Clovis de Clermont

Publicat el dia
//

En Clovis de Clermont, historiador puntvolatí, és un savi que ha sublimat formules, conjectures, històries, pensaments, poemes i relats. És autor de La reina del Pas del Punt Volat de la Elála Geminada, i la seva darrera producció literària ha estat la faula d’un confinament que ha titulat La rebel·lió dels animals salvatges i que ha tingut l’amabilitat d’enviar-me-la fa poc i deixar-me que la compartís amb els amics garlaires.

Clicant sobre el dibuix d’en Joan Soler-Jové d’un màgic sublimant un número, podeu accedir a la faula. No hi manca cap ingredient: per suposat, animals – amb potes (quatre o dues), banyes, ales, cues – humor, i la moralitat final.

Energúmens. Passat,present i futur

Publicat el dia
/

En Josep Maria Ureta em passa un article impactant que ha fet pel blogpost Paios (periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris) sobre un llibre Jordi Amat titulat “ El fill de xofer. Els fils secrets del poder. Ascens i caiguda d’Alfons Quintà”. Extret del desenllaç:

Jordi Amat … no es pot estar de dir que el llibre que ha fet li ha costat “escriure aquesta narració desagradable i apaivagadora”, lamenta el dolor que causa llegir-lo però creu que escriure’l era “moralment discutible però socialment necessari”.

L’article m’ha fet venir al cap l’expressió ‘dona-li passada’ que solia emprar la meva àvia i que il·lustra que venim d’una tradició on el sistema crea energúmens (posseïts pel dimoni segons la definició del Diec).

La necessitat social del llibre entenc que deu estar sobretot en que serveixi per a evitar futures situacions d’abús de poder i, francament, quan llegeixes les notícies segueix veient personatges que ‘fan més por que una pedregada’, en expressió de la meva mare. L’index d’energúmens (IE) segueix disparat; la qualitat democràtica és baixa.

Piero Sraffa

Publicat el dia
/

De Guifré Belloso:

“Si me n’anés a una illa deserta m’enduria llibres tipus Història del Analisis Econòmic de Schumpeter – per cert la traducció de Manuel Sacristán és excel·lent – i llavors quan dic això la meva dona em mira de reüll i pensa: quin tio més estrany amb el que dormo al costat. En fi, això que va a continuació està extret del bloc del cap d’economia del Frankfurter Allgemaine i els ànims del Quim Perramon. És una bona reflexió sobre el corrents ideològics que sobrevolen les èpoques: si ara no toca la política salarial, toca la monetària“.

Aquesta és la introducció al seu article sobre Piero Sraffa publicat al seu bloc Schwartzbrotfresser Zeitschrift

Clicant sobre la imatge podeu accedir a l’article sencer:

i segona part

Salus populi suprema lex

Publicat el dia

D’en Jordi Ferrer:

“Un jove ( 40 anys) professor de filosofia de la UAB – l’Oriol Ferrés- ha publicat un article sobre el dilema que vivim aquests dies sobre  la paradoxa de si preval la defensa de la salut pública o bé les llibertats individuals, crec que està prou bé”.

Clicant sobre la imatge trobareu l’enllaç per a descarregar el text complet en pdf:

Omnes fratres

Publicat el dia
/

Ricard Estrada ens presenta un article:

“L’article d’avui està vinculat a les reflexions i pensaments que fa el papa Francesc, sobre el medi i sobre els desgavells que ha generat el desenvolupament econòmic i social que hem impulsat globalment fins ara.   

Com es pot palpar aquest fet en el nostre dia a dia en el creixement dels llindars de pobresa que ens acompanya, malgrat el malbaratament de queviures en que vivim i el mal ús que fem l’energia.

De tot el discurs d’en Francesc manllevo aquesta frase: El mercat sol no ho resol tot, encara que altre cop ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal”.

Académie d’Agriculture de France

Publicat el dia
/

Com que durant un temps tindrem temps per llegir, doncs en recomanen les autoritats sanitàries estar més per casa, us adjunto l’article que ha escrit en Carles Folch sobre l’Académie de l’Agriculture de France.

Aquesta institució francesa te una vida llarga, doncs es va constituir el 1761 i és un referent intel·lectual de l’agricultura europea. És bo saber que ha fet i que fa avui l’Académie en aquest segle XXI.

