvard.

I sembla que a Catalunya tecnològicament estem ben posicionats en aquest sector de l’arxivística (*) que és sovint el gran oblidat de la innovació, quan en realitat és la base de la governança de les dades i la memòria digital(**).

La conferència l’acaba amb un exemple de lectura de manuscrits medievals que a Catalunya abunden,  estan escanejats i es poden llegir informàticament. El ‘promt’ (instrucció) de lectura a la IA diu: «Ets una IA molt útil que m’assistirà a llegir i analitzar documents notarials de l’edat mitjana. Llegeix el document atentament i crea un resum del contingut i una llista de persones mencionades. No t’ho inventis! Si la informació no està en el document digues “no ho sé”»

A part de l’anècdota, estratègicament el tema és important. El passat de març es va inaugurar el laboratori de la IA del Banc d’Espanya que s’anomena DELTA i que està ubicat a l’edifici de la plaça de Catalunya. Segons el seu director, Ignasi Belda, que potser recordareu de Garlaires ja que publicàvem uns Reculls de Premsa fets per ell i també va fer una xerrada a l’Ateneu Barcelonès sobre IA, a DELTA preveuen tancar un acord de col·laboració amb el BSC. I com DELTA poden sorgir molts projectes més.

Hi ha un altre aspecte molt important que apunta la Mercè Crosas a la seva xerrada que és la referent a metodologia de les ciències socials. Igual que quan els de la meva generació estudiàvem en el pla d’estudis hi havia una assignatura d’estadística o econometria, com a eina metodològica entenc que la IA es configura també com una part essencial de la metodologia científica, de progrés científic en definitiva. No està tot fet amb la IA, és la pròpia IA com eina la que  pot ajudar al progrés científic de les ciències socials i les humanitats.

(*) Tinc la impressió que Miquel Puig i Raposo va jugar molt positivament a favor del desenvolupament tecnològic del sector quan va ser director general del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Ho he consultat Gemini (IA) que indica que sota el seu lideratge, aquest organisme no només es va centrar en la infraestructura tecnològica pura, sinó que va esdevenir un referent en la preservació digital i l’accés obert i es van desenvolupar eines per a la gestió de repositoris digitals que han estat fonamentals per a l’arxivística moderna.

(**) L’octubre de 2005 es celebrà a Barcelona el Congrés Internacionals d’Arxius que va passar desapercebut en els mitjans de comunicació. La Mercè Crosas hi va participar (enllaç).

Dret a l’habitatge!

Publicat el dia

L’Agrupació Sènior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en la que participa l’amic Joan Maria Pascual,  va organitzar cicle entre els mesos d’abril i desembre de 2025, dedicat a concretar mesures per garantir el Dret a l’Habitatge.  Adjunto els materials:

Sessió 1. El Context. On som en matèria d’habitatge.

Sessió 2. Els llocs. Les polítiques de sòl i de regeneració urbana. La proximitat.

Sessió 3. Els impulsors. Els activadors de l’habitatge assequible.

Sessió 4. La indústria. Els recursos necessaris davant el repte de la construcció

d’habitatge assequible.

Sessió 5. La reconstrucció. Canviar els usos del sòl i dels edificis construïts,

reconstruir, rehabilitar, conservar i mancomunar.

Sessió 6. L’aprenentatge. L’ensenyament de l’Arquitectura,

l’equip transdisciplinar i l’encaix professional.

Sessió 7. Un final, per a engegar. Conclusions del cicle i propostes d’acció.

 

Han fet un treball molt exhaustiu amb propostes que em semblen interessantíssimes. Per exemple les propostes de la Secció referents a economia diuen: “Aconseguir que millorin notablement els sous mitjans dels treballadors. Evidentment així serà més fàcil que amb el 30% dels ingressos puguin pagar un habitatge digne. Potser cal canviar el sistema capitalista salvatge. Resoldre el desequilibri entre capacitat de pagament i el cost d l’habitatge”. Fa poc es comentava en una sessió de la Societat Catalana d’Economia dedicada a la immigració que aquest era el procediment intel·ligent i senzill que servia als suïssos per determinar  la immigració que el país pot encaixar i l’habitatge de passada. No és una proposta utòpica. Una altra cosa és que es vagi en aquesta línia

 

Però, vaja, hi ha moltíssimes propostes, en molts àmbits i estaria bé que les autoritats les consideressin; passo l’enllaç de les síntesi. I per si no els fan cas, els organitzadors s’han centrat sobretot en proposar la creació d’una empresa pública amb un consens polític ampli dedicada a afrontar el problema de l’habitatge.

1 2 3 … 28