Uncategorized

Cor Sine Nomine

Publicat el dia

He estat en dues actuacions del Cor Sine Nomine. La primera  a l’Ateneu Adrianenc (Homenatge a les dones compositores) (16/11/2024), i l’altre al Centre Cívic Pere Pruna de Barcelona (11/04/2025), totes dues gratuïtes, modestíssimes i em van impressionar. Així que vaig voler tenir més informació del cor.

Doncs resulta que la directora, Begoña López,és Doctora en Història de l’Art i de Musicologia, Màster en Trastorns del llenguatge i l’audició (Logopèdia), per la UAB; especialista en Anàlisis Clíniques per la Universitat del País Basc i s’hi afegeix Títol superior de cant al Conservatori de Bilbao, ampliació d’ estudis  a Gran Bretanya amb Patricia Laslett (Albany Consort) i Simon Masterton (English National Opera, ENO); al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilhawsky, Grace Bumbry, Gérard Souzay i Charles Spencer.

És professora titular de cant i cap d’àrea del departament de música de l’Institut del Teatre i ha impartit docència a diverses universitats. Ha escrit vuit llibres de text d’educació musical i ha redactat articles per diverses publicacions.

A part del CV, com a soprano, ha participat en diverses produccions d’òpera i teatre musical, ha estat dirigida per Enrique García Asensio, Salvador Mas, Michael Plasson, Rafael Frübecck, Jesús López Cobos, Jan Lathan Koenig, Joan Pàmies, Jose Miguel Elvira… Ha protagonitzat nombrosos concerts i enregistraments discogràfics, entre ells, primeres gravacions de compositors, com ara, Felip Pedrell, Joan Guinjoan, Joan Lamote de Grignon o Miquel Querol.

I va fundar i dirigir durant  vuit anys el cor Rossini (col·laborador de les temporades d’òpera del Teatre Arriaga de Bilbao) amb el qual ha participat en diverses produccions operístiques, l’Escolania dels Sagrats Cors i el cor Sine Nomine.

Poso un enllaç a la seva pàgina a Instagram on podeu trobar interpretacions diverses del cor Sine Nomine. Llàstima que no hi hagi més. No he sabut trobar l’havanera ‘Vestida de nit’ que van interpretar al Pere Pruna, diferent la que interpreta la Sílvia Pérez Cruz però que proporcionava un gaudi similar (exercici d’ordinalitat de gaudi !).

Al Pere Pruna:

 

ADN

Publicat el dia

Un dels llibres dels que més he gaudit ha estat ‘Per passar l’estona”  de Josep Pla. Conté assajos com ara  “Llevar-se tard”, “ A cal barber”, “El dret a avorrir-se”, “Setmana Santa”, “El patró dels banquers”, “El vi, inseparable de la vida”, “Mosques i orenetes”…una delícia i tot una filosofia de viure.

Doncs avui, pensant que aquests dies de Setmana Santa tindrem més estones de tranquil·litat, presento unes recomanacions per passar l’estona, d’acord amb la filosofia de Pla:

  • La primera és la pel·lícula “Servero Ochoa, la conquista de un Nobel” (descripció a Wikipedia) El que més impressiona és que Severo Ochoa, partint d’un context representat per l’estada a la Residencia de Estudiantes, on ingressà pel seu tutor  Juan Negrín i on coincidí amb companys com  Dalí, Garcia Lorca, Buñuel, Grande Covián…, viu la Guerra Civil  a Madrid i pateix diversos exilis per la Guerra Mundial. Passo l’enllaç a YouTube.
  • Aplicacions de l’ADN (gràcies Severo Ochoa): L’Alexandre Blasi em passa un vídeo de la conferència sobre la història genètica de les poblacions de la Península Ibèrica de Antonio González-Martín, professor i investigador de la Unidad de Antropología Física de la Universidad Complutense de Madrid. Els resultats son sorprenents i fonamentals. Si voleu anar directament al detall visualitzeu a partir del minut 33.
  • I més genètica encara. Francesc Albadaner, ex-president president del Centre d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultura també utilitza l’ADN per esbrinar els orígens de Cristòfol Colom concloent que era un jueu de Barcelona. Passo l’enllaç de la conferència “ADN de Colom.Resultats definitius” (15/10/24) i d’un documental emès a RTVE2 “Colon ADN. Su verdadero orígen”
  • Per passar l’estona aquesta setmana en Jaume Miranda ens passa un article ‒ ‘Pobre home’‒ sobre les estades de Leonor i el seu avi Juan Carlos com a cadets al Elcano.
  • I acabo les recomanacions directament amb una nota al més pur estil de Josep Pla feta per Xavier Febrés: “Ahir va arribar la flor nova de farigola al Motel i ho vam celebrar”.

