Periodisme econòmic 2023

Publicat el dia
//

El diari econòmic digital Via Empresa ha complert  10 anys i des del meu punt de vista és un tot un èxit. Us ho  explico en aquesta història del periodisme econòmic a Catalunya que , en part, tenia escrita i ara he actualitzat. Avanço que el principal mèrit és que Via empresa trenca amb la regla de que tota la informació econòmica fa referència als sectors regulats

Tant de bo experiències noves com On Economia tinguin el mateix èxit. I tant de bo – això és una proposta meva- Via Empresa o On Economia, aquests mitjans, donin ressò als treballs que es publiquen a 5 Cèntims o Nada es Gratis que son iniciatives nascudes en els àmbits universitaris per a difondre la investigació en economia. L’economia és complexa, els investigadors universitaris son els més preparats per a treure’n l’entrellat però els hi falta tenir ressò.

Al meu pare, en Quimet, del qual en parlo a la petita història del periodisme econòmic a Catalunya,  aquest contacte amb els investigadors de l’economia li va resultar  extraordinàriament útil. Em comentava l’Andreu Mas Colell que ell li havia la seva primera entrevista. A l’Andreu i a moltíssims més;  la primera i altres més.

Personatges ben curiosos

Publicat el dia
/

I arribem als solstici d’estiu. Pensant en les vacances i en possibles estones lúdiques, deixant problemes de banda, m’acomiado amb tres personatges ben curiosos:

Jordi Gaspar, ex directiu de Telefònica que es professionalitza com a músic. Entrevista a Via empresa + Interpretació de baix  a YouTube.

Moisés Tibau. Fotoperiodista reconvertit a pescador. També ceramista i pintor. Retrat de Xavier Febrés amb menció al New York Times.

Josep Maria Mainat. Cantant i Productor de TV. Afeccionat a la ciència i autor del llibre Ciència optimista. Us passo l’enllaç al seu canal a Youtube. A Twiter  hi penja problemes de matemàtica recreativa.

Salut

Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina

Publicat el dia
////

Text del mail que ha fet l’Iu Pijoan amb motiu del Corpus (L’Ou com Balla) i que inclou complementàriament el relat d’un ou amb orígens a Llocalou : Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina :

Els més fidels dels punyeteros, la guàrdia pretoriana (petroniana, que deia un antic quefe meu, convençut que tenia un pinyol tan incondicional com elegant), recordareu amb tot detall aquella ocasió en què vam endinsar-nos en el principi de Bernoulli des d’una perspectiva cristiana aplicada. Admeto, corprès, que mai no hauria pogut imaginar que aquelles divagacions primaverals sobre la dinàmica recreativa de fluids podrien convertir-se en una trista realitat. Doncs ha passat: davant la pertinaç sequera, l’Ajuntament de Barcelona, lluny d’aplicar la màxima ignasiana del “no fer mudança en temps de tribulació”, enguany ha decidit tancar l’aixeta dels brolladors que no tinguin un circuit tancat, però en alguns casos –atenció–, substituint “ce joli rajolinet que a les oques tonifica” per una columna d’aire. L’efecte serà esmaperdedor i, àdhuc, garratibant per als passavolants no imposats en la matèria, quan contemplin un ou suspès en l’aire de forma indefinida, perpetuum mobile. En fi, serà un prodigi que ni el Màgic Andreu, rei dels punyeteros i un dels tipus més simpàtics i poca-soltes que volten per aquests verals.

Vinga, no sigueu dropos i aneu-hi, que aquest any no farà calor. Ara bé, em sap greu haver d’informar-vos que a la Casa de l’Ardiaca poc que el podreu pas veure. Enllaço el fulletó de l’Ajuntament perquè trieu i remeneu. Recordeu que balla de dijous a diumenge. I que és de franc.

Au!

Ou!

Iu!

Ai, no: Iu

 

Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina

 

Evitar un cercle viciós

Publicat el dia

En Jordi Goula ha estat tremendament contundent en defensa de la Consellera d’Economia, Natàlia Mas, i en contra de la Nota d’Opinió  que el Cercle d’Economia presenta cada any  una setmana abans  de les habituals jornades d’economia i que enguany titula  Reactivar el futur. Us passo l’enllaç de l’article d’en Jordi Goula: Sí, senyor Feijóo, els catalans som esplèndids!

