Josep Maria Cadena. Un temps, un país, un amic

Publicat el dia
/

Dimarts 2 de juny ens va deixar Josep Maria Cadena, que  per a mi era molt més que un company i amic del meu pare, era un ‘amic heretat’ com deia ell sempre fent exhibició de bon humor.

El meu pare era de l’època de la pluriocupació, sempre treballava de manera que hagués pogut passar que no hagués gaudit d’ell. Però la cosa es va resoldre d’una altra manera, jo l’acompanyava i estava amb ell però al lloc de treball o en coses relacionades amb la feina, no podia ser d’una altra manera. No anava al futbol, o treballava o descansava parant pels àpats i això durant els àpats parlava..

Recordo hores i hores d’espera a la recepció del diari de Barcelona o de l’Avui mentre ell feia la seva feina. Coneixia tota la redacció. Desprès anava amb ell als bars del voltant. Un cop recordo haver a anat a casa d‘en Pernau a una reunió clandestina perquè projectaven un debat que hi havia hagut a Paris en el que havien intervingut líders de l’oposició al règim a l’exili i un ministre franquista que es deia Gonzalo Fernández de la Mora. Era diumenge pel matí, hi havia molts periodistes, més atenent les dimensions del pis i  molts barbuts, entre ells l’Antonio Franco, joveníssim que feia molts acudits. Jo devia tenir 12 anys, no més.

Vaig viure la vida meva i la del pare i d’uns companys seus generacionalment més grans que jo. Quan es fa crear l’avui en Josep Faulí, en Josep Maria Cadena, l’Andreu Calaf  en Josep Maria Orta i en Quimet van instituir anar a dinar plegats un cop al mes. Hi anaven ells i jo també. Llavors ja tenia 18 anys.  Sembla estrany però anava així. Amb els companys de l’Ajuntament de Sant Adrià també era similar. Es vivia en comunitat ampliada.

La cosa no acaba aquí, és clar. En Josep Maria Cadena va arribar a conèixer i a tenir relació amb  molts dels meus amics. Es va crear la tertúlia dels GARLAIRES i allà estava ell , no fallava, interessat en tots i en tot. Jo li agraeixo lo molt que m’ha estimat. Jo també l’he estimat molt i als seus. I  li agraeixo especialment que mi i a molts ens ha fet il·lusionar amb aquest país nostre. Va tenir una vida extraordinàriament plena seguint amb el seu projecte de país i de gent i la vàrem compartir.

En Josep Maria Cadena resta viu en el meu cor.

…

Passo alguns enllaços sobre ell:

Josep Maria Cadena a Vikipedia

Savis (TV3) ( 20/10/2015)

Necrològica a l’Ara / La millor foto

Articles del CIC ( Llúcia Oliba i Begoña Muñoz)

Corpus 2026: ous i truites

Publicat el dia
////

Amics, patitzants, punyeteros tots:

Enguany em correspon una tasca feixuga i ingrata, àdhuc desagradable.

Tutto Passa

Tranquils, no és que el nostre venerable Ajuntament hagi decidit eliminar la ballaruga de l’ou, no. No, o no pas encara, perquè creix la sospita que la parc-tematització de la ciutat fins a convertir-la en la Disneyland del modernisme –seguint el camí obert per viles pioneres i valentes com Venècia o Praga–, és l’objectiu principal de l’elit que ens governa. O sigui: tot arribarà, tot això passarà (en el pitjor sentit de l’expressió). Tingueu-ho per segur.

La meva aportació d’enguany és modesta, casolana si voleu, però d’una utilitat pràctica indiscutible: consisteix a posar-vos al cas d’una santa vegada i definitivament d’un bàsic (així en diuen els cursis) del qual seguiu sense tenir-ne ni idea per més anys que passin. Llegiu-ho, que us convé.

Mentrestant, l’ou anirà giragonsant de dijous a diumenge als patis consuetudinaris, sempre a la fresca, envoltat de verdura, senza fine.

https://dai.ly/x30c1tb

 

Vinga, va, no feu el dropo: penseu que si us marqueu com a objectiu contemplar-lo a la Casa de l’Ardiaca (el d’aquesta foto d’aquí), de patac podreu veure com esquitxen els de la Catedral, del Museu Marès, del Palau del Lloctinent, i de l’Ateneu: En menys de 500 metres de radi, un repòquer. Ni a Las Vegas, nens. 

I de franc.

Au!

Ou!

