Lleure cultural - Page 4

Una utopia a l’abast

Publicat el dia
//

Com a conseqüència del Covid-19 i la sotragada econòmica que comporta, aquests dies es parla de la renda bàsica i es dona com un fet. Casualment he trobat un escrit de l’any 1998 titulat “El dividend social i l’impost negatiu sobre la renda. Una utopia a l’abast” que m’ha semblat excel·lent.

L’autor, Josep Arias Velasco (Valladolid,1934-Barcelona, 2018), és un personatge no menys curiós. Inspector d’Hisenda, especialista en dret fiscal i en finançament autonòmic, va ser també, autor teatral i escriptor en altres gèneres. Malgrat ser mort encara hi ha a internet la seva pàgina personal que es diu ‘Teatre Financer i Tributari‘ i en la que es poden trobar articles seus.

“El camí de la punxa conclou sempre en la rosa”

Publicat el dia
//

Bon dia, punyeteros enclaustrats,

Espero que us trobeu bé de salut i d’ànims, en aquestes estranyes circumstàncies que ens ha tocat de travessar “nel mezzo del cammin di nostra vita”. Jo vaig fent, que ja és un què. Com deia en Calders:

“Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària,

i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.”

Ara com ara, volem, necessitem creure que el 23 de juliol podrem celebrar Sant Jordi, i que podreu anar a la platja, ni que sigui per torns: ens cal tenir fites a què aferrar-nos, oi?. És allò que en Jordi Guitar li diu a la Vienna: “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. De fet, la frase exacta no és pas aquesta, però aquí la diem així, i valgui com a homenatge a la Montserrat Roig: el diàleg original, de ritme tan aspre com el seu contingut, fa: ⁂

Doncs això, bona Diada, i que al juliol ens puguem veure al carrer. Estimeu-vos i que us estimin, preferiblement de veritat.

Iu

Cliqueu sobre la imatge:

Cançó de suburbi

Publicat el dia
/

La Névoa ha volgut compartir la Cançó de Suburbi (J.M. Segarra/Toni Soler) interpretada per ella i en Vicens Solsona:

“Fa un any estàvem dinant, junts, a l’exterior… era abril i menjàvem migas…Hi tornarem… segur…. no sabem quan però tornarem a dinar junts, a l’exterior, tranquil·lament..”

Cliqueu la imatge:

Medicina i literatura

Publicat el dia

En la lliçó inaugural del curs 2016-2017 de la Universitat de Barcelona, la Dra. Amàlia Lafuente Flo, catedràtica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, analitzà les relacions entre la medicina i la literatura. A Edicions de la UB n’han fet un ebook que podeu descarregar clicant sobre la imatge.

Òpera als balcons

Publicat el dia
/

La soprano Beatriz Jiménez Marconi homenatja des del seu balcó la feina de totes aquelles persones (conductors de transport públic, policies, farmacèutics, dependents de supermercats, personal de neteja, taxistes, transportistes, operaris de serveis bàsics com la llum o l’aigua) que aquests dies de confinament pel coronavirus treballen perquè les nostres vides segueixin més o menys endavant.

Gràcies a ella també.

Pep Pujol i Andreu a la Sala Beckett

Publicat el dia
/

L’octubre de 2019 va morir Josep Pujol i Andreu, un company de promoció d’econòmiques a la UAB amb el que hi tenia amistat. Des de que vam acabar l’any 1981 no ens veiem, però l’afecte perdurava. Erem molt col·legues. A tots dos ens interessava molt l’economia però jo tirava cap a les matemàtiques i ell cap a la història. Em comentava que no entenia com algú es podia passar el dia fent matemàtiques. Quan vaig veure la seva tesi era jo qui no entenia com algú es podia passar el dia fent treballs propis d’en Ramon Garrabou, excel·lent historiador i soporífer professor.

En Pep Pujol, que, com diu la necrològica del Servei de Premsa de la UAB, compatibilitzà la formació amb l’activisme universitari, va acabar sent de catedràtic d’història econòmica i vice-rector (!?).

Ara tinc l’oportunitat d’escoltar altre cop en Pep Pujol de la mà de la seva filla Alba, que és actriu i interpreta amb en Pep Cruz una obra d’Àlex Rigola basada en les converses de l’Alba amb el seu pare abans de morir. En Pep Pujol preveient el seu final li va suggerir a l’Alba fer una sèrie d’entrevistes i l’Àlex Rigola s’hi va interessar estant en Pep amb vida. Tracten, diuen, més de la vida que de la mort : individualisme, el neoliberalisme, la família, l’immaterial, la humanitat, la comunitat, l’existencialisme, la supervivència, l’amistat, l’amor…

L’obra – “Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers” – es pot veure a la Sala Beckett.