Jo no puc aportar massa cosa al debat. No oculto les meva simpatia personal i intel·lectual per en Jordi Goula i també respecto (escolto) el Cercle. Lamento, a part del debat, de la Consellera i del Cercle, que  la Generalitat no  funcioni amb  aquells 600 alts funcionaris que reclamava el professor Josep Maria Bricall des de l’inici de l’autogovern i que no li van fer cas. I respecte la resta d’Administracions – Diputacions, AMB, Ajuntaments – igual.  Inclús l’empresariat ara seria millor i, per descomptat, la col·laboració-publico privada que reclama el Cercle en la seva nota.

 

 

Fundación Conocimiento y Desarrollo

Publicat el dia
/

La Fundación Conocimiento y Desarrollo (FCYD), acaba de publicar el seu informe anual que ‘elabora amb l’aval per experts nacionals i internacionals i e el que s’analitza la contribució de la universitat espanyola al desenvolupament econòmic i social del país així com el seu rol com a promotora del progrés, el creixement i la internacionalització’.

La FYCD té  com a patrons el Banc de Santander – Ana Patricia Botín és la presidenta- Telefònica, Inditex, Iberdrola, Planeta… i és de les poques fundacions d’àmbit estatal que té seu a Barcelona. El vici-president és en Paco Solé Parellada.

L’informe és ampli, i es pot descarregar sense problemes, però els mitjans de comunicació acostumen a fixar-se en els rankings d’universitats. L’Alexandre Blasi m’envia una nota sobre l’informe publicada pel diari ARA. També  Via Empresa publica una nota.

 

Jubilacions. La Deliciosa

Publicat el dia
/

El passat 30 d’abril es jubilava en Joan Tord i amb ell acaba la història del Restaurant La Deliciosa, un restaurant històric que ell havia heretat del pare i que estava situat  a la carretera de Mataró, que coincideix amb la Nacional II o l’antic Camí Ral de Sant Adrià de Besòs. Allà ja en temps immemorials, s’hi havia fet  parada abans d’emprendre l’aventura de creuar el Besòs. Actualment l’element més característic del lloc és que hi ha la ciutat esportiva del RCE Espanyol i anteriorment la fabrica del Biscuter.

Ja m’ha tocat viure un munt de jubilacions de propietaris de restaurants. S’ha parlat molt de cuiners i de maîtres i poc dels propietaris , els quals han tingut una importància fonamental en el sector de la restauració. Ho han sigut tot: ànima, pal de paller, empenta, resistència…En recordo tants! La senyora de la casa de menjars del carrer Amargós que comptava el temps resant ‘avemarias’, el de ca l’Isidre (escorxador), el Cau a Badalona, els germans Blanc, el del carrer Notariat… En aquests restaurants hem passat moments importantíssims en les nostres vides.

La jubilació del Joan té de diferent de les anteriors que el Joan té la meva edat. Ara és la meva generació a la que li toca jubilar-se, és clar. Per sortir de la impressió he actualitzat la Guia Garlaires de Restaurants. Allà hi tinc restaurants recomanats per coneguts que considero solvents i a part he consultat diverses fonts com les recomanacions Michelin, Repsol, Atrapalo, Time Out, Google Maps (puntuació i preus). També he mirat a quins restaurants seguia Maria Nicolau a les serves xarxes socials.

És una relació esbiaixada. És subjectiva i orientada cap als meus gustos. Posaré un sol exemple,  soc molt partidari del menú diari de la Semproniana (Ada Parellada). Però és una relació oberta a les vostres recomanacions. Aqui teniu l’enllaç.

 

POSTERIOR Doncs l’ajuntament els hi va demanar que fessin el pregó de la Festa Major, això va ser el 8 de setembre. A l’enllaç podeu veure que es tractava de tot una institució al municipi.

 

Ricard Opisso

Publicat el dia
//

Us recomano que aneu a veure l’exposició permanents de treballs de Ricard Opisso que hi ha a l’Hotel Astoria de Barcelona. És  a la planta baixa i s’hi pot entrar lliurament, però jo vaig fer meu l’hotel – suficientment meu – simplement prenent un aigua mineral al bar.

Opisso fou un gran artista i es considerat un dels millors cronistes, a través dels seus dibuixos, de la societat Barcelonina del seu temps. En Josep Maria Cadena – savi Garlaire – li té dedicat un llibre recollint 456 acudits al setmanari satíric Cu-Cut.

