Antoni Negre Villavecchia

Publicat el dia
//

El passat 22 de febrer de 2022, ens assabentàvem del decés d’Antoni Negre Villavecchia. Per descriure el personatge he trobat  un article d’antologia del periodisme econòmic d’en Xavier Vidal Folch a El País (semblança d’Antoni Negre) i dos articles d’en Toni Rodríguez Pujol, assessor de comunicació , el primer la necrològica (Negre, el vers lliure de la societat civil catalana) i un segon que havia fet anys abans, l’any 2009, que es titulava “Un sopar d’estiu a ca l’Antoni Negre”.

A part dels articles, el que coneixem Santiago Montero, tenim el seu testimoni, ja que en Santiago va ser assessor d’en Negre en temes d’infraestructures. L’ampliació de l’Aeroport del Prat, en la qual Negre com a president de la Cambra (i Montero que cobrava d’en Negre i no de la Cambra) va jugar un paper importantíssim, ha estat fonamental en el desenvolupament econòmic de les darreres dècades.

En Negre va exercir un lideratge social i econòmic  que contrasta amb la manca de lideratge actual a Catalunya. Perquè? No ho sé, però, com a mínim, resulta interessant comparar l’entorn polític i econòmic dels anys 80 amb els actuals. Com a conseqüència de la transició, la societat civil estava més implicada en els partits polítics, el sector del totxo no tenia la importància que te ara, el model econòmic es prestava més a ser liderat… Ara tenim uns reptes molt importants i unes oportunitats per per afrontar-los, però el sistema no genera cap més ‘Antoni Negre’.

 

Catalunya 2022. RESET. Crida per reactivar el país

Publicat el dia

El passat dia 11 vaig assistir a la Tertúlia Nova Ciutat de l’Ateneu Barcelonès que coordina Miquel Barceló i a la que assistia com a ponent Genis Roca que explicà sintèticament  l’Informe “Catalunya 2022. RESET. Crida per reactivar el país” , encarregat  per Presidència de la Generalitat just el juny del 2020, coordinat per ell juntament amb Victòria Alsina Burguès.

L’informe l’elaborà un grup d’experts, amb independència d’idearis polítics i amb la voluntat de proposar  una sèrie d’accions que fossin executables per a qualsevol govern i que permetessin reconstruir el país superant la situació que havia deixat la pandèmia.

Tanmateix l’informe es presentà sense pena ni glòria; no despertà interès, la qual cosa portà a Genís Roca a fer-se una reflexió: “Tenim un país amb un capital humà immens, a primer nivell internacional, amb gent amb experiència,  amb ganes d’aportar solucions, no manquen les propostes però no  s’executa res, malgrat que hi ha un consens de la seva necessitat”.

Ell no creu en l’Administració, veu el sistema polític immobilitzat per la seva pròpia lògica i confia en les accions individuals. Posa com exemple l’organització recent de la Copa Amèrica a Barcelona i proposa una acció per a moure tot plegat consistent en dotar a la societat civil d’eines per a que puguin fer avaluacions econòmiques de l’acció pública a petita escala, per exemple com funciona una escola, un determinat centre sanitari o una línia d’autobús.

Posar en marxa aquest motor – seria una revolució, segons en Genís – necessitaria de  la participació dels mitjans de comunicació a qualsevol nivell ja sigui premsa, audiovisuals, internet… Durant l’etapa de Mas-Colell com a Conseller d’-Economia es va fer obligatori avaluar les grans inversions públiques i es fa però no se’n parla gens d’aquestes avaluacions.

En l’etapa de Pere Aragonès, es va introduir a la llei complementària dels pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern».

De l’aplicació d’aquesta llei no en sé res. La única experiència és a l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies de Sant Adrià  aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits. Com que no afecta els pressupostos de la Generalitat -diuen- doncs no cal.

