Uncategorized

Avui m’acomiado amb una semblança sentida que vaig fer del darrer pescador de Sant Adrià, en ‘Kubala’. Ha servit per fer-li un homenatge  aprofitant una cantada d’havaneres amb motiu del centenari de l’Ateneu Adrianenc.

He gaudit molt escrivint aquesta semblança, és  curta i  marinera, adient per pensar ja en les vacances que, com cada any, agafo fins l’inici del proper curs. Si no hi ha res de nou, tornarem a estar en contacte a mitjans o finals de setembre.

Que vagi molt bé. Bones vacances.

Quim

Dimecres 25 vam tenir les eleccions a Ponent de la Secció d’Economia a l’Ateneu Barcelonès. La meva candidatura va guanyar amb un resultat ajustadíssim de 23-20. La veritat és que tant si el resultat era a favor com si era en contra hi sortia guanyant, coses diferents evidentment, però guanyant. Ara toca fer feina que també està bé.

A la campanya – s’enviaven tres comunicats als socis –  raonava un programa, manifestava uns principis, donava a conèixer una feina passada amb uns reconeixements, suports, un currículum … És un balanç del que n’estic molt satisfet, igual de molts suports que he rebut en particular del meu amic i company de promoció Jordi Catalan. El reconeixement que em va donar davant el president de la Generalitat i de la presidenta de l’Ateneu és entranyable.

És difícil triar el mitja mitjà de comunicació al que subscriure’s quan son de pagament, perquè  a tots hi ha informació interessant. De moment no ha subscripcions a la carta. En el meu cas, que tinc l’avantatja de rebre el resum de premsa del Col·legi d’Economistes, i també trobo treballs periodístics dels mateixos autors en mitjans alternatius,  m’he subscrit a El Diario, sobretot per la Neus Tomàs, directora adjunta que, entre altres coses, ens envia setmanalment un post que decanta la balança. Ens parla de diversos temes començant per els més rellevants en termes de valors i acabant per recomanacions culturals que també reflecteixen els valors.

A l’enllaç podeu veure una relació dels seus articles. A part en les darreres setmanes havia substituït el director ‒Ignacio Escolar ‒  per baixa maternal i es va ocupar de fer el post “Boletin de la Directora”, aquest cop en castellà. Us passo l’enllaç d’un d’aquests articles titulat “Resistir el miedo o vivir en ‘Locolandia’ “ amb una reflexió sobre el documental de Moviestar+ ‘Mercenario’ sobre un combatent a Ucraïna, nascut a la Vall d’Aran i format en unitats d’elit de l’exèrcit espanyol i la legió estrangera francesa, que destaca entre els soldats estrangers que intenten contenir la invasió russa. La seva història és una finestra al negoci i a l’horror de la guerra i també a la batalla que comença quan torna a casa per intentar refer la vida que va deixar enrere.

Les vacances amb Imserso, però pel meu compte, han anat molt bé. Des de la Ràpita he visitat Morella, Vinaròs, Ulldecona…primers banyets exteriors, dinar imprescindible a les Cases d’Alcanar… I de l’Imserso només us puc dir que a les nits que els ball de saló  s’han ‘coiotitzat’. És igual el que toquin,  es balla en línia a l’estil ‘Coyote’(Coiot). Sembla ser que ho ensenyen a les llars de jubilats d’arreu.

Dimecres 28 vaig estar al Congrés d’Economia i Empresa que organitza el Col·legi d’Economistes. La sessió es dedicava a la sostenibilitat i jo era co-autor amb David Ceballos d’una ponència dedicada a un model financer per a la gestió forestal.

El Congrés, del que n´és president del Comitè Científic el professor Martí Parellada ha representat una tasca ingent de mobilització del capital humà amb coneixements pràctics i teòrics en els eixos temàtics tractats: 1.- economia catalana dins el nou marc geo-estratègic global, 2.- Determinants del context macro-econòmic, 3.- Sistema empresarial català, 4.- Capital humà i futur del treball, 5.- Sostenibilitat de les polítiques públiques, 6.- Ciència i innovació i transformació digital, 7.- Finances per una transició sostenible, 8.- Infraestructures i territori, 9.- Sostenibilitat medio-ambiental i 10.- Contribució dels professionals de l’economia.

He estat en dues actuacions del Cor Sine Nomine. La primera  a l’Ateneu Adrianenc (Homenatge a les dones compositores) (16/11/2024), i l’altre al Centre Cívic Pere Pruna de Barcelona (11/04/2025), totes dues gratuïtes, modestíssimes i em van impressionar. Així que vaig voler tenir més informació del cor.

Doncs resulta que la directora, Begoña López,és Doctora en Història de l’Art i de Musicologia, Màster en Trastorns del llenguatge i l’audició (Logopèdia), per la UAB; especialista en Anàlisis Clíniques per la Universitat del País Basc i s’hi afegeix Títol superior de cant al Conservatori de Bilbao, ampliació d’ estudis  a Gran Bretanya amb Patricia Laslett (Albany Consort) i Simon Masterton (English National Opera, ENO); al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilhawsky, Grace Bumbry, Gérard Souzay i Charles Spencer.

És professora titular de cant i cap d’àrea del departament de música de l’Institut del Teatre i ha impartit docència a diverses universitats. Ha escrit vuit llibres de text d’educació musical i ha redactat articles per diverses publicacions.