Javier Tejada: física, saviesa i bonhomia

Publicat el dia
//

Dijous de la setmana passada, 20/04/23l, vam tenir l’oportunitat de conèixer al físic Javier Tejada a la tertúlia del 7 Portes en la que participem un grup d’amics garlaires. Javier Tejada, premi de la Real Sociedad Española de Física- Fundación BBVA, “pels seus descobriments essencials a l’àrea del magnetisme quàntic que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria, així com per les aplicacions tècniques dels seus descobriments, les seves nombroses patents i la seva activitat divulgativa”,  té una web professional on hi podreu trobar documentació sobre la seva visió prospectiva en relació a la IA i l’energia, que és del que més es va tractar a la tertúlia.

El sopar va ser molt participatiu i  això és un èxit. Hi havia uns 25 assistents, molts van dir seva amb visió interessant i rellevant. Jo, d’acord amb allò que em motiva,  em quedo amb una idea que va treure Javier Tejada: la COMPLEXITAT – el seu tractament – és  l’assignatura pendent dels humans. Estic absolutament d’acord, en general no es pensa bé, es cometen errors lògics i, per tant, tampoc es decideix bé. // Si la IA no té un objectiu vital i l’home, que sí que el té, en general pensa fent errors, com serà la simbiosi entre IA i humans? Entrarem en un nou període d’il·lustració?

….

Cabòries sobre la IA  a part, de la informació consultada, m’ha interessat moltíssim un vídeo amb una entrevista que manté amb Javier Barón, Cap del Departament de Pintura del Segle XIX del Museu Nacional del Prado  en relació amb Nens a la platja, de Sorolla. Que meravellosa és la naturalesa humana !

Rosa d’Abril

Publicat el dia
////

Bon dia, punyeteros!

Enguany la diada de Sant Jordi no cau en dia de fener, que diem els del nord, sinó en diumenge, així que podem dir que és festa festa. De fet, així és com va començar, el 1456: “desitjant que la festiuitat del dit caualler e martir lo glorios Sent Jordi sia honorificament celebrada e festinada, nosaltres dit don Johan, per la gracia de Deu Rey de Nauarra, etc., ab consentiment e approbació de la present Cort, constituym, ordonam e manam ab aquesta nostra constitució perpetualment duradora que daquí auant totes e sengles persones de qualseuol stat o condicio sien habitants en qualseuol ciutat, vila o loch del Principat de Cathalunya, Comdat de Rossello e de Cerdanya e altres al dit Principat vnits hagen a colre e fer festa lo dia del benauenturat Sent Jordi, abstenintse de totes feynes temporals axi com lo dia del sant diumenge.” A tal fi, exhortà arquebisbes, bisbes i altres prelats que “lo precedent diumenge de la dita festa manen e manar facen (…) que en virtut de sancta obediencia colguen e observen la dita festa del benauenturat Sent Jordi axi com demunt es dit”.
La disposició reial no ha resultat ser gens perpetual, ja es veu, i per acabar-ho d’adobar, el pobre Joan II és conegut amb el malnom del “Sense Fe”, per tal com vivia (sembla ser) immers en la dissipació i la lascívia, sense que ni el fet de ser el pare de Ferran “el Catòlic” l’hagi pogut redimir.als ulls de la Història.

Pel que fa als nostres quefers immediats, diu que aquest any no plourà (gaire), així que podreu voltar tranquils per places i carrers i respirar la primavera. Bé, a Barcelona ho farem veure: fa dies que, segons l’aplicació del temps del meu telèfon, la qualitat de l’aire a la ciutat és sistemàticament “nociva”, i “pitjor que la d’ahir a la mateixa hora”. No és però descartable que tot plegat sigui culpa d’uns “hackers” anti-Colau… o bé que l’app se m’hagi quedat encallada, que diríem els veteranos.

Sobre el repte, continua estructurat en les dues proves habituals, tan senzilles de superar. Cap novetat, doncs. Bé, potser sí: estic rumiant què fer amb aquells de vosaltres -pocs, un parell cada any, màxim tres- que em veniu amb excuses de mal pagador i musiqueries diverses per justificar l’injustificable. Sigueu seriosos, home, que costa el mateix que fer el tarambana!

I estimeu, per activa i per passiva.

Au,
Iu

Text de La Continuïtat

 

 

 

Rio de La Plata 2023

Publicat el dia

Aquesta Setmana Santa he tingut temps per escriure sobre el viatge a Argentina i Uruguai, així que m’he estrenat en el gènere de les cròniques de viatges. La meva visió, inevitablement, és la d’un economista, afeccionat a la filosofia, la cuina, la matemàtica…. La qüestió és que, com a mínim, fent-ho, m’ho he passat molt bé. He preparat un text en català i un altre en ‘rioplatense’.

1 … 6 7 8 9 10 … 24