També existeix un Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) que hauria d’anar desbordat de feina, però bàsicament rep encàrrecs d’avaluar polítiques socials. Les polítiques de l’Agència de Turisme, per exemple, no les  avalua ningú.

Aquí és on entra la necessària complicitat dels mitjans de comunicació. Jo vaig demanar fa anys a la Conselleria d’Economia l’estudi econòmic del projecte ara anomenat Hard Rock Entertainment World i res, no n’hi havia. Tampoc cap mitjà ha  demanat i publicat un estudi d’impacte del projecte de les olimpíades d’hivern, que permetria debatre sobre la seva conveniència.

La revolució que proposa Genís Roca és factible i estaria molt bé, però no sembla gens fàcil.

Un Sant Jordi fulgurant

Publicat el dia

De l’Iu Pijoan:

Ahir a la tarda vaig coincidir amb una companya, la TG, que és amb seguretat la persona que més m’ha escrit en tota la meva vida, i quan ja marxava em va dir: “A veure quan ens envies el text de Sant Jordi!”. En aquell moment el tenia a mig muntar, i pobre de mi, se’m va acudir insinuar que enguany potser faria salat. Em va respondre, taxativa com només ho pot ser una consumada intèrpret de mandolina i ukelele: “Deixa’t estar, que l’estic esperant per llegir-lo”. Vaig quedar clavat. “Per llegir-lo”. Això que et llegeixin i saber-ho és cosa de no dir, trobo…

,,,

Estimeu amb emoció, sentiu-vos estimats amb emoció.

Bona Diada, punyeteros!

Au,

Iu

…

UNA RENDISTA IMMORTAL I EL CLUB DELS FULGURANTS

 

 

Lluís Raluy i els nombres primers

Publicat el dia

Avui us passo un enllaç d’un article de Pedro Alegria (Universitat del País Basc // Comissió de Divulgació de la Reial Societat de Matemàtica) titulat “La increíble vida de Luis Raluy, el payaso matemático fascinado por la ‘Teoría de Números’”

Jo vaig tenir la sort de poder compartir aquesta afició a les matemàtiques amb alguns dinars  amb ell a la Barceloneta o a Sant Adrià. En Lluís era un autodidacte pur, feia manuscrits amb la seva pròpia notació, dibuixos i era original. L’article explica molt bé tot plegat. I una còpia d’un dels llibres manuscrits la vaig entregar a la Biblioteca de Sant Adrià.

La Bisbal ‘Craft City’

Publicat el dia
/

Si algú viatja a Nova York i té la possibilitat i capacitat de comprar una joia a Tiffany, es pot trobar amb que aquella peça s’hagi fet en un taller de la Ciutat Vella de Barcelona. Els millors ganivets del món es fan al carrer Ramon Turró del Poblenou on s’hi ha instal·lat un artesà israelià. A Folgueroles el cisteller Joan Farré  treballa la cistelleria en paisatgisme i interiorisme a través de la seva empresa, Pont de Querós, des d’on ha col·laborat amb arquitectes com Benedetta Tagliabue o Jean Nouvel.

La promoció econòmica s’ha centrat en la (suposada) tecnologia  i de l’artesania ni se’n parla quan és un sector amb molt potencial. De cap manera es tracta d’una activitat obsoleta econòmicament. L’artesania pot incorporar tecnologia moderna, ser exportadora, facilita la cohesió del territori i de les ciutats, ocupa molta mà d’obra i fa un país més agradable per a viure.

Jo penso que si se’n fes una promoció econòmica adequada, el sector de l’artesania té tots els elements com per fer una eclosió, tal com ha passat amb el sector de la restauració. El desenvolupament del sector turístic és una bona carta que tenim, més quan es pretén promoure un turisme de qualitat.

Aquesta és l’aposta en promoció econòmica que fa l’Ajuntament de la Bisbal. Ara hi ha cinquanta artesans de diferents oficis, quaranta  dels quals estan acreditats com a mestres artesans i estan prenent mesures per atreure’n més.