Política Industrial 2.0

Publicat el dia

Dimarts 5 de novembre vam tenir una tertúlia al  Restaurant de les 7 Portes sobre Política Industrial 2.0 amb Claudia Canals, directora d’AvançSA, empresa pública de la Generalitat amb l’objectiu de promoure el desenvolupament industrial de Catalunya.

Doctora en Economia per la Columbia University  compta amb dos màsters en Economia, un per la mateixa universitat i un altre per la Universitat Pompeu Fabra. El 2006 es va incorporar a l’Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica de CaixaBank, on ocupava el càrrec de lead economist en el Departament d’Economies i Mercats Internacionals.

Anteriorment, havia estat ajudant de recerca a la Columbia University i al National Bureau of Economic Research (NBER), així com professora ajudant a Columbia i a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves àrees d’estudi inclouen el comerç internacional i la macroeconomia, amb especial interès pels EUA i les economies emergents d’Àsia i Llatinoamèrica. Ha publicat investigacions en revistes com el Journal of Development Economics i en institucions com el Banc d’Espanya.

Passo l’enllaç d’un resum del que va comentar.

Recull de premsa de l’Ignasi Belda

Publicat el dia
//

Recull de premsa del 19/03/2025

Ciència / Exploració espacial

Asteroide 2024 YR4: razones para mantener la calma ante su encuentro con la Tierra en 2032

Un rover chino encuentra un antiguo ‘paraíso vacacional’ en Marte | Ciencia

China tiene un nuevo motor espacial que multiplica la potencia de los actuales por 3

Detectan un objeto en forma de espiral acechando al límite del sistema solar

Trump y Musk hunden la NASA mientras China se mueve para liderar la exploración espacial

La sonda Hera revela cómo es la enigmática luna marciana Deimos de camino hacia Didymos

Tecnologia

Expediente de la Comisión Europea a Meta: ¿es lícita la acusación de fomentar la adicción a las redes?

Justicia digital: cómo resolvemos conflictos en los espacios virtuales

Es hora de adaptar las normas para prevenir los riesgos de la inteligencia artificial

Inteligencia artificial, ¿abierta para todos o cerrada para beneficio de unos pocos?

Así se monta un ordenador cuántico | EL PAÍS Semanal | EL PAÍS

Altres

Chip cerebral para reclusos: una prisión dentro de la cabeza

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’onada ‘expat’ transforma Barcelona

Publicat el dia
//

«L’onada ‘expat’ transforma la ciutat de Barcelona» és el títol d’un magnífic  treball periodístic de Laura Aragó i Gemma Saura publicat a la Vanguardia (14/04/24). Les dades i els testimonis que aporta sobre els immigrants d’alt poder adquisitiu establerts a Barcelona son sorprenents.

Resulta també interessant veure l’informe de sisena edició del Talent International Monitor, que és una enquesta biennal realitzada per l’associació Barcelona Global en col·laboració amb el Banc Sabadell i en la que han participat més de 1.000 persones  procedents de 90 països, a més d’unes 200 empreses, centres de recerca, universitats, cambres de comerç i institucions culturals.

Una de les claus  és la reputació. L’Ajuntament de Barcelona amb la Cambra de Comerç també han elaborat l’informe Observatori Barcelona 2023 on es recullen referències a indicadors internacionals  segons els quals Barcelona és una de les millors ciutats del món ciutat per a viure, innovar o invertir.

