El plaer de conversar en grup

  • Inici
  • De peus a terra
    • Gent
    • Paisatge i patrimoni
    • Viatges
    • Gastronomia
    • Història
  • Lleure cultural
    • Música
    • Cinema
    • Teatre
    • Novel·la
    • Poesia
    • Pintura i dibuix
  • Assaig pensament
    • Divulgació científica
    • Medi ambient
    • Tecnologia
    • Economia
    • Economia recreativa
  • Garlant
    • Humor
    • Actualitat
    • Opinió
    • Política
    • Esports
  • Arxiu
    • Lluís Bassas
    • Guifré Belloso
    • Josep Maria Cadena
    • Miquel Carreras
    • Ricard Estrada
    • Alex López Tortosa
    • Jaume Miranda i Canals
    • Quim Perramon
    • Iu Pijoan
    • Josep Prats
    • Narcís Pijoan
    • Quimet
  • Enllaços

Ciència-ficció

Publicat el dia 9 octubre, 2025
Divulgació científica/Gent/Novel·la/Tecnologia

El passat mes de setembre El Núvol (digital de cultura d’Ara.cat) informava de la publicació “L’endemà d’ahir” (Ed. L’Albí) de Xavier Duran ; es tracta d’una novel·la de ciència-ficció. L’anècdota és que el llibre és del 2024, la notícia és de molts “endemans” després de l’edició.

No passa res. La ciència ficció, si és de qualitat,  aguanta els anys. Els llibres de Jules Verne ho demostren. Encara s’estan editant alguns treballs seus inèdits. Carl Djerassi (1923- 2015) definia la ciència en ficció com el gènere literari que utilitza la ciència per vertebrar trames narratives que plantegen dilemes ètics relacionats amb la ciència, les persones científiques, la investigació  i la seva rellevància social.

Tenim la sort que a Catalunya hi ha una colla de científics dedicats, de vegades com a hobbie, a la divulgació de la ciència i al gènera de la ciència-ficció. Això facilita extraordinàriament que disposem de traduccions de les millores obres de ciència ficció o que es puguin editar llibres com el de Xavier Duran.

Així, el passat 9 d’abril es celebrà a Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) de les Rambles la novena “Àgora Ciutadana”, espai de debat per al públic general del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (AE-BKH) dedicada a analitzar el potencial de la literatura de ciència-ficció per a generar pensament crític sobre els avenços cientificotecnològics i com eina divulgadora.

Hi participaven Carme Torras, professora d’investigació del CSIC i cap del grup de recerca en Percepció i Manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), i Jordi de Manuel, biòleg i professor, ambdós també escriptors de ciència ficció. L’acte fou moderat per Pedro Messeguer, professor del CSIC especialitzat en intel·ligència artificial.

A l’acte es parlà dels llibres d’Isaac Asimov, Philip Dick, Ted Chiang, Ian McEwan, Becky Chambers i també de la Carme Torras, Felix de Palma, Jaume Valor,  Jordi de Manuel i Xavier Duran. Aquí teniu l’enllaç de la gravació a Youtube.

…

Del 4 al 12 d’octubre es celebra la Festa del Roser , Festa Major de les Rambles [ja li convé a La Rambla una re-naturalització!] A la festa s’hi ha afegit el Govern Militar amb una exposició titulada ‘Enginyers, soldats i savis al Govenr Militar’  que m’imagino deu estar molt basada en el llibre ‘La Academia de Matemáticas de Barcelona. El legado de los ingenieros militares’ (2004), que a em sembla un treball importantíssim, com a divulgació de la ciència i com document històric. L’exposició a més s’anuncia també en català la qual cosa em sembla molt pertinent.

Barraquisme i política

Publicat el dia 28 setembre, 2025
Actualitat/Economia/Gent/Història/Política

Els que tenim certa edat hem conegut el barraquisme, un desastre que es va resoldre i que encara resultava preferible  a haver de viure sota un pont que és el que fàcilment podem veure actualment. Ha tornat el barraquisme i en condicions pitjors.

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona i entitats socials com la Fundació Arrels, a Barcelona, cap a l’any 2023, hi havia entre 1.900 i més de 4.000 persones sense llar amb un nucli dur d’unes 2.000 persones dormint literalment al carrer cada nit. Una xifra que no para de créixer a unes taxes de més del 5,5% que és molt.