Fa pocs dies La Bisbal va rebre  una certificat internacional com a Craft City i va anar-hi el Conseller d’Indústria a celebrar-ho – hi ha un Consorci d’Artesania – però jo segueixo fa temps el sector de l’artesania i crec que qui té les idees més clares en aquest país en relació a la importància d’aquest  és el regidor de promoció econòmica de La Bisbal i no pas a ningú de la Conselleria o de la Cambra de Comerç que també participa en el Consorci. Tampoc sembla massa interessat l’Ajuntament de Barcelona.

 

Josep Llorens Artigas – Joan Miró (exposició a La Pedrera)

L’urbanisme a Tarraco

Publicat el dia
//

Avui us volia recomanar uns dels  documentals d’una sèrie elaborada per RTVE sobre enginyeria romana dedicat a urbanisme i àmpliament centrat en Tarraco. El que m’ha semblat més destacable és que es parla d’urbanisme (romà) i no solament d’arquitectura, que era el més habitual,  i en segon lloc l’ús de la tecnologia en 3D per a la visualització de la decisió de la seva ubicació, l’estructura de la ciutat, l’arquitectura, els rituals, el marcatge del seu perímetre, la parcel·lació o el repartiment entre els colons. Espectacular.

No hi ha hagut manera de trobar qui son els autors del documental, però, vaja, si s’ha pogut fer aquest documental és gràcies a la important tasca arqueològica que es realitza. Solament en els 25 anys que separen el 1982 del 2007 es van efectuar  al terme municipal de Tarragona un total de 1.342 intervencions arqueològiques. Això és excavacions, seguiment d’obres, adequacions o documentacions.

Debat sobre l’energia nuclear i els objectius ecològics

Publicat el dia

El passat 25 de gener Francesc Reventós i Puigjaner, doctor enginyer per l’Institut Politècnic de Grenoble i professor de física i tecnologia nuclear a la UPC, va fer una conferència organitzada pel grup d’Ecologia i economia de la Societat Catalana d’Economia (IEC) titulada “Transició energètica: Què és urgent?, què és important?”

El professor Reventós minimitza l risc d’accidents i de magatzematge de residus nuclears i considera que l’opció nuclear és una bona solució per assolir els objectius de reducció d’emissions de carboni.

A part de la bonhomia absoluta del professor Reventós, el que destaca és el caràcter obert del Grup d’Economia i Ecologia presidit per Joan Martínez Alier, contrari a l’opció nuclear que va presentar l’acte i va exposar els seus dubtes. La conferència va ser un debat científic i transversal, cosa extraordinàriament infreqüent entre perspectives diferents.

Si algú està interessat en la proposta de Francesc Reventós i no té temps per a veure el vídeo de la conferència, pot llegir el seu article a La Vanguardia “Els objectius ecològics són dos” (19/12/2021).

…

Des d’una perspectiva econòmica Francesc Raventós i Torras a l’article “Limitar el perillós escalfament del planeta” (El Triangle, 16/02/2022),  analitza els enormes recursos econòmics que es requereixen per a la transició energètica i recomana, entre altres coses, una disminució de la despesa militar.

L’economia de les arts: el teatre

Publicat el dia
/

11/02/22

Eren èpoques de lluita antifranquista quan una companyia d’actors afeccionats de Ciutadella de Menorca, representava l’obre de teatre “El retaule del flautista” basada en la faula “El flautista de Hamelin” però emfatitzant la corrupció i la connivència dels poders, i a favor de la intel·ligència del poble indignat. L’obra tingué un èxit sonat al teatre Capsa i d’allà es representà a molts indrets de la geografia dels Països Catalans.

Un  jove actor d’aquella companyia, degudament disfressat, és clar, cantava una cançó que deia: “El negoci no té cor, el negoci no té entranyes, ara manen les finances, ara mana qui té l’or” . El  seu nom era Guillem López Casasnovas que, vet aquí, acabà sent catedràtic d’economia, conseller del Banc d’Espanya,  molts etcèteres i President de la Fundació Teatre Lliure.