Salut i precaució que això durarà encara molt temps.

Ricard Estrada i Arimon

Quim for Ponent

Publicat el dia
//

Em presento a unes eleccions a Ponent de la Secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès. No és la primera vegada que concorro a unes eleccions. He anat dues vegades en llistes electorals a l’Ajuntament de Sant Adrià i em vaig presentar a vocal de la Societat Catalana d’Economia. A les eleccions municipals hi anava invitat per algú que em demanava col·laborar amb el seu projecte i era un més, i a la Societat Catalana d’Economia no s’hi presentava ningú i vaig ser escollit amb el vot, o millor dit amb el vist-i-plau, de la Junta. Hi havien quatre gats i no van ni alçar la mà, van dir allò de ‘molt bé home’.

Aquesta vegada és diferent. No vaig en una llista i no soc l’únic. Hi ha molta gent a l’Ateneu que penso que ho podria fer millor que jo, però no s’hi presenten.

Amb això del Covid – no se pas qui anirà a votar un 29 d’octubre amb el bar tancat- l’Ateneu ha distribuït, mitjançant el Butlletí digital, el programa i una Carta al Soci(a), que he fet molt a gust. També m’han demanat unes fotos. La del programa podria servir per a qualsevol cartell electoral, en canvi, la de la Carta és més heterodoxa, encara si llegiu la Carta us semblarà absolutament coherent i seriosa. A baix la teniu.

No m’aventuro en relació al resultat. Com diu la dita (muy castiza): “catedrático és quien de cinco tiene tres’ . De moment en tinc tres, però no de cinc sinó de quatre-cents trenta-tres.

Quim

DICCIONARI D’ECONOMISTES CATALANS

Publicat el dia
/

El 21 de setembre de 2020 es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari d’Economistes Catalans, editat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), que recull la ressenya de 310 autors, no solament economistes en sentit estricte, sinó també professionals d’altres disciplines, com ara clergues, advocats, enginyers, empresaris, geògrafs, periodistes, sociòlegs… que han tractat o escrit d’economia o d’economia catalana.

El consell de redacció estava format per Eduard Arruga, president de la SCE i director de l’edició, Francesc Roca, Francesc Artal, Antoni Montserrat i Pere Puig. A més hi han col·laborat altres 17 autors.

El Diccionari, a part de ser un document de referència per a l’anàlisi de l’evolució del pensament econòmic català, al contemplar professionals d’àmbits molt diversos, està ple de curiositats i pot ser atractiu a un públic més ampli que l’acadèmic.

El llibre té 638 pàgines i a cada autor se li dediquen aproximadament dues pàgines, amb un format que inclou una imatge, una cita inicial, que normalment correspon a un paràgraf escrit per l’autor en el que es resumeix part del seu pensament, una descripció de la seva vida i obra, la bibliografia de l’autor i la bibliografia d’altres autors sobre l’autor ressenyat.

Jo hi col.laboro amb l’article sobre en Ramon Llull que també va escriure d’economia.

Portbou

Publicat el dia
//

Tenia la possibilitat de fer una visita a Portbou absolutament descartada. L’Estat Espanyol, per raons de defensa militar, decidí que l’ample de les vies seria diferent a Europa i a la frontera s’havien de descarregar i tornar a carregar els trens de mercaderies. Això requeria infraestructures ferroviàries, enginyers, arquitectes, ferroviaris, estibadors, duaners…cases, escoles. Un absurd econòmic si es considera la raó de tot plegat.

L’absurd esdevé tràgic quan Portbou fou bombardejat per l’exercit franquista o quan Walter Benjamin, perseguit pels nazis, s’hi suïcida.

Amb aquest panorama, imagino la tramuntana, que allà tomba vagons de tren, més com un castig diví que com un fenomen natural.

Tanmateix, la meva actitud cap a Portbou, ha canviat aquest més d’agost. El company de promoció, en Josep Macià, de Sabadell i ara a Vilajuïga, m’ha animat a anar-hi i m’ha enviat un article d’en Joan Josep Isern titulat “Retorn a Portbou: allí on tot s’acaba”, que està prou bé i el penjo a Garlaires. Però el que més m’anima és l’expectativa de passar una bona estona amb un amic, per a la qual cosa no necessito molt; segur que ho trobaré a Portbou.

1 … 15 16 17 18 19 … 25