El perfil dels ‘sense-llar’ extret dels que són atesos a Barcelona, no pas de tots els sense-llar,  és d’un 80% són homes, amb una mitjana d’edat de 44,5 anys, essent  44% d’origen estranger.

El barraquisme està en assentaments en ple centre urbà de Barcelona, com el Parc de l’Escorxador, Sant Pau del Camp, o la Sagrera i ha generat un nou  suburbi al Parc de la Serralada Marina Badalona (Santa Coloma Montcada). En aquest article de VilaWeb s’il·lustra la crua realitat del barraquisme actual (22/11/24)

Encara que el percentatge de famílies amb infants que viuen en una tenda de campanya sigui baix (probablement per sota del 5%), el percentatge de famílies amb infants que no tenen una llar estable (viuen en refugis, hostals, cases d’altres) és molt més alt, podent arribar a ser fins a un terç del total de les persones sense llar.

Segons un informe de Càritas, cada cop hi ha més dones, joves i persones amb fills a càrrec que perden la seva llar.  La inestabilitat i la falta d’un lloc propi afecta el desenvolupament dels nens, la seva escolarització i la seva salut, encara que tinguin un sostre temporal sobre els seus caps.

…

Les causes són moltes: crisi de l’habitatge, pobresa i desigualtat, atur i precarietat laboral, Sistema de protecció social insuficient,. També hi ha una motivació que pot ser personal: salut i addiccions, violència domèstica i ruptures familiars, joves que surten del sistema de protecció de menors quan compleixen 18 anys, o persones que surten de presó o hospitals psiquiàtrics sense una xarxa de suport …

Les solucions lliguen amb les causes: refugis d’emergència, construcció massiva d’habitatge social, regulació del mercat immobiliari; rendes mínimes garantides i reforç dels serveis socials i de salut mental.

Si tenim en compte que l’any 1970 – any que poso de màxima intensitat d’acció pública contra el barraquisme- la renda per càpita era de 1.211 dòlars i l’any 2024 era de 35,297 – s’ha multiplicat per 29!!!!– és evidentíssim que el país s’administra extraordinàriament malament. Per a què paguem impostos?

Que en altres països occidentals avançats passi el mateix no és cap consol, al contrari. La conclusió és la mateixa, que el sistema polític no funciona. No hi ha una divisió de poders efectiva i real, premsa lliure… no funciona.

Per aquella època dels 70, al Camp de la Bota una gitana joveneta que estava sola va perdre el fill. La mortalitat infantil és molt superior pels que viuen en barraques. Doncs solament la va ajudar Àngels Rosell, llavors educadora en una escola bressol del Camp de la Bota, amb moltíssima sensibilitat, bondat i valentia, que la va haver d’acompanyar al cementiri de Montjuïc. De les coses més terribles que li va tocar fer, m’havia comentat. Des de l’any 1983 a l’any 1999 va ser regidora de l’Ajuntament de Sant Adrià. Aquesta és la gent que necessita la política: Si el sistema no funciona podem ser teòricament  29 vegades més rics i estar molt pitjor.

 

Josep Maria Cadena. 90 anys

Publicat el dia 28 setembre, 2025
Gent/Història

El 6 de setembre en Josep Maria Cadena – amic heretat– va complir 90 anys. Li han fet entrevistes, sempre interessants, però es queden curtes. Mereix un llibre i una sèrie de TV que il.lustraria perfectament una època i , a més, seria molt divertida.Com una imatge val més que mil paraules us poso l’enllaç de la foto més important de la seva vida professional que l’Arxiu Municipal de Barcelona ha penjat al FaceBook amb motiu del seu aniversari: amb en Josep Faulí contemplant el primer número de l’Avui un 22 d’abril de 1976. És la foto de la recuperació de la premsa en català després de molts anys de prohibició.

