L’Anton Costas ha fet una xerrada al Cercle d’Economia dins d’un cicle dedicat a ‘Les persones del Cercle” que m’ha semblat molt interessant (29/10/2024). El Cercle ha preparat una pàgina de síntesi , molt ben feta, on es veuen les possibilitats que la tecnologia disponible ofereix per a comunicar, i on trobareu l’enllaç del vídeo de la xerrada, el seu CV o les principals afirmacions que fa.
El plaer de conversar en grup
Recordo haver escoltat més d’una vegada el discurs d’algun defensor del principi de que el mercat te capacitat per arreglar-ho tot, segons el qual els països pobres ho eren no aplicaven correctament aquest principi. Ara – permeteu-me l’acudit – amb el premi Nobel als economistes Daron Acemoglu, Simon Johnson y James A. Robinson es podria dir ‘és la política, estúpid’. Segons ells la democràcia a llarg termini és font de prosperitat que, en visió dual, seria la manca de democràcia pot ser causa del fracàs econòmic, visió que lligaria amb la tesi del Nobel Amartya Sen que considerava la necessitat de la democràcia per lluitar contra la fam i la pobresa.
En economia regne la complexitat i la incertesa i els economistes sempre haurien de ser modestos, potser eclèctics també.
En relació als Nobel del 2004 passo l’enllaç de la justificació del seu treball que publica l’organització del premi Nobel però també la nota que publicada quan va rebre el premi fronteres del conocimiento (2016) que trobo que està molt bé. Crec que en el jurat del premi de 2016 hi havia l’Andreu Mas-Colell.
Acemoglu, ja sigui amb Johnson o amb Robinson, té diversos best-sellers d’economia explicant la importància que tenen les institucions. Fou el director de la tesi de Mònica Martínez Bravo, actual consellera de drets socials del govern de la Generalitat i també va participar a les Jornades del Cercle d’Economia del juny de 2021.
Dins d’un context d’economia global, que fa a Barcelona atractiva per empeses, visitants o treballadors ? Hi ha una política municipal al respecte ? Què pot i què vol ser Barcelona ?
Dons el passat 17 d’octubre de 2024 vaig presentar la conferència de Pau Solanilla a l’Ateneu Barcelonès «Marca Barcelona. Posicionament, reputació i competitivitat» Em va agradar molt, tot una tesi i tot una estratègia. Ho podeu veure en el vídeo.
També us pot interessar la recomanació que ens va fer del llibre ‘Les ciutats creatives’ de Richard Florida. He trobat una entrevista que li fa Moisés Naím, és curteta però està prou bé.
La noticia de que el nou Govern de la Generalitat ja ha nomenat 200 alts càrrecs de l’organigrama de govern, i la possibilitat que encara en pugui nomenar 300 més per arribar als 500 que és el nombre de càrrecs que es consideren de designació política, ha motivat una forta queixa de Jaume Miranda, no ja d’aquests càrrecs en concret, sinó que de la manca de professionalitat en la gestió de la que és per nombre de treballadors – 243.000- la primera empresa del país. Passo l’enllaç del seu article “Ignorància al poder. el gran engany” (01/10/2024)
L’article es fa ressò i posa l’esperança en la plataforma ‘professionalitzem.cat’ , una iniciativa de l’Institut Ostrom de Catalunya avalada per 35 professionals de molt alt nivell i que ha elaborat un manifest al que hom s’hi pot adherir.
Retallo només, com a mostra, les premeres frases:
“Les institucions, les regles de joc d’una societat, són el principal determinant del creixement econòmic. La competitivitat d’un país depèn fonamentalment de la seva capacitat d’acumular capital –físic, financer, tecnològic i humà– en un entorn institucional que afavoreixi la coordinació i interacció entre els actors i factors productius implicats”.
“Espanya ha patit una important davallada en la seva qualitat institucional des de l’any 2003, essent el país amb el retrocés més important de tota la Unió Europea”.
I segueix… Jo m’hi he adherit, sí
Recull de premsa del 19/03/2025
Ciència / Exploració espacial
Asteroide 2024 YR4: razones para mantener la calma ante su encuentro con la Tierra en 2032
Un rover chino encuentra un antiguo ‘paraíso vacacional’ en Marte | Ciencia
China tiene un nuevo motor espacial que multiplica la potencia de los actuales por 3
Detectan un objeto en forma de espiral acechando al límite del sistema solar
Trump y Musk hunden la NASA mientras China se mueve para liderar la exploración espacial
La sonda Hera revela cómo es la enigmática luna marciana Deimos de camino hacia Didymos
Tecnologia
Justicia digital: cómo resolvemos conflictos en los espacios virtuales
Es hora de adaptar las normas para prevenir los riesgos de la inteligencia artificial
Inteligencia artificial, ¿abierta para todos o cerrada para beneficio de unos pocos?