En Guillem no va deixar del tot el món del teatre i aquella obra de teatre tampoc l’ha deixat a ell; la seva trajectòria professional com a economista ve marcada per la sensibilitat social . “Ara manen les finances, ara mana qui té l’or, el negoci no té entranyes, però en Guillem sí té bon cor”.

I ara en Guillem va acceptar la meva invitació per a venir a l’Ateneu Barcelonès a fer una conferència sobre ‘Economia i Teatre’

18/02/22

Dimecres passat, a l’Ateneu Barcelonès, en Guillem López Casasnovas,  ens va fer la conferència sobre teatre i economia que us vaig anunciar la setmana passada. Se l’havia preparat molt i ens va presentar una anàlisi que a mi em sembla inèdita i absolutament necessari per a qui vulgui entendre el sector a Catalunya i també per a la presa de decisions. A part  vàrem passar una estona molt agradable amb ell, que això també és important.

Classe mitjana

Publicat el dia
/

En economia hi havia una llei,  anomenada de Say , segons la qual la cosa anava de que amb la producció es pagaven salaris i beneficis que acabaven revertint a través del consum dels treballadors i empresaris, per tant prosperitat creixeria estimulant la producció, no pas el consum. I explicava en Joan Sardà que aquesta llei va funcionar fins que van aparèixer oligopolis que acumulaven diner traient-lo del circuit de consum amb la qual cosa la producció deixava de revertir.

No és una llei que no funcioni, sinó que funciona segons com. I això no es limita a la llei de Say, passa també amb la llei de Malthus sobre el creixement de la població i els aliments valorada pels ecologistes i, des de que tenim interessos negatius,  amb les lleis de Keynes sobre preferència temporal del diner que semblava intocable. Això del interessos negatius no podia ser i és.

Tanmateix aquest relativisme, aquest ‘segons com’ o ‘segons on’, no ha estat present  en la teoria econòmica, si més no fins fa poc. Ara hi autors com Daron Acemoğlu o Dani Rodrik, que no tenen encara el premi Nobel però comencen a sonar en les apostes,  ja consideren aquest relativisme. El premi Nobel d’economia de l’any 21 ha valorat una metodologia que aplicada dona lloc a resultats que contravenen regles generals que es donaven per absolutes, com ara que els immigrants baixen els salaris. S’ha de matisar, relativitzar.

La teoria econòmica amb aquest caràcter absolut, no ha considerat, per exemple, que existeix una classe mitjana. Si hagués tingut un caràcter relativista haguessin vist que la Llei de Say, per exemple, amb una classe mitjana molt potent funcionaria millor que en un sistema amb grans desigualtats de rendes, amb les conseqüències que se’n deriven, com fer una política econòmica adequada.

Total, que l’estudi de la classe mitjana ha quedat pels sociòlegs, amb excepcions, com la de l’economista Manuel Reventós Burdoy (1888-1942) que va fer un estudi que rebé el premi Rafael Patxot i Ferrer l’any 1935 i que ha quedat relegat a l’oblit.

I ara també – gener de 2022- la Fundació ‘La Caixa’ (Observatori Social) acaba de publicar l’estudi  de dos economistes (Luís Ayala (UNED) i Olga Cantó (Univesidad de Alcalá) titulat “Radiografía de medio siglo de desigualdad en España. Características y factores que explican que España sea uno de los países más desiguales de Europa” on també s’analitza la classe mitjana.

