ADN

Publicat el dia

Un dels llibres dels que més he gaudit ha estat ‘Per passar l’estona”  de Josep Pla. Conté assajos com ara  “Llevar-se tard”, “ A cal barber”, “El dret a avorrir-se”, “Setmana Santa”, “El patró dels banquers”, “El vi, inseparable de la vida”, “Mosques i orenetes”…una delícia i tot una filosofia de viure.

Doncs avui, pensant que aquests dies de Setmana Santa tindrem més estones de tranquil·litat, presento unes recomanacions per passar l’estona, d’acord amb la filosofia de Pla:

  • La primera és la pel·lícula “Servero Ochoa, la conquista de un Nobel” (descripció a Wikipedia) El que més impressiona és que Severo Ochoa, partint d’un context representat per l’estada a la Residencia de Estudiantes, on ingressà pel seu tutor  Juan Negrín i on coincidí amb companys com  Dalí, Garcia Lorca, Buñuel, Grande Covián…, viu la Guerra Civil  a Madrid i pateix diversos exilis per la Guerra Mundial. Passo l’enllaç a YouTube.
  • Aplicacions de l’ADN (gràcies Severo Ochoa): L’Alexandre Blasi em passa un vídeo de la conferència sobre la història genètica de les poblacions de la Península Ibèrica de Antonio González-Martín, professor i investigador de la Unidad de Antropología Física de la Universidad Complutense de Madrid. Els resultats son sorprenents i fonamentals. Si voleu anar directament al detall visualitzeu a partir del minut 33.
  • I més genètica encara. Francesc Albadaner, ex-president president del Centre d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultura també utilitza l’ADN per esbrinar els orígens de Cristòfol Colom concloent que era un jueu de Barcelona. Passo l’enllaç de la conferència “ADN de Colom.Resultats definitius” (15/10/24) i d’un documental emès a RTVE2 “Colon ADN. Su verdadero orígen”
  • Per passar l’estona aquesta setmana en Jaume Miranda ens passa un article ‒ ‘Pobre home’‒ sobre les estades de Leonor i el seu avi Juan Carlos com a cadets al Elcano.
  • I acabo les recomanacions directament amb una nota al més pur estil de Josep Pla feta per Xavier Febrés: “Ahir va arribar la flor nova de farigola al Motel i ho vam celebrar”.

Dinàmica i transcendència econòmica de la classe mitjana

Publicat el dia
//

La classe mitjana és fonamental perquè està  a la base del creixement econòmic, l’estabilitat i el benestar social. És un motor del consum i el seu poder adquisitiu impulsa la demanda de béns i serveis, fent créixer l’economia i donant estabilitat; inverteix en educació i formació, augmentant la productivitat i competitivitat econòmica. De la classe mitjana provenen molts emprenedors i professionals creatius. També contribueix fortament al pagament d’impostos i al finançament dels serveis públics i les infraestructures i, en definitiva, redueix les desigualtats i contribueix a la cohesió social.

I com evoluciona? Doncs, en el nostre cas, un país on el PIB/càpita porta 25 anys estancat (veure informe Cambra (27/03/25), malament. Quin desastre! Però, vaja, per conèixer bé la resposta a la Secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès hem organitzat una taula rodona amb tres experts al més alt nivell.

  • Eduard Arruga, ex-president de la Societat Catalana d’Economia (SCE), entitat de l’IEC que el 2022 va editar el llibre «Estudi Econòmic i Social de la Classe Mitjana» (1935) de Manuel Reventòs Bordoy
  • Josep Francesc Valls, Director de la Càtedra Retail, Turisme i Serveis · UPF Barcelona School of Management i autor del llibre «El efecto STICK. Nacimiento, ascenso y caída de las clases medias» (2024)
  • Josep Mestres Domenech, economista sènior de CaixaBank Research i co-autor de l’estudi « Espanya davant el mirall: Evolució de la desigualtat i de la classe mitjana» (2024)

L’acte va ser dimarts 8 d’abril de 2025. Aquí teniu el vídeo:

Josep Montasell i Dorda. Tocant de peus a terra

Publicat el dia
////

El passat 25 de Març al Restaurant de les 7 Portes celebrarem sopar tertúlia sobre L’EMPRESA AGRÀRIA PAGESA: DESAPARICIÓ O  READAPTACIÓ I RACIONALITZACIÓ? amb en Josep Montasell i Dorda de ponent. Pagès fins als 35 anys, Enginyer tècnic agrícola i expert en gestió d’espais agraris periurbans, ha estat Director del Parc Agrari del Baix Llobregat (1998-2013) i tècnic de la Diputació de Barcelona fins al 2017. Amb una trajectòria dedicada a la preservació i desenvolupament del territori, ha impulsat projectes com el Parc Rural del Montserrat i el Parc Agrari de Sabadell. Ha participat en la redacció del dictamen sobre agricultura periurbana del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), amb en Joan Caball (Unió de Pagesos) com a ponent, i en diverses iniciatives com BCN Smart Rural per a l’impuls de l’agricultura intel·ligent a Catalunya.

