De peus a terra - Page 8

Les herbes

Publicat el dia
////

En Ricard Estrada ens recomava una entrada al bloc Agricultura de Catalunya  sobre les herbes, “aquestes plantes que en diem menors. De manera popular diem que hi ha herbes bones i herbes dolentes, però de fet no és així perquè a la natura totes les espècies tenen la seva funció en l’ecosistema”.

“L’article és d’en Joan.-Ignasi Elies que “perfuma” el  bloc amb articles relacionats amb el món agro-rural i que ens endinsa en el mon de les herbes i la seva relació amb la literatura o la música que han generat”.

Avui, Ricard Estrada, ens ha passat el segon article de Joan-Ignasi Elena sobre el mateiox tema. Que en gaudiu:

Herbes i remeis casolans

Publicat el dia
/

Josep Pàmies Breu (Balaguer, 1948) és un pagès eixerit conegut per la seva defensa de remeis naturals com l’estèvia que va fundar l’associació Dolça Revolució per a promoure les teràpies naturals. Han creat una web on hi pengen informació, vídeos… i també botiga on-line. Veig a youtube que un dels seus videos ha tingut 800 mil visualitzacions ! El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el va sancionar amb multes de 30 mil, 90 mil i 600 mil euros. En la seva defensa van sortir Pep Riera, històric d’Unió de Pagesos i Teresa Forcades, Màster Divinitas per la Universitat de Harvard i especialista en medicina interna per la Universitat de New York.

Havent sentit l’opinió de Joan Ramon Laporte, catedràtic de farmacologia, sobre cóm va això de la indústria farmacèutica, em sembla que l’autoritat sanitària no tracta a tothom pel mateix ras.

A part de guarir picades de serp, dormir millor, aprimar-se, desfer les pedres del ronyó o netejar el fetge, cal cuidar-se de la condició humana i Josep Pàmies hauria de tenir en compte el recull de Lluís Ripoll ‘Herbes i remeis casolans’ (Ed.H.M.B,1985) que acaba amb una formula per a conèixer l’avenir:

“Agafeu un exemplar complet de les obres de Virgili o Homer, segons que estigueu versat sobre el grec o el llatí. Penseu la xifra i el costat del llibre que vulgueu elegir. Després obriu el tom a l’atzar i al vers que correspongui a la xifra pensada constituirà la resposta a la vostra pregunta”.

Pels que no sàpiguen ni grec ni llatí i, segons assegura Hermes Trismegist, hi ha una formula bastant més elaborada i sofisticada amb la intervenció d’arrels de lliris blaus i raigs de lluna, però prefereixo no divulgar-la, no fos ara que Sanitat – pobre de mi – m’obrís un expedient.

Névoa

Publicat el dia
//

Dissabte 23 de novembre de 2019 a les 9 del vespre, la cantant Núria Piferrer – Névoa – actua al Teatre de Sàrria on ofereix un conert titula ‘Consciència de classe“.

L’escriptor Àlex Susanna la descriu perfectament:

“Des del primer moment que vaig sentir-la vaig quedar-ne fascinat, i un cop i un altre m’he deixat impregnar per la seva veu i les cançons …. ens les serveix amb la seva veu jove i ja feta, modulada, plena de foscos ressons i d’una passió que la portarà, de ben segur, tan lluny com ella vulgui”

Això ho deia quan va treure el seu primer disc “Entre les pedres i els peixos” i està clar que la Núria Piferrer ni ha volgut ser mediàtica ni s’ha prodigat massa en concerts. Això sí, té un reconeixement i ha estat capaç d’omplir el Palau de la Música. Artísticament és pura.

Afageixo un vídeo que he trobat:

Alexandra Capdevila

Publicat el dia
//

En relació a la població local, la immigració d’occitans a Catalunya en els segles XVI i XVII ha estat la més important que ha tingut Catalunya. Som molt occitans, doncs.

L’Alexandre Capdevila, doctora en història, s’ha especialitzat en l’estudi d’aquests moviments demogràfics. Els seus treballs es recullen a Dialnet. Penjo un vídeo amb la presentació d’un llibre.

La darrera col·laboració de l’Alexandra és en el llibre ”L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones” que es presenta divendres 15 de novembre a les 18:00 hores a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

La Barra del Set Portes

Publicat el dia
/

Sovint m’havia preguntat què és el que feia un bon restaurant ? Un bon cuiner, potser ? La ubicació ? La carta ? Un maître ? Un gerent ? El cuiner és importantíssim però està ple d’exemples de restaurants amb un bon cuiner que reeixien. La ubicació no te res a veure, la gent es desplaça on sigui per a menjar bé. El maître i el gerent son perfectament capaços d’encarir el preus i rebaixar de qualitat.

La meva conclusió, limitada al meu petit àmbit d’observació, és que el que fa un bon restaurant és el propietari o propietària, persones que es dediquen a que tot vagi bé: la cuina el servei, els proveïdors…

Un d’aquests propietaris és en Paco Solé Parellada. Va néixer en un restaurant l’any 1944 cosa que es probable per algú d’una família de restauradors des de 1771. En Paco és un home d’una empenta extraordinària amb la gran qualitat que sempre toca de peus a terra.

