Les males narratives econòmiques

/

“Un dels fets dels que menys s’ha parlat a l’analitzar les causes de l’actual crisi es el paper —indirecte però gens menyspreable— que hi han jugat els mitjans de comunicació. I, la veritat és que no he entès mai perquè, ja que precisament una de les claus diferencials envers recessions passades ha estat la de ser la primera que s’ha desenvolupat en el sí de la societat de la informació, la qual cosa li ha donat una sèrie de peculiaritats. La primera, és l’important pes de la informació econòmica, que ja havia crescut molt dins els mitjans des de l’última crisis, i la segona, que en molts moments ha estat fins i tot «retransmesa» en temps real”. Amb aquestes paraules començava el pròleg d’en Jordi Goula al meu llibre “Bombolles financeres i confusió informativa. Relació entre la informació econòmica als mitjans de comunicació i la presa de decisions d’inversió”(2012).

En el llibre, publicat l’any 2012, partia de diversos autors, en particular Robert Shiller, premi Nobel l’any 2013) que he anat seguint. Així el seu llibre ‘ Narrativas económicas‘ ha estat la meva lectura quaresmal. El subtitul en castellà ha estat “Cómo las fake news y las historias virales afectan la marcha de la economía” , però la traducció de la versió anglesa seria “Com les narratives esdevenen virals i generen esdeveniments econòmics importants” que és del que tracta exactament.

El llibre és de l’any 2019 però s’ha publicat en castellà al gener del 2021. Està fet pel gran public, no és gens tècnic i, amb una visió històrica amplíssima, fa això que en Jordi Goula trobava a faltar i a més amb la pretensió, de cara al futur, que es sistematitzi científicament aquesta influència dels mitjans en les crisis. El llibre em sembla recomanable, així com us recomano també el meu llibre de les bombolles, que és llarg i es pot sintetitzar en el pròleg d’en Jordi Goula, les conclusions – capítol 9 – i l’epíleg d’Iu Pijoan. N’estic molt satisfet.

Article anterior

Senyor Parellada

Article següent

Diagnosi econòmica de la sanitat catalana

Latest from Assaig pensament

Xavier Ros-Oton

Pensjo que Josep Maria Ureta li dedica a Xavier Ros-Oton, un matemàtic nascut a Barcelona, que

Nyaps

Nyap ètic. Dijous passat vaig coincidir en una Junta de la Societat Catalana d’Economia amb l’Andreu