El plaer de conversar en grup

  • Inici
  • De peus a terra
    • Gent
    • Paisatge i patrimoni
    • Viatges
    • Gastronomia
    • Història
  • Lleure cultural
    • Música
    • Cinema
    • Teatre
    • Novel·la
    • Poesia
    • Pintura i dibuix
  • Assaig pensament
    • Divulgació científica
    • Medi ambient
    • Tecnologia
    • Economia
    • Economia recreativa
  • Garlant
    • Humor
    • Actualitat
    • Opinió
    • Política
    • Esports
  • Arxiu
    • Lluís Bassas
    • Guifré Belloso
    • Josep Maria Cadena
    • Miquel Carreras
    • Ricard Estrada
    • Alex López Tortosa
    • Jaume Miranda i Canals
    • Quim Perramon
    • Iu Pijoan
    • Josep Prats
    • Narcís Pijoan
    • Quimet
  • Enllaços

Mago Pop

Publicat el dia 13 febrer, 2026
Gent/Lleure cultural

Fins  diumenge passat no havia pogut anar a veure el Mago Pop tot i que fa temps que vaig seguint la seva activitat i em semblava admirable. L’espectacle és fascinant però la seva trajectòria professional i empresarial, la de Antonio Díaz Cascajosa, també  és admirable. A part de la seva biografia em sembla molt destacable el que ell mateix explica de la seva vida i activitat a ‘AprendemosJuntos” (BBVA  2024).

Per exemple, se li acut fer un viatge pel món fent màgia, a partir de la teoria de que dues persones qualsevols de dos indrets qualsevols del món poden estar vinculades a través d’una cadena de sis persones que es coneixen entre elles d’un a un. El seu objectiu era arribar a  Stephen Hawking. Començà per Eduard Punset a qui havia de fer un joc de màgia i si el sorprenia li havia de proporcionar un altre contacte i així successivament. Va arribar a Stephen Hawking i també el va sorprendre amb la seva màgia.

No solament admira a altres mags, sinó a divulgadors de la ciència com  Karl Sagan,  a fisics, enginyers, informàtics, escriptors, director de cinema, matemàtics… L’espectacle es fascinant però aquest vídeo també.

I un parell de colofons. 1. Ser empresari vol dir que ha fet empresa amb tota la seva complexitat… 2.- Té molt mèrit arribar on ha arribat havent nascut en el municipi més pobre de la província de Barcelona.

 

Capitalitzar el bosc

Publicat el dia 8 febrer, 2026
Divulgació científica/Economia/Medi ambient/Paisatge i patrimoni

Fa anys, en la meva darrera etapa professional a Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport tècnic de l’amic i company, enginyer de monts Jordi Jürgens vaig analitzar econòmicament la gestió forestal. El problema de la gestió forestal és que els boscos no es gestionen  per manca de viabilitat  i jo donava una solució financera.

Vaig fer i uns treballs, una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans organitzat per Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Societat Catalana d’Economia (SCE). Tot va anar molt bé. En particular va il·lusionar moltíssim   Gloria Dominguez, doctora per la Universitat de Friburg i que havia estat directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que em va dir exactament “M’ha agradat molt i molt. És com la segona part de la tesi que m’hagués agradat fer”.

En fi, m’ho vaig passar molt bé amb aquest treball però em vaig jubilar fa temps i ja m’havia oblidat  de la qüestió, quan aquest setembre –ai carai – em va trucar el Secretari General de la Conselleria d’Economia –Juli Fernández Iruela–  proposant-me adscriure’m com expert al Grup de Treball del Departament d’Economia i Finances (GENCAT) pel seguiment de la Nova Estratègia de Gestió Forestal, Prevenció i Extinció d’incendis de Catalunya impulsada a partir de la reunió del Govern a Arnes el 29 i 30 d’agost de 2025.