Así se monta un ordenador cuántico | EL PAÍS Semanal | EL PAÍS
Altres
Chip cerebral para reclusos: una prisión dentro de la cabeza
Ja fa més de tres setmanes que s’ha inaugurat, a la tèrmica de les 3 Xemeneies de Sant Adrià, la quinzena edició de Manifesta. És positiu que l’espai s’hagi obert al públic, que aquesta obertura es faci amb una activitat cultural com és l’art contemporani i que hi hagi un espai dedicat a la memòria històrica de l’edifici i al seu entorn social.
Tot plegat està fent que força gent parli de l’edifici de la tèrmica i dels seus usos. Es comprova que l’edifici, la seva història i el seu entorn físic i social generen molt d’interès entre el públic assistent.
La Plataforma de les 3 Xemeneies –veïnal– ha col·laborat amb Manifesta, aportant documentació per a una sala habilitada com a exposició anomenada Espai de la Memòria i en la que es recullen documents històrics. També hi ha altres col·laboradors com Salvador Rueda, que va començar la seva carrera professional a l’Ajuntament de Sant Adrià.
Tanmateix des de la Plataforma es lamenta que el famós Catalunya Media City no està, ni molt menys, garantit així com adverteixen del perill d’instrumentació de la cultura en favor de l’especulació immobiliària.
A part del conjunt impressionant de les 3 Xemeneies, allà hi ha un solar on s’hi volen fer 1800 habitatges. Com que es zona inundable, ho han arreglat dient que això es faci constar en el registre de la propietat, passant qualsevol problema futur als nous veïns.
I malgrat que la Constitució prohibeix explícitament l’especulació immobiliària (art.47) el Departament de Territori no hi veu especulació. Els propietaris, en les seves transaccions han valorat els terrenys en 800 €/m2 però resulta que el Departament ha fet uns estudis econòmics segons els quals val 300€.(aprox).
Resulta que al final, a la pràctica, la interpretació d’un principi constitucional depèn d’un informe econòmic. El tema és tan important, que, per tenir la seguretat que l’estudi és rigorós, els veïns van proposar al Departament que encarregués a algú com ara el professor José Garcia Montalvo – prestigiós economista amb premi Jaume I d’Economia- una revisió (homologació) de l’estudi, però el Departament va contestar que no hi havia pressupost.
Però vaja, ni que sigui per a veure l’edifici colossal, la visita és recomanable. L’entrada es pot comprar a la web de Manifesta i és molt econòmica també. Us passo també una guia amb dades tècniques elaborada per la Plataforma que pot ser d’utilitat.
La llei de rendiments decreixents, que formulà David Ricardo, afirma que cada vegada s’obtindrà menys producció addicional quan s’afegeixin quantitats addicionals d’un input mentre els altres inputs romanguin constants. Això s’aplicava al sòl agrari. A mesura que t’allunyaves del centre el rendiment decreixia fins arribar a cero (igualtat ingressos i despeses). Si , per qualsevol raó, per exemple millores de transport, es produís una millora que desplacés el ‘rendiment cero’, tots els rendiments es veurien afectats positivament. Aquesta idea la considerà Pasqual Maragall a la seva tesi doctoral i pogué portar-la a la pràctica. Si arregles Torre Baró, se’n beneficia des de Sant Andreu a l’Eixample o Pedralbes i tota la AMB.
Tant ho va aplicar, que economistes molt rellevants, com ara en Cinto Ros Hombravella, consideraven que les transformacions assolides per la política urbanística de Maragall als barris, superava a les dels Jocs Olímpics.
Explico això després de veure la pel·lícula ‘El 47’ que em va impressionar i on en Pasqual Maragall també n’és protagonista. A part de la tesi, era una gran persona. El vaig conèixer com a professor a la UAB, com a president d’Iniciatives on jo treballava i també a Sant Adrià on ell i l’Hereu van ser els alcaldes que ens van tractar amb més respecte i consideració. El protagonistes son un lluitadors socials, per necessitat i per tirar endavant. Uns lluitadors molt propers. I en Maragall, no se si de la manera com explica la pel·lícula, però els hi va fer cas i costat que és una cosa extraordinària.
Si aneu a veure-la – ho recomano- tranquils que no va d’economia, és emotiva totalment, però sí, hi ha un fons econòmic rellevant.