Aranzels, ‘Hollywood AGITPROP’ i dòlars

Publicat el dia 28 setembre, 2025
Cinema/Economia/Opinió/Política

El mes de maig va ser notícia unes declaracions de Donald Trump per posar aranzels del 100% a les pel·lícules estrangeres, però  no se n’ha parlat més. Entenc que als Estat Units no en vulguin parlar, però costa més entendre que no se n’hagi volgut parlar a Europa – posar aranzels a pel·lícules americanes- com a resposta als aranzels agrícoles o industrials.

Hollywood sempre ha estat un exportador d’ideologia. En Donald Reagan no fou president per casualitat! Promouen també interessos molt particulars per abordar problemes socials o econòmics interns que de vegades no coincideixen amb els dels països als que exporten. Inevitablement  exporten confusió també.

Personalment en els últims anys em costa molt trobar sèries que m’agradin i quan les trobo resulta que Borgen era danesa, Dr. Martin anglesa… Molt poques americanes. La meravellosa senyora Maisel, americana, és una excepció. M’ha agradat tant que la penso tornar a veure. Qui recorda avui a Lenny Bruce, Normal Mailer, la màfia de la recollida d’escombraries a New York…extraordinàriament treballada, interessantíssima i divertida. Però a part d’aquesta sèrie  i unes quantes pel·lícules més crec que uns aranzels del 100% com a mínim a les pel·lícules americanes ens anirien molt bé.

…

I malgrat que es parla molt d’aranzels,  em sembla molt interessant la visió de Yanis Varoukakis de que el s’està jugant actualment i és el que preocupa realment és la pèrdua de la supremacia d’EE.UU i del dòlar en el sistema financer internacional. Alexandre Magne o Juli Cèsar ja van conquerir el món antic sobretot perquè llavors les monedes existents portaven la seva efígie. Els  guerrers enemics es deixaven seduir per la moneda.

Varoufakis explicava el problema en un vídeo que estava molt bé però l’han suprimit a YouTube. Diuen que l’autor s’ha donat de baixa (?). Passo un enllaç a Instagram i a Facebook.  No està tan bé però és el que tinc i més o menys s’explica.

Kubala, darrer pescador de Sant Adrià

Publicat el dia 27 juny, 2025
Uncategorized

Avui m’acomiado amb una semblança sentida que vaig fer del darrer pescador de Sant Adrià, en ‘Kubala’. Ha servit per fer-li un homenatge  aprofitant una cantada d’havaneres amb motiu del centenari de l’Ateneu Adrianenc.

He gaudit molt escrivint aquesta semblança, és  curta i  marinera, adient per pensar ja en les vacances que, com cada any, agafo fins l’inici del proper curs. Si no hi ha res de nou, tornarem a estar en contacte a mitjans o finals de setembre.

Que vagi molt bé. Bones vacances.

Quim

De nou, ponent de la Secció d’Economia

Publicat el dia 25 juny, 2025
Uncategorized

Dimecres 25 vam tenir les eleccions a Ponent de la Secció d’Economia a l’Ateneu Barcelonès. La meva candidatura va guanyar amb un resultat ajustadíssim de 23-20. La veritat és que tant si el resultat era a favor com si era en contra hi sortia guanyant, coses diferents evidentment, però guanyant. Ara toca fer feina que també està bé.

A la campanya – s’enviaven tres comunicats als socis –  raonava un programa, manifestava uns principis, donava a conèixer una feina passada amb uns reconeixements, suports, un currículum … És un balanç del que n’estic molt satisfet, igual de molts suports que he rebut en particular del meu amic i company de promoció Jordi Catalan. El reconeixement que em va donar davant el president de la Generalitat i de la presidenta de l’Ateneu és entranyable.

Ramon TrIAs

Publicat el dia 6 juny, 2025
Economia/Gent/Tecnologia

El passat dijous 22 de maig  la tertúlia del 7Portes es va tractar de les “Llums i Ombres de la Intel·ligència Artificial ” amb en Ramon Trias i Capella, introductor de la Intel·ligència Artificial a Espanya i pioner en la venda de software especialitzat en el sector bancari amb l’automatització del processos de gestió riscos i crèdit a gairebé totes les entitats financeres espanyoles a través de la consultora AIS-Aplicaciones de Inteligencia Artificial (1987).

