Vaig aprendre a fer allioli als set anys quan em va ensenyar l’avi matern i des de llavors era l’encarregat de fer l’allioli. Fins l’ingrès de batxillerat (10 anys) els dissabtes també hi havia classe a l’escola pel matí només, però després, a partir del primer de batxillerat, ja no hi havia classe i el meu allioli va esdevenir habitual cada dissabte. A mi allò m’agradava: em donava un estatus dins la família i, a més, els resultats de la meva producció eren agradables i perceptibles. L’allioli ho arregla tot. Per exemple, unes patates bullides amb un bon allioli son extraordinàries. Si l’allioli és dolent allò es transforma en un puré sense cap interès.
Com deia en Josep Pla: “l’allioli és la salsa antiquíssima, popular (marinera i pagesa), típicament mediterrània”. ‘Som el país de l’allioli‘ segons Jaume Fabrega i Colom, doctor en filosofia, deixeble d’Alexandre Galí, i prestigiós critic i historiador de la gastronomia catalana. Més mediterrani o més català? En Plini el Vell ja donava compte de l’allioli després d’una visita a Tarragona “Picat amb oli i vinagre (l’all) fa molta bromera”. Essent mediterrani, el país destaca. Tinc un amic que és cap de fila als armats de Tarragona i li suggeriré que incorporin algun estendard amb el morter i la mà de morter; segur que la visió d’un columna romana avançant amb aquest símbol impressionarà.
I tot això ve arrel que demà és reis i tinc una joguina: el “babyoli”, una màquina per a fer allioli. Em sembla extraordinària i he penjat el vídeo. I, com us deia, un bon allioli ho millora tot !