Jordi Roca Jusmet, catedràtic d’economia de la UB i co-autor amb Joan Martínez Alier del clàssic Economia ecològica y política ambiental (FCE 3era.Ed. 2019) m’envia la recensió del darrer llibre de Joan Martínez Alier, “Land, water, air and freedom. The making of world movements for environmental justice”, que es pot descarrerar lliurement per capítols. El llibre – el pensament de Joan Martínez Alier – que qüestiona el diner com a mesura de la importància de les coses, és una anàlisi empírica i una reivindicació de l´ecologisme dels pobres.
L’aigua val més que l’or diuen en un conflicte en una mina de Perú. Està clar, “es de necio confundir valor y precio”. El dubte que em queda és si per a fer transformacions socials importants, tals com les que requereix l’ecologisme, no s’ha de ser una mica o bastant maquiavèl·lic.
…
Es pot apel·lar al caràcter sagrat d’elements de la natura com a espècies animals o arbres, rius o muntanyes. Es comenta al llibre. A Japó crec que ha funcionat.
Un exemple més a prop ens el dona Josep Gordi, doctor en Geografia, sobre el vincle que sovint s’estableix entre la espiritualitat i la conservació del bosc explicant el bosc d’avets de la comunitat de Comunitat de Camaldoli (Itàlia) L’article “El capital espiritual i la conservació dels boscos” me l’envià Ricard Estrada Arimon.
No em semblaria pas malament treure els temes ecològics de l’economia. Però ha d’haver-hi consciència i consens, és clar.
El treball sobre l’impacte econòmic previst de la Copa Amèrica de Vela de Barcelona 2024 realitzat per uns professors de la UPF porta mar de fons. Els autors va publicar un article a 5 Cèntims el juliol passat. Pel que es desprèn de l’article i del vídeo elaborat per “Octuvre” que en només 3 dies ha tingut milers de visualitzacions, més que un estudi d’impacte podria tractar-se d’un simple exercici de simulació d’impacte a partir de dades facilitades pels organitzadors de l’esdeveniment no contrastades. L’estudi ha contribuït a que els mitjans donessin per bons uns resultats que, a partir d’un reportatge de Directa.cat, ara semblen inversemblants amb totes les conseqüències que se’n deriven. Passo el comunicat fet pel Sindicat de Periodistes i Professionals de la Comunicació (SPC) de Televisió de Catalunya. En Josep Maria Ureta també diu la seva.
Tot plegat cal aclarir-ho definitivament, però, vaja, els estudis econòmics primer cal que es facin, això està bé i, en segon lloc, s’han de prendre seriosament; ens hi juguem molt.
Dimecres vaig assistir a un diàleg al voltant del llibre “Historia universal de las soluciones. En busca del talento político” de José Antonio Marina, filòsof, pedagog, escriptor i pregoner de la Mercè 2001. Organitzava Abante, la gestora de fons on hi tinc els estalvis. Francament em va semblar interessantíssim en quan al tema i curiós que ho organitzi una gestora que ja té la seva feina i la fa molt bé. A la sala – era a la seu d’Abante – hi havien unes 75 persones. Déu n’hi do.
En un context de crisi de lideratge polític coincidint, a més, amb un moment de grans canvis econòmics, ambientals, tecnològics, interessa veure quins idees i projectes promoguin els empresaris. En altres èpoques els empresaris han promogut canvis socials. Ha estat per interès propi però també general. Aquí tenim l’antecedent de Francesc Cambó que participà del pensament econòmic Europeu; tenia una relació estreta amb Walther Rathenau (fundador i President de l´AEG alemanya),era amic Reginald Mc Kenna, banquer admirat per J.M.Keynes… Ells inventaren a començaments del S.XX l’Estat de Benestar com a solució a l’evolució econòmica (*).
Això és història, però la pregunta – què en pensen els empresaris al marge dels polítics?- és vigent, tant si es tracta del Bill Gates com els empresaris europeus, espanyols o catalans. Què pensa la Caixa? O la Banca? No crec que hi hagi un treball que respongui a la pregunta de la influència de la gran empresa en el pensament econòmic. Però si donem una mirada al treball de la consultora PWC ‘Fundaciones Corporativas. El alma de las empresas’ (2016), que és simplement un treball descriptiu, es posa en evidència que la influència pot ser molt gran. Hi ha tota una maquinària de crear pensament. Potser mereix una anàlisi.
…
(*) Ja l’any 1928, Cambó publicà a la Revue Economique Internatonal de Brussel·les un article titulat La democratisation de bien-être per l’electricité (1928) !!!
I Cambó deixà petjada en el pensament econòmic: Miquel Vidal i Guardiola, Joan Ventosa i Calvell, Pere Coromines, Xavier Ribó, Andreu Bausili. Romà Perpinyà, Jaume Alzina, Manuel Raventós, Josep A. Vandellòs, Joan Sardà…