ARXIU L’OU 2026

Sobre l’Informe Fènix

Publicat el dia
////

Ha estat notícia l’anomenat informe Fènix  un treball coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, segons el model econòmic actual de Catalunya és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mig termini.

El problema és el pes grandiós que té sobre l’ocupació el sector turístic que paga tan poc als treballadors que no cobreixen la seva despesa social (ensenyament, sanitat…) i  s’ha de pagar amb els impostos generals. Això podria tenir sentit, és el que passa amb l’agricultura, però perd el sentit si el resultat és insostenible. La proposta de l’estudi es centra en la necessitat d’augmentar el salari mínim la qual cosa obligaria a que no es facin activitats econòmiques que no puguin pagar-lo, reorientant així l’economia cap a sectors més productius o capaços de pagar suficientment als empleats.

L’informe ha aixecat debat, la qual cosa és molt positiva. El model econòmic a seguir és una qüestió importantíssima. En Jordi Roca Jusmet, catedràtic d’economia (UB) ens ha fet arribar una crítica plena d’observacions  molt interessants i amb una visió alternativa i enriquidora.

La presentació de l’informe es va fer al  Col·legi de Periodistes (15/05/26) – jo hi era  – i la megafonia va ser un desastre,  és impossible que s’hagi gravat bé i és una llàstima. Per exemple explícitament els autors van manifestar que no tenien res contra la immigració, al contrari, el problema per ells és la sostenibilitat del sistema. En qualsevol cas la relació entre el model econòmic i la immigració és part importantíssima del debat. Jo he presentat una proposta a la Junta de l’Ateneu Barcelonès per animar aquest debat aprofitant que enguany la Presidenta i la Junta s’han volgut ocupar de la immigració com a tema de debat. Ja veurem que decideixen.

…

P.D. Com a curiositat, en el PDU de les 3Xemenies de Sant Adrià ha costat moltíssim definir un projecte econòmic, que serà un el projecte MediaCity Catalunya que ja veurem com a acabarà. En canvi es destinen ja sobre el projecte 20.000 m2 de sostre a hotels, que poden representar 700 places hoteleres sense que el Departament de Territori, responsable dels estudis econòmics, hi trobi cap problema quan, amb els salaris que es paguen a l’hostaleria, la sostenibilitat econòmica i fiscal del país es veurà empitjorada.

Com diu l’estudi Fènix estem  subvencionant el turisme però a més, el projecte de les 3Xemeneies és possible perquè els estudis econòmics del Departament de Territori no han identificat unes plusvàlues que estarien prohibides constitucionalment.  Per tant, podem estar subvencionant l’hostaleria i, a més a més,  promovent-la a través de la planificació urbanística.

A aquestes alçades, com observen al Cercle d’Economia no es pot desmantellar el sector turístic atesa la importància que té, però tampoc s’hauria de promoure i, si més no, reorientar-lo. La solució és augmentar sensiblement el salari mínim.

L’home i la IA

Publicat el dia

De coneguts  gens  religiosos, m’arriba la carta encíclica MAGNIFICA HUMANITAS de Lleó XIV sobre la custodia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial. Son reflexions  oportunes  en temps de canvis extraordinàriament profunds.

Poso un exemple de que va. En el punt 92 diu  “A l’Encíclica Laudato el Papa Francesc denunciava el creixent afermament d’un paradigma tecnocràtic al món globalitzat: la tendència a deixar que la lògica de l’eficiència, del control i del lucre governi per si sola les decisions personals, socials i econòmiques. …la tècnica no és un simple instrument i que, quan es torna criteri, acaba per establir quin compte i què es pot descartar, reduint la creació a un objecte d’explotació i les persones a engranatges d’un sistema que sigui cada cop més eficaç”.”93.  Aquest paradigma s’ha estès ràpidament en els darrers anys, també com a efecte de la difusió de la IA, les ciències cognitives, la nanotecnologia, la robòtica i la biotecnologia….”

Es fan una sèrie de recomanacions que, com totes les qüestions religioses, cadascú les interpretarà  a la seva manera. Jo valoro particularment la importància que es dóna a les ciències socials per a millorar el món, també pot ser una d’estimar el proïsme.

Igual que en molts assajos es fa referencia als antecedents de pensadors i coneixement sobre la matèria, aquí igual, però, és clar,  els antecedents son Papes alguns de fa molts anys, i això fa que algun paràgraf no sigui senzill de seguir. Però en general es pot llegir i entendre i a part del que es publiqui està bé veure directament el document. L’enllaç que he posat està en castellà.