En els darrers 20 anys, Catalunya ha perdut gairebé la meitat dels seus pagesos i ramaders, i cada any desapareixen 500 pagesos. Avui, el 38% dels titulars tenen més de 65 anys, mentre que els joves menors de 35 anys només representen un 5%. A més, el 70% de les terres conreades no són propietat dels pagesos que les treballen, i això dificulta encara més el relleu generacional i la viabilitat del sector. Tot plegat ens porta a una realitat preocupant: Catalunya no és autosuficient alimentariament. Amb l’actual superfície agrícola, només podem cobrir el 44% de les necessitats alimentàries amb productes de proximitat. La pressió dels immobiliaris i els fons d’inversió que compren terres, situa la pagesia davant un repte monumental.

Resum de la tertúlia

 

Realment és broma?

Publicat el dia
//

He vist els 7 capítols de la sèrie Su Majestad  (Prime Video). “…una serie que a golpe de humor realiza una fotografía de la España que conocemos y nos invita a reírnos desde la crítica y la ironía de una realidad que no hemos elegido y que genera debate”,  “…en opinión de quien firma estas líneas, es la mejor ficción de Prime Video desde su asentamiento en esta España nuestra” , ho signa  Laura Pérez (El Diario 25/02/25). En part m’ho he passat molt bé veient la sèrie, però la crítica és tant punyent que també fa mal. No sé si tot pot quedar en una comèdia i aquí s’acaba tot. És el retrat d’un Estat regit per una democràcia molt defectuosa. El capítol 4 dedicat als jutges és escandalós. Realment és broma?

El problema no acaba aquí. Si pertànyer a la Unió Europea obliga als països membres a ser democràtics, a la Unió Europea han perdut els valors, potser aquesta és la veritable causa de la seva decadència.

Salvar els mitjans de comunicació

Publicat el dia
//

La Unió Europea va aprovar el Reglament Europeu de Llibertat de Mitjans de Comunicació que va entrar en vigor el mes de maig de l’any passat i és d’obligat compliment des del mes d’agost del 2024 en alguns dels seus punts i en el mes d’agost d’enguany ja ho serà en la totalitat del seu contingut. Algunes de les obligacions normatives estan recollides l’anomenat Pla d’Acció per la Democràcia amb 41 mesures aprovat  (17/09/24).

La competències reguladores les assumeix la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) que tindrà una Direcció de Mitjans de Comunicació. Hi ha d’haver-hi un registre de mitjans, els mitjans han de declarar qui es el propietari, explicar els comptes, s’intentarà evitar que les subvencions públiques serveixin per a finançar els mitjans afins al partit que governa, la concentració de la propietat, es vol protegir el secret professional, la independència del periodista… A l’enllaç de dalt teniu un detall.

El tema és extraordinàriament complex. Afecta la transparència, el govern obert, la llei “mordaza”, el codi penal… I dilluns 3 març es va organitzar una jornada en el  Col·legi de Periodistes. A l’enllaç de la jornada  teniu els ponents i passo també l’enllaç del vídeo de la jornada que dura 3 hores i 33 minuts. Els organitzadors van repartir els papers del que havia de tractar cada ponent i tothom va dir la seva.

Destacaria  unes referències molt oportunes al codi deontològic dels periodistes de Catalunya (Josep Carles Rius) i a l’aprovat pel Consell d’Europa l’any 1993 (Francesc Rafols)  perquè essent el dret  informació un dret fonamental  el codi deontològic el defineix i conceptualitza i això és fonamental per la regulació. La informació a protegir hauria de ser exclusivament la que pugui encaixar dins del codi deontològic. És bàsic i no es te en compte. Podrien obligar als mitjans a fer constar, ja en el registre, quin és el seu codi deontològic de referència.