Doncs en això estic i en  Ricard Estrada – vertader expert forestal i del medi ambient–  en va proposar fer un article pel Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres: Capitalitzar el Bosc (temps de lectura 6 min.). A l’article explico, intentant sent molt entenedor, el que considero que s’ha de fer per que es gestionin els boscos.

….

A GARLAIRES 7 de febrer de 2020: Temps financer i temps forestal

Capital humà i equilibri territorial

Publicat el dia 30 gener, 2026
Economia/Política

A la Societat Catalana de Geografia van organitzar un cicle de conferències per tractar  l’organització territorial. M’ha semblat destacable la  conferència de Miquel Roca Junyent (5/11/2025). Ell va participar en el projectes que hi havia a l’inici de la democràcia i explica com ha quedat i és bastant reticent a fer canvis. Arrel del mateix cicle de conferències,  també en Jaume Miranda parla de l’organització territorial en el seu article titulat ‘Les derrotes territorials de Catalunya avui’ en el que detalla els costos que han comportat les derrotes.

En la època d l’informe del Miquel Roca, als inicis de la democràcia, disposar d’ una organització territorial eficient era un anhel. Hi havia una concepció de la provisió dels serveis públics. La descentralització, per exemple, era un criteri per a la maximització de l’eficiència i tot, en general, semblava molt clar. L’experiència de 50 anys, al meu parer, és que, partint d’una determinada organització territorial als anys 80, ja son els lobbies polítics i econòmics els que determinen quina és l’organització més còmoda pels seus propòsits.  I això a tots els nivells, no només a Catalunya. Al final, l’organització territorial arriba fins on arriba el sistema democràtic que tenim.

…

Un tema complementari al de l’organització territorial que ens afecta moltíssim i és d’una actualitat recorrent, son les relacions entre Barcelona i la resta de Catalunya i el problema del lideratge polític. Un agost de 2016, a mode de divertimento em preguntava d’on procedia el capital humà de Barcelona o de Catalunya a partir dels que havien assolit la fama: medallistes olímpics, famosos, empresaris destacats ( “Capital humà i equilibri territorial”)

El resultat Barcelona-Catalunya em sortia molt equilibrat malgrat el gran avantatge de Barcelona amb mitjans (escoles, universitats, camps d’esport, empreses, Administració Publica, centres de decisió…) i de que és a Barcelona on s’hi pasta una cultura dominant.  El país necessita un lideratge per a la qual cosa  és important que aquesta cultura dominant barcelonina sigui integradora. Cal veure que molts del que sobresurten, d’aquest capital humà, amb origen fora de Barcelona, ho han aconseguit les vies més diverses com , per exemple, com a funcionaris de l’Estat, o treballadors d’empreses estatals, per haver emigrat fora…Integrar-los vol dir que han de ser influents a l’hora de decidir cap a on ha d’anar el país. Per exemple, què ens pot aportar en termes d’orientació de país la Rosalia (Sant Esteve Sesrovires) ? Particularment, no és que m’agradi –no hi entenc– però mereix un espai, segur que tenim coses a aprendre.

I crec que històricament aquesta integració ha estat insuficient i és una de les causes de la manca de lideratge de la que ens queixen. El que mostra la història és que el  país –històricament plural– serà plural o no serà. I per ser plural cal ser obert i trencar elitismes.

Homenatge a Paco Solé Parellada

Publicat el dia 23 gener, 2026
Economia/Filosofia/Garlant/Gastronomia/Gent/Humor/Pintura i dibuix

Dimecres 14 de gener, convocats per la UPC i la Fundació CyD, més 450 amics vam assistir a l’acte d’homenatge a Paco Solé Parellada.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda de Francesc Torres, rector de la UPC, seguit de la projecció d’un vídeo testimonial sobre el llegat de Paco Solé Parellada, una taula rodona de col·laboradors seus vinculats a l’àmbit universitari, la cloenda a càrrec d’Ana Botin, president de la Fundació CyD i del Banc de Santander i un petit concert de Kevin Díaz, presentat per la seva esposa Susana Sánchez.