També a La Vanguardia del 8 de maig (‘Barcelona, pol literari’) ens assabentàvem que a l’escriptora, poeta i assagista Cristina Rivera Garza (Tamaulipas, Mèxic, 1964) li acabaven  d’atorgar el premi Pulitzer i que ella s’havia instal·lat a Barcelona feia més de dos anys i que també hi havia residint una comunitat d’escriptors llatinoamericans de molt nivell citant Laura Restrepo, Juan Pablo Villalobos o Santiago Roncagliolo.

Als escriptors s’ha afegir físics, economistes, enginyers, arquitectes… Tot un fenomen.

Cristina Rivera Garza:

5 RAONS PER NO TREPITJAR UNA LLIBRERIA: UNA ENQUESTA BEN MODESTA

Publicat el dia

1 – “Hi hauria d’haver botigues on només venguessin els llibres dels famosos i els periodistes de la TeleTres, no et sembla, nen?” (M.T., 80 anys, veïna de Gràcia, sempre disposta a donar-te resposta o a donar-te un cop de mà).

2 – “N’Déu, no pas, perquè és un rotllo: tothom està amb cara de pet i jo diria que et miren malament i tot. I a més no s’hi pot parlar normal, t’hi has fixat? Parlen baixet com a les biblioteques, els molt fatos!” (A.L., 62, gastròsof i autor de la inèdita però imprescindible “Guia G. dels locals plat a taula d’Euskal Herria i altres refinades perversitats)”.

3 – “Un dia de primavera de fa un parell d’anys vaig entrar en una llibreria del carrer de Pau Claris –no em feu dir-ne el nom: n’hi ha tantes!– perquè hi vaig veure tanta gent que vaig pensar que per força devia haver-hi algun membre de la família reial, o potser perquè regalaven alguna cosa. Va ser una decepció: només feien descomptes del 5%! Que en som, de poca-penes! Així no anirem enlloc, creieu-me. Finis Cataloniae!” (M.C., 70, analista i gentleman de pa sucat amb oli).

4 – “No, que està a tope de penya i m’agobio, o sigui en plan que no, que no”. I la resta de l’any? “Ah, però… que són obertes, fora de Sant Jordi? Hosti que random, no?” (Y.Z, 20, estudiant d’un doble grau de la UPF[1]).

5 – I vostè, que ha entrat mai en una llibreria? “No hi he anat mai, no”.

I a un meublé? “No no, mai”.

I a un judici? “Doncs tampoc! Mmm… O sigui, que un dia podria anar a una llibreria i pensar que estic en un judici i un altre anar a un judici i pensar-me que és un meublé” (I.P., 56, funcionari alt i presumit).

 

Així ha anat, ves…

Jo mateix comptava quant de temps feia que no vaig a la meva llibreria de capçalera, i em semblava Impossible. Activem doncs el repte palindròmic: “Català a l’ataC!”. I no oblideu fer-lo voltar.

Endavant les atxes!

Estimeu a balquena, punyeteros, que qui sembra, recull.

Au,

Iu

 

CORISTES I NUMISMÀTICS

[1] Per cert, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, i parafrasejant il gentiluomo Jep Gambardella: Era imprescindible, posar-li Pompeu Fabra, per fer això?

Per Europa

Publicat el dia

I a la propera tertúlia del 7 Portes, al mes de maig, l’invitat serà Josep Maria Lloveras, ex-ambaixador a la Unió Europea, i ens ha enviat el text del “Manifest Per Europa” que, juntament amb Jordi Garcia-Petit, ha preparat per l’acte del 4 d’abril al Cercle d’Economia “75 anys de la fundació del Consell Català del Moviment Europeu: record i mirada al futur” . Ens envia també un enllaç per  qualsevol que s’hi vulgui adherir.