Desenvolupant IA des del BSC

Publicat el dia
/

Mercè Crosas és la directora de Ciències Socials i Humanitats Computacionals al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). La iniciativa pionera del BSC en la creació del Departament de Ciències Socials té com a objectiu comprendre qüestions complexes i de gran escala de les societats humanes, tant actuals com passades, amb l’ajuda de grans conjunts de dades, intel·ligència artificial i computació d’altes prestacions.

El 20 de novembre de 2025, Mercé Crosas va fer una conferència a la Casa de Cultura de Girona titulada “Ciències Socials i Humanitats Computacionals: Nous usos de les dades i la IA per estudiar la societat” que es pot visualitzar a Youtube (enllaç). La conferència m’ha semblat particularment interessant perquè no és tracta ja  d’explicar una vegada més  què es pot fer amb la IA, sinó que es pot fer o que s’està fent des de Barcelona o Catalunya en el desenvolupament de la tecnologia de la IA.

Partint d’una definició de la IA ‒ “fer el correcte de forma racional” ‒  IA seria la capacitat d’una màquina o sistema per actuar de manera que assoleixi els millors resultats possibles —o els resultats esperats més alts— d’acord amb la informació disponible i els seus objectius, és rellevant el coneixement del tractament i preparació de la informació – les dades- per a la IA.

Aquest és un dels àmbits d’especialització de la Mercè Crosas que també és presidenta de CODATA, el Comitè de Dades del Consell Internacional de la Ciència, i membre afiliada de l’Institute for Quantitative Social Science de la Universitat de Harvard.

I sembla que a Catalunya tecnològicament estem ben posicionats en aquest sector de l’arxivística (*) que és sovint el gran oblidat de la innovació, quan en realitat és la base de la governança de les dades i la memòria digital(**).

La conferència l’acaba amb un exemple de lectura de manuscrits medievals que a Catalunya abunden,  estan escanejats i es poden llegir informàticament. El ‘promt’ (instrucció) de lectura a la IA diu: «Ets una IA molt útil que m’assistirà a llegir i analitzar documents notarials de l’edat mitjana. Llegeix el document atentament i crea un resum del contingut i una llista de persones mencionades. No t’ho inventis! Si la informació no està en el document digues “no ho sé”»

A part de l’anècdota, estratègicament el tema és important. El passat de març es va inaugurar el laboratori de la IA del Banc d’Espanya que s’anomena DELTA i que està ubicat a l’edifici de la plaça de Catalunya. Segons el seu director, Ignasi Belda, que potser recordareu de Garlaires ja que publicàvem uns Reculls de Premsa fets per ell i també va fer una xerrada a l’Ateneu Barcelonès sobre IA, a DELTA preveuen tancar un acord de col·laboració amb el BSC. I com DELTA poden sorgir molts projectes més.

Hi ha un altre aspecte molt important que apunta la Mercè Crosas a la seva xerrada que és la referent a metodologia de les ciències socials. Igual que quan els de la meva generació estudiàvem en el pla d’estudis hi havia una assignatura d’estadística o econometria, com a eina metodològica entenc que la IA es configura també com una part essencial de la metodologia científica, de progrés científic en definitiva. No està tot fet amb la IA, és la pròpia IA com eina la que  pot ajudar al progrés científic de les ciències socials i les humanitats.

(*) Tinc la impressió que Miquel Puig i Raposo va jugar molt positivament a favor del desenvolupament tecnològic del sector quan va ser director general del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Ho he consultat Gemini (IA) que indica que sota el seu lideratge, aquest organisme no només es va centrar en la infraestructura tecnològica pura, sinó que va esdevenir un referent en la preservació digital i l’accés obert i es van desenvolupar eines per a la gestió de repositoris digitals que han estat fonamentals per a l’arxivística moderna.

(**) L’octubre de 2005 es celebrà a Barcelona el Congrés Internacionals d’Arxius que va passar desapercebut en els mitjans de comunicació. La Mercè Crosas hi va participar (enllaç).

Dret a l’habitatge!

Publicat el dia

L’Agrupació Sènior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en la que participa l’amic Joan Maria Pascual,  va organitzar cicle entre els mesos d’abril i desembre de 2025, dedicat a concretar mesures per garantir el Dret a l’Habitatge.  Adjunto els materials:

Sessió 1. El Context. On som en matèria d’habitatge.