En els parlaments es van destacar moltes virtuts il·lustrades sovint amb anècdotes ‒ emotiu i divertit a la vegada‒ destacant la capacitat d’en Paco, poc freqüent, de simultaniejar a la vegada  tres virtuts:  la generositat (bondat, humanisme, respecte),  el coneixement pràctic (universitat, empresa, tecnologia)  i l’admiració per la bellesa (art, literatura, música).

I un puntal, la Susana Sánchez que , segons explicava en Paco als amics,  li va allargar i alegrar la vida.

…

Us recomano el vídeo (enllaç a VIMEO) que es va projectar sobre el  seu llegat. A GARLAIRES li havíem dedicat una entrada  (Garlaires el 16 de setembre de 2022) i un post amb l’article amb el que vaig participar al  seu llibre d’homenatge ‘Captura un record’ (Ed. Plataforma Editorial): Homo ridens.

I, per descomptat, trobareu continguts molt interessants a la web  PacoSoleParellada.

Immigració: ara i abans

Publicat el dia 23 gener, 2026
Economia/Història

Ja està disponible a YouTube el vídeo de la taula rodona a l’Ateneu sobre  l’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980 (17/12/2025) amb un cartell de luxe: Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB, Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador, premi Memorial Francesc Candel i Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Van oferir una explicació ajudant a entendre les dinàmiques socials que es posen amb marxa amb la immigració (treball, integració, llengua, cultura …), resultant-ne una visió molt positiva en el sentit que la immigració no ens hauria de preocupar excessivament. L’acte va coincidir amb que pel matí hi havia hagut el polèmic desallotjament del B9 a Badalona al que feu referència Jaume Fabre i també en el torn d’intervencions del públic  Venanci Saborit, ex-gerent del Consorci Badalona Sud. La xerrada va acabar amb la intervenció de la Presidenta de l’Ateneu, Isona  Passola, que va assistir a l’acte com una oient més. Enguany l’Ateneu ha focalitzat l’interès sobre la immigració. Tot rodó.

Bomboneria Pons

Publicat el dia 17 gener, 2026
De peus a terra/Gastronomia

Anem ben arreglats. Millor distreure’ns una mica i això requereix un gir fort: Bomboneria Pons. Son, pel meu gust -addicte a la xocolata negre- els millors fabricats de xocolate de Barcelona. Estan a Sants però també envien comandes a domicili.

Sursumcorda

Publicat el dia 17 gener, 2026
Actualitat/De peus a terra/Garlant/Humor

Per pura curiositat he preguntat a Gemini (IA de Google) sobre les preferències literàries de Trump: la Bíblia, The Art of the Deal (1987), un llibre del que n’és autor elaborat amb un ‘negre; clàssics d’estratègia com  L’art de la guerra de Sun Tzu (500 a. Crist)  i El Príncep de Maquiavel (1532) i altres lectures com Sense novetat al front d’Erich Maria Remarque (1929) i El poder del pensament positiu de Norman Vincent Peale (més Bíblia aplicada) (1952).

I quina lectura n’ha fet ? El seu passatge favorit de la Bíblia és el de la llei del Talió (ull per ull..) Com comenten uns periodistes del Online News Show (humor periodístic del tipus El Gran Wyoming) en el vídeo “hi ha un cristià prominent que no hi està d’acord, un tal Jesucrist…”.

Paradoxalment, Trump sembla un ateu perfecte, com també sembla paradoxal el cas de Pepe Múgica que es declarava ateu militant i potser no ho era tant. Segons el tal Jesucrist, estimar a Déu i estimar el proïsme és molt semblant, de manera que si en Pepe  Múgica estimava el proïsme això era molt semblant a estimar Déu. No és que ho digui jo, ho entenia així un tal Jorge Mario Bergoglio, alies Francesc, amb qui mantenia una relació d’amistat i reconeixement mutu.