Les conclusions son contundents  i molt breus; les transcric senceres:

  • “Uno de los problemas sociales y económicos más importantes de España es el alto nivel de desigualdad en la distribución de ingresos. Es una situación que persiste en el tiempo y que nos hace más vulnerables a posibles shocks económicos adversos. El análisis de las tendencias muestra que para reducir el problema no es suficiente con que la economía alcance niveles altos de crecimiento, dado que la estructura productiva y las características de las ocupaciones y de nuestro mercado de trabajo tienden a generar empleos de bajo salario, además de una mayor extensión del desempleo. España es, además, uno de los países europeos con un sistema de impuestos y prestaciones con menor capacidad redistributiva.
  • Esas características estructurales hacen que cuando la economía decrece la desigualdad aumente mucho, normalmente por la vía de un rápido incremento del número de hogares con rentas bajas y la caída del peso relativo del número de hogares con rentas medias. En estas circunstancias, los efectos que cabe esperar de la pandemia son, fundamentalmente, un aumento de la desigualdad y de la pobreza severa, especialmente en los hogares con menores, con el riesgo de que, como sucedió en recesiones anteriores, sus consecuencias se hagan endémicas”.

 

En aquest acudit d’accés públic a través de El Núvol hi posen humor:

HITCHCOCK & HÄNDEL AT HALL

Publicat el dia
////

De l’Iu Pijoan:

Hola, punyeteros,

 Si fa 35 anys em diuen que els meus fills creurien en una mena de Papa Noël silvestre que baixa de la muntanya emmascarat de carbó carregat de regals, en lloc de la cosa –normal, vertadera– de clavar furiosos cops de bastó a una soca d’arbre tapada amb una manta i alimentada amb mandarines, aviso la BRIMO i que Déu hi faci més que vosaltres. Però més enllà de tradicions familiars, certament volubles, i de les creences religioses de cadascú, aquestes darreres setmanes he tingut ocasió de reflexionar llargament sobre el significat de Nadal. I he arribat a la conclusió gens original que Nadal representa en darrera instància la idea de la Bondat, que necessitem per continuar endavant el nostre camí, un cop demostrat, any rere any i sense excepció, que el que hi ha és molta maldat, en aquest món.

 Aquesta idea té –ara ve una aportació pròpia, ja més genuïna, i que generosament comparteixo amb tots vosaltres– un important component cultural. De la mateixa manera que els boreals associem Nadal amb el fred i en Sinatra cantant Santa Claus is coming to town, l’exaltació nadalenca dels bons sentiments ens ve modelada per la literatura i el cinema. Així Dickens i el seu A Christmas Carol (1843), però també un seu epígon, l’obra de Frank Capra It’s a Wonderful Life, que just aquest any en fa 75 que es va estrenar i que ha esdevingut el film de Nadal per excel·lència. Jo no deixaria de tornar-la a veure (sí, és en blanc i negre, fet que a alguns punyeteros em consta que us provoca urticària, però demano un esforç). La podeu trobar a Filmin i Movistar+. Només cal recordar que hi surt un assidu d’aquesta secció (que és la vostra): en James Stewart, a qui tots recordareu fa uns anys mirant-se l’ou com balla amb sincera curiositat. Avui torna a comparèixer amb la seva esposa Doris, ja ho veureu.

 En fi, jo no penso aconsellar-vos que feu bondat, fonamentalment perquè no soc ningú i perquè ja sé que no en fareu, però sí us desitjo que estimeu i que us estimin. La resta són punyetes, oi?

 Salut i molt bones festes.

 Au,

 Iu

  

Alguna cosa lleu

 

Alguna cosa lleu i poderosa


que qualsevol paraula fa subtil


com si fos dita amb una veu molt íntima.


Això sol ser Nadal, i la tendresa


que s’instal·la, tal volta agosarada,


al lloc mateix on, dia rere dia,


hi creixen el neguit o bé l’enveja.


No dura tanmateix la meravella


i el vent d’any nou s’endú de cop els somnis


i malfereix quasi tots els propòsits.


I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons


si ho som només a toc de calendari?

 

Miquel Martí i Pol

 

TEXT DE HITCHCOCK & HÄNDEL AT HALL

1 2 3 4 5 … 16