En general hi havia moltes esperances posades en aquesta normativa, encara que pesa allò de que feta la llei feta la trampa. A més el sector ha canviat. El canal de Karlos Arguiñano a YouTube té 527 mil subscriptors. No és un mitja de comunicació ? I les webs de les institucions oficials ? I més: els ajuntaments, independentment del color, podien condicionar la premsa local però és que ara s’han ficat a les a les xarxes, alguns amb bon criteri però l’autobombo és fàcil. L’exèrcit s’ha ficat a les xarxes. La reforma legal que s’està fent, difícil, no serà obsoleta ja d’entrada? No se’ls hi escapa tot plegat?

…

Un dels factors de la complexitat del sector és l’econòmic, la viabilitat de les empreses periodístiques i no està clar que tingui solució. Segons l’eminent economista francesa Julia Cagé la publicitat no salvarà els ingressos dels mitjans. Proposa considerar la informació com l’educació a efectes que es pugui beneficiar de subvencions i avantatges fiscals i redefinint a la vegada l’empresa periodística a mitges entre l’empresa normal i la fundació. Aleix Calveras Maristany fa una ressenya a ‘Nada es Gratis’ del llibre de Julia Cagé “Salvar los medios de Comunicación”(*) (Anagrama, 2017) on es resumeix el treball de l’autora (30/05/24).

Entre altres coses el llibre dona una possible solució a limitar la concentració de la propietat, que és un dels aspectes que ha de resoldre el regulador, la CNMC. No se si li faran cas. La idea fonamental d’equiparar el dret a la informació al dret a la formació no la veig recollida ja en el reglament europeu.

En fi, tinc la impressió que l’esperada normativa es pot quedar curta.

Geopolítica

Publicat el dia
/

El Grup d’Investigació IAFI (UB), presidit per Dídac Ramírez,  organitza un seminari anual que enguany dedica a la Xina i la seva influència. De moment Mercè Carreras-Solana, professora de la UB experta en Xina, en ha facilitat el vídeo d’un documental que compara els impactes de les polítiques de desenvolupament en diferents llocs de la Xina al 2009 i deu anys després al 2019. Ens comenta que som al 2025 i sis anys a Xina amb la pandèmia pel mig son com 30 anys a Europa i per tant aquest documental està, en part, desfasat, però serveix igualment per veure la metodologia de prova i error emprada pel govern xinès. Han tingut ensopegades però  van endavant decididament.

…

I de la Xina a la geopolítica mundial. L’amic i company Jordi Ferrer ‒, UAB i Sabadell ‒ m’ha passat la transcripció  del discurs al Parlament Europeu, el passat 19 de febrer de 2025 de l’economista i analista de polítiques publiques, professor Jeffrey Sachs. L’acte fou organitzat per l’exsecretari general adjunt de l’ONU i actual eurodiputat per BSW Michael von der Schulenburg. Es titulà “La geopolítica de la pau”. Quin coneixement i quin discurs ! Me n’adono de quantes coses desconec. Qüestions fonamentals i bàsiques de què passa al món.

Cuina catalana universal

Publicat el dia

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició investí acadèmic d’honor a Paul Freedman, catedràtic d’història a la Universitat de Yale (EEUU) ,  especialista en edat mitjana catalana, que amb la seva investigació a Catalunya hi ha fet amics,  ha gaudit del paisatge, l’alimentació i la gastronomia, sobre la qual també ha trobat importants documents històrics que ara el fan mereixedor del reconeixement.

Doncs no us perdeu l’entrevista que li feu l’ Helena Garcia Melero a 3CAT. El programa és llarg però poseu el cursor en el moment 1:58 (1 hora i 50 minuts). L’entrevista dura poc.

Sorprèn que parla molt bé el català. El va aprendre el temps relativament curt que va estar a Catalunya investigant i contrasta amb altres investigadors espanyols o funcionaris que no l’han après mai malgrat conèixer ja una llengua llatina. A part , el seu punt de vista sobre un tema tan important com la gastronomia és molt interessant.

 

Xavier Marcet. Management humanista

Publicat el dia
/

28/02/25

En el pròleg del llibre “27 pellizcos de management” (2022) , que es tracta de 27 màximes de Xavier Marcet sobre management il·lustrades amb dibuixos de Paco Solé Parellada,  l’editor Jordi Nadal afirmava, “Xavier Marcet sap d’innovació, humanisme i acció, això és de vida”. Exactament el  mateix es podria dir de Paco Solé Parellada que dimarts 25 va presentar una conferència de Xavier Marcet a l’Ateneu Barcelonès.

