Hola, punyeteros,
Després d’estar a punt de triar algun dels poètes maudits nostrats (que si en Fages de Climent, que si en Josep Pedrals,…), he decidit mantenir-me fidel (no per sempre més) al servei dels clàssics, que són garantia.
La Nadala d’enguany és d’en Josep Carner, l’anomenat -amb raó- “Príncep dels Poetes”.
EL CAMÍ DE NADAL
Quan sota el cel tot gris que l’empresona
s’ajup el dia a un tendre caminal,
és solament que picona, picona
el camí de Nadal.
Quan de joiells posa una fina randa
el gebre per garrigues i tossal,
és que engarlanda, engarlanda
el camí de Nadal.
Quan ningú pena ni es plany ni s’acora
i en la nit freda hi ha un goig matinal,
és que teniu a la vora
el camí de Nadal.
I quan s’enjoia la vida revessa
i us enlluerna l’Infant immortal,
és que pel cor us travessa
el camí de Nadal.
Adjunto una divagació sobre els idiolectes i els perills de relaxar-nos (cantant).
Estimeu. Sigueu estimats. For ever and ever.
Au!
Iu
https://www.garlaires.cat/wp-content/uploads/2019/08/Nadala-Iu-2018.pdf
