Aquests dies hem recordat especialment l’Ernest Lluch, assassinat un 21 de novembre ara fa 25 anys. En Lluch apreciava molt el meu pare. Valorava moltes coses d’ell per sobre de tot, com a professional, que fos extraordinàriament pencaire. I el meu pare admirava en Lluch valorant el mateix. Jo vaig gaudir especialment amb ell un dia que, promogut per en Cinto Ros, va venir a dinar a casa dels pares: arròs de la Maria i una conversa magnífica. Vam acabar de parlar anant amb ell a acompanyar al Cinto Ros al Masnou i, sobretot, ja sols, de tornada a Barcelona en el seu atrotinat SEAT Panda . De record d’en Lluch guardo una còpia del seu ideari (enllaç). Té una extensió de 18 ratlles escrites a mà amb molt bona lletra. Entranyable.