Sessió 2. Els llocs. Les polítiques de sòl i de regeneració urbana. La proximitat.

Sessió 3. Els impulsors. Els activadors de l’habitatge assequible.

Sessió 4. La indústria. Els recursos necessaris davant el repte de la construcció

d’habitatge assequible.

Sessió 5. La reconstrucció. Canviar els usos del sòl i dels edificis construïts,

reconstruir, rehabilitar, conservar i mancomunar.

Sessió 6. L’aprenentatge. L’ensenyament de l’Arquitectura,

l’equip transdisciplinar i l’encaix professional.

Sessió 7. Un final, per a engegar. Conclusions del cicle i propostes d’acció.

 

Han fet un treball molt exhaustiu amb propostes que em semblen interessantíssimes. Per exemple les propostes de la Secció referents a economia diuen: “Aconseguir que millorin notablement els sous mitjans dels treballadors. Evidentment així serà més fàcil que amb el 30% dels ingressos puguin pagar un habitatge digne. Potser cal canviar el sistema capitalista salvatge. Resoldre el desequilibri entre capacitat de pagament i el cost d l’habitatge”. Fa poc es comentava en una sessió de la Societat Catalana d’Economia dedicada a la immigració que aquest era el procediment intel·ligent i senzill que servia als suïssos per determinar  la immigració que el país pot encaixar i l’habitatge de passada. No és una proposta utòpica. Una altra cosa és que es vagi en aquesta línia

 

Però, vaja, hi ha moltíssimes propostes, en molts àmbits i estaria bé que les autoritats les consideressin; passo l’enllaç de les síntesi. I per si no els fan cas, els organitzadors s’han centrat sobretot en proposar la creació d’una empresa pública amb un consens polític ampli dedicada a afrontar el problema de l’habitatge.

En Jaume, en Claudi, l’Oriol, l’Ot i l ‘ordenació del territori

Publicat el dia

En Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic des de 1992 a 2014, és a dir pare de l’Institut Cartogràfic, coneix perfectament la problemàtica del planejament urbanístic i hi dedica un article en el seu blog  Tempus Fugit titulat “Contradicció territorial catalana avui. I diàleg amb Claudi”. Claudi és Claude AI (assistent Ai). L’article es una mostra de la profunda experiència de Jaume Mirada que, quan ha acabat l’article, li demana a l’assistent IA (en Claudi) que opini al respecte. En Claudi fa una exhibició de coneixement amb cita de fons i mostra tenir criteri. Us poso el  que li comenta en Claudi al Jaume com a colofó, diu:

«Tancament
El vostre text té una virtut i una tensió no resolta. La virtut: nomena les contradiccions sense dissimular-les. La tensió: oscil·la entre la crítica al PDUM com a document polític ajornador i una proposta (INCASÒL + ICF + expropiació favorable) que és també, en essència, un acte polític de fe en la capacitat pública. Potser la pregunta definitiva no és “com créixer?” sinó “quina mena de país volem ser quan acabem de créixer?”. I aquesta, com apuntàveu amb l’aforisme, el tempus ja no ens deixa ajornar-la.
Si voleu, puc aprofundir en qualsevol d’aquests vectors —el precedent de Viena, el col·lapse financer del sector, o el debat decreixement vs. expansió— en un document més extens amb referències completes i dades contrastades»

Jo crec que això d’en Claudi  és una broma  i un recurs literari d’en Jaume(*). Si és broma està bé i te gràcia, si no és broma  està bé igualment, és clar, però la gràcia s’estronca.

…

I segueixo amb ‘territori’. M’ho he passat molt bé amb l’entrevista que li fa el periodista Ot Bou (VilaWeb)  al geògraf Oriol Nel.lo titulada “Barcelona i Madrid, un mirall irregular” i que es penja a YopuTube.

La cosa ve d’un llibre que s’acaba d’editar en italià titulat “Barcellona / Madrid. Un dialogo critico tra due città”,  elaborat per Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja de la Universitat Politécnica de Madrid. Això de Madrid-Barcelona és un tema sempre polèmic, hi ha tot allò del Madrid DF…i el parer de l’Oriol Nel.lo, que és molt ponderat i científic i expressa amb molta amabilitat, és a tenir en compte.

 

Sant Jordi? Sant Jordi!