A Xavier Marcet, com a consultor empresarial, que ha observat l’experiència de moltíssimes empreses i empresaris, se’l pot contemplar com algú que acumula,  guarda i expressa la saviesa en el seus llibres emprant molt les màximes.

Les màximes son molt importants. Segons l’Enciclopèdia Catalana  és una veritat moral proposada com a regla de conducta (1a accepció) o una sentencia que conté un precepte moral o pràctic expressat en llenguatge breu i reflexiu (2ona. accepció). Al meu entendre les màximes, ja siguin proposicions positives o normatives, són de gran utilitat per orientar en el coneixement i decisió. No estan provades, però tenen un suport evidencial fort que les fa perdurar en el temps.

Una cosa son les situacions de risc, en la que podem fer estadístiques i veure per on poden anar les coses i una altra situacions d’incertesa més forta que és sovint el seu problema. En situació d’incertesa, quan no hi ha estadístiques, és quan les màximes – el coneixement expert–  està en la base de les decisions.

També les màximes presenten paradoxes. En un entorn complex tenen una rellevància desigual. M’explicaré a mode de caricatura: hi ha un refrany (és una màxima) que diu “més valen llibres que lliures”, està bé, oi?, però compte!, ni ha un altre que diu “més valen lliures que llibres”. I ara què? En què quedem? Ja veiem que podem tenir un problema que es manifesta particularment greu amb els aprenents de bruixot. En mans de qui pot caure aquest coneixement sintètic? Es complicat respondre, entraríem en un debat a més  molt actual. El que si puc dir és que  veient el títol del darrer llibre de Xavier Marcet  ‒Management del sentit comú‒ em quedo més tranquil. El sentit comú és el punt de partida, deia Karl Popper .

També em deixa tranquil el fet que ‘management humanista’ de Xavier Marcet s’hagi manifestat a la pràctica completament coherent amb el negoci, això és una organització que afegeix valor i crea riquesa. El coneixement és acció i la seva aplicació és un art.

////

07/03/25

La conferència d’en Xavier Marcet (Ateneu Barcelonès 25/02/25) ha interessat. El vídeo ja està disponible. El periodista Toni Rodríguez Pujol ens ha dedicat una article  a Intermedia News titulat Gestionar la incertesa.  A part de que està molt bé,  és un honor; en Toni és un primera espasa.

De les idees de Xavier Marcet, el perquè i com del management, de les quals en Guifré Belloso n’ha fet una bona síntesi, la seva atenció es centrava sobretot en el talent, les persones i el capital humà. Com destaca en Guifré “l’estratègia son les persones”.

A part d’aquestes idees va fer cites, totes interessants, però en destaco la de Luis Pérez-Breva del MIT que va emprar per veure la potencialitat del talent. Doctor en Intel·ligència Artificial pel MIT, és enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià, Físic per l’Ecole Normale Supérieur de França i Economista pel MIT. El seu càrrec al MIT és director dels equips d’innovació.

A l’enllaç del seu CV al MIT es destaca particularment el seu treball  Innovating: A Doer’s Manifesto (MIT Press, 2017). La idea bàsica de la que parteix és que la innovació és un resultat, no pas un procés ni un producte,  innovar és una habilitat que es pot practicar i millorar. Mentre l’emprenedoria és crear noves empreses, innovar és resoldre problemes del món real. L’any 2017 va presentar aquest llibre a la Fundació Rafael del Pino. Podeu veure el vídeo a YouTube . Per comptes de predir el futur, cosa impossible, recomana intentar demostrar que una cosa no funcionarà INCERTESA

Motivació psicològica

Publicat el dia

Relacionat amb el talent i la motivació us recomano Inma Puig, psicòloga, experta en creació, formació i desenvolupament d’ equips d’alt rendiment a les organitzacions empresarials i també en l’àmbit de l’esport. La seva idea central és que tots tenim exactament les mateixes necessitats però les dosis del diferents ingredients que integren la  combinació que satisfà aquestes necessitats és diferent i la clau de la motivació està en trobar aquestes dosis. Ho exposa en un vídeo on explica les seves experiències al Barça i al Celler de Can Roca i es fa molt entretingut. Vaig passar una bona estona veient-lo.

Habitatge II

Publicat el dia

En relació al debat organitzat per la SCE (5/2/25) titulat “Té solució el problema de l’habitatge’, David López Rodríguez de Banc d’Espanya, va concloure que el mercat te rigideses i que no hi ha solució a curt termini. Això justificaria, com a mesura excepcional, les limitacions a l’augment dels preus de lloguer de l’habitatge. Mariona Segú proposava també un recàrrec a l’IBI per a pisos buits i tots coincidien en que es tractava d’un problema molt greu que requeria  un pacte d’Estat.

