De coneguts gens religiosos, m’arriba la carta encíclica MAGNIFICA HUMANITAS de Lleó XIV sobre la custodia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial. Son reflexions oportunes en temps de canvis extraordinàriament profunds.
Poso un exemple de que va. En el punt 92 diu “A l’Encíclica Laudato el Papa Francesc denunciava el creixent afermament d’un paradigma tecnocràtic al món globalitzat: la tendència a deixar que la lògica de l’eficiència, del control i del lucre governi per si sola les decisions personals, socials i econòmiques. …la tècnica no és un simple instrument i que, quan es torna criteri, acaba per establir quin compte i què es pot descartar, reduint la creació a un objecte d’explotació i les persones a engranatges d’un sistema que sigui cada cop més eficaç”.”93. Aquest paradigma s’ha estès ràpidament en els darrers anys, també com a efecte de la difusió de la IA, les ciències cognitives, la nanotecnologia, la robòtica i la biotecnologia….”
Es fan una sèrie de recomanacions que, com totes les qüestions religioses, cadascú les interpretarà a la seva manera. Jo valoro particularment la importància que es dóna a les ciències socials per a millorar el món, també pot ser una d’estimar el proïsme.
Igual que en molts assajos es fa referencia als antecedents de pensadors i coneixement sobre la matèria, aquí igual, però, és clar, els antecedents son Papes alguns de fa molts anys, i això fa que algun paràgraf no sigui senzill de seguir. Però en general es pot llegir i entendre i a part del que es publiqui està bé veure directament el document. L’enllaç que he posat està en castellà.