Hi ha una opinió força generalitzada que l’humor encara no ha arribat a la IA. L’humor és la facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents  en idees, situacions, esdeveniments, acres… L’Humor es trencador, és sorpresa. Dono per fet doncs que Gemini IA no estava fent ironia quan m’ha contestat, però m’ha apuntat explícitament que Trump quan esmenta els seus llibres preferits sempre  posa en segon lloc, seguint la Bíblia, el seu propi llibre !!!! Però és que a més la IA aporta el vídeo humorístic per explicar les seves idees però no per fer-ne un acudit sinó com a font d’informació.

I afegeix Gemini que Trump té el suport en ple de la comunitat evangelista dels EEUU. Mira per on. Jo ni li posava cara al  Sursumcorda ,  paraula d’ús exclusivament familiar i correspon a  un personatge indefinit, i ara potser n’he trobat una.

El peix al plat

Publicat el dia 17 gener, 2026
Actualitat/Economia/Gastronomia/Gent/Medi ambient

El passat més de novembre, l’amic Jordi Garcia Valero d’Empuriabrava em passava un  ’reel’ a Facebook de l’empresari rosenc Pere Gotanegra i Julià queixant-se de les restriccions que patia el sector de la pesca en part imposades des de Brussel·les, en part mal negociades des de Madrid.

És un ‘reel’ gravat des de la mateixa llotja de Roses que  impacta i que  em va portar a interessar-me per la qüestió i escoltar una conferència molt curiosa organitzada pel Club de Roma a Barcelona que fa els seus actes al Palau Macaya. La conferència es titulava “Reconectar con el mar que nos alimenta” i la feia Ana Bozzano presentada com a fundadora de El peix al plat.

Es tracta d’una Biòloga Marina Doctorada en Ciències de la Mar, que l’any 2013, després de la seva llarga trajectòria en diversos centres de recerca nacionals i internacionals, decideix dedicar-se a temps complet a la divulgació científica i organitza tallers de cuina, itineraris turístics….o fa conferències.

La qüestió és que Ana Bozzano  coneix perfectament el Sector Pesquer, els problemes i te criteri sobre que s’ha de fer. A la xerrada es parla de cuina, de menjadors escolars, d’educació, medi ambient, de pesca…i aquesta visió amplíssima la fa molt interessant. Passo l’enllaç. Això va ser el 10 de desembre de 2025. És un tema molt important i se n’ha parlat molt poc.

Proposta de canvi ferroviari català

Publicat el dia 13 gener, 2026
Economia/Medi ambient/Paisatge i patrimoni

Comencem l’any forts;  7 preguntes: 1. Rodalies, mercaderies i AV; que va primer? 2. Què vol dir xarxa única europea? 3. Quins objectius tenia la decisió europea? 4. Quin resultat han tingut els 35 anys? 5. Quins països van més retardats? 6. Que han de fer Espanya i Catalunya? 7.Com ho han de fer?  Ens ho van explicar en Santiago Montero Homs, Domingo Jaumandreu Ros i Josep Maria Sisó Vázquez dimarts 13 de gener a les 18:30 a l’Ateneu Barcelonès (Auditoris Bohigas).

L’acte fou presentat i moderat per la periodista  Maite Coca, vice-presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica de Catalunya (APIEC) que conduí endreçadament l’entusiasme dels ponents. Hi van anar unes 100 persones. Aquí està l’enllaç a You Tube

És un tema molt important. No es tracta només de trens, sinó de competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i capacitat de connectar-nos realment amb Europa. Els ponents son autors del document  “Diagnosi de mobilitat i proposta de canvi ferroviari català” que es va presentar al 4rt Congrés d’Economia i empresa de Catalunya (2025).  El document planteja una reflexió sobre les mancances estructurals del sistema  ferroviari actual i la necessitat d’una visió a llarg termini alineada amb Europa.