Abans de fundar AIS, va treballar a Banca Urquijo i la Banca Mas Sardà a més a més de fer de professor d’economia a ESADE. A partir de 1994 obrí sucursals d’AIS a Mèxic, Argentina, Xile,  Colòmbia i Portugal  amb l’objectiu desenvolupar sistemes de suport a la presa de decisions basat en Intel·ligència Artificial i business intelligence per al sector bancari,  assegurador o bé industrial sanitari o retail.

Ramon Trias també és membre del Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica de la Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC). Actualment, després de vendre l’empresa AIS quan tenia 130 treballadors, fa de consultor independent.

Passo l’enllaç  a la conferència que va fer al Col·legi d’Economistes de fa quatre anys ‒ en quatre anys han passat moltes coses en AI‒  i d’un resum de la xerrada al 7Portes elaborat per Guifré Belloso, que el complementa amb una entrada al seu blog personal “Schwarzbrotfresser Zeitschrift” dedicada a la geopolítica de la Intel·ligència Artificial.

…

L’article, molt documentat, i conté una tercera nota dedicada al llibre Poder y Progreso, dels premis Nobel Daron Acemoglu i Simon Johnson. Transcric una part:

…enmig d’una revolució tecnològica de primer ordre com la què vivim, la productivitat és baixa. Per  Daron Açemoglu i Simon Johnson el problema és el marc institucional on s’apliquen els avenços tecnològics: unes poques corporacions dominen, decideixen com s’aplica la tecnologia i com es distribueixen els beneficis d’aquestes tecnologies. La innovació tecnològica fa incrementar la producció per treballador, i generalment incrementa la demanda de treballadors  com per exemple la electrificació a principis de segle. Depenent, però, com s’apliqui la innovació tecnològica – automatització – pot ser que la Productivitat Marginal sigui zero, és a dir, una aportació addicional de treball no faci augmentar més la producció….Per exemple, la robòtica provoca un increment de producció per treballador però no incrementa la demanda de treballadors ni fa augmentar la productivitat marginal (el magatzem d’Amazon és un bon exemple ja que no crea nous llocs de treball) . Això si, fa incrementar els beneficis empresarials en detriment dels salaris…

…

En Jaume Miranda dedica l’entrada al seu blog ‘Tempus Fugit’ al clàssic de la literatura “L’Illa de Sakhalin” d’Anton P. Txékhov que va descobrir de jove i el va marcar segons ell. L’article es titula “SAKHALIN, el somni de la nova frontera” i és d’una lectura que resulta molt refrescant, perfecte pel temps que estem i com a contrast als temes com la IA, entre altres.

Salut. Que vagi molt bé !

Neus Tomàs

Publicat el dia 30 maig, 2025
Uncategorized

És difícil triar el mitja mitjà de comunicació al que subscriure’s quan son de pagament, perquè  a tots hi ha informació interessant. De moment no ha subscripcions a la carta. En el meu cas, que tinc l’avantatja de rebre el resum de premsa del Col·legi d’Economistes, i també trobo treballs periodístics dels mateixos autors en mitjans alternatius,  m’he subscrit a El Diario, sobretot per la Neus Tomàs, directora adjunta que, entre altres coses, ens envia setmanalment un post que decanta la balança. Ens parla de diversos temes començant per els més rellevants en termes de valors i acabant per recomanacions culturals que també reflecteixen els valors.

A l’enllaç podeu veure una relació dels seus articles. A part en les darreres setmanes havia substituït el director ‒Ignacio Escolar ‒  per baixa maternal i es va ocupar de fer el post “Boletin de la Directora”, aquest cop en castellà. Us passo l’enllaç d’un d’aquests articles titulat “Resistir el miedo o vivir en ‘Locolandia’ “ amb una reflexió sobre el documental de Moviestar+ ‘Mercenario’ sobre un combatent a Ucraïna, nascut a la Vall d’Aran i format en unitats d’elit de l’exèrcit espanyol i la legió estrangera francesa, que destaca entre els soldats estrangers que intenten contenir la invasió russa. La seva història és una finestra al negoci i a l’horror de la guerra i també a la batalla que comença quan torna a casa per intentar refer la vida que va deixar enrere.

