Excel·lent treball de Guifré Belloso a “AIRBUS vs BOEING…guanya Airbus”.
Complemento la referència a l’anàlisi econòmica d’en Guifré amb una seqüència de “Aterriza como puedas”. Qui tingui por a volar millor que s’abstingui de llegir l’article.
En Ricard Estrada ens va recomanar dos articles deliciosos de Joan-Ignasi Elies sobre les campanes. Part I i Part II
Castell i Museu de les Campanes de Catalunya a Os de Balaguer
…
El Departament de Cultura de la Generalitat també ha organitzat l’exposició “Les campanes d’ús civil a Catalunya‘ a Brussel.les
No, les zebres no celebren el Nadal, ni els lleons, ni les gaseles, ni els tigres. De fet, cada dia comencen la jornada amb una condició i amb un objectiu fix: distingir entre “nosaltres” i “ells”… i córrer més que “els altres”. És la llei de la Selva, el codi de la supervivència… No hi ha diàleg possible!
¿Som capaces les persones de triar un altre camí? Ens cal aprendre a viatjar fora del territori del pensament únic. Sant Agustí deia “el món és un llibre, i els que no viatgen en llegeixen només una pàgina”. També ho va escriure Mark Twain: “viatjar és fatal per als prejudicis, la intolerància i l’estretor mental”, “(quan viatgem) la nostra destinació no és mai un lloc, sinó una nova forma de veure les coses”.
Doncs això, els meus desitjos per al proper 2020: que tothom…, que els partits politics, que els liders socials, que els pares i les mares, els fills i les filles, els avis i les avies, la gent de tots els oficis, de tots els racons… no parin de practicar el viatge com a actitud, com a model de pensament, com a vida! Ens fa falta! Amén.
Francesc Mercadé
La pel·lícula ‘Adults in the Room’ de Costa.Gavras, es basa en la breu etapa de Yanis Varoufakis com a ministre de finances grec de gener a juliol de 2015 en la que va intentar defensar els propis plans enfront els imposats per la Unió Europea.
Varoufakis en va fer un llibre – Adults in the Room: My Battle With Europe’s Deep Establishment’ – que Costa-Gavras ha aprofitat per fer-ne la pel-licula. La temàtica, per tant, ha estat molt treballada. Per sobre de tot és una crítica de la Unió Europea feta per uns europeistes, tant Costa-Gavras com Varoufaquis.
A Catalunya se n’ha parlat poc, sort que li han donat el premi Donostia en el Festival de Sant Sebastià ! Buscant al Google solament he trobat una crítica a El Periódico que diu que es tracta d’un ‘relat francament tediós’. I, és clar, recordo que no m’agrada massa el cinema, com no m’agrada, en general, la novel.la; m’interessa més l’assaig. Aquesta, doncs, deu ser una bona pel.licula pels qui , com jo, habitualment troben tediós el cinema; aquesta sí que us pot interessar. Es podia veure al Floridablanca i ara crec que al Méliés.
Penjo una entrevista dues entrevistes al Costa-Gavras, una al Público en vídeo a France24.
De Notícies TV3:
Només ha quedat dreta una paret del Celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí, arrasat per la riudada de dimarts a la nit. Poques hores després, el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha informat que el sector treballa per organitzar accions solidàries per donar-los suport.
Destaca l’elaboració d’un vi solidari amb l’aportació de tots els cellers de la comarca que hi vulguin col·laborar. El vi es posarà a la venda el més ràpid possible i tots els diners que es recaptin aniran directament a la Mariona i el Jordi, els propietaris del celler.
Carta de la família Rendé-Masdéu:
Roger Vinton és un pseudònim – un personatge de Twitter – que, a part de fer piulades, va publicar el llibre ‘La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya’ (Edicions del Periscopi, 2017) que va ser tot un èxit, demostrant que hi ha informació econòmica d’interès pel gran públic. De totes maneres, de la burgesia catalana se n’ha parlat molt, té el seu morbo. I jo trobo a faltar algun treball sobre “l’esquerra Brahman” (gauche Brahmane / Brahmin left) que és un fenomen internacional i ajudaria a entendre amb major perspectiva l’evolució de la ideologia del capitalisme.
A Roger Vinton, El Núvol li acaba de publicar un article – La roca negre – on explica que son i que fan els fons d’inversió The Black Rock i BlackStone. Està bé. Tant de bo hi segueixi col·laborant
Quim
En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.
Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.
A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:
- Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).
Quim
Malgrat que sempre he sigut d’esquerres, políticament sempre he preferit definir-me com a ‘economista’, que era una manera de relativitzar-ho tot. L’educació als ‘hermanos’ em va fer descregut.
La meva sorpresa ha estat veure que demà, dins dels actes de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans, l’Andreu Mas-Colell farà el ‘discurs patriòtic’, tal com ho anomena la invitació preparada per l’IEC, amb l’enaltidor títol «El futur de l’economia catalana: brillant o mediocre?» al que seguirà el Cant de la Senyera i els Segadors.
Bromes a part, demà aniré a escoltar l’Andreu Mas-Colell -suposo que, com sempre, m’agradarà el que digui – però sobretot em sembla molt bé que la política miri cap a la ciència. És una via segura i, potser, la que toca.
Bona diada
Quim
Bon Nadal. I bona feina i bones festes.
Aquest any m’agradaria ser el Geni de la Llàntia per concedir-me a mi mateix, i concedir-nos a tots plegats, un desig: defugir la història única i procurar entre tots captar la complexitat i la diversitat de línies corbes que s’amaguen rere la realitat i sobretot rere els nostres sentiments. La fórmula per viure la vida amb sentit consisteix a fer el nostre camí de cada dia amb intensitat i amb criteri, i tanmateix tenir objectius que mirin l’infinit… Però mai no hem de tenir l’infinit com a objectiu i menys per avui… El nen que somniava l’infinit (preciós conte de Jean Giono) ens mostra que cal viure ancorats en allò que és possible ara, sense oblidar els nostres somnis col·lectius d’infinit… En aquest cas, l’ordre dels factors SI altera el producte… Felicitats i felicitat.
I, com a reflexió final, un preciós poema (Fal·làcia) de Ramon Mas, l’escriptor i editor de Males Herbes:
No t’enganyis:
si ets capaç de dibuixar-ho
mitjançant línies rectes,
no són sentiments.
Abraçades,
Francesc Mercadé i Glòria
Hola, punyeteros,
Després d’estar a punt de triar algun dels poètes maudits nostrats (que si en Fages de Climent, que si en Josep Pedrals,…), he decidit mantenir-me fidel (no per sempre més) al servei dels clàssics, que són garantia.
La Nadala d’enguany és d’en Josep Carner, l’anomenat -amb raó- “Príncep dels Poetes”.
EL CAMÍ DE NADAL
Quan sota el cel tot gris que l’empresona
s’ajup el dia a un tendre caminal,
és solament que picona, picona
el camí de Nadal.
Quan de joiells posa una fina randa
el gebre per garrigues i tossal,
és que engarlanda, engarlanda
el camí de Nadal.
Quan ningú pena ni es plany ni s’acora
i en la nit freda hi ha un goig matinal,
és que teniu a la vora
el camí de Nadal.
I quan s’enjoia la vida revessa
i us enlluerna l’Infant immortal,
és que pel cor us travessa
el camí de Nadal.
Adjunto una divagació sobre els idiolectes i els perills de relaxar-nos (cantant).
Estimeu. Sigueu estimats. For ever and ever.
Au!
Iu
https://www.garlaires.cat/wp-content/uploads/2019/08/Nadala-Iu-2018.pdf