Fortuna d’Hernán Díaz

Publicat el dia
///

Una de les experiències de les que guardo més bon record és l’edició del llibre Literatura i Economia publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona (2016). En la relació entre economia i literatura els escriptors no estan ni molt menys a un inferior als economistes. La feina dels escriptors no és fer models teòrics, sinó constatar realitats. I tot i que l’economia és extraordinàriament enrevessada, la visió literària de l’economia ha estat potent, i en certs aspectes potser més que l’economicista.

Vam tractar molts escriptors, que eren pocs, si es té en compte que vam començar per Aristòfanes (446 a.c). Els que mes s’acostaven al segle XXI eren Rafael Chirbes i Petros Markaris. Doncs en tenim un altre de plena actualitat: Hernan Díaz, argentí-suec-argentí-anglès-nordamericà, que ha publicat el llibre Fortuna(*) amb el que ha guanyat el Pullitzer de ficció 2023.

El llibre, que va sobre la vida d’un multimilionari americà, financer, que va viure la crisi del 1929 (a favor seu) toca molts aspectes transcendentals: el coneixement (la importància de la matemàtica, la intuïció a les finances), la complexitat (“la moneda és una creació humana que sovint escapa de les mans de l’home ( Josep Pla (35.565)), la dona (és molt feminista), la història (geopolítica), la condició humana (“quina pena fan els que dubten, i, bescantadors// ens provoquen ¡ quan s’hi hagin avesat// no voldran altre cosa” de Mefistofil a Faust de Goethe volen significar una idea que ha estat una constant i essencial en totes les bombolles, que és la de dir: ‘vigilin vostès, senyors crítics, que estan perdent l’oportunitat de fer-se rics; com tothom! No siguin burros’)…Andrew Bevel, el financer multimilionari afirma “Cada financer hauria de ser un erudit, perquè les finances són el filament que recorre tots els aspectes de la vida”.

Ara bé, a part de les magnífiques reflexions que conté el llibre sobre la vida, des del meu punt de vista, l’aportació més rellevant del llibre   és la importància de la comunicació en l’economia. Afirma Ida Partenza, l’escriptora que elabora les memòries del milionari, ‘La seva fortuna doblegava la realitat de l’entorn’. Definitiu ! Literatura, economia i comunicació.

Afirmava  Oscar Wilde que l’art – en aquest cas la literatura –  és la mentida que ens ajuda a comprendre la veritat. Pot ser, sí.

(*) traducció al català de Josefina Caball

Barcelona-Catalunya. Dinamisme empresarial i territori

Publicat el dia
////

Via Empresa va publicar un article titulat “Les 18 catalanes empresàries més influents (i poderoses) que dominen la llista Forbes” (David Lombrana, 19/10/23) i em vaig entretenir a cercar on van néixer aquestes empresàries. No vaig trobat res per a dues, i el resultat és que 10 sobre 16 no son nascudes a la ciutat de Barcelona, això és 62,5 per cent, que sembla molt elevat.

És un resultat que ja havia observat en el llibre ‘Cien empresarios catalanes‘ (2006) de Francesc Cabana on sortia un percentatge similar. Dels empresaris catalans més destacats des del 1800 fins el 2006, ens trobem que nascuts a Barcelona solament n’hi ha 38, o el que és equivalent,  un 62 per cent dels empresaris més importants no nasqueren a Barcelona capital.

Aquest percentatge és elevat però es correspon amb el percentatge de població de Catalunya que no neix a Barcelona ciutat. Igualment el resultat és molt meritori per part dels empresaris nascuts fora de Barcelona ja que, en principi, els mitjans, l’entorn de ciutat és el més favorable al dinamisme. També es pot interpretar en el sentit que les condicions de dinamisme empresarial de Barcelona-ciutat s’han traslladat a la resta de territori.

En altres àmbits, per exemple, l’esportiu les condicions afavoreixen la ciutat, encara que deu n’hi do el que aconsegueixen a la resta de municipis. A Catalunya, des de l’any 1900 al 2016, el 40 per cent dels medallistes en esports individuals no han nascut a Barcelona capital. A començaments del segle XX el domini de Barcelona era aclaparador però ha anat perdent importància. A Barcelona moltes medalles li venien de la vela, el tennis i la hípica. La pèrdua de pes ha anat acompanyada amb el fet que s’han assolit èxits en altres disciplines esportives.

