Conferència de Pau Fuster Bausili a l’Ataneu Barcelonès el 8 d’abril de 2019 organitzada per la Secció d’Història i en la que es lliga el Jazz amb els esdeveniments històrics als Estat Units.
Bon Nadal. I bona feina i bones festes.
Aquest any m’agradaria ser el Geni de la Llàntia per concedir-me a mi mateix, i concedir-nos a tots plegats, un desig: defugir la història única i procurar entre tots captar la complexitat i la diversitat de línies corbes que s’amaguen rere la realitat i sobretot rere els nostres sentiments. La fórmula per viure la vida amb sentit consisteix a fer el nostre camí de cada dia amb intensitat i amb criteri, i tanmateix tenir objectius que mirin l’infinit… Però mai no hem de tenir l’infinit com a objectiu i menys per avui… El nen que somniava l’infinit (preciós conte de Jean Giono) ens mostra que cal viure ancorats en allò que és possible ara, sense oblidar els nostres somnis col·lectius d’infinit… En aquest cas, l’ordre dels factors SI altera el producte… Felicitats i felicitat.
I, com a reflexió final, un preciós poema (Fal·làcia) de Ramon Mas, l’escriptor i editor de Males Herbes:
No t’enganyis:
si ets capaç de dibuixar-ho
mitjançant línies rectes,
no són sentiments.
Després d’estar a punt de triar algun dels poètes maudits nostrats (que si en Fages de Climent, que si en Josep Pedrals,…), he decidit mantenir-me fidel (no per sempre més) al servei dels clàssics, que són garantia.
La Nadala d’enguany és d’en Josep Carner, l’anomenat -amb raó- “Príncep dels Poetes”.
EL CAMÍ DE NADAL
Quan sota el cel tot gris que l’empresona
s’ajup el dia a un tendre caminal,
és solament que picona, picona
el camí de Nadal.
Quan de joiells posa una fina randa
el gebre per garrigues i tossal,
és que engarlanda, engarlanda
el camí de Nadal.
Quan ningú pena ni es plany ni s’acora
i en la nit freda hi ha un goig matinal,
és que teniu a la vora
el camí de Nadal.
I quan s’enjoia la vida revessa
i us enlluerna l’Infant immortal,
és que pel cor us travessa
el camí de Nadal.
Adjunto una divagació sobre els idiolectes i els perills de relaxar-nos (cantant).
Conferència a càrrec de Joan Gaya Fuertes, enginyer industrial, exgerent del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i autor del llibre ‘Barcelona i l’aigua. L’abastament d’aigua a la Barcelona moderna i la seva projecció al futur’. La conferència, organitzada per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC, es va pronunciar a l’Institut el 26 de febrer de 2015.