Dimarts 2 de juny ens va deixar Josep Maria Cadena, que per a mi era molt més que un company i amic del meu pare, era un ‘amic heretat’ com deia ell sempre fent exhibició de bon humor.
El meu pare era de l’època de la pluriocupació, sempre treballava de manera que hagués pogut passar que no hagués gaudit d’ell. Però la cosa es va resoldre d’una altra manera, jo l’acompanyava i estava amb ell però al lloc de treball o en coses relacionades amb la feina, no podia ser d’una altra manera. No anava al futbol, o treballava o descansava parant pels àpats i això durant els àpats parlava..
Recordo hores i hores d’espera a la recepció del diari de Barcelona o de l’Avui mentre ell feia la seva feina. Coneixia tota la redacció. Desprès anava amb ell als bars del voltant. Un cop recordo haver a anat a casa d‘en Pernau a una reunió clandestina perquè projectaven un debat que hi havia hagut a Paris en el que havien intervingut líders de l’oposició al règim a l’exili i un ministre franquista que es deia Gonzalo Fernández de la Mora. Era diumenge pel matí, hi havia molts periodistes, més atenent les dimensions del pis i molts barbuts, entre ells l’Antonio Franco, joveníssim que feia molts acudits. Jo devia tenir 12 anys, no més.
Vaig viure la vida meva i la del pare i d’uns companys seus generacionalment més grans que jo. Quan es fa crear l’avui en Josep Faulí, en Josep Maria Cadena, l’Andreu Calaf en Josep Maria Orta i en Quimet van instituir anar a dinar plegats un cop al mes. Hi anaven ells i jo també. Llavors ja tenia 18 anys. Sembla estrany però anava així. Amb els companys de l’Ajuntament de Sant Adrià també era similar. Es vivia en comunitat ampliada.
La cosa no acaba aquí, és clar. En Josep Maria Cadena va arribar a conèixer i a tenir relació amb molts dels meus amics. Es va crear la tertúlia dels GARLAIRES i allà estava ell , no fallava, interessat en tots i en tot. Jo li agraeixo lo molt que m’ha estimat. Jo també l’he estimat molt i als seus. I li agraeixo especialment que mi i a molts ens ha fet il·lusionar amb aquest país nostre. Va tenir una vida extraordinàriament plena seguint amb el seu projecte de país i de gent i la vàrem compartir.
En Josep Maria Cadena resta viu en el meu cor.
…
Passo alguns enllaços sobre ell:
Josep Maria Cadena a Vikipedia
Necrològica a l’Ara / La millor foto