Podríem mirar també què passa amb altres famosos. I qui és ser famós ? Tant se val, a efectes del que estem considerant tenim que la revista Diez Minutos elabora una relació i hem agafat els 50 primers personatges. Aquí ens trobem que els famosos no nascuts a Barcelona representen un 42 per cent; un percentatge similar als esportistes.

Son poques línies les que he escrit, però si algú vol contrastar-ho, necessàriament ha de mirar els les taules als annexos de l’article complet.

Festa del 1r.tren Barcelona – Mataró

Publicat el dia
////

Miquel Puig , acaba de presentar un nou treball editat en digital per la Conselleria d’Empresa que es titula “Algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050”. En vàrem parlar a al dinar-tertúlia d’economia del mes d’octubre  de l’Ateneu Barcelonès que coordina en Josep Maria Carreras. Partint de les previsions  de creixement demogràfic mundial, que s’ha d’acabar limitant, en el fet que la taxa de fertilitat ja es inferior a dos (la parella) a arreu del món excepte a l’Africa subsahariana i que allà el sistema educatiu és desastrós, i que l’emigració estarà molt condicionada, Catalunya s’ha de plantejar el model de creixement. Es pot créixer extraordinàriament amb poca població, com ho ha fet Japó, o es pot créixer augmentant la població com ha fet Andorra.

Miquel Puig contempla el futur de Catalunya com una xarxa territorial de municipis amb una que requereix una coordinació política forta des de la Generalitat i  una xarxa de trens regionals, la qual, va lamentar, no solament no tenim sinó que no s’hi ha pensat.

…

El sistema ferroviari es va tractar al sopar-tertúlia al 7-Portes (04/10/23) amb en Santiago Montero i Pere Macias, que és el coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya des de l’any 2018. Ell es va presentar com un gestor que intenta assolir uns objectius que els poders polítics li marquen ‘legítimament’, però la realitat és que els objectius polítics segueixen una lògica perversa i no una racionalitat econòmica.  Del model de país no en va parlar. Com a mostra d’aquest model de país a tenir en consideració, amb posterioritat a la tertúlia en Joaquim Coello que hi era present ens va facilitar el document “El reto de la conectividad intercontinental  de Barcelona y su impacto en la competitividad econòmica. Una propuesta razonada” elaborat per un equip amb ell  Eduardo Alonso Pérez de Agreda, Andreu Mas-Colell, Fernando Hermosilla, Guillem López Casasnovas i Joandomenech Ros. Si algú està interessat que m’ho digui i li enviaré. Aquí teniu, això sí, el resum elaborat per Guifré Belloso.

…

I  parlant de trens, estem en  175è aniversari del tren Barcelona-Mataró. Per a celebrar-ho el Museu del Ferrocarril de Vilanova va organitzar l’exposició ‘El plaer de viatjar’ . És una exposició fantàstica, molt ben documentada i estructurada a partir del llibre  de Jordi Font-Agustí “El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes” i és possible que el dia 28, que és la data de l’efemèride,  la puguem veure a l’Estació de França.

Els ajuntaments de Barcelona i Badalona (i tots els municipis de la línia) tindrien molts motius per a celebrar l’aniversari però és a Mataró on hi ha més sensibilitat per l’esdeveniment històric  i on l’ajuntament ha organitzat  ‘La festa del 1r. Tren’, que durarà tot el dia. Comença pel matí amb una ofrena floral al monument de Miquel Biada i l’actuació de la Coral La Joia d’Alella. Cercavila, jocs infantils, concert, una entrevista ‘espiritista’ a Miquel Biada, molt oportuna en temps de Halloween i dia dels morts,  les paraules de l’alcalde no podien faltar, i ball de fi de festa per la nit. Llàstima que el darrer tren de retorn en direcció a Barcelona sigui a les 22:31.

1 2 3 4