En un país nòrdic,on son més estructurats, deu estranyar molt que un catedràtic de la Politècnica, membre de la Reial Acadèmia de Finances, premi Narcís Monturiol… sigui restaurador. A la Mediterrània ja passen coses com aquesta.

En Paco acaba d’obrir La Barra del 7 Portes, espai gastronòmic on es pot fer un tast dels plats i arrossos més emblemàtics del restaurant 7 Portes de Barcelona.

Afegeixo un enllaç d’un article d’en Paco Solé Parellada sobre el 7 Portes al bloc Viniteca Vila o es reflecteix perfectament la manera la seva manera de pensar i expressar-se. A més, escriu!

Art Llobet 2019: Festival de les Arts i la Guitarra

Publicat el dia
///

Farà uns vint anys, una colla de guitarristes recuperà la memòria de Miquel Llobet (1878-1938) que fou un guitarrista amb gran prestigi internacional, però al morir l’any 1938, en plena guerra, quedà relegat a l’oblit més absolut.

Al identificar el ninxo al Poblenou veieren que estava abandonat i en procés que portessin les restes a l’ossari comú. Ho van aturar, van arranjar el ninxo i cada any al voltant de tots sants, van uns quants guitarristes de qualsevol edat a tocar-hi unes peces. És una acte íntim, hi pot anar qui vulgui però allà s’apleguen unes vint persones solament. Dura uns 30 minuts i comença a les 12:00.

Aquest acte clou cada any el festival de guitarra que també organitzen per aquestes dates i que us recomano. Enllaço el programa.

Poso també unes quantes peces de Llobet que es poden trobar a Youtube. Les peces de Llobet les podeu trobar interpretades per guitarristes com Andrés Segovia i no es donava imprtància a qui havia fet la peça o l’arrenjament. Ara no.

El testament d’Amèlia Andreas Grossmann

Variacions sobre un tema de Sor Vladimir Gorbach

Romança Stephanie Jones

Cançó del lladre Kevin Loh

El noi de la mare Carles Trepat

 

La construcció en fusta

Publicat el dia
/

En Ricard Perich, arquitecte, ens fa una reflexió divulgativa sobre la construcció amb fusta, com un dels element clau en la lluita contra el galopant escalfament global.

De fet la sostenibilitat, de la que tant es parla, entre altres coses passa per la fusta, un material natural i renovable.

Cal considerar i repensar els models actuals de construcció, doncs avui ja disposem dels elements de seguretat i d’homologació d’aquest material.

La fusta és un exemple pràctic dels bons ús del Capital Natural. http://capitalnatural.fundacioars.org/la-construccio-amb-fusta/

Que tinguis un bon cap de setmana i que les castanyes, els moniatos i el panellets et facin profit.

Ricard Estrada i Arimon

Vi Solidari

Publicat el dia
//

De Notícies TV3:

Només ha quedat dreta una paret del Celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí, arrasat per la riudada de dimarts a la nit. Poques hores després, el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha informat que el sector treballa per organitzar accions solidàries per donar-los suport.

Destaca l’elaboració d’un vi solidari amb l’aportació de tots els cellers de la comarca que hi vulguin col·laborar. El vi es posarà a la venda el més ràpid possible i tots els diners que es recaptin aniran directament a la Mariona i el Jordi, els propietaris del celler.

Carta de la família Rendé-Masdéu:

CLÀSSICA A LA LLOTJA

Publicat el dia
/

L’Associació Foment de la Música Clàssica va començar a promocionar concerts l’any 1991 i ja porta organitzats més de 700 concerts. Els auditoris han estat diversos: una primera etapa llarga a la Cova de Drac, després als parcs públics, 11 edicions de música als palaus i ara porten anys estabilitzats a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a la Llotja de Barcelona. Els concerts son setmanals, cada dimarts a les 8 del vespre, duren uns 3/4 i el preu de l’entrada és de 12 €. Bona oferta gastronòmica al voltant.

Us passo un enllaç del programa de la tardor-hivern de 2019 i un vídeo d’un concert d’Anton Serra, que és l’ànima de l’associació, a l’Acadèmia de Sant Jordi, així podeu veure també l’espai.

La pluja

Publicat el dia
//

Avui amb una aportació literària  d’en Joan Ignasi Elies, que ens endinsa amb la seva “finetza” habitual,  un recull de poesies i de pintura que tracten sobre LA PLUJA. http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/10/la-pluja-i.html

Crec que és oportú observar que comença el seu relat amb una llarga poesia d’en Joan Oliver -Pere Quart-. No és casualitat doncs aquest any es celebra els 100 anys de la Colla de Sabadell https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anycolladesabadell/inici/

Que tinguis una bona lectura.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon

1 … 6 7 8 9