Publicat el dia
///
Aqui l’habitual mail de l’Iu Pijoan dedicat a la diada de Sant Jordi que incorpora l’escrit BREVIARI IL·LUMINAT DE TERMES D’ARREL RELIGIOSA I MITOLÒGICA.
Copio el mail, però que com que no queden les imatges copiades, afageixo un arxiu en pdf amb les imatges.
//////////////////////////////

Sant Jordi? Sant Jordi!

Informació de servei: Han tancat la Rambla (la de Barcelona).

 

https://youtu.be/xSoiKYKZ46s

 

O sigui, no hi aneu perquè no hi haurà parades i no hi trobareu més que tanques i esvorancs, i gent de fora vila visiblement desorientada a causa de factors diversos. Per tant, la congestió de l’àrea Passeig de Gràcia-Rambla de Catalunya i travessies pot ser piramidal. S’imposa doncs l’astúcia, amics, i el meu consell és que matineu i sortiu al carrer abans de les 9: trobareu la majoria de parades en fase de muntatge, sí, però circulareu de meravella, no farà calor ni us emprenyarà gaire ningú, i potser –potser– tindreu la mateixa sort que jo vaig tenir un any, quan pujant per Rambla de Catalunya de bon matí em va cridar l’atenció una parada que tenia un gran plafó darrere que versionava el famós lema “Keep calm…” rematant-lo amb “… and kiss a catalan”. Quan m’hi vaig acostar neguitós per veure si era veritat, vaig poder parlar amb una noia napolitana, menudeta i riallera, que anava atrafegada col·locant llibres al taulell i que, per a gran alegria del cronòp-iu, va resultar ser l’Antonella Speranza, autora d’un llibre indispensable per als catalans que ens agrada cuinar pasta (i menjar-nos-la). Si m’hagués fet un petó no m’hauria torbat tant.

                     La parada                                               El rossinyol milanès                                                   Les roses                                                                   El llibre

 

Ja és aquí doncs el dia que les ciutats de Catalunya fan olor de llibre. I com deia Borges, sabreu on hi ha literatura perquè el pols se us accelerarà.

 

Per cert, la criatura se’ns ha fet gran: 18 anys de repte. Ara no falleu, i feu-lo rodar convidant a comprar i comprant domés llibres en català. Feu-vos el favor, home!

 

I estimeu fort, punyeteros, que la vida és comptada.

 

Au,

 

Iu

 

P.S.: Fa temps vaig perpetrar un epítom de termes d’arrel literària que han passat al llenguatge col·loquial, la primera entrada del qual –“Apocalíptic”– era òbviament bíblica i, doncs, fins a cert punt espúria. Aleshores ja us vaig amenaçar amb dedicar una gasetilla primaveral a mots nascuts de la religió i la mitologia, i ara que ens acostem al final del camí, cal tancar si més no aquesta carpeta. Ho he restringit a una vintena de termes selectes relacionats amb personatges i alguns episodis; per tant, deixo de banda el vastíssim camp de les expressions i dites, que ja compta amb obres editades: sense anar més lluny, el meu company messiànic Salvador Alsius va publicar aviat farà 30 anys Hem perdut l’Oremus, un recull de frases fetes derivades de la religió catòlica que fa les delícies de grans i més grans.

 

P.S.2: En Josep Pedrals, l’autor del poema del Nadal passat que tots recordeu amb (escato)lògica emoció, acaba de fer una performance estupenda sobre l’ecosistema del llibre vestit de paleta poeta. Tu sí que vals, Pedrals!

Visca la samarreta imperi!

https://x.com/i/status/2032931344477458717

/////////////
i el PDF:

Interès general i habitatge a les 3Xemeneies

Publicat el dia
///

La Consellera de Territori, Sra. Sílvia Paneque, segons el recull de premsa de la Generalitat (1/04/26), considera necessari “augmentar les densitats en l’àmbit de les 3 Xemeneies, que respon a les necessitats que té Catalunya, i que en aquest cas requereix ni la modificació del planejament” (Caram!)

L’interès social (o interès general), que és un concepte jurídic indeterminat, no ha de ser un xec en blanc per saltar-se les normes. La Constitució Espanyola estableix que l’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals, amb submissió plena a la Llei i al Dret i   prohibeix expressament l’arbitrarietat dels poders públics.