A part del CV, com a soprano, ha participat en diverses produccions d’òpera i teatre musical, ha estat dirigida per Enrique García Asensio, Salvador Mas, Michael Plasson, Rafael Frübecck, Jesús López Cobos, Jan Lathan Koenig, Joan Pàmies, Jose Miguel Elvira… Ha protagonitzat nombrosos concerts i enregistraments discogràfics, entre ells, primeres gravacions de compositors, com ara, Felip Pedrell, Joan Guinjoan, Joan Lamote de Grignon o Miquel Querol.

I va fundar i dirigir durant  vuit anys el cor Rossini (col·laborador de les temporades d’òpera del Teatre Arriaga de Bilbao) amb el qual ha participat en diverses produccions operístiques, l’Escolania dels Sagrats Cors i el cor Sine Nomine.

Poso un enllaç a la seva pàgina a Instagram on podeu trobar interpretacions diverses del cor Sine Nomine. Llàstima que no hi hagi més. No he sabut trobar l’havanera ‘Vestida de nit’ que van interpretar al Pere Pruna, diferent la que interpreta la Sílvia Pérez Cruz però que proporcionava un gaudi similar (exercici d’ordinalitat de gaudi !).

Al Pere Pruna:

Un dels llibres dels que més he gaudit ha estat ‘Per passar l’estona”  de Josep Pla. Conté assajos com ara  “Llevar-se tard”, “ A cal barber”, “El dret a avorrir-se”, “Setmana Santa”, “El patró dels banquers”, “El vi, inseparable de la vida”, “Mosques i orenetes”…una delícia i tot una filosofia de viure.

Doncs avui, pensant que aquests dies de Setmana Santa tindrem més estones de tranquil·litat, presento unes recomanacions per passar l’estona, d’acord amb la filosofia de Pla:

• La primera és la pel·lícula “Servero Ochoa, la conquista de un Nobel” (descripció a Wikipedia) El que més impressiona és que Severo Ochoa, partint d’un context representat per l’estada a la Residencia de Estudiantes, on ingressà pel seu tutor  Juan Negrín i on coincidí amb companys com  Dalí, Garcia Lorca, Buñuel, Grande Covián…, viu la Guerra Civil  a Madrid i pateix diversos exilis per la Guerra Mundial. Passo l’enllaç a YouTube.
• Aplicacions de l’ADN (gràcies Severo Ochoa): L’Alexandre Blasi em passa un vídeo de la conferència sobre la història genètica de les poblacions de la Península Ibèrica de Antonio González-Martín, professor i investigador de la Unidad de Antropología Física de la Universidad Complutense de Madrid. Els resultats son sorprenents i fonamentals. Si voleu anar directament al detall visualitzeu a partir del minut 33.
• I més genètica encara. Francesc Albadaner, ex-president president del Centre d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultura també utilitza l’ADN per esbrinar els orígens de Cristòfol Colom concloent que era un jueu de Barcelona. Passo l’enllaç de la conferència “ADN de Colom.Resultats definitius” (15/10/24) i d’un documental emès a RTVE2 “Colon ADN. Su verdadero orígen”
• Per passar l’estona aquesta setmana en Jaume Miranda ens passa un article ‒ ‘Pobre home’‒ sobre les estades de Leonor i el seu avi Juan Carlos com a cadets al Elcano.
• I acabo les recomanacions directament amb una nota al més pur estil de Josep Pla feta per Xavier Febrés: “Ahir va arribar la flor nova de farigola al Motel i ho vam celebrar”.

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició investí acadèmic d’honor a Paul Freedman, catedràtic d’història a la Universitat de Yale (EEUU) ,  especialista en edat mitjana catalana, que amb la seva investigació a Catalunya hi ha fet amics,  ha gaudit del paisatge, l’alimentació i la gastronomia, sobre la qual també ha trobat importants documents històrics que ara el fan mereixedor del reconeixement.

Doncs no us perdeu l’entrevista que li feu l’ Helena Garcia Melero a 3CAT. El programa és llarg però poseu el cursor en el moment 1:58 (1 hora i 50 minuts). L’entrevista dura poc.

Sorprèn que parla molt bé el català. El va aprendre el temps relativament curt que va estar a Catalunya investigant i contrasta amb altres investigadors espanyols o funcionaris que no l’han après mai malgrat conèixer ja una llengua llatina. A part , el seu punt de vista sobre un tema tan important com la gastronomia és molt interessant.

Dimarts 5 de novembre vam tenir una tertúlia al  Restaurant de les 7 Portes sobre Política Industrial 2.0 amb Claudia Canals, directora d’AvançSA, empresa pública de la Generalitat amb l’objectiu de promoure el desenvolupament industrial de Catalunya.

Doctora en Economia per la Columbia University  compta amb dos màsters en Economia, un per la mateixa universitat i un altre per la Universitat Pompeu Fabra. El 2006 es va incorporar a l’Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica de CaixaBank, on ocupava el càrrec de lead economist en el Departament d’Economies i Mercats Internacionals.

Anteriorment, havia estat ajudant de recerca a la Columbia University i al National Bureau of Economic Research (NBER), així com professora ajudant a Columbia i a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves àrees d’estudi inclouen el comerç internacional i la macroeconomia, amb especial interès pels EUA i les economies emergents d’Àsia i Llatinoamèrica. Ha publicat investigacions en revistes com el Journal of Development Economics i en institucions com el Banc d’Espanya.

Passo l’enllaç d’un resum del que va comentar.