McDonalds’s i cuina popular catalana

Publicat el dia 28 novembre, 2025
Gastronomia/Gent/Humor

I atenció, ara  ALTA POLÍTICA: la Maria Nicalau ha disparat contra Ferran Adrià en el seu blog ‘Dietari’ per diverses afirmacions que va fer en el Fòrum Gastronòmic de Barcelona. La que més titulars ha portat ha estat “Hoy la cocina popular catalana es el McDonald’s” . La Maria que, al meu entendre, és una magnífica escriptora, se’l cruspeix. El seu ‘Dietari’ és de pagament – 5 euros al mes, jo hi estic subscrit– i, com afirma, el que guanya ja li proporciona uns ingressos que li permeten  ser independent. La crítica que li fa és correcta, però és un problema. En Santi Santamaria va publicar “La cocina al desnudo” (2008) en el que criticava la cuina amb química empresarial i l’espectacle mediàtic d’altres xefs i encara no li han perdonat. Ni mort. Hom pot dir el que es vulgui, però assenyalar porta ressentiments. La Maria és brava, sí.

1 2 3 … 27 Següent

Cerca al web

Guia Garlaires de Restaurants

Prem al porró per descarregar la guia

Arxiu

  • febrer 2026
  • gener 2026
  • novembre 2025
  • octubre 2025
  • setembre 2025
  • juny 2025
  • maig 2025
  • abril 2025
  • març 2025
  • febrer 2025
  • gener 2025
  • desembre 2024
  • novembre 2024
  • octubre 2024
  • setembre 2024
  • juny 2024
  • maig 2024
  • abril 2024
  • març 2024
  • febrer 2024
  • gener 2024
  • desembre 2023
  • novembre 2023
  • octubre 2023
  • setembre 2023
  • juny 2023
  • maig 2023
  • abril 2023
  • març 2023
  • febrer 2023
  • gener 2023
  • desembre 2022
  • novembre 2022
  • octubre 2022
  • setembre 2022
  • juny 2022
  • maig 2022
  • abril 2022
  • març 2022
  • febrer 2022
  • gener 2022
  • desembre 2021
  • novembre 2021
  • octubre 2021
  • setembre 2021
  • juliol 2021
  • juny 2021
  • maig 2021
  • abril 2021
  • març 2021
  • febrer 2021
  • gener 2021
  • desembre 2020
  • novembre 2020
  • octubre 2020
  • setembre 2020
  • agost 2020
  • juliol 2020
  • juny 2020
  • maig 2020
  • abril 2020
  • març 2020
  • febrer 2020
  • gener 2020
  • desembre 2019
  • novembre 2019
  • octubre 2019
  • setembre 2019
  • agost 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • desembre 2018
  • juliol 2016
  • febrer 2015
  • desembre 2014
  • novembre 202
  • agost 202

© 2019-24 Garlaires - Dissenyat per SEO Fiable

  • Inici
  • De peus a terra
    • Gent
    • Paisatge i patrimoni
    • Viatges
    • Gastronomia
    • Història
  • Lleure cultural
    • Música
    • Cinema
    • Teatre
    • Novel·la
    • Poesia
    • Pintura i dibuix
  • Assaig pensament
    • Divulgació científica
    • Medi ambient
    • Tecnologia
    • Economia
    • Economia recreativa
  • Garlant
    • Humor
    • Actualitat
    • Opinió
    • Política
    • Esports
  • Arxiu
    • Lluís Bassas
    • Guifré Belloso
    • Josep Maria Cadena
    • Miquel Carreras
    • Ricard Estrada
    • Alex López Tortosa
    • Jaume Miranda i Canals
    • Quim Perramon
    • Iu Pijoan
    • Josep Prats
    • Narcís Pijoan
    • Quimet
  • Enllaços
AnarAmunt