…

El pacte d’Estat és una solució difícil perquè el sector de la construcció te una gran capacitat de ‘segrestar el regulador’ (condicionar a l’Administració Pública). Per tant: qui li posa el cascavell al gat? El propi model productiu, esbiaixat cap al totxo, està en la base del problema.

Com exemple, encara que el nombre de pisos en poder de fons d’inversió sigui  un percentatge relativament reduït del parc d’habitatges, el paper de les Administracions, plenament justificat, de regular i exercir el dret de tanteig i retracte ha estat molt decebedor. En aquest enllaç d’un article a Público s’explica com podria ser la via legal. Fa referència a Madrid però és generalitzable. El retracte ni tant sols afectaria els guanys de les entitats financeres, simplement afectarien les rendes especulatives de fons i a determinats polítics vinculats. I res.

…

El problema és dramàtic. Neus Tomàs ‒el Diario‒ en un post setmanal es fa ressò del testimoni dels mestres de Barcelona:

“Igual que un metge no pot operar sense anestèsia, nosaltres no podem continuar fent la nostra feina si els alumnes no tenen assegurats uns mínims, com un lloc on viure o un dinar”, explica en Joan Artigal, mestre d’Infantil a l’Institut Escola Trinitat Nova// “En el primer intent de desnonament la seva mare no era a casa i els Mossos d’Esquadra van treure el nen del llit sense sabates. Ara dorm amb sabates perquè pensa que ho vindrà a buscar la policia”// “No pot ser que defensem els drets d’un fons voltor amb seu a Nova York i que després els polítics no apliquin les lleis que ells mateixos han creat”, explica un educador.

Quan sento o veig  que els empleats de les empreses d’Eivissa o Andorra no hi poden viure o que hi ha nuclis de barraques al Parc de la Serralada Marina, tinc la impressió de que hi ha regressió respecte l’època en que els empresaris feien colònies pels seus empleats amb habitatge, escola…. El propi empresariat liderava i cuidava el sistema. Ara no.  Per arreglar el problema de l’habitatge, el pacte d’Estat hauria de començar per arreglar el propi sistema.

…

Ja podeu veure el  vídeo de  la xerrada del responsable d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona a l’Ateneu (30/01/24). Destaca que l’ajuntament ofereix habitatge assequible construït en sòl municipal sense cedir la propietat del sol. Cerquen promotors – cooperatives , entitats sense finalitat de lucre,  promotors privats… – per a fer habitatges que al cap de 75 anys han de revertir a la ciutat. El cost de l’habitatge és el de construcció, sense cost del sòl, que s’ha de finançar amb una hipoteca.

La mesura és important perquè en part la causa del problema actual de la manca d’habitatge s’atribueix a que la protecció oficial al cedir la propietat als particulars ha fet que aquests habitatges entressin a la cadena especulativa deixant fora les generacions futures.

Van explicar que l’Ajuntament disposa d’un registre per a recollir totes les sol·licituds d’habitatge i hi ha una demanda general que correspon a circumstàncies diverses de 30.000 unitats de convivència. Estan preparant un nou Pla d’Habitatges (2025-2032) i les previsions son lliurar 3.000 habitatges aquesta legislatura. No cobreixen, doncs.

…

Jordi Roca Jusmet, catedràtic de Teoria Econòmica a la UB, em dona els seus comentaris sobre l’acte a la SCE:

“A mi em va agradar molt la Mariona (en David va fer també força bé l’exposició de dades). Sense amagar les limitacions i problemes no veia altre solució a curt termini que el control de preus. Interessant també la proposta fiscal de gravar (i al debat va deixar clar que el gravamen addicional podia ser molt gran, tot és qüestió de voluntat política) i només els pisos buits sinó tots els no dedicats a habitatge principal (amb el que s’ataca pisos buits, segones residències i turístics i no precisa la difícil definició i comprovació sobre què és un pis buit). També va dir que a Paris la norma del 30% funcionava i s’estava plantejat pujar-la al 50%. I una proposta important per reduir discriminació alhora de seleccionar llogaters va ser dels avals públics sobre el pagament de lloguers que seria (i difícil trobar una altra que ho sigui) win win pels llogaters i propietaris i no molt costosa en diners públics (doncs el percentatge de llogaters que no paguen és petit)”.

 

1 2 3 4 … 24