Koyote

Publicat el dia 30 maig, 2025
Uncategorized

Les vacances amb Imserso, però pel meu compte, han anat molt bé. Des de la Ràpita he visitat Morella, Vinaròs, Ulldecona…primers banyets exteriors, dinar imprescindible a les Cases d’Alcanar… I de l’Imserso només us puc dir que a les nits que els ball de saló  s’han ‘coiotitzat’. És igual el que toquin,  es balla en línia a l’estil ‘Coyote’(Coiot). Sembla ser que ho ensenyen a les llars de jubilats d’arreu.

Congrés d’Economia i Empresa

Publicat el dia 28 maig, 2025
Uncategorized

Dimecres 28 vaig estar al Congrés d’Economia i Empresa que organitza el Col·legi d’Economistes. La sessió es dedicava a la sostenibilitat i jo era co-autor amb David Ceballos d’una ponència dedicada a un model financer per a la gestió forestal.

El Congrés, del que n´és president del Comitè Científic el professor Martí Parellada ha representat una tasca ingent de mobilització del capital humà amb coneixements pràctics i teòrics en els eixos temàtics tractats: 1.- economia catalana dins el nou marc geo-estratègic global, 2.- Determinants del context macro-econòmic, 3.- Sistema empresarial català, 4.- Capital humà i futur del treball, 5.- Sostenibilitat de les polítiques públiques, 6.- Ciència i innovació i transformació digital, 7.- Finances per una transició sostenible, 8.- Infraestructures i territori, 9.- Sostenibilitat medio-ambiental i 10.- Contribució dels professionals de l’economia.

Anterior 1 2 3 4 5 … 27 Següent

Cerca al web

Guia Garlaires de Restaurants

Prem al porró per descarregar la guia

Arxiu

  • febrer 2026
  • gener 2026
  • novembre 2025
  • octubre 2025
  • setembre 2025
  • juny 2025
  • maig 2025
  • abril 2025
  • març 2025
  • febrer 2025
  • gener 2025
  • desembre 2024
  • novembre 2024
  • octubre 2024
  • setembre 2024
  • juny 2024
  • maig 2024
  • abril 2024
  • març 2024
  • febrer 2024
  • gener 2024
  • desembre 2023
  • novembre 2023
  • octubre 2023
  • setembre 2023
  • juny 2023
  • maig 2023
  • abril 2023
  • març 2023
  • febrer 2023
  • gener 2023
  • desembre 2022
  • novembre 2022
  • octubre 2022
  • setembre 2022
  • juny 2022
  • maig 2022
  • abril 2022
  • març 2022
  • febrer 2022
  • gener 2022
  • desembre 2021
  • novembre 2021
  • octubre 2021
  • setembre 2021
  • juliol 2021
  • juny 2021
  • maig 2021
  • abril 2021
  • març 2021
  • febrer 2021
  • gener 2021
  • desembre 2020
  • novembre 2020
  • octubre 2020
  • setembre 2020
  • agost 2020
  • juliol 2020
  • juny 2020
  • maig 2020
  • abril 2020
  • març 2020
  • febrer 2020
  • gener 2020
  • desembre 2019
  • novembre 2019
  • octubre 2019
  • setembre 2019
  • agost 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • desembre 2018
  • juliol 2016
  • febrer 2015
  • desembre 2014
  • novembre 202
  • agost 202

© 2019-24 Garlaires - Dissenyat per SEO Fiable

  • Inici
  • De peus a terra
    • Gent
    • Paisatge i patrimoni
    • Viatges
    • Gastronomia
    • Història
  • Lleure cultural
    • Música
    • Cinema
    • Teatre
    • Novel·la
    • Poesia
    • Pintura i dibuix
  • Assaig pensament
    • Divulgació científica
    • Medi ambient
    • Tecnologia
    • Economia
    • Economia recreativa
  • Garlant
    • Humor
    • Actualitat
    • Opinió
    • Política
    • Esports
  • Arxiu
    • Lluís Bassas
    • Guifré Belloso
    • Josep Maria Cadena
    • Miquel Carreras
    • Ricard Estrada
    • Alex López Tortosa
    • Jaume Miranda i Canals
    • Quim Perramon
    • Iu Pijoan
    • Josep Prats
    • Narcís Pijoan
    • Quimet
  • Enllaços
AnarAmunt