Gràcies Pep, un descregut recalcitrant fabricat als ‘hermanos gabrielistes’ anirà a veure que vas acabar pensant de tot plegat.

Quim

Crónica de Joan Safont

Lluitar és riure x Montse Castellà a El Nacional

L’art de Joan Rendé

Publicat el dia
/

Sent estudiant, durant la transició, per allò d’estirar ben fort per a fer caure l’estaca corcada del règim, havia fet de geganter, venut llibres per Sant Jordi, de taquiller en actes culturals a l’ateneu, de servei d’ordre…i també de corresponsal del diari Avui a Sant Adrià on de referent em va tocar en Joan Rendé

Amb ell m’ho havia passat extraòrdinàriament bé. De vegades ens havíem de trobar per tractar alguna qüestió de la informació i recordo haver parlat de tot amb ell durant hores i a la feina dedicar-li potser un parell de minuts tirant llarg.

Aquests dies s’ha presentat el nou llibre de Joan Rendé “Ballaven el black bottom”. A baix poso l’enllaç de l’entrevista que li van fer a TV3 on en Joan explica que quan fa un llibre intenta que sigui una obra d’art. Aquesta és la seva veritat. Té altres veritats: la família, els vins, la terra, la gent, els cavalls… i els llibres, com a obra d’art, son la sublimació d’aquests conjunt immens de veritats.

Per a veure l’entrevista clickeu sobre la imatge

Matemàtica recreativa

Publicat el dia
/

“En la nit, tres mudats cavallers fan sa via. Són tres reis d’Orient que han sortit d’un país sense nom. Si teniu en el cor fantasia, inventeu-ne un de bell per al món més feliç” (poema Gener de Joana Raspall).

Doncs avui el meu savi – rei d’Orient – és Marcus du Sautoy, un matemàtic que ha fet tres documentals per la BBC amb el títol genèric THE CODE i que són tot un joc pel pensament: els números, les formes i la predicció.

La matemàtica recreativa i divulgativa posa la matemàtica a l’abast de tothom d’una manera com no ho aconsegueixen altres matèries perque la compresió d’una regla o un teorema encara que sigui d’un abast senzill, és absoluta o no és, i això significa que si es comprèn, per exemple, el teorema de Pitàgores, d’aquesta regla – estrictament d’aquesta – en sap tant qui l’ha entès que el propi Pitàgores.

És un exercici de democràcia. I, encara que no sigui una matèria dins dels estudis de matemàtiques, ha assolit un rang destacat en el pensament matemàtic i filosòfic. Afeccionats a la matemàtica recreativa eren en Bertrand Russell o l’Albert Einstein. Hi ha hagut també matemàtics que han agafat molta fama en aquest àmbit. A Rússia hi havia Yakov Perelman, mort en la defensa de Leningrad i que ha resultat ser l’avi de Gregori Perelman, famós per haver refusat la medalla Fields. A USA destacà Martin Gardner, Ian Stewart, John Allen Paulos; a la Gran Bretanya Lewis Carroll, …

Que no ens manqui la il·lusió.

Quim

Nadal 2019

Publicat el dia
////

Bon dia, punyeteros,

Espero que l’any us hagi estat tirant a propici, en general.

Aquesta vegada obrirem una mica el focus per divagar sobre la insospitada relació entre Bach i Haendel, la ceguesa dels contemporanis davant dels genis, la ceguesa dels propis genis, i de com la descoberta d’un català podia haver evitat aital catàstrofe (si fa no fa).  Enllaç: D’0ratoris i postoperatoris

Amb els meus millors desitjos, que vol dir: estimeu molt, i que us estimin més encara.

Bon Nadal i millor 2020!

Au,

Iu

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre’n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa

que s’empara de tot; potser un somriure

inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s’ha esvanit, i tot

torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Les herbes

Publicat el dia
////

En Ricard Estrada ens recomava una entrada al bloc Agricultura de Catalunya  sobre les herbes, “aquestes plantes que en diem menors. De manera popular diem que hi ha herbes bones i herbes dolentes, però de fet no és així perquè a la natura totes les espècies tenen la seva funció en l’ecosistema”.

“L’article és d’en Joan.-Ignasi Elies que “perfuma” el  bloc amb articles relacionats amb el món agro-rural i que ens endinsa en el mon de les herbes i la seva relació amb la literatura o la música que han generat”.

Avui, Ricard Estrada, ens ha passat el segon article de Joan-Ignasi Elena sobre el mateiox tema. Que en gaudiu:

1 2 3 4 5 6