Dilluns 27 d’octubre Guifré Belloso es va estrenar a l’Ateneu Barcelonès organitzant la xerrada “La Xina vista des de dins” amb Julio Ceballos, analista, amb anys establert a la Xina, del model xinès amb aplicació al món occidental, Eugeni Bregolat, tres vegades ambaixador espanyol a la Xina i Dolors Folch, sinòloga i professora emèrita UAB que moderà l’acte.
Va ser èxit d’assistència, es va omplir la Sala Bohigas que te capacitat per 239 persones i a la porteria van impedir que pugés més gent. Cal felicitar en Guifré (fantàstic!). L’acte va ser interessantíssim i ja es pot veure per Youtube
Sobretot destaca la importància de l’ensenyament a la Xina però em va cridar molt l’atenció dues anècdotes. La primera és que a la Xina per ser membre Buró Polític del Partit Comunista i el seu Comitè Permanent, es requereix una edat mínima de 60 anys Les raons són que es s valora molt haver passat per tots els nivells de l’administració i haver demostrat lleialtat i capacitat durant dècades, un límit d’edat informal (generalment es retiren als 68 o 70 anys) assegura una transició ordenada del poder i evita que una persona es perpetuï en el càrrec i es busca que les decisions de l’alt màxim siguin preses per persones amb una visió d’estat sòlida i allunyada de la impulsivitat.
La segona anècdota potser és una lliçó d’història. Ve de que l’Eugeni Bregolat ha estat analitzant les relacions de Xina amb Estats Units i ha publicat un llibre que de moment està en anglès i es titula Empowering China: Half a Century Since Nixon’s Opening to China. Ara els EEUU temen Xina però des de Nixon l’han ajudat a créixer. Perquè? Se n’ha parlat molt, han hagut molts presidents als EEUU… L’Eugeni Bregolat ho ha estudiat a fons i ha arribat a la conclusió que el principal impulsor va ser Nixon en contra de l’opinió de Kissinger perquè de cara a les eleccions als EEUU en aquell moment tenia un problema amb Vietnam a qui ajudava Xina i ho havia d’aturar per a intentar conservar la seva poltrona. És curiós el que pot ser determinant a la història !
Però això son anècdotes, en definitiva. Jo us recomano l’article que ha fet sobre Xina en Guifré Belloso en el seu Blog que ha titulat “Calibrant les Estrelles: el moment de Xina”. Hi trobareu més anècdotes i, sobretot, una anàlisi en profunditat molt treballat.
…
Aquesta setmana a Garlaires és la setmana d’en Guifré Belloso. La darrera entrada al seu blog és un article titulat “El mercantilisme is over”. Considera que el model de superàvits per compte corrent alemany ha arribat als seus límits i si volen mantenir la demanda agregada i no caure en una recessió hauran o bé d’incrementar el dèficit públic o bé incrementar salaris per estimular el consum perquè ni tenen ni esperen inversió empresarial. El SPD a les esquenes, haurà de d’assumir el problema amb la pressió conservadora.
