El viatge

/

No, les zebres no celebren el Nadal, ni els lleons, ni les gaseles, ni els tigres. De fet, cada dia comencen la jornada amb una condició i amb un objectiu fix: distingir entre “nosaltres” i “ells”… i córrer més que “els altres”. És la llei de la Selva, el codi de la supervivència… No hi ha diàleg possible!

¿Som capaces les persones de triar un altre camí? Ens cal aprendre a viatjar fora del territori del pensament únic. Sant Agustí deia “el món és un llibre, i els que no viatgen en llegeixen només una pàgina”. També ho va escriure Mark Twain: “viatjar és fatal per als prejudicis, la intolerància i l’estretor mental”, “(quan viatgem) la nostra destinació no és mai un lloc, sinó una nova forma de veure les coses”.

Doncs això, els meus desitjos per al proper 2020: que tothom…, que els partits politics, que els liders socials, que els pares i les mares, els fills i les filles, els avis i les avies, la gent de tots els oficis, de tots els racons… no parin de practicar el viatge com a actitud, com a model de pensament, com a vida! Ens fa falta! Amén.

Francesc Mercadé

Article anterior

Agricultura de Catalunya

Article següent

Matemàtica recreativa

Latest from Assaig pensament

Xavier Ros-Oton

Pensjo que Josep Maria Ureta li dedica a Xavier Ros-Oton, un matemàtic nascut a Barcelona, que

Nyaps

Nyap ètic. Dijous passat vaig coincidir en una Junta de la Societat Catalana d’Economia amb l’Andreu