I per a les 3 Xemeneies tenim la referència  de l’article 47 de la Constitució que molt directament diu que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

La mateixa norma constitucional que estableix que el dret a l’habitatge efectivament té un interès social i general  obliga també en el mateix paràgraf a impedir l’especulació; també és interès general ! Relacionat amb això, des de la plataforma veïnal de les 3 Xemeneies es va posar de manifest en el seu dia, que l’avaluació  econòmica realitzada per indicació del Departament de Territori tenia errors metodològics de molta consideració tant pel que feia als aspectes financers com a l’estudi de mercat (*) i això tenia com a resultat proposar una edificació excessiva pel salvaguardar el pretès o suposat equilibri econòmic per part dels promotors privats.

Aquest error metodològic és dramàtic no ja per Sant Adrià de Besòs sinó per a tot el país. Afavorir els sectors lligats a la construcció possibilitant que obtinguin plusvàlues, ha portat a un model econòmic en que fa 20 anys la renda per càpita està estancada. Un model econòmic que necessita treballadors a molt baix preu amb unes demandes socials que ha de cobrir la resta del conjunt de l’economia. A mesura que la participació del turisme en el PIB augmenta això és inviable.

En aquests moments, des de moltes institucions, des del Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i des de la pròpia Conselleria d’Economia de la Generalitat hi ha un consens expressant amb molta claredat i contundència de que cal reorientar aquest model econòmic pervers. Aquesta voluntat és incompatible amb els instruments del Departament de Territori que fomenten amb aquesta metodologia d’anàlisi perversa  els sectors vinculats al urbanisme especulatiu.

El Conseller de Territori, Sr. Joaquim Nadal, va endreçar la normativa urbanística però va quedar pendent tot el que fa als aspectes econòmics del planejament urbanístic que comencen per tenir un coneixement real i fidedigne dels costos i ingressos reals de les promocions urbanístiques començant pel control de les juntes de compensació i cooperació.

Aprofitant el consens de que el model econòmic ha de canviar, la Sra. Sílvia Paneque està en condicions d’agafar el relleu de Joaquim Nadal  i superar  la sentència del Compte de Romanones a començaments de Segle XX: “Hagan ustedes las leyes y déjenme a mí los reglamentos” (com el control administratiu sobre l’execució pot ser més poderós que la creació de la norma general). En Romanones segueix fent gràcia a molts gestors públics centrats en el curt termini, però si volem endreçar l’economia no ens podem enganyar. Ens hi juguem molt.

Quim

 

(*) Un estudi de mercat és molt més que recollir preus, hi ha una metodologia i ho han de fer experts // No es pot tenir confiança en un estudi econòmic i financer que empra una taxa interna de rendiment com a taxa externa de rendiment. Aquest error no l’admetrien en un curs seriós de finances  // Molts estudis econòmics son realitzats per arquitectes, la qual cosa no és cap problema, però han de tenir uns coneixements d’economia suficients, si tracten estudis de mercat han de ser experts en estudis de mercat i si tracten finances han de ser experts en finances. Igual pel que respecte al control econòmic dels Juntes de Cooperació i Compensació. Es necessita uns coneixements suficients d’economia que poden ser elevats.

 

 

Economia i educació

Publicat el dia
///

Xina és el que és gràcies a haver prioritzat la revolució educativa que comprèn ensenyament bàsic, formació professional, universitats, transferència de tecnologia i governança. El mateix va  passar a Alemanya. Japó, Regne Unit, França, Rússia o Itàlia son més del que el seu PIB indica gràcies a la fortalesa científica.

Els països més avançats d’Europa i del món ho són gràcies a quatre grans revolucions: l’educativa, la científica, la política i la industrial. En totes elles, el capital humà ha estat un factor clau del desenvolupament econòmic i social. I quines perspectives tenim a Catalunya?

Doncs dilluns 9 de febrer a les 18:30 gràcies a l’Esteve Oroval varem organitzar a l’Ateneu Barcelonès taula rodona Economia i educació,  amb la participació de:

  • Esteve Oroval, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i coautor del llibre Economía de la Educación
  • Oriol Escardíbul, secretari general del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i coautor del mateix llibre
  • Álvaro Choi, professor agregat de la Universitat de Barcelona i especialista en economia de l’educació

La sessió fou moderada per l’economista Teresa Torres.

És un dels actes dels que em sento més orgull com a ponent de la Secció d’Economia. Va ser possible gràcies a l’Esteve Oroval i l’acte va ser també un homenatge  a ell, pioner d’aquesta branca del coneixement a Catalunya. El  20 de febrer, just abans de sortir cap a Sud-Amèrica, van penjar el vídeo a YouTube, aquí teniu l’enllaç.

1 2 3 … 28