“Però què eren aquestes fondes de sisos? Eren uns restaurants que oferien allotjament, habitualment humils, on es podia passar la nit per quatre rals i menjar un àpat per dos rals. Total sis rals, d’aquí el nom de fondes de sisos”.
Llegiu l’article complet de Ricard Estrada clicant sobre la imatge:
Covid-19:
A “L’any que ens vàrem morir tots una mica” en Miquel Carreras fa tot una reflexió en la que conclou que sense solidaritat, l’evolució de l’especie humana quedarà estroncada.
La Societat Catalana de Gnomònica, fundada l’any 1988, dona a conèixer el gran patrimoni de rellotges de sol que tenim als Països Catalans i han creat un registre dels rellotges de sol que ja compte amb prop de 5.200 entrades, les quals estan a disposició de qui vulgui consultar-les.
Hi ha rellotges antics, moderns, sofisticats, associats a alguna escultura…i fins i tots hi ha els rellotges coberts com el rellotge que hi ha a Jardí de l’Umbracle del Parc de la Ciutadella, que és una escultura de la terra i l’hora ve indicada per l’ombra pròpia de la Terra, projectada sobre l’esfera, en el canvi de zona il·luminada a zona no il·luminada. Com era d’esperar en un espai que en diuen umbracle, és impossible de veure l’hora degut als arbres.
En el cas de la Masia Mariona a Mosqueroles, hi ha un rellotge fantàstic dissenyat per Joan Girbau, catedràtic de geometria descriptiva, que, per desig del net d’en Patxot, no està orientat cap al sol: donaria l’hora, a més exacte, si la terra fos transparent.
A Sant Adrià de Besòs solament hi ha un rellotge inventariat, que és el que està a la terrassa de casa meva i que també va dissenyar Joan Girbau. A diferència dels rellotges clàssics dona l’hora exacta. El professor explica con funcionen.
Bon dia, punyeteros enclaustrats,
Espero que us trobeu bé de salut i d’ànims, en aquestes estranyes circumstàncies que ens ha tocat de travessar “nel mezzo del cammin di nostra vita”. Jo vaig fent, que ja és un què. Com deia en Calders:
“Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària,
i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.”
Ara com ara, volem, necessitem creure que el 23 de juliol podrem celebrar Sant Jordi, i que podreu anar a la platja, ni que sigui per torns: ens cal tenir fites a què aferrar-nos, oi?. És allò que en Jordi Guitar li diu a la Vienna: “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. De fet, la frase exacta no és pas aquesta, però aquí la diem així, i valgui com a homenatge a la Montserrat Roig: el diàleg original, de ritme tan aspre com el seu contingut, fa: ⁂
Doncs això, bona Diada, i que al juliol ens puguem veure al carrer. Estimeu-vos i que us estimin, preferiblement de veritat.
Iu
Cliqueu sobre la imatge:
Ja fa dies que el Departament de Salut informa del nombre acumulat de morts per COVID registrat als hospitals i també del conjunt (hospitals + fora hospitals). Ahir, segons les estadístiques, als hospitals van morir 210 persones i en conjunt (hospitals + fora hospitals) van morir 205, la qual cosa és difícil a no ser que alguns morts fora d’hospital hagin ressuscitat i es comptabilitzessin en negatiu. També pot passar que els morts hospitalaris estiguessin tan malalts que morint una vegada no n’hagin tingut prou i hagin repetit.
Aquesta contradicció a les estadístiques fa dies que dura i m’ha motivat a escriure un article a favor del desconfinament immediat. Personalment pateixo pensant en els autònoms, botiguers, els que no tenen contracte…
Com que el bloc de GARLAIRES va ser concebut per a tractar temes diferents dels que habitualment tracten els mitjans i malgrat que penso que l’article és original, a la mateixa entrada hi poso un video i un enllaç amb un grup musical que he descobert aquests dies, anomenat Tuba Skynni, un grup de jazz de carrer amb base a Nova Orleans. És una manera de reivindicar el carrer.
En fi, que Sant Jordi sigui una jornada plena de lletres i, amb les lletres, reivindicacions. Salut !
La Névoa ha volgut compartir la Cançó de Suburbi (J.M. Segarra/Toni Soler) interpretada per ella i en Vicens Solsona:
“Fa un any estàvem dinant, junts, a l’exterior… era abril i menjàvem migas…Hi tornarem… segur…. no sabem quan però tornarem a dinar junts, a l’exterior, tranquil·lament..”
Cliqueu la imatge:
La contaminació de l’aire generat pel consum d’hidrocarburs està danyant, entre d’altres, les poblacions dels insectes pol·linitzadors, la qual cosa afecta les produccions de fruita, principalment les que necessiten ser pol·linitzades per a ser productives.
Ens ho explica en Ricard Estrada. Cliqueu sobre la imatge:
La imatge ha estat agafada de La vida en un rusc. 1er. curs de primària. Barcanova
En la lliçó inaugural del curs 2016-2017 de la Universitat de Barcelona, la Dra. Amàlia Lafuente Flo, catedràtica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, analitzà les relacions entre la medicina i la literatura. A Edicions de la UB n’han fet un ebook que podeu descarregar clicant sobre la imatge.
Avui una lectura escrita per en Joaquim Ros. Ens explica que d’acord amb les circumstàncies que hem afrontar avui, atendre i entendre les plantes del nostre jardí, del balcó de cada casa o pis, té un sentit i una manera de comprendre la vida vegetal que conviu de manera “callada” tant a prop nostra.
Desitjo que estiguis bé de salut i també les persones que t’acompanyen. L’equip del Blog Agricultura de Catalunya, de moment seguim bé.
Que durí aquesta situació i ens generi noves capacitats per a reformar el sistema, massa pertorbat per l’hegemonia de l’especia humana sobre l’ecosistema natural.
Ricard Estrada
Avui en Ricard Perich, arquitecte, ens aporta una reflexió documentada sobre la capacitat que tenim per a produir eficientment energia elèctrica per a poder-nos autoabastir.
Segurament que si t’ha interessat aquest tema ja hauràs llegit altres escrits, però en aquest cas en Ricard fa emergir dades actualitzades i alguna que es pot considerar d’interès per a considerar la proposta del canvi de model energètic que avui hom tenim. En aquest article posa com a incentiu determinant la rebaixa de 50% de l’impost sobre ben immobles (IBI), durant 5 anys, que alguns ajuntaments estan aplicant per la posta en funcionament de l’autoabastiment energètic.
Aquesta és una eina -l’autoabastiment- convenient i l’inici del nou itinerari energètic que s’ha d’emprendre en aquest segle XXI, que avui s’albira complex i que massa sovint ens posa deures, a l’espècie humana, per reformular l’actual paradigma en el que estem.
Que tinguis una bona lectura.
Salut i confinament.
Ricard Estrada i Arimon
